Relleu a la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals

Enric Mangas serà  el nou president de l’entitat patronal, en substitució de Manel Jovells

Amb aquest canvi, els germans de l’Ordre de Sant Joan de Déu mantenen les importants quotes de presència adquirides aquests últims anys

Manel Jovells, el president sortint de la Unió

Manel Jovells havia anunciat fa ja algunes setmanes la seva voluntat de deixar la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals. Va ser escollit president de l’entitat el dia 17 de gener de 2011, i ho deixa 5 anys més tard, després de ser reelegit per unanimitat al desembre del 2011, substituint en la presidència d’UCH a Boi Ruiz, que acabava de ser nomenat conseller de Salut, en el primer govern del president Mas.

Manel Jovells no ho ha tingut fàcil al front d’una de les associacions patronals catalanes més significativa del que és el sector Salut a Catalunya. Entre les retallades pressupostàries, i les diferents pressions i interessos dels associats Jovells ha tingut un mandat complicat que ha resolt amb l’elegància i l’eficiència que el caracteritza tot i els molts entrebancs que ha trobat pel camí. Durant el seu mandat l’administració ha castigat al sector sanitari no només amb les retallades de tothom conegudes, sinó que a més s’han produït dificultats de tresoreria que han fet que les tensions entre administració i administrats hagin sovintejat, malgrat els intents mediadors que Manel Jovells ha tingut que protagonitzar. De tot plegat se n’ha ressentit fins i tot la relació, sempre cordial, però en alguna ocasió distant, amb el departament de Salut. Han estat doncs 5 anys complicats, que Manel Jovells ha resolt satisfactòriament, posant sempre pel davant els interessos del sector sanitari per sobre de qualsevol altre qüestió.

El seu substitut serà Enric Mangas, ben conegut en el sector sanitari amb una llarga trajectòria que es va iniciar ja fa forces anys a l’antiga DGOPS (Direcció general d’Ordenació i Planificació Sanitàries) per després ser nomenat cap de la divisió Econòmic-Financera de l’Àrea de Recursos Econòmics del CatSalut. Amb una formació de base d’economista, al 1995 Enric Mangas va iniciar la seva carrera en la gestió sanitària sent gerent en una primera etapa de l’hospital de Vilafranca i després del d’Igualada. Posteriorment Enric Mangas va tornar al Departament de Salut com a gerent de Coordinació d’Empreses Públiques i Consorcis, i després va ser nomenat director general de Règim Econòmic de la Seguretat Social dins del Departament d’Economia i Fiances. També i per curt espai de temps, va ser director del Servei Català de la Salut. Posteriorment va ocupar el càrrec de gerent de la Regió Metropolitana de Barcelona del CatSalut, fins que a l’any 2009, de la ma de l’exconseller Pomés va accedir a la direcció general del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu a Sant Boi del Llobregat o avui encara hi continua exercint les seves funcions. Una llarga trajectòria que sens dubte l’ajudarà molt en aquesta nova etapa en la que tenir la doble visió del que és l’administració pública i al mateix temps conèixer les necessitats i problemes del sector concertat, és fonamental. En aquest aspecte el seu perfil és molt similar al de Manel Jovells qui també havia ocupat càrrecs importants a l’Institut Català de la Salut, del que en va ser gerent.

Enric Mangas proper president de la Unió

A l’igual que Manel Jovells, Enric Mangas prové del “grup” de l’Ordre de Sant Joan de Déu. Aquesta organització ha anat mica en mica dotant-se d’un equip de professionals de la gestió de primer nivell. A més de Mangas i Jovells formen part d’aquest equip de professionals Manel del Castillo, Pere Vallribera, Ignasi Riera, i Miquel Pons entre d’altres, gent potent i ben preparada al voltant del germà Joaquim Erra. Sens dubte un gran equip, el millor dels que avui hi ha a Catalunya tant a la sanitat pública com a la sanitat privada pertanyents al mateix grup. Joaquim Erra continua sent vicepresident d’UCH, de manera que l’Ordre continuarà tenint un pes destacat en la Junta Directiva de la Unió una part de la qual serà renovada  en la propera assemblea que es celebrarà el dia 4 de febrer i a la que la Junta Directiva de la Unió elevarà la proposta de nou president de l’entitat en la persona d’Enric Mangas.

