Efectes col·laterals de la III Jornada del Pla de Salut de Catalunya

Sitges ha viscut una mostra pràctica de la capacitat innovadora dels professionals de la Salut de Catalunya

S’han presentat més de 600 experiències  per millorar des del territori l’eficiència del Sistema de Salut

Explicava ahir en aquest blog, el desenvolupament de la III Jornada del Pla de Salut de Catalunya, que es va desenvolupar a Sitges aquest passat divendres. No tronaré a incidir en el tema; l’èxit de la convocatòria el prova les més de 1500 personesque hi van assistir.

Avui em vull centrar en una frase del Dr. Carles Constante dita ahir en resposta a una pregunta del periodista Josep Puigbó. Deia el Dr. Constante “la implicació dels professionals és elevadíssima i això ens obliga a tots” . I certament el Dr. Constante té molta raó. En un moment de crisi i retallades que es venen produint ininterrompudament des de l’any 2010, s’han presentat en aqueta III Jornada més de 600 posters exposant iniciatives dels professionals de la salut, repartides per tot el territori de Catalunya per millorar l’eficiència del Sistema Sanitari català.

Més enllà de les repercussions que la crisi ha tingut en les butxaques dels treballadors del sector sanitari (reduccions salarials, reduccions o eliminacions de les DPO, increment de jornada, no aplicació de la carrera professional, reducció dels dies de lliure disposició, més feina acumulada al no cobrir-se les baixes o les vacances dels companys, etc.), els professionals de la Salut han evidenciat la seva voluntat d’aportar el seu gra de sorra a les mancances del sistema. Han demostrat una gran capacitat d’innovació malgrat que les circumstàncies i la conjuntura econòmica no ajudaven gens.

I és que tal com ja he dit en alguna altre ocasió, és en les èpoques de crisi quan la gent s’esforça més en millorar, en aportar el millor de si mateixos, per malgrat les dificultats, superar els entrebancs i contribuir a la millora de la societat de la que formen part. Les millores organitzatives, la innovació i les ganes de fer progressar la societat són un motor molt potent.  Molt bé doncs pels professionals de la Salut de Catalunya. Pensin que més de 600 treballs presentats pot comportar més de 3.000 persones implicades en la seva realització. Felicitats! Em sento orgullós d’haver dedicat més de 30 anys de la meva vida professional a treballar en el sí d’aquest col·lectiu.

És per aquest motiu que discuteixo la manera com el Departament de Salut ha tractat a aquests professionals. No estic d’acord que només una petita representació de tots ells hagin aconseguit ser guardonats. Crec que tots els que es van esforçar per presentar els seus treballs haurien estat mereixedors de premis. No discuteixo els criteris pels quals s’han atorgat les distincions, sinó ben al contrari, poso en qüestió quins han estat els criteris per no atorgar distincions a tots els que s’han esforçat. O es premien tots, o no se'n premia cap.

Més enllà de la bondat dels treballs presentats, més enllà fins i tot dels resultats obtinguts, en uns moments com els que estem vivint, tots els que han presentat treballs mereixen el reconeixement de les autoritats del Departament, però sobre tot, mereixien el reconeixement i la gratitud d’aquells que algun dia es podran beneficiar de totes aquestes iniciatives presentades, tant si han estat premiades com si no.

Ja se que ara, en alguns congressos mèdics s'ha "posat de moda" premiar alguna  de les presentacions que es fan dels posters, però aquesta Jornada del Pla de Salut no és cap congrés médic sinó un gran exercici de transparència i de retiment de comptes i per tant al meu entendre seria bo que es replantegin el fet d'atorgar distincions a només a alguns dels participants, que de ben segur mereixen; però el altres 600 també.

