Baixes al Departament de Salut...sis mesos després de ser nomenats!

Tot just sis mesos després  del seu nomenament, dues persones de l’entorn immediat del conseller Ruiz han estat fulminantment cessades. Es tracta de Joaquim Esperalba, que ha estat reubicat  com a gerent al Consorci Sanitari del Maresme (Hospital de Mataró) i de la cap del Gabinet del conseller, la Sra. Núria Martínez que ha estat reubicada a la secretaria d’Estratègia i Coordinació.

En Joaquim Esperalba ha estat substituït en al Direcció general de regulació, planificació i recursos sanitaris del Departament de Salut per Carles Constante, mentre que Núria Martínez ha estat substituïda per el Dr. Jaume Tort.

El Dr. Jaume Tort

De tot plegat se’n deriva una primera lectura que no afavoreix precisament al conseller Ruiz: quan les coses van malament al teu voltant, en lloc de pensar que els teus col·laboradors immediats ho estan fent malament, més val que et preguntis si no seràs precisament tu la causa de que les coses no vagin com haurien d’anar. Segurament aquest anàlisi és propi de persones equànimes i objectives; malauradament el que sol succeir és el que ha passat en aquesta ocasió: cessaments  per aquí i per allà  i tot arreglat.

Està clar que 6 mesos després d’iniciat el mandat del conseller Ruiz, tenir que començar a refer l’equip no és precisament un bon senyal. De tota manera de tot plegat se’n desprèn un avís a navegants: sembla que actualment en el Departament de Salut, les culpes sempre són “dels altres”... i si aquest sentiment arrela en els màxims responsables de les diferents àrees, mai s’arribarà a crear consciència d’equip, i les coses no aniran bé.

El Dr. Pomés, diuen que "protector" d'en Jaume Tort

Dels recent nomenats voldria centrar-me una mica en al figura del Dr. Jaume Tort. En Jaume Tort va acabar els seus estudis a la facultat de medicina de Lleida.  Diuen que era l’alumne “preferit” d’en Xavier Pomés, llavors regidor independent de l’Ajuntament de Lleida amb l’alcalde Ciurana i professor de la facultat de medicina i com a tal, l’eina que en Pomés utilitzava per maniobrar d’acord als seus objectius. Encara recordo les pugnes Dr. Pomés/Dr. Rubio a Lleida, amb interessos universitaris pel mig, i amb en Jaume Tort portaveu dels estudiants del curs rotatori, intentant maniobrar d’acord a les instruccions del seu mentor. Temps més tard, en Xavier Pomés va premiar les bones maneres d’aquell estudiant espavilat col·locant-el  a l’àrea de Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida, on recent sortit de la facultat en Jaume Tort s’ocupava de la planificació familiar.   També va participar en temes de salut escolar.

Antoni Siurana, exalcalde de Lleida

Ho va fer tan bé, que sembla que el seu protector Xavier Pomés, que ja s’havia incorporat a la DGOPS del departament de sanitat i seguretat social  de la Generalitat de Catalunya, va aconseguir que en Jaume Tort fos cridat pel departament per ocupar-se precisament de la salut escolar.

I just aquí va començar l’aventura d’en Jaume Tort: va ser cap del gabinet del director del servei català de la salut, amb en Josep Prat com a director del servei. Posteriorment, va ser director de Barcelona Medical Center, des d’on promocionava el que ara s’anomena turisme sanitari. Més tard va treballar als laboratoris Glaxo, paral·lelament a la seva plaça a l’UOC. Finalment ha estat nomenat cap del gabinet del conseller Ruiz.

Pel bé del sistema, cal desitjar-li al Dr. Tort el millor dels encerts. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Un exemple de responsabilitat

Els mitjans   de comunicació s’han fet ressò aquests dies de la notícia referent a l’acord al que han arribat el comitè d’empresa i la direcció del la Corporació Sanitària Parc Taulí.

És un acord de seny. Un acord d’una transcendència molt important pel futur de la sanitat a Catalunya. Es tracta d’un acord que demostra molt clarament que els treballadors del Taulí han entès molt bé quina és la situació real del país.

Fem una mica de repàs de com s’han produït els fets: en el curs del mes de juny la direcció del Taulí va presentar al comitè d’empresa una proposta, que si no era acceptada comportaria un ERO que podria significar l’acomiadament  de 120 persones.

