Canvis a l’estructura territorial del CatSalut a la Regió Sanitària de Barcelona i a la de l’Àrea Metropolitana

Alguns hi veuen una voluntat d’eliminar centres de poder en ocasions contraposats als serveis centrals del propi CatSalut.

Tot plegat implica entre altres qüestions una re-centralització de competències posada ja de manifest en altres decisions del departament de Salut. Estem assistint amb perplexitat a una laminació constant del concepte d’autonomia de gestió

La Regió Sanitària de Barcelona del CatSalut estava integrada des de l’inici per quatre regions sanitàries: Barcelonès Nord i Maresme, Regió Centre (que integrava els dos Vallès), Costa de Ponent (amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès) i Barcelona Ciutat (que era el Consorci Sanitari de Barcelona). Aquesta estructura territorial, es va anar transformant per donar cos a la visió metropolitana del president de la Generalitat Pasqual Maragall, i a l’any 2004 va ser adoptada ràpidament per la consellera Geli, que va encarregar a Josep Ganduxé i Enric Mangas planificar una estructura organitzativa de tot plegat. Així va néixer la macro Regió Metropolitana de Barcelona que es caracteritzava per aportar una visió de conjunt de les necessitats de 5 milions de ciutadans, i una organització territorial basada en els sectors sanitaris. 

Es tractava d’un organització molt transversal que donava suport a la compra de serveis, a la planificació sanitària, a l’atenció al client, a la farmàcia, etc., de tots els sectors sanitaris que la integraven. De fet era una organització que per la seva envergadura (atenia a uns 5 milions de ciutadans front als 7,5 milions d’habitants de tot Catalunya), creava en ocasions un equilibri difícil de sostenir amb els serveis centrals del CatSalut.

Ara farà un any i mig, al departament de Salut com a conseqüència dels resultats electorals, hi va arribar un nou equip. Des del CatSalut, des de fa ja uns quants mesos, s’ha anat donant forma a una nova estructuració que vol tornar a fragmentar la Regió Metropolitana de Barcelona, aquesta vegada en tres noves regions: la Regió de Barcelona, respectant per tant íntegrament el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) que dona serveis a 1,6 milions d’habitants aproximadament, la Regió Metropolitana Sud que abasta el Baix Llobregat l l’Alt Penedès, amb altres 1,6 milions de ciutadans, i la Regió Metropolitana Nord que inclou al voltant de 2 milions de ciutadans que viuen al Barcelonès, als Vallès Occidental i Oriental, i al Maresme. Tot aquesta nova estructura ha estat dissenyada per David Elvira amb l’estreta col·laboració d’Aina Plaza, i sembla que també amb la participació de Jaume Estany.

Aquest nou enfocament implica desmuntar les estructures transversals de suport de l’antiga Regió metropolitana. Cada una de les noves regions tindrà una gerència. Es vol també que el sector jugui un paper molt més sanitari i que siguin més potents que en l’actualitat. Aquests directors de sector comptaran amb una oficina tècnica de suport. Tot i aquest “reforçament” del sector sanitari, el cert és que hi haurà també una re-centralització de competències per part del Servei Català de la Salut. Pel que ha transcendit sembla que la compra de serveis i la planificació operativa seran assumides pels serveis centrals del CatSalut, allunyant del territori les decisions estratègiques en aquests dos importants àmbits. En la pràctica ja s’ha començat a distribuir als integrants de l’antiga estructura de suport de la gran Regió Metropolitana del president Maragall, als serveis centrals del CatSalut i als sectors sanitaris. Aquest fet ha començat a generar tensions i crispacions derivades de la incertesa que crea el fet que et canviïn de lloc de treball sense que ningú hagi concretat ni el contingut de la nova feina ni tan sols les funcions que s’hauran de desenvolupar. 

David Elvira, director del Servei Català de la Salut

En general aquest nova estructura es valora com un retrocés, atès que l’organització que s’està desmuntat aportava molt més valor afegit derivat de la seva pròpia dimensió. Alguns fins i tot diuen que els canvis només tenen un sol objectiu: eliminar el poder que la gran Regió Metropolitana de Barcelona tenia, i que en ocasions es contraposava amb el del propi CatSalut. Estaríem  doncs davant d’una operació que pretén consolidar el poder absolut del CatSalut, eliminant totes aquelles estructures que podrien significar un cert contrapoder.