Si aquesta implicació tant elevada de tants professionals, com deia el Dr. Constante obliga a l'autoritat sanitària, caldria per començar, agraïr per un igual la dedicació desinteressada de tants i tants profesionals de la Salut 

www.rbaestudisiprojectes.cat

III Jornada del Pla de Salut

“Canviar des de dins per millorar”

El Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 va consolidant sòlidament alguns dels seus objectius

Avui s’ha celebrat a Sitges la III Jornada del Pla de Salut en el que s’ha fet un repàs  dels avenços en les 9 línies bàsiques en que es divideix el Pla de Salut. Val a dir que l’acte ha estat un èxit d’assistència, atès que segons l’organització hi han participat 1.600 professionals de la Salut, tan assistencials com directius com membres del propi Departament de Salut. L’acte ha estat conduit amb molt d’encert pel periodista Josep Puigbó i la conferència inaugural ha estat feta per un altre periodista, Carles Capdevila que entre divertit i seriós s’ha guanyat l’atenció de l’auditori. La Jornada en sí ha començat amb el repàs de les diferents línies que configuren el Pla de Salut mitjançant la projecció de resultats concrets i un diàleg entre el conductor (Josep Puigbó) i el responsable corresponent del Departament

L'Hotel Melià Sitges ha estat la seu d'aquesta III Jornada
del Pla de Salut 2011-2015 de Catalunya

La primera d’aquestes línies és “Objectius i programes de salut”, entre els que destaca el PINSAP (Programa interdepartamental de salut publica). Ha estat al meu entendre la més fluixa de les intervencions, especialment per que les respostes que el Dr. Mateu llegia,  no tenien res a veure amb les preguntes que Josep Puigbó li havia fet. Tot plegat ha quedat molt artificial i amb molt poc interès.

Els assistents han omplert aquesta sala immensa, i fins i
tot s'ha hagut d'adaptar uan sala addicional per
encabir a tots els assistents  

Carles Constante ha estat la persona que ha intervingut a continuació, i aquí la situació ha canviat radicalment. S’ha establert un autèntic diàleg  entre el conductor i el Dr. Constante, que els ha permès repassar les Línies 2 (“Un sistema més orientat als malalts crònics”) i la Línia 3 del Pla de Salut (“Un sistema integrat i més resolutiu”). D’aquesta conversa destaco el reconeixement que el Dr. Constante ha fet dels professionals: “la complicitat dels professionals és bàsica: al 2015 s’havien d’haver identificat 15.000 pacients crònics complexos, i a finals de novembre ja en teníem 63.000. La implicació dels professionals és elevadíssima i això ens obliga” 

La quarta línia d’actuació del Pla de Salut és “Un sistema de més qualitat i equitat en alta especialització” li ha tocat desenvolupar-la al Director del Servei Català de la Salut, el Dr. Josep Maria Padrosa. Ha abastat també en la seva intervenció les línies 5 ("Més enfocament cap als pacients i les famílies"), i la 6 ("Nou model de contractació de l’atenció sanitària més enfocat  a resultats de Salut"). Cal destacar de la intervenció del Dr. Padrosa les seves explicacions al voltant de la col·laboració entre l’atenció primària i l’especialitzada, amb una important reducció de les urgències hospitalàries; ha parlat de les aliances estratègiques, de l’assignació de recursos poblacional, del fet que els contractes incorporen objectius de salut i clínics per donar resposta a les necessitats dels ciutadans en el territori, etc.

La intervenció del conseller Ruiz

M’ha semblat força interessant un matís introduït pel Dr. Padrosa en la seva conversa amb Josep Puigbó  quan ha parlat d’un “servei que utilitzen diferents centres”, al referir-se  als serveis en xarxa.

Per altre banda. El Dr. Padrosa ha estat l’únic en reconèixer una certa autocrítica a l’hora de parlar de l’accessibilitat al sistema i dels temps d’espera tan quirúrgics com per proves diagnòstiques. S’ha compromès a propiciar millores en aquests àmbits i a potenciar l'assistència primària.