Tot i que els temps no acompanyen, cal desitjar a Enric Mangas tots els encerts en la seva gestió, per que si es així, serà sens dubte positiu per la sanitat catalana en el seu conjunt. 

www.rbaestudisiprojectes.cat 

Cinquè aniversari del blog

rba salut i gestió supera les 250.000 visites en 5 anys

El blog no acomplirà l’objectiu pel qual va ser creat fins que no serveixi per al debat sanitari

Avui dia 21 de gener el blog compleix 5 anys. Afortunadament he pogut veure com mica en mica el blog ha anat consolidant la seva presència en aquest món fascinant de les noves tecnologies, i també en funció dels comentaris rebuts de persones conegudes he pogut constatar  que el blog compta amb un conjunt de seguidors fidels que hi entren amb certa regularitat. Tanmateix haig de fer constar que el que explico són interpretacions meves d’una realitat que pot ser diferent a com jo la veig. Per tant us demano amics seguidors que entengueu que tot és opinable i que les meves interpretacions de la realitat poden allunyar-se força de la realitat autèntica. Entengueu doncs el que explico com una visió personal del dia a dia de la nostra sanitat.

Estem vivint moments convulsos en el món de la sanitari. La tranquil·litat que existia en torn a la bondat del sistema sanitari públic català s’ha vist tot d’una trasbalsada per una onada d’acusacions demagògiques i interessades que han anat des de la corrupció a la privatització, i des de les retallades a la voluntat de voler aniquilar al sistema públic. És una situació que dol a tots aquells que estimem la sanitat i d’una manera molt especial a la gran majoria de professionals que hi treballen i donen de sí el millor d’ells mateixos per fer possible que els catalans tinguem un dels millors sistemes sanitaris del món. Que hi han hagut retallades és indiscutible, que les retallades han vingut imposades des de Madrid com a conseqüència d’un sistema de finançament nefast per Catalunya, ho sap tothom que té alguna neurona que li funcioni. Que com a conseqüència d’aquestes retallades s’han afectat els sous dels professionals i s’han incrementat les càrregues de treball dels professionals sanitaris és inqüestionable. Que les llistes d’espera s’han allargat perillosament també és cert, com ho és l’increment del copagament de farmàcia que ha afectat fins i tot als pensionistes.  I què dir de la davallada en les inversions tant de nous equipaments com de reposició? Està clar que les retallades han tingut unes conseqüències molt lamentables per a la nostra sanitat, però paral·lelament cal reconèixer que la situació hauria pogut ser molt pitjor si el Departament de Salut no hagués actuat com ho ha fet: prioritzant les necessitats i afectant amb les retallades aquells àmbits en els que tot i produir-se danys cruents, aquests eren menors que si s’actuava de manera diferent. Per tant és just reconèixer el mèrit del conseller Ruiz i tota la seva gent en una etapa de 5 anys que mai havia estat tan adversa pel que fa a l’assignació de recursos econòmics al sistema sanitari català per part del govern de Madrid.

Aquest blog va néixer poc després de que el conseller Ruiz fos nomenat conseller de Salut  amb un primer post titulat el “govern dels millors”. Moltes de les coses que es diuen en aquell primer post són perfectament vàlides 5 anys després perquè com en aquella ocasió, estem davant d’un conseller nou, que a més no és del ram. Hem de concedir al nou equip 100 dies de treva per tal que demostrin que tot i no portar l’etiqueta dels millors, si més no són prou eficients per millorar la situació actual del sistema sanitari públic de Catalunya. Ho seguirem amb interès.

Deia al començament que el blog ha rebut més de 250.000 visites en aquests 5 anys. Veiem quina ha estat l’evolució de les xifres:  

Any 2011                  5.072     visites

Any 2012                  17.000   visites

Any 2013                  50.000   visites

Any 2014                  119.000 visites

Any 2015                  252.000 visites

Només aquest darrer any el blog ha registrat per tant 133.000 visites que equivalen a una mitjana, aquest últim any, d'unes 365 visites diàries. A tots moltes gràcies per la paciència.

Com cada any haig de reconèixer un fracàs com a mínim del blog: no he estat capaç de fomentar el debat. Són molt poques les persones que de tant en tant gosen escriure la seva opinió  al voltant del tema que sigui. Una vegada més convido a tothom a fer-ho. Entenc que molta gent s’ho pensi dues vegades per allò del que diran. Tanmateix al blog si poden deixar comentaris del tot anònims, sobre els que no hi ha manera de saber-ne l’autor. Us convido a participar i veure si de cara al sisè aniversari que hem estat capaços de revertir al situació.  

