Les vulnerabilitats de la Societat de la Informació afecten també a l’àmbit sanitari

Les TIC representen la “revolució tecnològica” del segle XXI, però requereixen uns nivells de seguretat que avui no es poden garantir.

La seguretat del sistema sanitari de tot un país no pot estar en mans de la voluntat d’uns hackers o dependre d’un servidor que es queda sense alimentació elèctrica. Calen mesures efectives per protegir adequadament els sistemes d’informació.

La setmana passada els sistemes d’informació de grans organitzacions de més d’un centenar de països, varen ser objecte d’un ciberatac massiu i entre elles, 25 hospitals britànics del National Health Service i diversos centres hospitalaris d’Indonèsia. Un programa maliciós del tipus “ransomware” que contenia el virus WannaCry va “segrestar” els ordinadors d’aquestes organitzacions, xifrant els continguts de milers d’arxius, impossibilitant la seva utilització si no es pagava un “rescat” de l’ordinador. L’atac ha estat dut a terme per uns hackers desconeguts, però que amb la seva acció han posat de manifest la vulnerabilitat dels sistemes d’informació també en el sector sanitari.

Però la debilitat dels sistemes d’informació no es manifesta només per la seva vulnerabilitat davant de determinats ciberatacs, sinó que també queda palesa per la seva dependència d’altres factors. Aquest dilluns passat a Barcelona, a la seu corporativa de l’ICS a Gran Via-Balmes, una fallada d’un servidor va comportar greus problemes en el funcionament de diferents centres d’assistència primària afectant a la connexió amb l’Estació Clínica d’Atenció Primària, la programació de visites i la recepta electrònica, fet que va comportar afectacions en la prestació dels serveis sanitaris. Tot el problema es va generar per un simple tall en el subministrament elèctric a un servidor.

Aquests dos fets sense cap relació entre ells, posen de manifest la debilitat dels sistemes d’informació d’avui. Ningú pot discutir en aquests moments els enormes beneficis que les TIC comporten per la humanitat, fins el punt que són considerades com la revolució tecnològica del segle XXI. Ara bé, al mateix temps també es constata la necessitat d’anar més enllà no només en el desenvolupament de les TIC sinó amb millorar els sistemes de seguretat que les envolten que s’han demostrat del tot insuficients tant per ciberatacs, com per errades conjunturals degudes habitualment a una manca de previsió, o com en el cas de l’ICS, a un simple i habitual tall del subministrament elèctric que és capaç d'inutilitzar un servidor!. No es pot deixar en mans de l’atzar que un sistema d’informació que conté milions de dades dels ciutadans quedi desprotegit.

El departament de Salut va fer pública una nota en la que sembla que la seva principal preocupació era explicar que la incidència d’aquest dilluns no era deguda al ciberatac i que s’havia activat un “pla de contingència” per pal·liar al problema, deixant de banda la deixadesa tecnològica que denota que es pugui produir un incident d’aquesta naturalesa. Es fa difícil d’entendre que pugui existir una “pla de contingència” i en canvi el problema el pugui causar un simple tall en el subministrament elèctric. De què serveix un pla de contingència si les mesures preventives brillen per la seva absència i el manteniment no és el que hauria de ser? 

Tanmateix el problema no és només a l’ICS; el problema està generalitzat en uns sistemes d’informació que a nivell mundial han deixat entreveure les seves debilitats. Aquest fet no inhabilita les enormes aportacions de les TIC a la humanitat sinó que en tot cas demana mesures tècniques urgents que garanteixin la seguretat dels sistemes d’informació.

M’ha semblat interessant contactar amb el Dr. Francesc Garcia Cuyàs, director de la Fundació TIC-Salut, per conèixer la seva opinió davant del problema aparegut al voltant de la seguretat dels sistemes d’informació. Aquest és el seu punt de vista:

“Atacs com els que el món va patir la setmana passada seran cada vegada mes freqüents, cosa que farà que tots tinguem que estar atents i  prenguem més consciència de que “si que em pot passar a mi”; aquests ciberatacs no són simples anècdotes o històries de ciència ficció sinó una realitat que ens obliga a mantenir al dia els nostres sistemes, i a nivell de les grans corporacions, a crear àrees especifiques per treballar a diferents nivells, tant en la prevenció, punt clau de tot aquest “mal son”, com en el manteniment de les dades i dels serveis.

El Dr. Francesc Garcia Cuyàs director de la Fundació TicSalut

Es genera una dinàmica d´atac-contraatac que es interminable; molta d´ella respon a interessos comercials, però altra simplement a necessitats de protegir els nostres entorns.