Per evitar aquests acomiadaments (que s’afegien als contractes no renovats des de començaments d’any), calien dues condicions: la primera era que els treballadors havien de renunciar al cobrament de la part variable  del sou (en funció d’uns objectius), les anomenades DPO, durant els  anys 20011 i 2012, sempre que els resultats del compte d’explotació del Taulí fossin negatius. La segona condició estava relacionada amb els festius anuals, als que els treballadors havien de renunciar en el mateix període de temps que en el cas anterior. A canvi de treballar cada dia 10 minuts menys els treballadors renuncien a 11 festius a l'any.

Aquesta segona condició, atenent que no es pot canviar la jornada laboral si no és per comú acord en el conveni del sector, estava lligada a escurçar cada dia l’horari per arribar a compensar els dies de més que s’hauria de treballar, tot assegurant l’acompliment del nombre d’hores anuals previstes en el conveni.

Després d’algunes setmanes de converses, finalment direcció i comitè d’empresa han arribat a un acord, pel qual el comitè accepta les condicions demanades per l’empresa, i la direcció es compromet a no presentar l’ERO i a no fer cap acomiadament que tingui relació amb la crisi econòmica (òbviament l’empresa es reserva el dret de fer acomiadaments disciplinaris si fossin necessaris).

Aquesta decisió del comitè d’empresa, és una decisió de responsabilitat social i col·lectiva i com a tal ha de ser destacada i valorada. Si no és la primera, si que és una de les primeres ocasions en les que veig als sindicats treballar d’una manera decidida pels interessos dels treballadors. Fins ara, havíem assistit a increments de sou acompanyats de reducció de jornada, el que evidentment comporta la no sostenibilitat del sistema, atès que duia el cost de l’hora real treballada a una situació estratosfèrica. En canvi la decisió presa ara va justament en sentit contrari: cobrar menys i treballar més, el que contribueix sens dubte  a la sostenibilitat del sistema. Ja era hora de veure una actuació amb seny per part de tots plegats, i d’això, a banda de felicitar als protagonistes de l’acord, ens en hem de felicitar tots plegats doncs cal esperar que l’exemple sigui seguit per altres hospitals de Catalunya, i d’aquesta manera entre tots contribuïm a assegurar que els sistema sanitari català pugui continuar mantenint els nivells d’excel·lència que sempre ha tingut.

La importància del fet no ha passat desapercebuda pel conseller Ruiz, que avui mateix s’ha apressat a demanar  al personal sanitari que treballi 15 minuts més al dia. Aquesta petició del conseller, només podria dur-se a terme en el si de la mesa negociadora del conveni, que és l’únic àmbit en el que es pot modificar la jornada laboral.

No se si aquesta petició del conseller serà escoltada o no. Molt em temo que el sindicat Metges de Catalunya no en voldrà ni sentir parlar, per que ja es van retirar de la mesa on se’n parlava al Departament de Treball, i més després de sentir una vegada més al president del Col·legi de metges de Barcelona demanant que no s’acomiadin metges...Aquest home va a pinyó fix.

Tanmateix, m’agradaria que tots plegats anessin una mica més enllà: seria bo que entre tots revisessin el tema dels alliberats sindicals (establerts en un moment de vaques grasses), i que es replanteges el tema de les hores sindicals. Hi ha molts centres en els que es fa un molt mal us de les hores sindicals, i sembla que no, però aquest és un tema transcendent, que afecta a un bon nombre de persones en cada hospital. S’hauria de pactar o bé la disminució de les hores, o un acord per no cobrir-les, o que no  es poguessin demanar si no s’utilitzaven realment per l’acció sindical. Avui en dia  en aquest tema es comet un absolut abús per persones mancades d’escrúpols, abusant d’unes d’hores de lleure que èticament no els corresponen, mentre altres companys del mateix hospital es poden veure sotmesos a un  ERO. Així de cru; així de dur.

Acabem però en positiu: felicitats a la Corporació Sanitària Parc Taulí per tan bona notícia i en particular a tots els que l’han fet possible. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Va de mogudes, EROS i altres qüestions

Segons ha sortit publicat als mitjans, la moguda que anunciàvem la setmana passada a l’ICS s’ha confirmat llevat del cas de Girona, on ha estat nomenada gerent territorial de l’ICS la Sra. Sara Rodríguez, fins ara adjunta a gerència i directora d’atenció primària de l’ICS a Girona, en lloc de Núria Serra que segons uns ha preferit continuar al seu lloc de treball a l’IDI, i segons uns altres va ser ella que es va interessar per aquesta gerència però no ha estat la persona escollida. Pel que fa a Julio Garcia Prieto nou gerent territorial de l’ICS a Tarragona, el seu nomenament estava fet des de feia setmanes.