Roser Fernández, secretària general del Departament de Salut, ha estat la última a participar en el diàleg amb Josep Puigbó. Li ha tocat desenvolupar les línies 7 ("Incorporar sistemàticament el coneixement professional i clínic"), 8 ("Millora en el govern i en la participació en el sistema") i la 9 ("informació compartida, transparència i avaluació"). La Sra. Fernández  també ha aconseguit l’interès de l’auditori gràcies a unes explicacions clares. Destaco de la seva intervenció una frase: “Darrera dels bon resultats, hi ha sempre bones pràctiques”

Després d’aquestes intervencions s’han reunit el participants en 4 Grups de treball, per analitzar diverses temàtiques:

• Salut Comunitària
• Decisions compartides
• Serveis en xarxa
• Noves formes d’atenció  

Els autors dels posters guardonats

Posteriorment s’han presentat les conclusions dels grups de treball, i s’han avançat els primeres resultats de l’enquesta del Pla de Salut sobre el coneixement professional i clínic del mateix. Finalment s’han atorgat els guardons als millors posters presentats a les jornades. i el Conseller Ruiz ha deixat un dibuix de com li agradaria que es configurés l’any 2014 i ha posat èmfasi en el nou sistema de contractació basat en l’assignació per càpita dels recursos  d’acord a les necessitats sanitàries d’una població i segons uns resultats esperables en termes de salut dels ciutadans. La cloenda de l’acte l’ha fet la Sra. Joana Ortega vicepresidenta del govern de Catalunya, que ha vingut en representació del Sr. Artur Mas, President de la Generalitat.

El resum és molt evident: una jornada força interessant en la seva primera meitat, en la que hi trobo a faltar autocrítica. Només el Dr. Padrosa ha estat capaç de fer-ne, però si realment es vol “canviar des de dins per millorar” l’autocrítica és del tot necessària justament per poder millorar tot allò que no ha sortit com s’esperava. I per acabar, haig de dir que per futures edicions estaria bé que la jornada es reduís a les intervencions d’interès. Les que es fan per acabar de farcir el programa o per pagar la quota de compromisos segons l’organigrama, sense aportació de valor afegit, sobren.  

www.rbaestudisiprojectes.cat  

El paper estratègic del CatSalut

La asseguradora sanitària pública dels catalans

El Pla de Salut, el Pla de Serveis i el Pla d’Equipaments, tots ells en estreta relació, haurien de ser la base de l’actuació del CatSalut

Va ser Josep Prat qui en la seva etapa de Director del CatSalut va parlar per primera vegada del Servei Català de la Salut, com la gran asseguradora pública en temes de salut, dels catalans. Va ser en unes jornades que en aquella època s’organitzaven cada any a Lloret de Mar, en concret a l’Hotel Monterrey. Deuria ser l’any 1999, recent nomenat director del CatSalut, quan en la seva intervenció a les jornades esmentades va sorprendre a l’auditori presentant per primera vegada al CatSalut com una asseguradora pública en temes de Salut.

La tarjeta sanitària permet als ciutadans accedir als
serveis de salut de l'asseguradora pública CatSalut 

I el cert és que aquella presentació no va resultar una volada de coloms sinó que mica en mica, un CatSalut que havia nascut sense una orientació clara d’on volia anar, va anar agafant sentit consolidant-se al voltant d’aquesta idea d’asseguradora pública de Salut que avui podem trobar consagrada en la Missió i Visió de l’organisme:

Missió

La missió del CatSalut és garantir l'atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, mitjançant una adequada adaptació de l'oferta a les necessitats de la població.

Visió

Ser l'asseguradora pública de salut de Catalunya amb una gestió propera i proactiva en els àmbits de relació amb les persones assegurades.

