Segona fase de les retallades: ja comencem a saber el què.

Ahir, mentre tots estàvem pendents del debat pressupostari al Parlament de Catalunya i de si els diputats podrien arribar-hi o no, degut a la democràtica, educada i progressista actuació dels “indignats”,  el Director del Servei Català de la Salut va començar a perfilar la segona part de les retallades als hospitals catalans.

D’entrada es volen contractar un 7% d’altes menys que l’any passat, fet que afegit a la reducció d’un 2% de la tarifa, equival a un descens de la facturació d’un 9%.

A més, es pensa eliminar en la pràctica la compra addicional, el que implicarà menys ingressos a afegir al 9% anterior, no a tots els hospitals de la XHUP però si a bona part d’ells.

També es volen reunificar guàrdies de manera que determinats hospitals, per segons quines patologies, en lloc de tenir cada un d’ells un equip de guàrdia, s’estructuri entre aquests hospitals una guàrdia única per el conjunt d’hospitals afectats. Aquest criteri portat tant al límit com es pugui, pot representar un estalvi molt important pel conjunt de la sanitat catalana: ho veurem clar amb un exemple: La neurologia intervencionista permet actuar sobre malalts d’ictus. Avui Bellvitge, Vall d’Hebron i Germans Trias tenen cada un d’ells una guàrdia. A partir d’ara entre els 3 hospitals tindran una sola guàrdia. El pacient podrà anar a qualsevol dels 3 hospitals però serà atès per un metge de guàrdia localitzable, independentment de a quin dels 3 hospitals pertanyi.

Un altre canvi substancial és la cirurgia oncològica complexa i curativa (no la pal·liativa), que serà feta només en 7 equips, en lloc dels 20 actuals.

També els transplantaments es veuran afectats doncs no és raonable que tots els centres que fan transplantaments  tinguin cada un, un equip de guàrdia per si a cas.

On també afectarà la reorganització dels serveis és a l’assistència primària, i en particular a l’atenció continuada. En l’actualitat hi ha 186 dispositius d’atenció continuada funcionant a tot Catalunya. D’aquests 17 deixaran de funcionar íntegrament, i de la resta n’hi ha 73 que només funcionaran de dia i tancaran a la nit. Aquesta reorganització s’ha establert en funció de la utilització real que tenien els serveis existents en l’actualitat i l’ús que se’n feia per part de la població.

D’aquestes mesures n’hi ha algunes que acabaran tenint uns efectes perversos per l’economia dels hospitals, sobre tot els petits i mitjans. El fet que no puguin fer determinades patologies complexes, comportarà indefectiblement que el seu case-mix perdrà complexitat, i en conseqüència els baixarà l’IRR. Aquest IRR (que com saben és un índex que mesura el grau de complexitat del conjunt d’altes que fa un hospital) baixarà amb tota certesa, atès que l’hospital deixarà de fer les altes més complexes, i aquest IRR que és un dels element que més pesa a l’hora de determinar la tarifa de les altes de cada hospital, redundarà en una tarifa més baixa.

Per tant, a l’any 2012, quan es determini la nova tarifa dels hospitals, tots aquells que hagin baixat el seu IRR veuran com automàticament els baixa la tarifa. I això de propina a la baixada del 9% com a mínim d’aquest any 2011.

Amb l’Administració de Sanitat sempre passa el mateix: la perversitat manifesta de les seves actuacions acaba castigant als menys importants. Ha passat històricament sempre.

Val a dir que algunes de les mesures que ahir en Josep Maria Padrosa, director del CatSalut va exposar, ja les veiem a venir: són del tot lògiques i esperables; el que és autènticament criticable és que no es posin en marxa fins ara. Segurament durant massa temps s’ha volgut contemporitzar amb els interessos econòmics d’alguns professionals.

