diumenge, 4 de novembre del 2012

El manifest pel federalisme i el consens



El diari  el País en la seva edició d’avui es fa ressò d'un manifest signant per tres-centes persones del mon cultural artístic i intel·lectual espanyol en el que posen en qüestió la legitimitat de les aspiracions democràtiques d’un poble per assolir la plenitud com a tal, mitjançant el dret a decidir.  El comunicat conté perles com la que senyalo tot seguit:


Tot un premi Nobel com Vargas LLosa, conegut anticatalanista,
en el seu afany per dorar la píndola als espanyols, és un dels
signants contra la voluntat dels catalans d'esdevenir
un Nou Estat d'Europa  

“Ni Cataluña está sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga sentimiento alguno de menosprecio hacia ella. Bien al contrario: Cataluña suscita afecto, admiración y reconocimiento, entre otras razones porque sin ella, sin su lengua, sin su cultura y sin su aportación solidaria, no puede entenderse la España democrática.

Només llegint aquest paràgraf te’n adones que els signants, o els que han redactat el manifest, no s’han assabentat de res. Negar l’espoli fiscal de Catalunya és tant com negar que el sol surt cada dia. Negar que l’Estat espanyol discrimina negativament Catalunya és no prendre’s ni tan sols la molèstia de donar un cop d’ull als pressupostos de l’Estat. El fet que l’Estat no pagui a Catalunya les quantitats previstes en el que “queda” de l’Estatut Català és no voler reconèixer una evidència.


Pedro Almodovar és un altre dels que ens volen
 prendre per tontos  

Però quan sobrepassen tots el límits és quan els progres que han elaborat el manifest afirmen que els espanyols senten afecte, admiració i reconeixement per Catalunya. Segur que no han escoltat a José Bono, Felipe González, Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra, Monago, Nuñez Feijóo, Wert, Montoro, Aznar, Esperanza Aguirre, Vidal Quadras  i tants i tants d’altres. Sembla realment com si a sobre ens volguessin prendre el pel. El summum arriba quan fan referència a l’admiració i el reconeixement a la llengua i cultura catalanes: ignoren el seguit de sentències del Tribunal Constitucional  i del Tribunal Suprem contra l’Estatut i contra la immersió lingüística. Decididament o ens prenen per tontos, o se’n riuen del mort i de qui el vetlla, o ambdues coses al mateix temps.

Fins ara, pel que jo he pogut llegir, el procés cap a l’Estat propi, passa per un plantejament del tot democràtic: donar la veu al poble. Al respecte, les eminències espanyoles signants del manifest proclamen:

“ Ahora, paradójicamente, los independentistas para llevar adelante su denominada transición nacional se proponen violentar la ley democrática, hecha por todos y para todos, con el propósito de alumbrar una ley nueva, hecha solo por los que se sienten llamados a una misión sin contar con los demás.


Aquest és un d'aquells que es pensa que és més llest que la resta del mon.
Vota a Madrid contra el que els seus companys de partit voten a
Catalunya i  a més preten justificar-ho. Més cinisme impossible

És a dir, volen anteposar una llei espanyola al dret democràtic de voler decidir lliurement el nostre futur. Dient que entre els signants hi ha personatges il·lustres com el Sr. Vargas Llosa, de sobres conegut pel seu anticatalanisme ferotge i militant ja està tot dit. També hi ha algun personatge proper a la FAES o fins i tot algun ex minstre com Carlos Solchaga. Tampoc em sobta gens que el PSC que va totalment a la deriva, per boca del seu secretari d’organització Daniel Fernandez doni suport al manifest. N’hi ha que encara no saben que volen ser quan siguin grans


www.rbaestudisiprojectes.cat

6 comentaris:

