dimecres, 13 de juliol de 2011

Un exemple de responsabilitat

Els mitjans   de comunicació s’han fet ressò aquests dies de la notícia referent a l’acord al que han arribat el comitè d’empresa i la direcció del la Corporació Sanitària Parc Taulí.



És un acord de seny. Un acord d’una transcendència molt important pel futur de la sanitat a Catalunya. Es tracta d’un acord que demostra molt clarament que els treballadors del Taulí han entès molt bé quina és la situació real del país.

Fem una mica de repàs de com s’han produït els fets: en el curs del mes de juny la direcció del Taulí va presentar al comitè d’empresa una proposta, que si no era acceptada comportaria un ERO que podria significar l’acomiadament  de 120 persones.



Per evitar aquests acomiadaments (que s’afegien als contractes no renovats des de començaments d’any), calien dues condicions: la primera era que els treballadors havien de renunciar al cobrament de la part variable  del sou (en funció d’uns objectius), les anomenades DPO, durant els  anys 20011 i 2012, sempre que els resultats del compte d’explotació del Taulí fossin negatius. La segona condició estava relacionada amb els festius anuals, als que els treballadors havien de renunciar en el mateix període de temps que en el cas anterior. A canvi de treballar cada dia 10 minuts menys els treballadors renuncien a 11 festius a l'any.

Aquesta segona condició, atenent que no es pot canviar la jornada laboral si no és per comú acord en el conveni del sector, estava lligada a escurçar cada dia l’horari per arribar a compensar els dies de més que s’hauria de treballar, tot assegurant l’acompliment del nombre d’hores anuals previstes en el conveni.



Després d’algunes setmanes de converses, finalment direcció i comitè d’empresa han arribat a un acord, pel qual el comitè accepta les condicions demanades per l’empresa, i la direcció es compromet a no presentar l’ERO i a no fer cap acomiadament que tingui relació amb la crisi econòmica (òbviament l’empresa es reserva el dret de fer acomiadaments disciplinaris si fossin necessaris).

Aquesta decisió del comitè d’empresa, és una decisió de responsabilitat social i col·lectiva i com a tal ha de ser destacada i valorada. Si no és la primera, si que és una de les primeres ocasions en les que veig als sindicats treballar d’una manera decidida pels interessos dels treballadors. Fins ara, havíem assistit a increments de sou acompanyats de reducció de jornada, el que evidentment comporta la no sostenibilitat del sistema, atès que duia el cost de l’hora real treballada a una situació estratosfèrica. En canvi la decisió presa ara va justament en sentit contrari: cobrar menys i treballar més, el que contribueix sens dubte  a la sostenibilitat del sistema. Ja era hora de veure una actuació amb seny per part de tots plegats, i d’això, a banda de felicitar als protagonistes de l’acord, ens en hem de felicitar tots plegats doncs cal esperar que l’exemple sigui seguit per altres hospitals de Catalunya, i d’aquesta manera entre tots contribuïm a assegurar que els sistema sanitari català pugui continuar mantenint els nivells d’excel·lència que sempre ha tingut.



La importància del fet no ha passat desapercebuda pel conseller Ruiz, que avui mateix s’ha apressat a demanar  al personal sanitari que treballi 15 minuts més al dia. Aquesta petició del conseller, només podria dur-se a terme en el si de la mesa negociadora del conveni, que és l’únic àmbit en el que es pot modificar la jornada laboral.

No se si aquesta petició del conseller serà escoltada o no. Molt em temo que el sindicat Metges de Catalunya no en voldrà ni sentir parlar, per que ja es van retirar de la mesa on se’n parlava al Departament de Treball, i més després de sentir una vegada més al president del Col·legi de metges de Barcelona demanant que no s’acomiadin metges...Aquest home va a pinyó fix.



Tanmateix, m’agradaria que tots plegats anessin una mica més enllà: seria bo que entre tots revisessin el tema dels alliberats sindicals (establerts en un moment de vaques grasses), i que es replanteges el tema de les hores sindicals. Hi ha molts centres en els que es fa un molt mal us de les hores sindicals, i sembla que no, però aquest és un tema transcendent, que afecta a un bon nombre de persones en cada hospital. S’hauria de pactar o bé la disminució de les hores, o un acord per no cobrir-les, o que no  es poguessin demanar si no s’utilitzaven realment per l’acció sindical. Avui en dia  en aquest tema es comet un absolut abús per persones mancades d’escrúpols, abusant d’unes d’hores de lleure que èticament no els corresponen, mentre altres companys del mateix hospital es poden veure sotmesos a un  ERO. Així de cru; així de dur.

Acabem però en positiu: felicitats a la Corporació Sanitària Parc Taulí per tan bona notícia i en particular a tots els que l’han fet possible. 


Cap comentari:

Publica un comentari