Més enllà d’aquest objectiu, tampoc queda clar com es relacionarà el CatSalut amb els sectors sanitaris, si es fa desaparèixer l’estructura intermèdia que fins ara assumia aquest paper. Tot plegat, per l’èxit de la iniciativa, exigeix dos canvis claus i significatius: 

• El primer canvi és el relatiu al perfil dels directors de sector. En l’actualitat estan molt més orientats a la compra de serveis i a la contractació, mentre que en el futur caldrà que tinguin una visió molt més sanitària, i estar disposats a treballar conjuntament amb unes comissions clíniques de nova creació (a l’estil de les existents en el National Health Service britànic).
• El segon canvi és el relatiu als nous rols i al nou tarannà que necessita el propi CatSalut per adaptar-se a les necessitats del territori. SI no és així, si el CatSalut no evoluciona amb la mateixa direcció, la comunicació no serà tan fluida com hauria de ser i això podrà generar disfuncions preocupants.

Tota aquesta nova estructura comporta que a nivell de gerències Jaume Estany continuï a la gerència del CSB. Lluís Franch fins ara gerent de la Regió  Metropolitana de Barcelona assumirà la gerència de la Regió Metropolitana Nord i Joan Puigdollers la de la Regió Metropolitana Sud. Sembla que la propera setmana el CatSalut presentarà aquesta nova estructura en el sí del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut.

És preocupant adonar-se com mica en mica el concepte d'autonomia de gestió es va laminant. Aquest any hem assistit ja a la presentació de diferents iniciatives del departament de Salut que qüestionen molt clarament la voluntat del departament d'apostar clarament per l'autonomia de gestió. La re-centralització vers les estructures corporatives és un fet.  

www.rbaestudisiprojectes.cat

Núria Constans deixa la gerència de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva

La Dra. Constans ha exercit aquesta responsabilitat des de l’any 2003.

Les difamacions sorgides de la revista digital “cafè amb llet”, algunes intrigues internes encapçalades per un directiu massa ambiciós i un recolzament institucional en ocasions poc decidit, poden haver contribuït a aquesta decisió de la Dra. Constans. 

L'Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella 

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva està integrada per dos hospitals d’aguts (Calella i Blanes) tres dispositius sociosanitaris (Calella, Blanes i Lloret), tres unitats de rehabilitació (Can Xaubet, Tordera i la Selva Marítima) i sis centres d’assistència primària (Calella, Malgrat, Palafolls, Lloret Centre, Lloret Rieral i el CAP Tossa). És un consorci públic constituït per l’Ajuntament de Calella, la Fundació Asil Sant Jaume de Blanes, l’Ajuntament de Lloret i el Servei Català de la Salut, presidit pel Sr. Albert Fernández Terricabras i on en total hi treballen uns 1500 professionals. Tot aquest conjunt assistencial comporta unes dificultats de gestió importants derivades de la pròpia complexitat i la història de les institucions integrades en el consorci.

Quan Núria Constans va accedir al càrrec a l’any 2003 tenia sobre la taula un encàrrec complicat. En l’etapa anterior s’havia iniciat la “fusió” dels dos hospitals d’aguts de la zona (Hospitals de Calella i Blanes) creant els àmbits assistencials, que equivalien a la fusió de dos serveis de la mateixa especialitat. Calia consolidar aquella nova organització per assegurar l’eficiència del conjunt. Dos serveis de cirurgia, dos serveis de trauma, dos serveis de medicina... cada un d’ells anant pel seu compte; era del tot insostenible. Duplicitat de caps de servei, alguns serveis amb plantilles sobredimensionades i altres escasses de facultatius, llistes d’espera diferents, etc. No va ser precisament fàcil salvar els egos personals i les traves que Núria Constans es va anar trobant en el camí però tot i així va aconseguir consolidar la nova estructura.

Paral·lelament a aquesta tasca Núria Constans va tenir una visió estratègica que cal ressaltar atès que va anar configurant l’estructura assistencial de la Corporació com una Organització Sanitària Integrada (OSI), facilitant la continuïtat assistencial entre els diferents nivells de l’assistència, fet que encara avui algunes organitzacions sanitàries importants de Catalunya no han aconseguit. 