En qualsevol cas es tracta d’una renovació a fons dels equips directius de l’ICS, que en la majoria de cassos millora, crec, la potencialitat executiva de l’equip, tot i que n'hi ha algun que continua que s’hauria d’haver canviat atesa la seva reconeguda poca vàlua com a directiu.

L'Institut Català de la Salut

Cal desitjar tots els èxits a aquest nou equip, i confiar que la tantes vegades explicada descentralització de l’ICS es dugui a terme, i el procés de presa de decisions es pugui apropar tant com sigui possible al territori.

Tanmateix la notícia forta de la setmana passada va ser l’ERO que ha anunciat Mútua de Terrassa: un expedient de regulació que pot afectar quasi a 900 persones.

Des del desconeixement de les xifres de negoci reals de Mútua de Terrassa es fa molt difícil emetre una opinió al respecte. Tanmateix hi ha comentaris per tots els gustos. L’any passat, quan es van retallar els contractes amb el CatSalut en un 3,2%, la Mútua  va pressionar al comitè d’empresa anunciant un ERO que afectava a  30 persones. El comitè va acceptar rebaixar-se els sous, i no hi va haver ERO. És a dir, gràcies a l’esforç dels treballadors, la reducció del 3,2% no va tenir cap influència en els comptes de la Mútua: els efectes negatius en la facturació van ser compensats per la baixada de la massa salarial

Ara la retallada ha estat del voltant d’un 8% entre tarifa i activitat (2% tarifa, 6% activitat); si es vol si pot sumar un 3,4% de l’IPC no aplicat a les tarifes que en lloc de pujar han baixat i també se li podria afegir els efectes de l’increment de l’IVA del 16 al 18% tot i que aquest increment no afecta a les partides més significatives del pressupost i en tot cas ho fa a partir de l’1 de juliol de l’any passat. Acceptem que tot plegat arribés a un 15% de baixada dels ingressos.

La reflexió és molt senzilla: si un 3,2% de reducció dels ingressos comportava a l’any 2010 un ERO a 30 persones,  com pot ser que una reducció d’ingressos 5 vegades superior a la de l’any passat comporti ara un ERO 30 vegades superior al de l’any passat?

És evident que les xifres no acaben de casar, i això és precisament el que es comenta, fins el punt que hi ha qui es pregunta si la Mútua, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, no estarà intentant recuperar-se dels efectes negatius d’alguna altre de les seves activitats.

Atesa l’opacitat habitual de Mútua de Terrassa, hi ha qui es demana si en unes circumstancies com les actuals una institució que centra les seves activitats amb major volum de negoci en el sector de la salut, cal que tingui l’estructura interna que té, tant a nivell directiu com a nivell de departaments com per exemple comunicació, imatge i relacions públiques, o la seva clínica privada, o la seva pròpia organització empresarial amb entitats del tot alienes a l’activitat sanitària, com ara més d'una empresa del sector immobiliàri. Tot plegat molt complicat i de difícil opinar però no s’haurien de descartar responsabilitats de l’equip directiu en tot aquest afer. Per tant més enllà dels rumors que corren i del que diuen els uns i els altres, tampoc es pot donar cap opinió mínimament fonamentada més enllà, diuen, d’un increment molt important de personal en aquests últims anys.

També corren comentaris relatius a que en aquest ERO la Mútua aprofitaria per eliminar el serveis d’endocrinologia, reumatologia i rehabilitació. Segons diuen, en aquests serveis només hi quedaria el cap de servei, sense ningú més. Jo no se si el Departament de Salut això ja ho ha beneït, o si el CatSalut accepta que els seus assegurats (els que cotitzen a la seguretat social) perdin aquests serveis atès que la Mútua no podrà atendre a la majoria de malalts d’aquestes especialitats només amb un cap de servei.

El cert és que aquesta situació ha generat mal estar institucional, i no cal dir-ho entre els treballadors 

L’APF de l’Hospital ha fet arribar als mitjans aquest comunicat:

COMUNICAT DE PREMSA:

LA SALUT DE LA POBLACIÓ DEL VALLÈS ESTÀ EN RISC

Atemptat contra la salut de la població del Vallès Occidental sense precedents.

El dia 30 de juny, la direcció de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que suposa l’eliminació dels serveis de Rehabilitació, Endocrinologia i Reumatologia, així com una reducció dramàtica de tots els serveis assistencials de l’hospital.