Els actuals antivirus són sistemes que intenten ser proactius detectant virus o cadenes de virus encara inexistents, però  comencem a aparèixer vacunes per poder-los tractar, encara que el concepte de “vacuna” es un concepte preventiu i no de tractament.

Hem vist com la falta d´inversió, ja sigui per l´actualització de les infraestructures, com per el desenvolupament d´unitats especialitzades en seguretat, fa que tinguem les dades captives de pirates informàtics. En aquest cas la afectació en els sistemes d´informació de salut no ha estat crítica, gràcies a que tenim les infraestructures actualitzades i unitats de ciberseguretat de la Generalitat vetllant en tot moment per prevenir aquests atacs, però això no vol dir que tinguem que baixar la guàrdia o minorar els recursos que s’hi dediquen, perquè, tal i com deia al principi també ens pot tocar a nosaltres”

Per tant de tot plegat cal extreure’n una lliçó: No per voler anar massa ràpid en aconseguir avenços importants, hem de deixar de banda la seguretat. Avancem, però amb seguretat.  

www.rbaestudisiprojectes.cat

L’Àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut amb nous projectes sobre la taula

La Dra. Cristina Nadal, continua plena d’energia i il·lusió, disposada a afrontar nous reptes.

A l’intent de reduir l’impacte de les llistes d’espera, i de continuar treballant en el Pla d’Urgències, ara està enfocant els seus objectius a donar forma al Pla Funcional de l’Aparell Locomotor.

La Dra. Nadal em va rebre al seu despatx del Servei Català de la Salut a una hora en la que a l’edifici Olimpia en prou feines hi quedava el personal de seguretat. Ho explico per que cal que la gent sigui coneixedora que a l’administració pública encara hi ha responsables que continuen al peu del canó més enllà del que seria un horari normal. N’hi ha pocs, però encara en queden i la Dra. Nadal és una d’elles. Aquest fet diu molt de l’Interès que la Dra. Nadal es pren per la seva feina.

Aviat farà un any de la primera entrevista que em va concedir, i en la que ella mateixa es va donar un marge d’un any per elaborar el que llavors va ser batejat com el Pla Director d’Urgències. Doncs bé, fa tan sols unes setmanes, el Pla Nacional d’Urgències (tal com ara s’anomena aquell Pla) va ser finalment presentat. Del Pla d’Urgències ja en vaig parlar en aquest blog ara fa tot just un mes, però és interessant poder-ho comentar amb la persona que el va impulsar, el va treballar, el va consensuar i finalment el va oferir a la societat catalana amb la voluntat de pal·liar el greu problema de saturació dels serveis d’urgències hospitalaris. És obvi que el problema de les urgències mai es podrà resoldre plenament, però és evident també que es poden prendre mesures efectives per millorar força la situació actual.

Respecte al contingut del Pla d’Urgències, la Dra. Nadal va posar èmfasi en el fet de crear cinc nous CUAP situats a Badalona, Mataró, Girona, Reus i un altre a les comarques de ponent en un punt a decidir dintre del triangle format per Tàrrega, Mollerussa i Balaguer. Per la Dra. Nadal no deixa de ser contradictori que un sistema com el sanitari, que atén 24 hores al dia i 365 dies a l’any, a partir d’una hora determinada sembla que tot desconnecta i només queden a disposició dels que ho necessiten els serveis d’urgències dels hospitals. I no diguem els festius i cap de setmana.

És també una dificultat afegida pel drenatge eficient als centres sociosanitaris dels serveis d’urgències dels hospitals, el fet que els sociosanitaris plantegen dificultats a l’hora de fer ingressos a la tarda i que aquests es limiten a l’horari comprès entre les nou i les dues de la tarda. “Es requeririen uns centres sociosanitaris “calents” en el sentit de que hi hagués rotació suficient de llits per facilitar drenatges des dels serveis hospitalaris, però ens trobem amb un sistema de pagament que no ajuda. Paguem per estades, quan hauríem de pagar per altes” comenta la Dra. Nadal.

També valora l’esforç per fomentar l’hospitalització a domicili, que caldria dur a terme també des dels centres sociosanitaris. Posa l’exemple de l’Hospital Dos de Maig, que té un model d’hospitalització a domicili molt interessant que depèn de l’Hospital però que aporta una visió molt territorial, del barri, amb estreta col·laboració amb l’assistència primària de la zona.  En la conversa, la Dra. Nadal assenyala com a significatiu continuar impulsant la creació de noves ESIC (equips de suport integral a la cronicitat) que pretenen prevenir complicacions de l’estat de salut en pacients crònics complexos, reduint per tant les visites d’aquests malalts als serveis d’urgències i a través dels programes d’hospitalització a domicili evitar també ingressos hospitalaris.

