diumenge, 13 de febrer de 2011

paperassa i més paperassa...és sostenible? on és l’eficiència?




Dies enrere vaig assistir per raons professionals a la presentació de la proposta dels objectius 2011 per assolir la part variable del contracte que el CatSalut ha preparat per un centre sociosanitari que  té llits de llarga estada, cures pal·liatives i convalescència.  Haig de reconèixer que la persona del CatSalut que ho va presentar, dominava el tema i fins i tot va aconseguir que les quasi dues hores esmerçades no es fessin excessivament llargues. Aquesta persona va desgranar un per un els 41 objectius que el CatSalut ha marcat per aquest any 2011: 15 per llarga estada, altres 15 per convalescència i 11 per cures pal·liatives.

Entre aquests objectius n’hi havia del Vincat i de Salut Pública. En aquest punt vull fer una reflexió al respecte: avui en dia, hi ha gent que troba el seu modus vivendi a Salut, inventant-se programes que ven al polític com si tinguessin una gran transcendència, de manera que el polític, si aquella persona li cau bé, doncs deixa fer. Aquesta persona vol fer-se important i imprescindible, i no para fins que aconsegueix que el seu “programa” sigui tingut en compte en les més altes instàncies del CatSalut, i s’acabin recollint com objectius del sistema sanitari català alguns ítems d’aquests programes de dubtosa eficiència, que només serveixen per que aquelles persones inventores d’aquests programes es consolidin ells, i la despesa tremenda i inútil que generen.

Tornant al tema dels objectius del centre sociosanitari anterior, haig de dir que aquella persona del CatSalut que s’havia explicat tan bé, en acabar la seva exposició va renyar als responsables del centre per que no havien assolit una xifra acceptable dels PIA que calia complimentar pel Departament de Benestar i Família. Encara recordo esfereït la resposta del gerent del centre: “és que cada PIA requereix 6 hores de feina de la treballadora social...”  es queixava amb raó.

Per acabar-ho d’adobar, aquesta persona del CatSalut ens va avisar que en les properes setmanes sortiria al DOG l’ordre d’acreditació dels centres sociosanitaris...(més paperassa vaig pensar)

Mentre assistia impertèrrit (en aparença) a tot això, em va venir a la memòria que estant de gerent a Berga, a banda de haver viscut reunions molt similars amb els objectius CatSalut, em va tocar a més donar suport organitzatiu i de personal als diferents reponsables que et venien a veure i t’explicaven la importància del seu programa. Sense voler ser exhaustiu que jo recordi, em va tocar estructurar el codi ictus, el codi infart,  el programa per la detecció dels maltractaments infantils, atenció als afectats per la síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia i hipersensibilitat química múltiple i moltes altres.

Evidentment, tots aquests programes calia dotar-los a nivell organitzatiu i amb personal i en ocasions fins i tot altres recursos addicionals. El modus operandi consistia en que et venia a veure el responsable del programa, i et deia que tenia ordres de la Consellera de que se li donés suport en el conjunt de necessitats que plantejava. Quan tu preguntaves “però això qui ho pagarà?”, la persona en qüestió arronsava les espatlles i et deia “parla amb el gerent de la Regió” donant a entendre molt clarament que aquell no era el seu problema i a més l’importava molt poc si algú pagava o no pagava. Òbviament quan parlaves amb el gerent de la Regió la resposta era sempre la mateixa: “però Ricard, si no tenim un Euro...tanmateix fes-ho, ho heu de fer, i quan puguem ja buscarem la manera de pagar-ho”. Evidentment mai s’ha pagat ni mig Euro per tots aquests invents de discutible necessitat en temps de crisi.

Com a complement a tot plegat, i per posar una cirereta al pastís, només afegiré que un contracte de serveis d’un hospital de la XHUP amb el CatSalut, avui no té menys de 50 clàusules diferents...

Explico tot això, per que l’altre dia vaig sentir al Conseller Mena, que al Parlament responia la interpel·lació d’una diputada d’ICV sobre la creació de llocs de treball i creixement de l’economia, i deia el Conseller que un dels seus objectius era eliminar la burocràcia i la paperassa per facilitar la feina a les empreses "eliminar les pedres del carro que arrosseguen les empreses" era la frase del Conseller. I que una de les raons per les que Yamaha tancava la fàbrica, era per l’excessiva pressió burocràtica que el govern tripartit exercia sobre les empreses en aquest cas en temes mediambientals. Quanta raó té el Conseller Mena!

Si tinc ocasió li proposaré al Conseller Mena començar aquesta tasca pel Departament de Salut. Segur que moltes empreses del sector li ho agrairien.

Cap comentari:

Publica un comentari