Tot i això en trobem a faltar, i segurament cal pensar que s’aplicaran en una segona tongada: Què passa amb el SEM? Hi han hospitals en els que el personal del SEM no forma part de la plantilla de l’Hospital, si no que són del SEM pròpiament dit. Això fa que el personal es passi moltes hores al dia totalment ociós, fent guàrdies per si de cas. Però aquestes guàrdies es podrien fer exactament igual si en lloc d’estar ociosos, col·laboressin en l’hospital al que estan adscrits, treballant al servei d’urgències per exemple. I què passa amb els hospitals que no arriben a fer un part al dia? Hem de continuar pagant entre tots una guàrdia de toco-ginecòleg, pediatra, i llevadora?

Queden doncs mesures per prendre per que està molt clar que hem de continuar racionalitzant el sistema i eliminant  totes les ineficiències que encara té.

Per cert, en aquesta ocasió cal aplaudir al Dr. Padrosa per la manera com ha portat el tema, ben diferent a com a principis d’any ho estava fent el Conseller, que en aquesta ocasió ha optat per callar...

www.rbaestudisiprojectes.cat

  

Indignació amb els indignats

La veritat és que els dies posteriors a l’aparició en públic d’aquest grup hi van haver uns certs dubtes al voltant de les seves característiques. En principi semblaven gent “normal” en el sentit  de persones que o tenien algun treball mileurista o una mica superior, o bé estaven a l’atur. Fins i tot semblava que algun d’ells havia patit alguna situació injusta en referència als desnonaments per impagament d’alguna hipoteca. Crec no anar errat si afirmo que en una primera instància aquest moviment va comptar amb les simpaties de molts ciutadans farts ja de tanta injustícia social.

 

En poc temps van coincidir informacions relatives a desnonaments, taxes d’atur mai vistes, prebendes dels diputats a nivell de sou i pensions, ajuts a la banca que mentre per una banda demanava auxili, per l’altre pagava retribucions de vergonya a tot un seguit de directius que han demostrat sobradament la seva ineptitud, retallades socials degudes a la manca de diners al país, etc., etc.

A molta gent els feia gràcia això de les votacions en assemblea de determinats temes. Donava la sensació que s’acabava de descobrir la sopa d’all amb això de les assemblees: els mitjans de comunicació se’n feien ressò amb titulars com “demà es vota això o allò.

Mica en mica però ha anat guanyant visibilitat la realitat:

En primer lloc els moviments assemblearis es poden manipular amb tota facilitat. Aquells que ja tenim uns anys recordem com en l’època franquista van començar aparèixer a la Universitat les primeres assemblees d’estudiants. I el fàcil que era excitar els ànims i portar al grup allà on es volia. 

En segon lloc, passar-se tot el sant dia discutint en comissions per acabar votant a l’assemblea les diferents conclusions, sembla que ha de tenir un límit: tampoc hi ha tants temes sobre els que discutir i votar un dia i un altre i un altre.

En tercer lloc, mica en mica es va anar observant com l’aspecte dels indignats començava a canviar:  cada cop apareixien més crestes de coloraines al cap dels acampats, i per tant donava la impressió que el moviment okupa, havia ocupat també la plaça Catalunya.

En quart lloc, algunes de les conclusions a les que estan arribant ja estan clarament esbiaixades cap a determinades orientacions polítiques: nacionalització de la banca, impostos a les grans fortunes, circumscripció  electoral única, dubtes en el reconeixement al dret d’autodeterminació dels pobles, etc.

És cert que les propostes inicials semblaven interessants (una bona part d’elles) però és cert també que ells mateixos (els indignats) les han anat desvirtuant amb la seva actitud. Actitud que s’ha manifestat amb claredat aquest dissabte quan han portat les seves protestes a les portes dels ajuntaments intentant evitar que alguns d’ells poguessin constituir-se. Sembla també que el 15 de juny volen acampar davant del Parlament de Catalunya, i fer una cadena humana per evitar que els diputats de les diferents formacions puguin accedir a l’hemicicle per votar els pressupostos catalans.

En les seves reivindicacions inicials hi figurava una democràcia real en deien. No sembla que ells siguin partidaris d’una autèntica democràcia quan volen impedir que els diputats del Parlament català puguin accedir als seus escons. Aquesta és la democràcia real que prediquen?