Si finalment l’ERO s’aplica, tindrà unes repercussions molt importants en l’atenció mèdica dels ciutadans. S’anul·laran visites i tractaments amb els especialistes de Reumatologia, Endocrinologia i Rehabilitació. En la resta d’especialitats, les llargues llistes d’espera encara ho seran més tant per consultes, proves com cirurgies. No som els metges els únics afectats: infermeres, fisioterapeutes, administratives, lliterers, auxiliars, treballadores socials, logopedes, psicòlegs, neuropsicòlegs, terapeutes ocupacionals, tècnics i d’altres també ho estan. Els polítics ens prometen que es garantirà la qualitat assistencial. Qui s’ho creu això?

Aquesta situació implica que en el cas que pateixi un accident de trànsit, una embòlia cerebral, una descompensació diabètica, una artritis invalidant, un atac de cor o moltes d’altres malalties agudes greus i cròniques discapacitants no podrà ser atès de manera adequada. La salut del Vallès està en risc.

Informem i alertem de la greu situació que afecta tant a la nostra població com als professionals que han fet créixer aquesta entitat. Volem seguir donant una atenció mèdica digna i de qualitat.

Si vol vetllar per la seva salut, informi’s i actuï.

Signat:

Associació Professional de Facultatius de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa

Una situació complexa que caldrà seguir per veure com es resol. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Moguda a l’ICS

En l’entrada anterior explicava l’intent fallit de situar a Jaume Raventós en la gerència de l’ICS. Semblava que en Josep Prat, president del consell d’administració de l’ICS havia quedat desautoritzat. I certament així va ser. Tanmateix la reacció d’en Prat ha estat fulminant. Pels rumors que arriben, semblen canvis de molta importància

Expliquem primerament que en Jaume Raventós, afortunadament per ell, ja té feina. Diuen que serà el proper gerent de Vall d’Hebron dins de pocs dies quan el seu actual gerent  Jose Luís de Sancho es jubili. Ja deia l’altre dia que al Jaume Raventós l'ha substituit al Parc de Salut Mar l’Olga Pané, fins ara gerent del consorci sanitari de l’Anoia (Hospital d’Igualada)

Però no acaben aquí els canvis que en Josep Prat ha organitzat:  A la Regió Metropolitana Nord (Badalona amb  l’Hospital Germans Trias i Pujol)  sembla que hi va en Pere Soley gerent fins ara de Mataró. A la Regió de Tarragona i Terres de l’Ebre el rumor apunta a Julio Garcia Prieto fins ara gerent del Pius Hospital de Valls, a la Regió de Girona diuen que hi va la Núria Serra, que fins ara era a l’ICO.

En Jaume Raventós, en bona companyia

A les regions de Lleida i Alt Pirineu i Catalunya Central sembla que no hi han canvis, i seria desitjable que a la Regió Metropolitana Sud (Bellvitge) tampoc n’hi haguessin dons en Xavier Corbella és un magnífic gerent.

Per substituir a Pere Soley sona un mataroní: en Joaquim Esperalva, i per substituir a Esperalva en la seva macro direcció general es parla d’en Carles Constante. Com veuen una bona moguda dirigida i consensuada entre en Josep Prat i en Josep Maria Padrosa director del CatSalut i evidentment beneïda pel conseller Ruiz.

A aquests nomenaments cal afegir-hi el d’Enric Agustí com a gerent de la Regió Metropolitana de Barcelona del Servei Català de la Salut (no confondre amb la divisió territorial de l'ICS que és diferent), i que està pendent de que es pugui recuperar el càrrec atès que l’anterior director del CatSalut en Josep Maria Sabaté  l’havia amortitzat per assumir-lo ell mateix evitant així que es consolidés un contrapoder important a la seva gestió.

De tot aquest seguit de noms, jo en voldria destacar especialment a 4: Agustí, Corbella, Raventós i Soley esmentats per estricte ordre alfabètic.

L'Enric Agustí a l'esquerra 

L’Enric Agustí és una persona experimentada en el sector. A banda de la seva tasca  d’anys al Consorci Hospitalari de Catalunya, i el seu pas per la sots direcció general del CatSalut cal  destacar que ha passat els darrers anys com a director general a  GINSA del Grup SAGESA i en particular ha estat el responsable de la gestió de l’Hospital de Reus entre altres dispositius sanitaris dependents del grup. Es tracta d’un gran professional, dialogant, rigorós i eficient que coneix el funcionament de l’administració pública per una banda i les necessitats dels hospitals per l’altre.

En Xavier Corbella s’inicia en la gestió en el propi Hospital de Bellvitge; d’aquí s’integra en l’equip directiu  de la Fundació Althaia de Manresa on ja havia mostrat les seves capacitats. Ha tingut dos bons mestres en l’àmbit professional de gestió: en Manel Jovells i en Pere Soley. A Bellvitge on va tornar l’any 2007, n’és l’actual gerent (gerent territorial metropolitana sud) i està fent una molt bona tasca i té la consideració de ser un home amb un talant dialogant i molt eficient. 

