dijous, 16 de juny de 2011

Segona fase de les retallades: ja comencem a saber el què.




Ahir, mentre tots estàvem pendents del debat pressupostari al Parlament de Catalunya i de si els diputats podrien arribar-hi o no, degut a la democràtica, educada i progressista actuació dels “indignats”,  el Director del Servei Català de la Salut va començar a perfilar la segona part de les retallades als hospitals catalans.

D’entrada es volen contractar un 7% d’altes menys que l’any passat, fet que afegit a la reducció d’un 2% de la tarifa, equival a un descens de la facturació d’un 9%.

A més, es pensa eliminar en la pràctica la compra addicional, el que implicarà menys ingressos a afegir al 9% anterior, no a tots els hospitals de la XHUP però si a bona part d’ells.














També es volen reunificar guàrdies de manera que determinats hospitals, per segons quines patologies, en lloc de tenir cada un d’ells un equip de guàrdia, s’estructuri entre aquests hospitals una guàrdia única per el conjunt d’hospitals afectats. Aquest criteri portat tant al límit com es pugui, pot representar un estalvi molt important pel conjunt de la sanitat catalana: ho veurem clar amb un exemple: La neurologia intervencionista permet actuar sobre malalts d’ictus. Avui Bellvitge, Vall d’Hebron i Germans Trias tenen cada un d’ells una guàrdia. A partir d’ara entre els 3 hospitals tindran una sola guàrdia. El pacient podrà anar a qualsevol dels 3 hospitals però serà atès per un metge de guàrdia localitzable, independentment de a quin dels 3 hospitals pertanyi.

Un altre canvi substancial és la cirurgia oncològica complexa i curativa (no la pal·liativa), que serà feta només en 7 equips, en lloc dels 20 actuals.

També els transplantaments es veuran afectats doncs no és raonable que tots els centres que fan transplantaments  tinguin cada un, un equip de guàrdia per si a cas.

On també afectarà la reorganització dels serveis és a l’assistència primària, i en particular a l’atenció continuada. En l’actualitat hi ha 186 dispositius d’atenció continuada funcionant a tot Catalunya. D’aquests 17 deixaran de funcionar íntegrament, i de la resta n’hi ha 73 que només funcionaran de dia i tancaran a la nit. Aquesta reorganització s’ha establert en funció de la utilització real que tenien els serveis existents en l’actualitat i l’ús que se’n feia per part de la població.



D’aquestes mesures n’hi ha algunes que acabaran tenint uns efectes perversos per l’economia dels hospitals, sobre tot els petits i mitjans. El fet que no puguin fer determinades patologies complexes, comportarà indefectiblement que el seu case-mix perdrà complexitat, i en conseqüència els baixarà l’IRR. Aquest IRR (que com saben és un índex que mesura el grau de complexitat del conjunt d’altes que fa un hospital) baixarà amb tota certesa, atès que l’hospital deixarà de fer les altes més complexes, i aquest IRR que és un dels element que més pesa a l’hora de determinar la tarifa de les altes de cada hospital, redundarà en una tarifa més baixa.

Per tant, a l’any 2012, quan es determini la nova tarifa dels hospitals, tots aquells que hagin baixat el seu IRR veuran com automàticament els baixa la tarifa. I això de propina a la baixada del 9% com a mínim d’aquest any 2011.

Amb l’Administració de Sanitat sempre passa el mateix: la perversitat manifesta de les seves actuacions acaba castigant als menys importants. Ha passat històricament sempre.

Val a dir que algunes de les mesures que ahir en Josep Maria Padrosa, director del CatSalut va exposar, ja les veiem a venir: són del tot lògiques i esperables; el que és autènticament criticable és que no es posin en marxa fins ara. Segurament durant massa temps s’ha volgut contemporitzar amb els interessos econòmics d’alguns professionals.

Tot i això en trobem a faltar, i segurament cal pensar que s’aplicaran en una segona tongada: Què passa amb el SEM? Hi han hospitals en els que el personal del SEM no forma part de la plantilla de l’Hospital, si no que són del SEM pròpiament dit. Això fa que el personal es passi moltes hores al dia totalment ociós, fent guàrdies per si de cas. Però aquestes guàrdies es podrien fer exactament igual si en lloc d’estar ociosos, col·laboressin en l’hospital al que estan adscrits, treballant al servei d’urgències per exemple. I què passa amb els hospitals que no arriben a fer un part al dia? Hem de continuar pagant entre tots una guàrdia de toco-ginecòleg, pediatra, i llevadora?

Queden doncs mesures per prendre per que està molt clar que hem de continuar racionalitzant el sistema i eliminant  totes les ineficiències que encara té.



Per cert, en aquesta ocasió cal aplaudir al Dr. Padrosa per la manera com ha portat el tema, ben diferent a com a principis d’any ho estava fent el Conseller, que en aquesta ocasió ha optat per callar...



  


Cap comentari:

Publica un comentari