Però no és només això el que els desacredita; el fet que algun partit polític ha intentat infiltrar-se en el col·lectiu per condicionar les assemblees i portar “l’aigua al seu molí” ha servit també per posar en evidència una politització encoberta dels que s’han erigit com a líders del moviment, i manipulen els seus col·legues per obtenir declaracions del col·lectiu que no són més que consignes polítiques del partit que hi ha al darrere de tot plegat. Els postulats contra les retallades de sanitat en són un bon exemple, o l’exigència del dret a l’habitatge per tothom, la nacionalització de la banca, la reducció de la jornada laboral mantenint els salaris,  un no rotund a la llei "omnibus" qye el govern català vol aprovar, etc. Tot això ja tinc la impressió d'haver-ho sentit abans...jo diria que en veu del noi de la bicicleta..serà casualita?

La guinda final ens la donen aquest cap de setmana: resulta que divendres passat els indignats reunits en assemblea a la Plaça Catalunya de Barcelona, van decidir que aquest diumenge abandonaven l’acampada. Doncs bé, sembla que el nucli dur del moviment (el que està en mans d’un partit polític) ha decidit no fer cas a l’assemblea i continuar l’acampada per aquestes dues raons: divendres, en el moment de la votació plovia a la Plaça Catalunya i hi mancava gent, i alguns dels que van votar no formaven part pròpiament dita del moviment.

Crec que aquest fet és prou significatiu de la “democràcia real” que defensen i del crèdit que haurien de merèixer a la societat, si no fos per alguns mitjans de comunicació que s’esforcen per presentar a aquest moviment com els salvadors de la pàtria, quan en el fons el que són és uns canta manyanes, especialment aquells que se sumen a la massa per tal de ser degudament manipulats.

Quin és el final que albiren pel moviment? Quin serà l’estadi següent en el que es mouran? Quins són els propers passos a seguir?

Jo personalment voldria que rebessin justament el mateix tracte que rebria jo si demà agafo la tenda i la instal·lo al bell mig de la Plaça Francesc Macià per exemple. Segur que em vindria un cotxe de la Policia Municipal que em prendria la tenda i em posaria una multa per acampar en un espai públic. Em pregunto perquè a ells no els passa el mateix...  

www.rbaestudisiprojectes.cat

I les patronals existeixen...!!!

Qui deia que les patronals estaven desaparegudes en combat? Qui deia que les patronals amb les retallades havien amagat el cap sota l’ala? Qui s’havia atrevit a dir que amb el paper de la trista figura que les patronal havien adoptat, havien perdut el poc crèdit que els hi quedava?

Doncs vet a qui que tot d’una s’han posat les tres d’acord per fer una proposta als sindicats, que entre altres mesures passa per un increment de la jornada laboral de 10 a 15 minuts de mitjana al dia.

ACES, CAPPS (la patronal del Consorci) i l’UNIÓ han decidit finalment sortir dels amagatalls en els que havien desaparegut des de fa mesos i donar la cara defensant els interessos dels seus afiliats, que per això paguen les seves quotes, i déu ni do quines quotes per cert.

Pel que diu la nota conjunta que han emès, sembla que els sindicats s’han compromès a estudiar la plataforma presentada per les patronals. També això és un avenç positiu. Fins ara els sindicats han estat totalment tancats en banda: no passaran! Clamaven, i ara sembla que estan disposats a estudiar aquestes propostes. Ja era hora: aquesta decisió es pren amb 5 mesos de retard, i després que molta gent en el sector, i particularment des d’aquest blog, se’ls hagi reclamat defensar els interessos dels associats. Sembla que la progressiva pèrdua de llocs de treball en el sector  ha fet entendre als sindicats que així no es pot continuar.  Si volen estabilitat en les plantilles cal ser competitius i productius, i ara no és pas el cas.

Havíem comentat en entrades anteriors, que un dels problemes de la nostra economia era una molt baixa productivitat. Havíem explicat en aquest sentit que la política de pujar salaris i baixar jornada laboral ens havia portat a un cost real de l’hora treballada que superava en molt l’increment de la inflació del període que es considerés, i per tant, es produïa menys i molt més car: tot el contrari que els països amb una economia capdavantera en el mon. Teníem moltes prebendes socials, cobràvem massa, i produíem poc. Heus aquí els problemes del país.