En Xavier Corbella a Bellvitge

En Jaume Raventós, entra en el mon de la gestió a Vall d’Hebron, després  d’experiències professionals a Puigcerdà i Granollers. A Vall d’Hebron s’integra a l’equip d’en Pau Pla que era el gerent de l’Hospital General. Inquiet per que vol fer el salt a la gestió des de primera línia, deixa Vall d’Hebron per assumir la gerència de l’Hospital de Berga. D’aquí se’n va al Trueta de Girona com a gerent. A començaments del 2004, es cridat per ocupar la direcció general de Consultoria i Gestió, del Consorci Hospitalari de Catalunya, des d’on fa el salt a l’Hospital del Mar a començaments de l’any 2008. Ara el nomenaran gerent de la ciutat sanitària Vall d’Hebron. A banda de les seves qualitats professional en Raventós és un home amb una gran capacitat de convenciment que li seran molt necessàries en un centre com Vall d’Hebron.  Com en el cas d’Enric Agustí en Raventós coneix molt bé com funciona l’administració, i quines són les necessitats dels hospitals.

En Pere Soley, s’inicia en el camp de la gestió a Vic, a l’Hospital d’aquesta localitat; d’allà passa a la gerència de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron i posteriorment és contractat com a gerent de l’antic Hospital de l’Aliança de Pare Claret a Barcelona. Viu la fusió amb l’Hospital del Sagrat Cor, i llavors el fitxa l’ICS per situar-lo de gerent de Bellvitge des d’on uns anys més tard (2005) passa a Mataró. Voldria centrar-me en la tasca que desenvolupa a Mataró, on hereta un hospital en la ruïna econòmica i en pocs anys, canvia totalment el signe de les xifres: l’hospital deixa de perdre diners. I ho aconsegueix amb un gran lideratge no només en el terreny econòmic si no també en l’assistencial  desenvolupant un Pla Estratègic que és la clau de l’impuls extraordinari que ha viscut aquest hospital en l’època Soley. En aquests moments l’Hospital de Mataró ha passat de ser un hospital comarcal, a un Hospital de referència amb algunes especialitats de terciarisme. 

 

En Pere Soley a la dreta de l'anterior
alcalde de Mataró 

Ara en Pere Soley se’n va a Badalona. L’Hospital Germans Trias i Pujol, és un hospital que des de la sortida d’en José Jerónimo Navas i Palacios ha perdut molta empenta. En èpoques del Dr. Navas, l’Hospital de Can Ruti havia arribat a competir amb Vall d’Hebron robant-li especialistes reconeguts, i creant especialitats de terciarisme. L’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona formava part del conjunt dels hospitals de més nivell de Catalunya: Badalona, Bellvitge, Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron. A partir de la sortida del Dr. Navas de l’Hospital, aquest ha anat perdent progressivament pes específic  dins d’aquest selecte grup d’hospitals.

Tinc la certesa que en Pere Soley, tornarà a posar l’Hospital Germans Trias i Pujol al nivell que havia tingut, i ho farà amb la seva visió de futur, els seus coneixements professionals i sobre tot la seva capacitat de lideratge.

Estic convençut que amb aquestes 3 persones de primer nivell  l’ICS (E. Agustí s’integra al CatSalut, no a l’ICS) es reforça d’una manera molt important pel que fa a lideratges,  pel que fa a gestió i pel que fa a capacitat professional. Els desitjo a tots quatre el màxim encert.  

www.rbaestudisiprojectes.cat 

Sense Rumb

Aquesta és la sensació que està donant la sanitat catalana: sembla que a banda de les retallades, ningú sàpiga cap a on es va.

Fa pocs dies, en una entrada al blog del dia 5 de juny, jo comentava content que semblava que finalment es podria començar a parlar en el Departament de Salut del “Govern dels millors” atès que era imminent el nomenament d’en Jaume Raventós com a gerent de l’ICS. I era imminent per que el seu nom s’havia propagat des del mateix ICS, i des del Departament de Salut. Tan imminent que en Josep Maria Via president del Consell Rector del consorci  Mar Parc de Salut, del qual en Jaume Raventós n’era el gerent, es va posar ràpidament  i eficient a cercar un substitut. I certament el va trobar amb rapidesa: Olga Pané i Mena gerent del Cosorci Sanitari de l’Anoia fou la persona escollida.

