diumenge, 19 de juny de 2011

Les primeres respostes a les retallades



A mesura que hem anat coneixent les diferents decisions preses per racionalitzar la despesa sanitària, s’han produït en paral·lel les primeres reaccions d’alguns hospitals.

D’aquestes reaccions n’hi ha algunes que no han de sobtar gens, atès que en menor mesura s’aplicaven ja des de fa forces anys: em refereixo al tancament de llits a l’estiu.  



De sempre els hospitals catalans han tancat llits a l’estiu, o més ben dit en el període comprès entre l’1 de juliol i el 30 de setembre. La raó és senzilla: la pressió assistencial disminueix molt a l’estiu, degut a les vacances i al fet que l’estiu no és precisament el moment millor per ingressar a l’hospital encara que sigui per raons d’hoteleria, o de seguretat en el personal sanitari que t’haurà d’atendre. És ben sabut que al mes d’agost molt poca gent es vol operar, i que l’activitat quirúrgica es redueix moltíssim. El que fan doncs els hospitals és adaptar-se a aquesta realitat per poder donar les vacances al seu personal en aquests períodes de tancament de llits el que comporta evidentment un necessitat molt menor de contractar suplències, i en els hospitals més allunyats on no resulta senzill trobar suplents, s’evita allargar les contractacions de manera que s’estalvien que molt personal sobrepassi el còmput d’hores a final d’any. 



Segons informacions de TV3, aquest estiu es tancaran a Barcelona  (hi inclouen Bellvitge a la informació) una mica més de 1000 llits entre els hospitals de Vall d’Hebron, Bellvitge, Clínic i Hospital del Mar. Si hi afegim St. Pau, contem segurament al voltant d’uns 1400 llits tancats a la ciutat. Quants habitants marxen de vacances en aquest període? Mig milió de persones pel cap baix sortiran de Barcelona per fer les seves vacances. És a dir una mica menys del 20% dels habitants de la zona sortiran de la ciutat, quan el nombre de llits que es tanca és en el pitjor dels cassos equivalent  a aquest tant per cent. En conseqüència el fet de tancar aquests llits no ha de comportar excessius problemes si el seu tancament  es gestiona correctament, amb flexibilitat i intentant en cada moment ser el màxim de sensibles possible a les necessitats que es puguin produïr.



Per tant no és el fet de tancar llits el que més em preocupa. Em sembla força més conflictiu els expedients de regulació d’ocupació que a hores d’ara ja s’estan anunciant, la majoria d’ells semblen EROS d’extinció, el que implica  la pèrdua indefectible del llocs de treball.

L’Hospital del Mar acaba d’anunciar al comitè la seva intenció de fer un ERO per 194 persones.
L’Hospital de la Santa Creu de VIC ha fet ja un ERO, aquest de reducció de jornada.
A l’Hospital Plató la Generalitat ha aprovat ja un ERO per acomiadar 38 treballadors
A l’abril, el Clínic va presentar un "pla de xoc" per acomiadar 450 treballadors.

Cal veure com evolucionaran aquests ERO, considerant que la patronal ha ofertat als sindicats una plataforma amb tres condicions (ampliació de jornada, parta variable en funció del resultats empresarials, tornar a les taules salarials del 2007 amb el 5% de reducció inclós) a canvi de no fer cap ERO d'extinció de contractes. Encara no és coneix la resposta sindical a la proposta patronal.


Aquesta realitat ens ha de fer pensar a tots plegats per entendre que en nom de l’estat del benestar no es poden anar generant expectatives que després acaben sent una enganyifa pels ciutadans. La salut no té preu. Però té un cost; per això és tan important que els ciutadans en siguin conscients, sobre tot aquells que en fan un mal us, que abusen de les prestacions d’un sistema que per universal i gratuït, no controla amb eficiència a aquells que n’abusen. I els països han de ser capaços de generar els recursos per pagar aquest cos. Si no es així, el conflicte està assegurat.


Cap comentari:

Publica un comentari