Ara, una vegada endegat el Pla, la feina de la Dra. Nadal respecte a aquest tema no ha acabat. S’han d’articular les comissions territorials d’urgències per analitzar el progrés del Pla, conèixer els problemes que es plantegen a cada territori, determinar on són els colls d’ampolla i elaborar el full de ruta per cada territori que permeti anar solucionant tots els problemes que es vagin detectant. La Dra. Nadal vol fer un seguiment actiu de les dades que es derivin d’aquestes comissions territorials.

Després de parlar del Pla d’Urgències, vàrem encetar un altre tema interessant i de futur: El Pla Funcional de l’aparell locomotor. S’ha observat que en l’especialitat de traumatologia, un 40-50% dels cassos estan relacionats amb l’aparell locomotor i que la variabilitat de les diferents pràctiques clíniques és molt important així com la variabilitat dels criteris d’inclusió en llista d’espera. Però la variabilitat es manifesta també en les proves a les que són sotmesos els pacients, on s’ha arribat a constatar que a un 25% de persones se’ls havien realitzat 4 o més proves del mereix tipus en el període d’un any. La variabilitat també apareix segons els diferents àmbits territorials o en la diferent capacitat de resolució de l’assistència primària.

També han pogut constatar que quan un especialista acut a l’assistència primària, bé com a consultor, bé a passar consulta directament, la velocitat de resolució dels problemes dels malalts és molt més alta. La capacitat de resolució de l’assistència primària augmenta quan disposa del suport de l’atenció especialitzada.

Per abordar tota aquesta problemàtica la Dra. Nadal vol posar en pràctica unes unitats funcionals de l’aparell locomotor en el que hi ha dos aspectes, la rehabilitació i el dolor, que podrien tenir un accés als servei més ràpid si es dotés a l’assistència primària de capacitat de resolució en aquests temes. Per tot plegat s’ha estructurat un equip de treball que està fent una “foto” de la situació real. No és senzill fer aquesta foto perquè la informació de que es disposa no és prou ajustada ni es correspon amb la que caldria, però tot i així estan ben disposats a fer-ho perquè hi veuen un important marge de millora. En aquest sentit, l’anàlisi de processos els serà de gran ajut per tirar endavant aquesta tasca.

No hi ha un calendari exacte de temps per dur a terme aquests treballs, però la Dra. Nadal, que preveu una legislatura probablement curta, es donaria per satisfeta si aquesta manera de treballar quedés instal·lada definitivament en el seu departament.

Cal agrair a la Dra. Nadal la seva bona disposició a explicar totes aquestes qüestions, sens dubte de gran interès. 

www.rbaestudisiprojectes.cat                  

L’Hospital Vall d’Hebron (HVH) situa al pacient com a epicentre de la seva missió (i II)

Un espai pel que diàriament hi transiten més de 40.000 persones requereix una replantejament arquitectònic. El nou Pla Arquitectònic esdevé d’una màxima urgència. 

L’aspecte exterior de l’Hospital Vall d’Hebron vol donar una imatge més adequada al nivell d’excel·lència que ofereixen el talent, la ciència i el coneixement existents parets endins dels edificis.

(...Continua de l’entrada anterior)

Però la reorganització de l’HVH no passa només per la implantació de la gestió per processos. Fa poques setmanes des del blog em vaig fer ressò de la presentació que s’havia fet al Vall d’Hebron del que llavors es va anomenar el “Parc de Salut Vall d’Hebron” i que no és més que un Campus docent, investigador i sanitari, del que tots els professionals que hi treballen se’n puguin sentir orgullosos. En el ben entès que a més d’un gran hospital, Vall d’Hebron aspira a ser també un excel·lent hospital de barri.

Abans continuar una consideració sobre les grans xifres de l’Hospital Vall d’Hebron per situar correctament al lector: L’Hospital Vall d’Hebron disposa en actualitat de 1.100 llits i tracta anualment més un milió de persones. És un hospital terciari en el que hi treballen més de 9.000 professionals. L’Hospital participa en 80 grups de recerca, compta amb 2000 investigadors i s’hi fan 900 assajos clínics a l’any. És un hospital docent que ofereix formació en 47 especialitats i recerca biomèdica, que compta amb més de 500 residents. Més de 40.000 persones transiten cada dia per l'interior del recinte hospitalari. Tot plegat forma un campus sanitari que requereix adequacions per continuar en un nivell de primeríssima línia. 