De nou al meu agraïment a tothom: seguidors, detractors, indiferents, etc. I les meves disculpes a aquells als que en alguna ocasió hagi pogut molestar.   

www.rbaestudisiprojectes.cat

David Elvira ja és oficialment nou director del Servei Català de la Salut

El Departament de Salut queda en mans del PSC, tot i haver quedat tercer i molt lluny del primer a les passades eleccions del 27S (16 diputats de 135)

Nous nomenaments en perspectiva

Avui s’ha fet oficial el nomenament de David Elvira com a director del CatSalut, tot i les pressions que fins a l’últim moment ha exercit Manel Balcells, que en veure que no era l’escollit per ser conseller de Salut es volia aferrar com fos a la direcció del Servei Català de la Salut. Afortunadament per la sanitat catalana s’ha imposat el seny, i finalment ha estat triada  l’opció de David Elvira.

Oficialitzat aquest nomenament caldrà ara està atents als diferents noms que en aquests moments estan en les diferents quinieles. Pel que fa al CatSalut, hi ha un nom amb molta força: és el de Antoni Iruela que aniria a reforçar l’estructura directiva del CatSalut. El Dr. Iruela és ben conegut en el sector, atès que en el darrer govern tripartit era el gerent territorial del CatSalut a la Regió de la Catalunya Central. És per tant un bon coneixedor del Servei Català de la Salut, i també és bon coneixedor de la sanitat com a prestador de serveis atès que ha treballat integrat en una de les EBA que gestiona una àrea bàsica de salut. Toni Iruela havia estat col·laborador d’aquest blog. Pel Servei Català de la Salut també sona el nom de Lluís Franch tot i que encara no està definida la seva ubicació si és que finalment s’hi integra.

Pel que fa la Departament de Salut, a banda de la remodelació de l’estructura del Departament que avui ha estat aprovada pel govern, hi ha ja un nomenament formalitzat; és el del secretari general del Departament en la persona de Albert Serra. Altres noms que agafen força són el de Pere Joan Cardona, home d’ERC, metge de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, que sembla que ocuparà la recent creada direcció general de Recerca i Innovació en Salut, que deriva de la direcció general que ocupava fins ara Carles Constante amb el nom de direcció general de planificació i recerca en Salut. Cal recordar que pocs anys enrere, a aquesta última direcció general ja se li va separar també la d’Ordenació i Regulació Sanitàries, de manera que el que fa només 4 anys era una sola direcció general ara ja en són 3. Els ciutadans, que amb els seus impostos mantenen aquestes estructures burocràtiques, es poden preguntar quin és el valor afegit de tot plegat?

Parlant de Carles Constante, val a dir que sembla que està fermament disposat a abandonar el Departament de Salut. Constante és una persona que ha estat clau històricament en el desenvolupament del Pla de Salut i en la seva consolidació com a eina a tenir en compte en la contractació de serveis sanitaris, i més recentment en la racionalització de les estructures de recerca dels hospitals catalans. Sens dubte serà complicat substituir-lo amb èxit  

Seguint amb els possibles nomenaments cal esmentar el de Marc Ramentol com a nou cap de gabinet del conseller Comin. En aquest cas es tracta d’un metge d’ERC procedent de l’Hospital General de Vall d’Hebron, del que diuen que és una persona correcta també a nivell personal. Val la pena ressaltar en aquest nomenament, que el conseller Comin no ha pogut ni tan sols posar com a cap del seu gabinet a un home de la seva confiança.  Ha tingut que acceptar un “comissari polític”. Amb això ja està dit quin és el pes real del conseller en el sí del govern: marge de maniobra reduït. Es curiós observar com aquell que ven com a principal actiu seu “la política”, claudica davant d’altres polítics i acaba pagant quotes de partit en llocs importants de l’organigrama. Quan el conseller Comin diu que a Salut hi ha d’haver un conseller polític rodejat per un molt bon equip tècnic, cal recordar-li que això no és cap deferència de la seva part, sinó que és una obligació. I que en qualsevol cas, el millor seria un gran equip de professionals, només faltaria, dirigit per un conseller que tingués criteri propi. 

Tanmateix s’està produint una situació curiosa que val la pena ressaltar: Les eleccions del 27S les va guanyar  per àmplia majoria “Junts pel Sí” que és una coalició formada per Convergència, ERC i independents. Tal com s’està configurant el Departament de Salut sembla que qui ha guanyat les eleccions és el PSC i els seus acòlits, i que qui les ha perdut és Convergència. Aquesta és la coherència de la “nova política”? No es podria per una vegada, davant dels reptes tan complicats que tenim al davant, deixar de banda aquesta mena de sectarisme polític per intentar aglutinar un equip de bons professionals independentment de la seva filiació política?