Josep Maria Via president del consorci  Mar Parc de Salut  

El cert és que amb un nou gerent a l’Hospital del Mar, en Jaume Raventós ha de deixar la gerència del centre, i es queda sense feina a casa seva. Que consti que en Jaume Raventós havia estat felicitat públicament per diferents institucions entre elles l’UCH. Dic això per que no voldria que es pensés que el nomenament d’en Raventós era només una possibilitat  si no que s’havia donat per fet en el propi ICS i tot el sector ho coneixia

Olga Pané, nova gerent del consorci Mar Parc de Salut

Tot per que els comissaris polítics que el govern de la Generalitat té al Departament de Salut per controlar al conseller  Ruiz en teoria “independent” pel que fa a la seva adscripció política,  han decidit vetar el nomenament d’en Raventós, enviant informes sobre la seva persona, sembrant dubtes sobre la seva capacitat, i relacionant-lo políticament amb el govern del tripartit. Tot plegat actuant com un país tercermundista. Això és propi de persones sense categoria ni política ni humana. Senzillament, en un país seriós això no hauria de passar mai. És la pitjor manera d’entendre la política.  

Francesc Sancho, secretari d'estratègia i coordinació
del Departament de Salut

Precisament el sectarisme polític va ser una de les principals “virtuts” del tripartit. Sembla que alguns no han après d’aquells errors i s’entesten en actituds sectàries, que acabaran sens dubte significant el seu propi fracàs. No han estat parlant en la campanya electoral del “Govern dels millors”?; mal anirem si en els llocs claus de gestió, en lloc dels millors ens decantem pels afins, pel clientelisme ideològic, independentment se la seva capacitat professional.

Què se’n deriva de tot aquest caos del Departament de Salut? Doncs molts perjudicis. El més perjudicat de tots, en Jaume Raventós que era gerent del Parc de Salut Mar, i va cometre “l’error” d’acceptar la proposta d’en Josep Prat, president del Consell d’Administració de l’ICS, per assumir  la gerència d’aquesta institució. Ara en Raventós està sense feina a l’espera de que professionalment algú se’n recordi d’ell algun dia.

Josep Prat, president del consell d'administració de l'ICS

El segon perjudicat és el propi Josep Prat, que s’ha vist totalment desautoritzat, atès que no se li ha respectat a la persona que ell havia escollit per gerent de l’ICS.

El tercer perjudicat és el conseller Ruiz, que també havia beneit el nomenament d’en Raventós i ha vist com el consell de govern de la Generalitat li ha tombat la proposta.

El quart perjudicat de tot plegat serà el proper gerent de l’ICS. Sigui qui sigui la persona escollida serà vista com un serf del partit, i haurà perdut la credibilitat professional abans de prendre possessió del càrrec. Suposant que el nomenament recaigui en un bon gestor, li costarà Déu i ajut recuperar la credibilitat, si és que finalment ho acaba aconseguint.

Tanmateix cal dir que no serà fàcil trobar un substitut d’en Jaume Raventós; i no ho serà per que a veure qui és el maco que s’arrisca a córrer el mateix tracte que ha rebut en Raventós. Si  a algú mitjanament intel·ligent li proposen el càrrec, amb aquests antecedents segur que els diria que quan tinguessin la certesa de poder-lo anomenar  en tornessin a parlar, i tot i així ja veuríem. El Departament de Salut, i en particular el seu conseller, han perdut molta credibilitat, per no dir tota.

 Jaume Raventós, el més perjudicat per la manca de
seriositat del Departament de Salut

Ja se que no succeirà així per que en aquest país mai dimiteix ningú (llevat d’honroses excepcions) però en Josep Prats, i en Boi Ruiz  haurien de pensar seriosament la possibilitat de presentar la seva dimissió. Han estat clarament desautoritzats.

Finalment i per acabar, deixin-me recordar amb enyorança,  el nomenament dels primers gerents que hi va haver a l’ICS: ningú ens va demanar mai quines eren les nostres afinitats polítiques ni res semblant. Hi havia algun gerent nacionalista, algun altre progressista, en recordo un amb marcat accent espanyolista i afí a alianza popular fins i tot algú proper a l’antic PSUC va ser nomenat gerent d’un hospital proper a Barcelona. També n’hi havia algun apolític fins i tot. En definitiva es va prioritzar la professionalitat per sobre del clientelisme...”que tiempos aquellos...” com han canviat les coses... 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Caurem dues vegades en la mateixa pedra?

El dia 26 de juliol de l’any 2001, la junta que administrava la fallida de l’Hospital General de Catalunya va decidir, amb el canvi a última hora del sentit del vot de l’Ajuntament de Sant Cugat, que IDC (Ibérica de Diagnósticos i Cirugía) fos l’adjudicatària de l’Hospital General de Catalunya, davant de l’altre candidata, la Mútua de Terrassa.