La idea del Campus Vall d’Hebron, va sorgir ja fa forces anys, però les dificultats econòmiques i els canvis polítics no havien fet possible fis ara que aquesta idea agafés cos. Des del nou equip directiu del departament de Salut i del Servei Català de la Salut s’han mostrat sensibles a aquesta necessitat i els directius de l’Hospital ressalten l’impuls que des de la conselleria d’Economia i el departament de Salut es vol donar al projecte. Però no es tracta només d’edificis i totxos, sinó que es vol anar més enllà. I el Pla Arquitectònic que va ser presentat va acompanyat d’un canvi de cultura tendent a que l’Hospital sigui eco-sostenible. En aquest àmbit s’ha de destacar algunes accions ja dutes a terme i que han representat estalvis importants per l’hospital en el camp de l’eficiència energètica.  

Una futura entrada principal molt més oberta a la ciutat 

S’ha fet actuacions a l’àrea quirúrgica amb l’objectiu de tancar l’aire condicionat als quiròfans quan aquests no estan en servei, així com el tancament  generalitzat de llums a les nits, quan aquestes no es requereixen. S’estan canviant les bombetes  convencionals a sistemes led que consumeixen molta menys energia i produeixen un enllumenat suficient, es vetlla pel bon funcionament de les aixetes amb el consegüent estalvi en el consum d’aigua etc. Dona la impressió que alguna cosa ha començat a canviar a l‘Hospital Vall d’Hebron, on la deixadesa habitual està donant pas a un endreçament dels espais exteriors. Destaca en aquets sentit l’esforç per convertir el carrer d’accés principal a l’Hospital General, en una mena de parc on els malalts puguin sortir a prendre el sol si el seu estat de salut els ho permet. S’està treballant per construir uns espais molt més amables que permetin una millor qualitat de vida als visitants, però sobretot als pacients. Hi hauria encara altres exemples que farien molt llarga la lectura d’aquest post. En aquest esforç pel canvi cultural de l’organització hi té un paper molt significatiu la Sra. Maria Lluïsa Sarrias directora dels Serveis Generals que està aconseguint uns canvis molt importants en la imatge dels exteriors de l’Hospital tot i que encara li queda una tasca important a fer.   

La maqueta del futur Campus VH

Per la seva banda el Pla Arquitectònic, del tot necessari si es considera que cada dia transiten més de 40.000 persones per l’Hospital, comporta l’enderroc d’edificis obsolets com l’antiga escola d’infermeria o l’edifici de la bugaderia (que havia estat punt de conflictes laborals històrics fa ja molts anys), o del mòdul que ara ocupa l’Institut de Recerca i l’antiga central tèrmica on fa uns anys hi ha haver un incendi. També preveu la construcció prioritària d’un nou edifici pel Vall d’Hebron Institut de Recerca, que compta amb ajuts procedents dels fons FEDER i un canvi substancial en l’arquitectura de tot el parc, començant per l’entrada principal al recinte amb un front totalment nou i connexions als barris laterals per facilitar l’accés a tot el recinte. El concurs per la construcció d’aquest nou edifici que substituirà els mòduls actuals que estan en un estat deficient impropi d’un centre com Vall d’Hebron, incorpora a més la presentació d’un nou Pla Urbanístic del Campus Vall d’Hebron. Precisament ahir el conseller Comin va anunciar que el projecte guanyador del concurs internacional per dur a terme la construcció del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la transformació del Campus Vall d’Hebron és el dels arquitectes Jordi Badia, Miquel Espinet i Antoni Ubach. Sembla que el cost aproximat de la inversió pot arribar als 120 milions d’€; per començar, el més immediat serà la construcció del VHIR. El nou Campus Vall d’Hebron, en paraules del conseller Comin, pot veure’s del tot acabat en un termini de 5 anys.     

Vull agrair a tot l’equip directiu de l’Hospital Vall d’Hebron encapçalat pel seu director gerent el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez la seva amabilitat a l’hora de dedicar-me el seu temps per poder escriure aquest post. Tant de bo que en aquest cas “el nom faci la cosa” i el nou Vall d’Hebron a més del talent, el coneixement i l’excel·lència gaudeixi també d’un entorn digne, a l’alçada de tot el que es fa parets endins     

Video de la presentació del nou Pla Arquitectònic 

del Campus Vall d'Hebron

www.rbaestudisiprojectes.cat