Com assumeix el CatSalut aquesta funció d’asseguradora pública? Doncs ho fa d’una banda amb recursos propis de l’Administració pública com són els hospitals i centres d’assistència primària de titularitat pública com ara els de l’ICS, i a més, com que amb aquests centres no en té prou per satisfer totes les necessitats de Salut del catalans, el CatSalut es dota d’altres centres aliens, alguns de titularitat pública i altres de titularitat privada. La relació amb tots ells es regula mitjançant contractes amb cada una d’aquestes institucions, en els que se’ls marquen els seus objectius quantitatius i qualitatius, i un preu. El conjunt de tots aquests centres proveïdors de serveis de Salut dels catalans, en nom del Servei Català de la Salut, és el que s’anomena SISCAT

Vist el CatSalut des d’aquesta perspectiva, quedaria molt clar que l’ICS forma part d’aquest conjunt assistencial, i per tant és un instrument més del CatSalut a l’hora de prestar serveis de salut a la Població. L’ICS no és un ens independent del CatSalut sinó que en forma part i treballa en funció del que el CatSalut requereix. Per tant, a nivell d’organigrama, l’ICS forma part del CatSalut, i el seu desenvolupament, creixement, cartera de serveis, etc., s’ha de correspondre amb les necessitats que determina el Servei Català de la Salut. 

Aclarit des del meu punt de vista, l’abast del CatSalut des de la seva responsabilitat d’assegurança pública de salut, només queda analitzar on es situa dins d’aquest entramat el Pla de Salut de Catalunya. Avui el Pla de Salut està dins del Departament de Salut. El Pla de Salut recull les necessitats sanitàries de la població, i ho fa basant-se en la realitat territorial de Catalunya. En funció d’aquestes necessitats estableix els objectius territorials qualitatius, i aquests objectius són els que incorpora el CatSalut en els contractes dels centres del SISCAT. Quedaria clar que la ubicació del Pla de Salut en l’organigrama és correcta, atenent al fet que el responsable últim de la Salut dels catalans és el Departament de Salut, sent el CatSalut un instrument del Departament per assegurar aquella responsabilitat. I més si es considera que del Pla de Salut s’hauria de derivar un Pla de Serveis a nivell de cada territori per donar suport a les necessitats assitencials del territori, i d’aquest Pla de Servies se’n hauria de derivar un Pla d’Equipaments també territorials per poder oferir als ciutadans les prestacions determinades pel Pla de Serveis que respondria a les necessitats detectades en el Pla de Salut. I totes aquestes funcions clarament planificadores, han d’estar ubicades en l’organigrama del Departament de Salut.

El CatSalut és doncs un instrument del Departament de Salut que serveix per donar serveis de salut a la població de Catalunya en funció de les previsions i prioritats emanades del Pla de Salut. 

A partir d’aquest Pla de Salut, s’hauria d’elaborar un Pla de Serveis, i derivat d’ell un Pla d’Equipaments territorial. Quina és la realitat avui? El Pla de Salut està ben consolidat a Catalunya, el Pla de Serveis, es pot considerar que amb una nomenclatura diferent, exiteix més o menys depenent de la Regió Sanitària i el Pla d’Equipaments és una entel·lequia que avui ve determinat per la força que alguns alcaldes tenen a l’hora de reclamar equipaments per la seva ciutat o pels seus territoris. Aquest no és el camí correcte… 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Les Mútues i Companyies d’Assistència Sanitària de Catalunya

Els metges es queixen de la baixa retribució que cobren per visita

Semblaria que hi ha pòlisses d’assistència sanitària que en la lletra petita incorporen excessives restriccions

Avui s’ha donat a conèixer un estudi del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, en el que s’estableix el ranking 2013 de mútues i companyies d’assistència sanitària de Catalunya. Aquest estudi que el COMB fa cada dos anys, s’ha elaborat sobre la base de les opinions dels metges que treballen per aquestes mútues i companyies d’assistència sanitària, fet que li atorga credibilitat per que no és possible que un gruix significatiu de metges es posin d’acord per afavorir/ perjudicar a tal o qual mútua. Es tracta doncs d’un treball amb garanties d’objectivitat.

Quan l’estudi s’ha donat a conèixer, s’ha fet molt d’èmfasi  en el fet que cal llegir molt bé la lletra petita de les pòlisses abans de signar-les. Sembla ser que avui en dia, les mútues i les companyies d’assistència sanitària estan involucrades en una mena de guerra comercial per intentar captar clients. Com que el mercat de la doble cobertura a Catalunya resta força estable en el temps (al voltant d’un 25% de la població està coberta per una pòlissa de Salut), aquesta competència entre companyies es manifesta a través de prendre’s afiliats d’una a l’altre atès que són pocs els afiliats nous que apareixen en el sistema més enllà dels relleus per raons naturals (naixements/defuncions). I per prendre’s afiliats d’una companyia a l’altre, la única arma de que  disposen les companyies és abaixar les quotes.