L'Hospital General de Catalunya

Aquella decisió va comportar moltes coses, entre elles que el Departament de Salut pagués cada any 2.000 milions de pessetes (12 milions d’Euros) al General de Catalunya, a canvi de que aquest donés suport a la sobrecàrrega que patia l’Hospital Taulí al servei d’urgències i es fes càrrec d'una part del terciarisme que la sanitat pública generava en els vallesos (cardiologia i tractaments de radioteràpia fonamentalment). Aquest pagament en el transcurs dels anys ha acabat sent una quantitat de diners major a la inicialment prevista

Va comportar també que IDC es presentés al concurs amb el nom de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, per tal que no es pogués dir que l’adjudicació s’havia fet en favor d’una empresa madrilenya. Tanmateix, Catalana va ser dissolta poc temps després de l’adjudicació.

La decisió d’adjudicar l’Hospital General a una empresa madrilenya va ser presa en uns moments de desànim polític de CiU, fins el punt que es comenta que la decisió d’adjudicar aquest hospital a una empresa madrilenya va ser molt discutida dins del propi govern de la Generalitat, i que va ser  conseqüència del compromís que dirigents de convergència tenien amb un efímer exconseller que va tenir un paper molt actiu com a representant de l’empresa madrilenya a Catalunya.

Sigui com sigui, el fet és que aquesta adjudicació va comportar que diners públics catalans se’n anessin a Madrid en forma de dividends. Per primera vegada un hospital privat de Catalunya, era majoritàriament d’accionistes madrilenys

En els acords de venda, es contemplava que IDC invertiria en 5 anys 6.000 milions de pessetes (36 milions d’€) per millorar les instal·lacions, cosa que només s’ha fet en part, però en qualsevol cas molt per sota d’aquesta xifra.

Poc mesos després de l’adjudicació, ja a començaments de 2002, aquell  exconseller del que parlàvem abans ingressava al consell d’administració de la societat adjudicatària (IDC), diuen que com a  compensació pel paper jugat en tot el procés d’adjudicació. També ingressava en el mateix consell, una persona vinculada a la banca que dona suport a les activitats de IDC.

Anys després (2005) IDC va ser comprada per CAPIO. Aquest és un grup inversor suec, amb una forta presència a la sanitat europea. La compra no va implicar canvis en l’equip directiu, que va continuar sent el de IDC.

Curiosament quan cerques la pàgina web del grup suec www.capio.com, s’observa com tenen activitats sanitàries a Suècia, Noruega, França, Alemanya i Regne Unit. En cap cas s’indica cap mena d’activitat a Espanya.

Però les curiositats continuen: si entres a Google i li demanes pel Grup Capio, no et fa ni un sol esment de Capio (Suècia) i en canvi hi surten molts hospitals espanyols gestionats per CAPIO, sobre tot els nous hospitals fets a la comunitat de Madrid a banda dels centres històricament gestionats per IDC.

Per altre banda s’ha llegit fa ja alguns mesos que la divisió sanitària del Grup Capio ha estat negociant amb un  grup inversor anglès la venda de la seva participació en hospitals espanyols, la qual cosa complica encara més la comprensió de tot plegat. Aquest grup és un fons britànic de capital risc anomenat CVC, qui casualment ja participava en l'accionariat d'IDC abans de la venda a CAPIO. 

Quan a Espanya parlem del Grup CAPIO, estem realment parlant del Grup Capio Suec? La única cosa que tenen en comú els dos grups CAPIO és el logotip (aquella ma, recorden?), però no s’entén que amb l’activitat important que desenvolupen a Espanya, en la pàgina web del grup suec, ni se’n parli.


Tot plegat sembla molt rar, per no dir tèrbol...  

Hospital Sagrat Cor de Barcelona

Comento això per que just el dia anterior a l’assemblea de l’Aliança d’aquest mes de juny els directius de l’Aliança i CAPIO van signar un protocol d’acord per la compra per part de CAPIO de la gestió dels centres Hospital Sagrat Cor de Barcelona i Hospital L’Aliança de Sabadell. L’Aliança conservaria la propietat dels edificis, i CAPIO es quedaria el negoci. Negoci ruïnós per cert, tant a Sabadell com  a Barcelona on a més hi ha un contracte amb el CatSalut. Tornarem doncs a repetir el mateix error de fa 10 anys?.