Cal valorar també com a positiu, que la proposta patronal incorpora l'intent de relacionar el pagament d'una part de la retribució variable amb l'obtenció de resultats positius a l'empresa. Queda clar que aquest intent és curt i contradictori. Algú sap d'algun país civilitzat que es puguin pagar retribucions variables si l'empresa presenta pèrdues? Doncs això és exactament el que proposen les patronals. Això si, si els sindicats ho accepten pagaran menys que si tenen beneficis. Increible. 

Finalment sembla que les patronals s’han adonat que han de servir d’alguna cosa a banda de gaudir de poltrones ben remunerades, i han decidit presentar als sindicats una proposta de negociació, que entre altres mesures pretén recuperar una mica la productivitat perduda durant anys.

Tanmateix, queden curts. Ja és molt que s’hagin decidit a fer aquesta proposta, però ens cal anar més enllà si volem ser un país seriós: ens cal, a banda de treballar més i cobrar el mateix, evitar que el pas dels anys ens torni dur al mateix punt on som ara. Cal per tant des indexar els increments dels sous de les variacions de l’IPC. Cal ser  capaços de relacionar els increments de sous amb els increments de productivitat. És la única manera de fer que el sistema sanitari català sigui sostenible. Cal també negociar de nou amb el CatSalut algunes retallades que són del tot inasumibles.

És clar que  esperar això de les nostres patronals sanitàries és molt esperar. Sembla que això del govern dels millors, als directius de les patronals no els afecta... i no es senten al·ludits.   Què hi farem; tot es qüestió d’anar insistint... 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Comença la segona fase de les retallades. Al Departament de salut, s’albira el que pot ser el govern dels millors

Ja ha començat la segona fase de les retallades: el conseller Ruiz, a l’hora d’explicar les peculiaritats del pressupost 2011 del seu departament, ha entrat ja en la concreció de les mesures que haurà d’endegar per tal de poder donar una resposta de gestió a les limitacions del pressupost i a la manca de recursos econòmics del país. Encara queda però tot un seguit de mesures que sens dubte anirem coneixent les properes setmanes.

Però no és només la sanitat catalana qui està a l’UCI, si no també la gallega que segons paraules del president de la Xunta Sr. Nuñez Feijoo haurà d’aplicar també una bona retallada al serveis de salut gallecs. De fet el Sr. Feijoo  demana que el Govern Central  pagui a totes les autonomies el fons de competitivitat que els correspongui per tal d’apaivagar una mica el dèficit important que té aquella autonomia.

Estem doncs davant d’una situació que afecta no només a Catalunya, si no a Espanya, com ho demostra el fet que a Castilla la Mancha, el nou govern autònom entrant digui que no tenen diners ni per pagar la propera nòmina dels funcionaris.

Queda clar que no ha estat només Catalunya qui ha estirat més el braç que la màniga aquests últims anys, si no que també pràcticament tota Espanya està sota els malèvols efectes d’uns governs socialistes que han dut al país a la ruïna econòmica. En aquest sentit cal reconèixer que els avenços socials que aquests governs han aportat han estat positius; tanmateix  els efectes beneficiosos per la població s’han vist amargament compensats atès que els recursos amb que s’havien de finançar totes les mesures adoptades o no existien o no existien en la quantitat que calia.

Mentre tant a Catalunya sembla que aquesta vegada els màxims responsables del Departament hagin après dels erros comesos durant el primer trimestre de l’any, i ara l’anunci de noves retallades es faci amb el que sembla una major i millor planificació. Lligant pressupost i mesures a endegar, sembla que han aconseguit donar una imatge molt més seriosa i coherent que no pas ara fa uns mesos.

Des d’aquest blog sempre he demanat lideratge i un pla ben estudiat per dur a terme les retallades. Ara sembla que finalment hi és; està per veure si haurà lideratge, i qui l’assumirà. Una de les altres condicions que sempre he demanat, és el donar exemple, és adir, reforçar-se des del punt de vista ètic a l’hora de demanar sacrificis, sent els primers a auto retallar-se. Sembla, per les explicacions que he llegit en boca del conseller Ruiz, que efectivament, el departament veu “aprimat” el seu propi pressupost en quasi un 26% en estructura administrativa. És un primer pas, però un primer pas important.