Reduir les quotes té un risc que no és altre que la reducció de quota vagi acompanyada d’una reducció de la prestació, i aquesta reducció de la prestació només es detecta llegint amb molta atenció la lletra petita per esbrinar quins tractaments queden exclosos,  quines proves complementaries o diagnòstiques s’han de pagar a banda, o els períodes de carència establerts per determinades malalties o prestacions. I sobre aquest risc, els metges han volgut cridar l’atenció de la població per que observen amb preocupació  com aquests darrers anys algunes companyies van reduint les  prestacions de les seves pòlisses, sovint amb el desconeixement dels assegurats. 

De fet, el problema de les companyies  asseguradores en general és greu. Des de fa algun temps han convertit allò que era un negoci de risc en un negoci rodó. Van començar amb els bonus/malus, aplicant bonificacions/penalitzacions als que sobrepassaven un determinat nivell de sinistralitat de la pòlissa, i han acabat amb l’expulsió de la prestació d’aquelles persones que superen el que els seus estudis estadístics marquen com a límit. A la que has sobrepassat la sinistralitat que ells tenen marcada com a topall, te’n vas al carrer. És a dir, un negoci que havia de ser a risc, es converteix en un negoci segur, atès que amb la connivència de la direcció general d’assegurances et poden deixar fora de la pòlissa en el moment que considerin que “no els hi ets rentable”. Un bon negoci sens dubte. Què és el que asseguren doncs? La seva rendibilitat; només això.

Per altre banda les mútues des del punt de vista econòmic tracten molt malament als metges que treballen per elles: per una visita els paguen al voltant dels 20€. Tot i que aquesta és una retribució molt baixa per a professionals qualificats, no estic gens d’acord amb les manifestacions del Dr. Jaume Padrós vicepresident 1er. del COMB a l’hora comentar els resultats d’aquest estudi, quan ha dit que com a conseqüència d’aquesta retribució tan minsa els metges estan “reduint el temps de les visites”. Tinc el convenciment que seria molt complicat trobar algun metge a Catalunya que actuï així.

Per l’exposat fins aquí semblaria que el mon de les mútues i companyies d’assistència sanitària és una mica tèrbol. I és evident que algunes coses haurien de canviar per no tenir aquesta apreciació. Tanmateix hi ha un aspecte positiu en la seva existència. Avui en dia al voltant d’un 25% de la població de Catalunya té una doble cobertura sanitària; això vol dir que més de 1,5 milions de ciutadans utilitzen els serveis de la medicina privada quan tenen un problema de Salut. S’imaginen si aquests més de 1,5 milions de ciutadans anessin de cop a l’assistència pública el drama que s’organitzaria? Si avui les llistes d’espera són en alguns cassos inacceptables, com serien amb 1,5 milions més de possibles usuaris? I a nivell de despeses? Amb els pressupostos que avui es destinen a la sanitat pública n’hi hauria prou per atendre a aquest contingent de nous malalts?

Per tant, més enllà de polèmiques, més enllà de posicionaments polítics, més enllà fins i tot dels possibles abusos que algunes mútues i companyies d’assistència sanitària estan cometent, la seva presència en el mercat sanitari d’avui en dia és del tot necessària. Vull recordar ara al conseller Ruiz: quan fa pocs anys va comentar a la seva manera aquesta realitat, li van caure pals immerescuts de tots cantons. Ara bé, per defensar el paper de les mútues i de les companyies d’assistència sanitària cal millorar el control sobre totes aquestes empreses evitant els possibles abusos que algunes puguin cometre, i això és competència  exclusiva de l’administració. 

www.rbaestudisiprojectes.cat