És que els noms que corren com a candidats per ocupar càrrecs rellevants a l’ICS són per començar a córrer i no parar… 

www.rbaestudisiprojectes.cat

La visió del Sistema Sanitari Públic del que serà nou director del CatSalut

David Elvira situa l’horitzó en l’any 2020, definint una agenda amb 5 prioritats

 

L’anàlisi parteix de la consideració del sistema sanitari català actual com una estructura d’estat prou consolidada, que s’ha de tenir en compte a l’hora de configurar aquesta agenda “ Salut 2020”

En l’entrada anterior al blog feia esment a diferents articles que David Elvira, nou director del CatSalut a partir de dimarts vinent, va publicar en diversos mitjans de comunicació, molt abans de saber que ell acabaria sent director del Servei Català de la Salut, i per tant actor important d’allò que ell mateix estava  construint a nivell ideològic. Pel seu interès avui em centraré en l’article publicat al diari Avui el 16 de setembre de 2015.

En aquest article titulat “Agenda Salut 2020 en un estat social català” David Elvira parteix del reconeixement de l’alt nivell qualitatiu del nostre sistema sanitari aconseguit gràcies a les polítiques sanitàries aplicades, però amb un esforç majúscul dels professionals sanitaris. Aquest sistema sanitari s’ha vist erosionat aquests últims anys per les dificultats d’accés al sistema, que han incrementat les llistes d’espera, i una aturada de les inversions. Tot i això David Elvira reconeix que el sistema sanitari que tenim està prou consolidat com a estructura d’estat i cal tenir-lo en compte a l’hora de  configurar la construcció nacional. És el que ell defineix com a agenda Salut 2020, que en la seva opinió ha de tenir cinc prioritats clares.

La primera seria la consolidació del Sistema Nacional de Salut d’accés universal i finançat a través dels impostos, que garanteixi la igualtat de drets a l’accés dels serveis sanitaris. Haurà de ser equitatiu en termes territorial, de gènere, edat i condició socioeconòmica, i ha d’integrar l’atenció primària, l’especialitzada, la sociosanitària i la de salut mental, fomentant la recerca biomèdica.

La segona prioritat implica que el Sistema gestioni adequadament les prestacions sanitàries i socials, que integri els serveis sanitaris i els socials, amb especial èmfasi en les polítiques de salut pública, atenció primària i comunitària i en les polítiques de promoció de l’autonomia personal.

Una tercera prioritat seria la promoció d’un sistema sanitari i social econòmicament eficient i suficient. Amb una despesa per càpita a casa nostra similar a la de països amb sistemes sanitaris i generació de riquesa similars als de Catalunya.

En la Quarta prioritat  David Elvira vol assolir en l’horitzó 2020 un sistema sanitari i social que excel·leixi en l’exercici de la transparència. Aprofitant algunes directives europees per la contractació de serveis a les persones vol que a l’any 2020 es faci del tot compatible el previst en aquestes directives amb la singularitat dels serveis sanitaris i tot amb una absoluta pulcritud.

Per últim la Cinquena prioritat passaria per un sistema sanitari territorialment ben articulat amb un accés als serveis sanitaris i socials equitatiu i racional. En la seva opinió “la vertebració territorial dels serveis públics a les persones va més enllà de les inversions en infraestructures i serveis”. En aquesta cinquena prioritat proposa una governança mixta entre el que seria el govern nacional i el local i amb la participació de les entitats proveïdores de serveis, pacients i ciutadania en general.

Des del meu punt de vista dues observacions: no sé si és del tot encertat aquesta constant referència a les qüestions sanitàries i socials com si formessin part del mateix corpus assistencial. Podríem discutir que és el que es finança via impostos, i que és el que requereix un finançament diferenciat. No ho se veure posat tot en el mateix sac. També voldria afegir dubtes al voltant aquesta mena de “totum revolutum” dels governs territorials. Que n’hi han d’haver és evident, però segurament cal donar algunes voltes més a com s’han de configurar.

Tanmateix aquest sí que és un posicionament polític sobre el model sanitari i la seva configuració futura. Es pot discrepar en alguna d’aquestes prioritats però estem davant de tota una declaració d’intencions. Caldrà seguir com va evolucionant tot plegat.

www.rbaestudisiprojectes.cat