Abans d’entrar en un segon aspecte sobre el lideratge, si que vull mostrar el meu desacord amb la demagògia que els partits polítics, la societat civil en general, però també els mitjans de comunicació estan esgrimint davant les “retallades”. Explicaré un comentari que m’ha fet una persona a la que aprecio particularment. És tracta d’algú que treballa en un CAP de Barcelona que en dues plantes diferenciades té dos equips d’atenció primària un a cada planta. Al preguntar-li de quina manera s’havien concretat les retallades en el seu ambulatori, la resposta ha estat en que no hi han hagut nous contractes per baixes o d’interinitat, i que dels dos directors mèdics i d’infermeria que hi havia a cada un dels equips d’atenció primària, ara han deixat un sol director mèdic i d’infermeria pels dos equips. Li he hagut d’explicar a aquesta persona que això no són retallades; això és senzillament aplicar el sentit comú en una situació complicada en la que el que cal és reduir allò superflu per poder mantenir allò que és bàsic: l’assistència.

Així mateix, en un CAP que hi ha a les rodalies de Terrassa, en el mostrador que hi ha per atendre a la gent, han desplegat un llençol amb un “no a les retallades”. Darrere d’aquest mostrador hi han 4 llocs de treball, ocupats per 4 administratius/ves. Dels 4, en molt poques ocasions n’he vist treballar al mateix temps a 2; vol dir que en aquest CAP es podria prescindir alegrement de dos llocs de treball que no serveixen per res a banda de generar despesa.

I així, es podria anar posant exemples de la demagògia que en general hi ha al voltant de les retallades. Estic segur que algú em podria dir, escolta que a tal lloc ha passat això o allò, i segurament els hauria de donar raó; segur que moltes coses s’han fet malament, però tampoc tan malament som alguns demagògicament estan denunciant. Una mica més de rigor de tots plegats ens aniria molt bé

Nous lideratges a la sanitat a  Barcelona

Nous lideratges a al sanitat pública catalana

Per això, per evitar aquestes demagògies i aquestes lectures que sovint es fan sense cap mena de rigor és pel que reclamo lideratge. I haig de confessar que les notícies que m’estan arribant aquests últims dies, sobre les persones que han d’ocupar determinats càrrecs molt importants en l’estructura de la sanitat al nostre país em tranquil·litzen: sembla que al final aquest lideratge tan necessari l’acabarem tenint. Fa alguns mesos vaig criticar l’expressió “govern dels millors”. Ara li començo a donar credibilitat al departament de Salut, en funció dels noms que m’estan arribant. Bona noticia!!!  

www.rbaestudisiprojectes.cat

La Quarta!!!

Per què?  Per aquestes raons. Ho entens ara portuguès?


www.rbaestudisiprojectes.cat

Noves retallades a la vista

Vist el plantejament demagògic i electoralista que la majoria de partits i sindicats han adoptat amb les retallades, el Departament de Salut va decidir amb criteri que per tal d’evitar que les eleccions municipals es veiessin contaminades per aquesta realitat, treure de l’escenari la segona part de les retallades que de ben segur ens donaran a conèixer ben aviat.

Aquest fet els haurà permès corregir les errades de comunicació i planificació que hi van haver en el primer trimestre d’aquest any, en el que es va donar una impressió de caos comunicatiu i de caos planificador. Cal veure si a més s’hauran corregit altres dos defectes importants que hi va haver llavors: la manca de lideratge i no ser capaços de donar exemple començant les mesures d’aprimament pel propi Departament de Salut, el CatSalut, l’ICS, les empreses públiques, els consorcis, les agències, i altres estaments i estructures ineficients que han colonitzat el Departament de Salut.

Pel que estic llegint aquestes últimes hores, sembla que efectivament, en l’àmbit dels funcionaris el Govern de la Generalitat ha decidit unilateralment eliminar les aportacions al plans de pensions del funcionaris, que fins ara venien fent mes a mes. Bona notícia aquesta tot i que cal anar més enllà: l’ús dels telèfons.