  1. En un moment com aquest el que cal, amb un a bona ració d'escopinyes i un bon vermouth a má, és gaudir de l'espectacle sense més ambició que la de riure una mica. Ara descobrim, per exemple, que el Sr. Vargas Llosa entre altres coses és federalista. Bé, ho descobrim d'ell i de tants d'altres que mai ho haguèssim dit!Qui ens ho anava a dir fa uns mesos...federalistes a Espanya i fins i tot a Catalunya! I que dir del Sr. Duran, del qual no coneixem res de nou, no, però si què com acostuma, interpreta en si bemol menor el que es un si bemol major...desafina? o interpreta altra partitura?...Continuem...el fill del molt honorable President Pujol es pregunta si la relació entre PSC i PSOE és "sodomita"...? Home! no es preocupi de que com i amb qui fan , el què? Ni és oportuna l'apreciació, comm ja ens te acostumats, ni és elegant la opinió o la pregunta, com per altra banda ja sabem cada vegada que parla el fill del pare. Mentre, el gran maquinista, Mas , enfila la poderosa mecànica de vapor a tota llenya i via Nord, al crit de "Més fusta" o si ho prefereixen "Más Madera"!amb la convicció que ni barreres, ni ample de via ni guardaagulles que s'hi posi per endavant l'aturará...així si...si nosaltres passatgers, ho volem...que ja se sap...sempre queda el fre d'emergència que qualsevol pot utilitzar. Mossen Navarro, amb la seva colla d'escolanets, recordant-lis el que és pecat i d'aquests , els que són mortals (no em faci triar pàtries) o els que són venials ( federació asimètrica) i sempre, aixó si, sempre, amb acte de contricció inclós que comporta més de 10 parenostres a Rubacalba...ah! delirant! Tornem al principi...millor apurar el vermouth...i repetir! pot ser ho veurem tot una mica més clar...i delirant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic Mallory: feia temps que no donaves senyals de vida. Se que estàs hivernant com a conseqüència de tot el que estem vivint, i en aquest sentit els dos seguim processos inversos. Mentre tu hivernes, jo miro amb il·lusió el futur que em pot permetre sentir-me un patriota per primera vegada a la vida, i al mateix temps ser actor d'un procés nítidament democràtic. Sentir la veu del poble és la millor manera de constatar que un país està viu.
      I tot això amanit amb tots aquests impresentables que tu esmentes, afegint-hi els que et deixes al tinter i que encara en són molts més.
      Pel que fa al maquinista, només dir-te que mai hauria pensant que fos tan bon conductor. Em dona seguretat saber que el tren el condueix ell.
      Salut amic!i benvingut de nou al blog

      Elimina
  2. Benvolgut amic, en aquest espai de divulgació i participació que vols fer crèixer, algunes de les meves aportacions pretenen , de vegades aparentment bufes, aportar caliu crític i pot ser irònic per tal d'engreixar la difícil digestió dels esdeveniments quotidians. Sobre pàtries, tu que em coneixes bé,saps que si més no em declaro un Nopatriota de rés que en la mesura que a alguns aquest sentiment els nodreix l'ànima a d'altres com jo ens alimenta la por, no sigui que la Pàtria m'exigeixi més del que jo puc donar. Ja et vaig dir en una ocasió que com a català, puc no compatir els objectius de qui governa, però compartiré el destí del meu pais( si és que no m'accepten com a ciutadà Islandès, és clar!). Crec en la democràcia i en la necessitat que s'expressi inequivocament la voluntat popular. Reprenent al Gran Maquinista, amb tots els respectes per a ell, quan va assumir el què volia dir la expressió popular l'11 de setembre (entenc que inequivocament la manifestació expresava voluntat d'INDEPENDÈNCIA)dies desprès va fer una crida a que els ciutadans No fòssim ambigus i crec que explícitament es referia als que tenen un NO a l'hipotètic referendum que algun dia es deuria realitzar al nostre pais envers el cami a emprendre.Bé...reivindico la meva ambigüetat sempre confeccionada a base de dubtes, és clar! Ambigüetat que sembla ser comuna a molta gent i també al president del pais i al partit que ens governa on sembla que almenys en clau "programàtica" , la Independència no consta entre els seus actius gramaticals (bé..cal esperar a la campanya electoral). Mentre tant, amic, ni tinc dret, ni vull de cap manera treure't la il·lusió,ens al contrari, disfruta mentre puguis! que mai se sap! Jo mentre em temo que seguirè desil·lusionat i desconfiat amb el que passa i amb el maquinista...en aquest sentit penso que alguna cosa en comú té amb aquell altre maquinista... gran de debò...el de la General, el Sr. Keaton...una gran determinació. Aixó si li reconec .

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure Mallory: en primer lloc dir-te que et veig en plena forma. Sembla que aquesta temporada de reflexió que t'has agafat et fa tornar amb més ganes i això sempre és bo pels que et seguim. Vol dir que estàs en condicions de fer magnífiques aportacions. Tanmateix amb el tema de la independència no et deixis guiar per certs apriorismes. El més important és el final de la història i la paraula independència no és més que un mot. Ser un Estat sobirà dins d'Europa es més que una expressió: és la voluntat d'un milió i mig de persones que vàrem sortir al carrer per reclamr-ho. No ho oblidis; està en la base de tot.

      Elimina
  3. ..efectivament tens raó. la voluntat del poble és la base de tot. Deixa però que afegeixi uns punts suspensius al terme SOBIRANIA...dona per un gran debat. tanmateix, comparteixo amb tu i amb molts que el primordial és el dret a decidir.Amb aixó crec que el maquinista trobarà un ampli consens entre els catalans (i els catalans que s'estimaríen, també, ser islandesos)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidir amb tu sempre és agradable. Com deus haver comprovat, a aquest manifest ja se n'hi han sumat altres dos, i sembla que un tercer és en curs, aquest de la FAES. Aznar entra en escena, i sembla que ens vol convèncer que això del dèficit fiscal ens ho hem inventat els separatistes judeo masònics reunits en una mena de contuberni anti espanyol. Riurem company, si més no fins el dia 25. Després, ja veurem...

      Elimina