No van ser aquests els únics temes importants per els que Núria Constans va treballar. En aquella època, l’Hospital de Blanes depenia de la regió sanitària de Girona, mentre que el de Calella estava assignat a la regió metropolitana de Barcelona. Aquest fet que pot semblar anecdòtic tenia unes conseqüències complicades per a la gestió del dia a dia atès que a Girona es feien les coses d’una manera determinada i a Barcelona es feia diferent. Ni tan sols els criteris d’assignació pressupostària per determinades funcions eren els mateixos. Una vegada més l’esforç personal de Núria Constans va aconseguir que tot el Consorci sencer depengués de la regió sanitària de Girona, circumstància que va resoldre no poques dificultats.

L'Hospital Comarcal de la Selva (Blanes)

Podria seguir llistant aportacions de Núria Constans al bon funcionament de la Corporació, però tampoc es tracta de ser exhaustiu. El que si que vull fer és posar de manifest una opinió prou estesa en el sector sanitari, però que emana també  de certs àmbits interns de la pròpia Corporació. Semblaria que a Núria Constans alguna persona del seu equip li pot haver “fet el llit”. Segons expliquen,  una persona amb ambició per arribar a la gerència va començar a escampar comentaris negatius de la Dra. Constans dins i fora del consorci: Que si es reunia poc amb els metges, que si no era prou incisiva en les negociacions amb el CatSalut, que si estava massa tancada amb ella mateixa, que si tenia una visió massa vertical de l’estructura organitzativa, que si no generava cultura corporativa, que si no creava confiança entre els professionals... Fins i tot, en ocasió de la visita del conseller Comin a l’Hospital de Calella, un reduït grup de metges, li varen fer arribar al conseller que un millor finançament i un nou gerent més efectiu serien suficients per generar novament il·lusió a l’Hospital. Només els va faltar dir, nomeni de gerent a... Sigui cert o no, Núria Constans ha decidit posar fi el proper 31 de juliol, a aquesta etapa professional havent demostrat sobradament la seva validesa. Segur que els moments tensos que va viure quan les calumnies i falses acusacions de “cafè amb llet” secundades pel llavors director de l’Oficina Antifrau l’han pogut afectar molt anímicament, i segur també que aquesta manera indecent de calumniar a les persones del ara diputat Dante Fachin han influït en el seu tarannà, però Núria Constans se n’anirà de Calella amb la consciència ben tranquil·la i el cap ben alt, d’haver fet el màxim per la institució a la que ha dedicat 14 anys de la seva vida.

També es cert que 14 anys en la gerència d’una institució són molts anys. Les idees s’esgoten i renovar el projecte i readaptar-lo no és una tasca senzilla. Per això tot i que la Corporació perdi una bona gerent, és evident que un canvi li pot anar molt bé per renovar objectius, crear nous projectes, i generar noves expectatives entre els professionals.

Ara caldrà veure si qui ha estat movent-se per intentar descavalcar a Núria Constans del seu càrrec es postula o no per assumir la gerència de la Corporació. Hi ha algun candidat intern que no fa pas masses mesos ja va presentar la seva candidatura per ser gerent d’un altre hospital, i que està ben relacionat amb la presidència del Consorci, que segurament ho intentarà. Cal dir però que el president del Consorci, el Sr. Albert Fernández Terricabras, és un reconegut professor del departament d’Economia de l’IESE, que tinc el convenciment que intentarà conduir la situació de la manera més professional i adequada als interessos de la Corporació. En aquest sentit, pel que sembla, és molt probable que es convoqui un concurs de mèrits per assolir la responsabilitat de gerent de la Corporació. Ho seguirem...               

A Terrassa, el conflicte de l’assistència primària s’agreuja

Els metges dels CAP gestionats pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST) denuncien la precarietat amb que han de treballar.

El dilluns 22 de maig s’inicien tot un seguit d’actuacions per forçar a l’administració a modificar la seva política. Mentre tant, la gerència del CST diu que no té res a comentar.