També el conseller Castells, un dels pocs membres del tripartit valorat positivament per molta gent, s’ha afegit públicament a justificar l’austeritat de les administracions públiques i les retallades pressupostàries. Va guanyant força doncs, la visió que un país no pot estirar més el braç que la màniga, que s’ha de viure d’acord  als recursos que es genera, i que tot el que es fa s’ha d’acabar pagant.

Els polítics tenen per tant entre moltes altres responsabilitats la d’administrar els recursos econòmics que els ciutadans aportem a través dels impostos que paguem i aconseguir un us eficient d’aquests diners, de manera que quan els diners disponibles no arriben a cobrir totes les necessitats el que cal en primer lloc és analitzar aquelles despeses que es podrien eliminar causant els mínims perjudicis possibles als ciutadans. I en aquest anàlisi cobra força l’aprimament de l’administració en tots els seus àmbits: personal, despesa corrent i inversions (tot i que aquesta última és la que personalment menys m’agrada). Una vegada has fet aquest exercici, si els estalvis aconseguits continuen no sent suficients per garantir un sistema de prestacions socials sostenible, és quan t’has de plantejar una reducció d’aquestes prestacions socials. I llavors ho has de fer amb un discurs entenedor (això que ara es diu “relat”), d’acord a un pla ben estudiat i coherent, i amb un lideratge potent.  Aquest lideratge inclou una gran capacitat de diàleg i convenciment, amb tots els actors clau del sistema: professionals, sindicats i clients del sistema.

Tanmateix està molt clar per aquells que pretenem fer del sentit comú, el més comú dels sentits que en l’actualitat i en el Departament de Salut, hi ha algunes estructures insostenibles: hem parlat en aquest blog, en més d’una ocasió dels hospitals que al llarg de l’any fan menys d’un part al dia de mitjana. Podem parlar del SEM, i afirmar que tenir en molts hospitals equips de metges i infermers/ers sense fer res, mentre esperen que es produeixi un accident, és un luxe que no ens podem permetre. Les guàrdies de presència física en molts hospitals que estan a prop els uns dels altres tampoc estan massa justificades, igual que les guàrdies pels transplantaments a la ciutat de Barcelona, multiplicades innecessariament per 3 o per 4 depenent del tipus de transplantament, o les guàrdies d’algunes especialitats que també es podrien compartir a la ciutat de Barcelona entre els seus diferents hospitals.

També caldrà analitzar “quins hospitals fan què” per que l’escalada assistencial que la gran majoria d’hospitals han dut a terme tampoc és sostenible. Però no és només l’atenció especialitzada la que és susceptible de ser reconvertida, si no també l’atenció primària: quin sentit tenen avui tots els dispositius d’atenció continuada que funcionen 24 hores al dia? És lògic mantenir aquestes estructures de guàrdia per una atenció que en alguns cassos no arriba a les tres atencions per nit? I més tenint al SEM inactiu en moltes hores del dia . En fi, no hi ha dubte que aquesta segona fase de les retallades promet ser interessant, sobre tot si es fa amb seny, s’explica d’una manera adequada i es lidera molt millor del que s’ha fet en la primera fase.   

www.rbaestudisiprojectes.cat

Dignitat? Ètica? Valors?...algú recorda el significat d’aquestes paraules?

Dissabte passat  Barcelona va viure una manifestació organitzada per les centrals sindicals majoritàries (CCOO, UGT) i altres sindicats sectorials (Metges de Catalunya i  SATSE pel que fa a sanitat) en protesta contra les retallades en salut i educació a més de moltes organitzacions de la societat civil que s’hi van sumar.

 

No totes les manifestacions han anat contra el Govern de la Generalitat...

Les xifres d’assistents són, com sempre en aquests cassos discordants:

Guàrdia Civil i Mossos   30.000 persones

Organitzadors               200.000 persones

El Periodico                  100.000 persones   

El País                            45.000 persones

Altres mitjans no gosen dir una xifra i es limiten a dir el màxim dels organitzadors i el mínim de la guàrdia urbana. Tanmateix, el més important no és la xifra exacta de manifestants  si no les motivacions de cada persona per ser present a la manifestació.