Hospital de l'Aliança a Sabadell

Pel que es sent en l’entorn sanitari, semblaria que la Generalitat no està massa d’acord amb l’operació, i diuen que el CatSalut tampoc. També se sent dir que la tàctica que està seguint IDC en tot el procés és molt similar a la seguida a l’any 2001 amb aquell exconseller que comentàvem abans, i que ara s’hauria ofert l’entrada en algun consell d’administració a algun dels directius de l’Aliança.

M’ensumo que es tornarà a repetir l’error estratègic comès a l’any 2001...m’ho veig a venir.


Em resulta difícil d'admetre que dues institucions emblemàtiques de la sanitat catalana passin a mans d'accionistes madrilenys. No ho puc entendre...Què hi ha al darrere de tot plegat?

www.rbaestudisiprojectes.cat

  

Les primeres respostes a les retallades

A mesura que hem anat coneixent les diferents decisions preses per racionalitzar la despesa sanitària, s’han produït en paral·lel les primeres reaccions d’alguns hospitals.

D’aquestes reaccions n’hi ha algunes que no han de sobtar gens, atès que en menor mesura s’aplicaven ja des de fa forces anys: em refereixo al tancament de llits a l’estiu.  

De sempre els hospitals catalans han tancat llits a l’estiu, o més ben dit en el període comprès entre l’1 de juliol i el 30 de setembre. La raó és senzilla: la pressió assistencial disminueix molt a l’estiu, degut a les vacances i al fet que l’estiu no és precisament el moment millor per ingressar a l’hospital encara que sigui per raons d’hoteleria, o de seguretat en el personal sanitari que t’haurà d’atendre. És ben sabut que al mes d’agost molt poca gent es vol operar, i que l’activitat quirúrgica es redueix moltíssim. El que fan doncs els hospitals és adaptar-se a aquesta realitat per poder donar les vacances al seu personal en aquests períodes de tancament de llits el que comporta evidentment un necessitat molt menor de contractar suplències, i en els hospitals més allunyats on no resulta senzill trobar suplents, s’evita allargar les contractacions de manera que s’estalvien que molt personal sobrepassi el còmput d’hores a final d’any. 

Segons informacions de TV3, aquest estiu es tancaran a Barcelona  (hi inclouen Bellvitge a la informació) una mica més de 1000 llits entre els hospitals de Vall d’Hebron, Bellvitge, Clínic i Hospital del Mar. Si hi afegim St. Pau, contem segurament al voltant d’uns 1400 llits tancats a la ciutat. Quants habitants marxen de vacances en aquest període? Mig milió de persones pel cap baix sortiran de Barcelona per fer les seves vacances. És a dir una mica menys del 20% dels habitants de la zona sortiran de la ciutat, quan el nombre de llits que es tanca és en el pitjor dels cassos equivalent  a aquest tant per cent. En conseqüència el fet de tancar aquests llits no ha de comportar excessius problemes si el seu tancament  es gestiona correctament, amb flexibilitat i intentant en cada moment ser el màxim de sensibles possible a les necessitats que es puguin produïr.

Per tant no és el fet de tancar llits el que més em preocupa. Em sembla força més conflictiu els expedients de regulació d’ocupació que a hores d’ara ja s’estan anunciant, la majoria d’ells semblen EROS d’extinció, el que implica  la pèrdua indefectible del llocs de treball.

L’Hospital del Mar acaba d’anunciar al comitè la seva intenció de fer un ERO per 194 persones.

L’Hospital de la Santa Creu de VIC ha fet ja un ERO, aquest de reducció de jornada.

A l’Hospital Plató la Generalitat ha aprovat ja un ERO per acomiadar 38 treballadors

A l’abril, el Clínic va presentar un "pla de xoc" per acomiadar 450 treballadors.

Cal veure com evolucionaran aquests ERO, considerant que la patronal ha ofertat als sindicats una plataforma amb tres condicions (ampliació de jornada, parta variable en funció del resultats empresarials, tornar a les taules salarials del 2007 amb el 5% de reducció inclós) a canvi de no fer cap ERO d'extinció de contractes. Encara no és coneix la resposta sindical a la proposta patronal.

Aquesta realitat ens ha de fer pensar a tots plegats per entendre que en nom de l’estat del benestar no es poden anar generant expectatives que després acaben sent una enganyifa pels ciutadans. La salut no té preu. Però té un cost; per això és tan important que els ciutadans en siguin conscients, sobre tot aquells que en fan un mal us, que abusen de les prestacions d’un sistema que per universal i gratuït, no controla amb eficiència a aquells que n’abusen. I els països han de ser capaços de generar els recursos per pagar aquest cos. Si no es així, el conflicte està assegurat.

www.rbaestudisiprojectes.cat