El CAP Sant Llàtzer de Terrassa gestionat pel CST

El Consorci Sanitari de Terrassa gestiona un seguit d’equips d’atenció primària, en la majoria del quals, des de la seva creació s’hi havien incorporat metges de l’ICS, que continuaven sent retribuïts per l’Institut Català de la Salut. Des de fa uns anys, aquest col·lectiu de professionals s’ha anat jubilant i l’ICS es nega a contractar personal per substituir als seus metges jubilats. La tasca assistencial que feien aquests metges s’ha anat repartint entre els altres metges de l’equip d’atenció primària contractats del CST, fet que ha comportat una sobrecarrega de feina important pels professionals però el que és pitjor, una degradació de l’atenció que reben els malalts.

Atesa la situació econòmica del CST, aquest no pot assumir la contractació de nous metges per cobrir aquestes places, si el CatSalut no abona el cost que per altre banda s’estalvia l’ICS. Davant d’aquesta situació els metges han decidit endegar un seguit de mesures. Són les següents: 

• Elevar un escrit al CatSalut i a l’Ajuntament de Terrassa explicant la situació i les demandes concretes dels professionals
• Informar als ciutadans de la situació i demanar signatures de recolzament a les seves demandes
• Mentre el conflicte no tingui solució, els metges renuncien a assistir a sessions clíniques i comissions de qualsevol tipus (assistencials o no), i deixaran també de realitzar la formació dels estudiants de medicina, atès que necessiten tot el temps de que disposen per garantir la qualitat assistencial a causa de la sobrecàrrega de malalts als que han d’atendre.
• Demanar el suport de totes les seves accions a les associacions de veïns, plataformes de defensa de la sanitat pública i partits polítics d’àmbit local i nacional.
• En funció de la resposta que rebin a les seves demandes decidiran si emprenen o  no noves mesures de pressió.

Cal tenir en consideració que als 7 CAP gestionats pel CST, entre els professionals jubilats i els que s’han de jubilar pròximament hi ha 8 places de medicina familiar sense cobrir, i altre 8 places d’infermeria també vacants. Cobrir aquestes places té un cost estimat al voltant dels 900.000 anuals que el CatSalut sembla que es vol estalviar i que el CST no pot assumir atesa la seva crítica situació econòmica, però també per que el consorci va perdre fa uns mesos l’autonomia de gestió.

El CAP Anton Borja de Rubí gestionat pel CST

Val a dir que aquest dèficit de professionals evidentment distorsiona l’assistència que es presta als ciutadans de Terrassa, però té altres danys col·laterals que afecten negativament la qualitat de vida dels professionals atès que hi ha moltes dificultats per a poder encaixar les vacances en les dates desitjades, i per tant és l’Hospital qui acaba imposant festes i vacances, perquè la seva obligació passa per assegurar l’accessibilitat als serveis, ara bé, per aconseguir-ho sovint origina un clar perjudici pels professionals.

He volgut parlar amb la gerència del CST per conèixer la seva opinió al voltant del conflicte que estan vivint els seus metges de l'assistència primària, i m'he trobat amb una resposta que al meu entendre és significativa: "res a comentar" ha estat la resposta. Deu ser per allò de "quien calla, otorga", amb el sentit que a la gerència ja li va bé que siguin els professionals els que reclamin a l'administració, així els directius no cal que es cremin demanant més recursos i poden veure els braus des de la barrera i sense perill de ser banyegats.

Voldria tornar a denunciar un fet que continua produint-se tot i les moltes ocasions que ha estat objecte de crítica i de denúncia també en aquest blog. Em refereixo al controvertit lloguer que el CST ha de pagar anualment a l’Ajuntament de Terrassa, per l’ús de l’edifici Sant Llàtzer, on el CST presta serveis de salut pels ciutadans de Terrassa. Aquest edifici, que tenia termites i estava mig en runa, va ser remodelat de dalt a baix i el cost de les obres va ser assumit pel departament de Salut. L’import del lloguer puja als 600.000 € anuals. Com s’atreveix l’Ajuntament de Terrassa a fer negoci amb la salut dels seus ciutadans? Molts critiquen la col·laboració públic/privat. Doncs que els hi sembla la col·laboració públic/públic? A Terrassa costa 600.000€ que es detreuen de l’assistència sanitària que reben els terrassencs... Això és ètic?

Seguirem amb interès aquesta iniciativa presa pels facultatius de primària del CST, que compten amb el suport del sindicat Metges de Catalunya i de l’Associació Professional de Facultatius del  CST.      

www.rbaestudisiprojectes.cat