Segur que entre els manifestants hi havia persones de bona fe; persones que havien acudit a manifestar-se per mostrar el seu desacord amb les retallades que el govern ha anunciat, i que per altre banda uns quants entenem que són del tot necessàries.

Però tant segur com l’anterior és que entre el manifestants de dissabte hi havien moltes persones que la seva intencionalitat no era el  oposar-se a les retallades, si  no que el seu objectiu  era incidir d’una manera molt poc ètica en els resultats de les eleccions de diumenge vinent.

El Govern de la Generalitat va començar a anunciar les retallades pràcticament l’endemà de prendre possessió. Precisament, l’inici d’aquest blog coincideix amb els primers anuncis de retallades a mitjans de gener aproximadament. No deixa de ser si més no curiós que hagin calgut quatre mesos per convocar una manifestació al respecte. I aquesta manifestació es fa precisament la setmana abans de les eleccions municipals.

Jo ja crec en les casualitats, faltaria més, però no em crec gens als senyors d’Iniciativa per Catalunya capitanejats pel noi de la bicicleta, i tampoc em crec a Comissions Obreres i UGT, disposats a destruir al rival polític amb totes les armes disponibles, fins i tot les que estan mancades de tota ètica política.

I ho dic així de clar, per que és inadmissible en un país mitjanament seriós, que aquells que han generat amb les seves decisions l’actual ruïna  econòmica del país vulguin ara treure rèdits polítics de la situació que ells mateixos varen crear. Això em sembla indignant; propi de països en vies de desenvolupament no ja econòmic, si no mental. És insultar a la intel·ligència pretendre aprofitar-se de les dificultats que ells mateixos han creat. Indigne m’atreveixo a dir...

no, no...no és una broma...Sabadell està ple d'aquest slògan

Tan indigne com l’eslògan que ICV utilitza a Sabadell: “Que torni el bon govern” tenen la barra de dir. Ells que amb la seva nefasta gestió han destrossat les arques del govern de Catalunya  s’atreveixen a demanar que la gent els torni a escollir apel·lant al Bon Govern!!! Vivir para ver que diuen els castellans...

 Tanmateix val a dir  que no és només ICV qui ha intentat (i de ben segur ha aconseguit) rèdits polítics. És també ERC i el PSC encara que vulguin dissimular-ho sobre tot aquests últims. Aquests dies de campanya, pràcticament no he sentit per part d’aquests partits ni una sola proposta en positiu; tot consisteix en jugar a la contra:

Frases com “ens oposarem a les retallades del govern”, “no consentirem retallades a Barcelona” “Votar al Sr. Trias és obrir la porta de l’Ajuntament al PP”  etc., etc., estan a l’ordre del dia en boca de tots els candidats dels partits esmentats, però propostes en positiu...algú en recorda alguna?

 Un dels causants de la retallada, manifestant-se en contra de la retallada
Això només passa en un país com el nostre...així ens va!

Però el que palesa molt clarament el país que tenim, i els liders que tenim és la última perla d'en Zapatero. Aquest senyor ha tingut el desvergonyiment de demanar-li avui al President Mas que s'escolti als que es van manifestar dissabte en contra de les retallades...si, si,...ho llegeixen bé: aquell que ens nega el fons de competitivitat, qui no ens paga els costos dels malalts d'altres comunitats atesos a Catalunya, que ha retallat las pensions i altres prestacions socials, ha tingut la poca ètica de fer aquesta petició, sent ell juntament amb el tripartit l'origen de tots els nostres mals.  

Aquells que encara donem valor a paraules com Dignitat, Ètica, etc., ens sentim profundament decebuts de formar part d’un col·lectiu que prima el tot si val per aconseguir els seus objectius polítics i que prima la cultura del “pelotazo” per aconseguir els objectius econòmics. Que prima els seus interessos de partit i personals per damunt dels interessos del país,  i que en les seves prioritats la traveta, la trampa i l’engany són armes d’ús habitual. Com deia ja fa molts anys en Raimon...”nosaltres no som d’eixe mon...” 

www.rbaestudisiprojectes.cat