L’Hospital Vall d’Hebron (HVH) situa al pacient com a epicentre de la seva missió (I)

L’HV sempre ha tingut la màxima cura en l’atenció sanitària dels seus malalts, tot i que últimament l’Hospital també vetlla per altres aspectes col·laterals a la prestació merament assistencial.

Un enfocament basat en l’anàlisi de processos permet eliminar ineficiències, i una millor utilització dels recursos, de manera que tot plegat incideix en la millora de la qualitat dels serveis que es presten a l’Hospital.

Llegint el títol principal d’aquest post, algú podria pensar que a l’Hospital Vall d’Hebron mai s’han tingut en consideració les necessitats de les persones. Vull aclarir d’entrada que això no és així. De sempre la salut de les persones ha format part de la vocació dels professionals de l’Hospital. Tanmateix remarco “la salut de les persones”; altre cosa és el tracte a les persones. I per justificar aquesta afirmació explicaré un fet, si es vol anecdòtic, que posa en evidència el sentit del canvi cultural que es vol implementar a l’HVH.

Em situo al final dels anys 80. A l’ICS es rebien queixes continuades de malalts als que s’havia anul·lat sense avis previ la seva consulta. Arribaven a la consulta externa de l’Hospital i després d’esperar pacientment ser atesos, apareixia finalment una auxiliar per dir-los que el seu metge no hi era, i per tant no s’el podia visitar, i a sobre el malalt havia de tornar a admissions per ser citat per un altre dia. Per intentar evitar que aquesta i altres situacions semblants, (recorden allò del “ocho barra” ?), la direcció de l’ICS es va plantejar fer una campanya de conscienciació del personal de l’Hospital per intentar eliminar aquestes pràctiques del dia a dia del centre i tractar als pacients d’una manera més correcta. Els directius de l’Hospital varen rebre l’encàrrec d’organitzar una campanya segons aquests directrius i el resultat final fou tot el contrari al que es perseguia. El lema de la campanya va acabar sent “a l’Hospital porta’t com cal” desvirtuant absolutament l’objectiu de la mateixa, fent evident que la culpa de tots els mals era dels pacients perquè “no es portaven com cal”.

Aquesta anècdota deixa ben palès que en aquelles èpoques la missió de l’Hospital passava per atendre molt bé als malalts des del punt de vista assistencial, però deixant de banda a la persona i el tracte que aquesta mereix. Per això ara, que els directius de l’Hospital expliquin que volen posar al pacient com a nucli central de la seva missió, és una molt bona notícia que mostra un canvi cultural en la Institució que ha costat anys, però que sembla que finalment està arribant.

I què es fa per posar al pacient com a nucli central de la missió de l’Hospital?. Doncs una de les accions dutes a terme passa per un canvi organitzatiu que consisteix a estructurar l’Hospital en base a “processos”. En concret són set processos assistencials organitzatius els que fins ara s’han treballat. Són els següents:

Hospitalització, Bloc Quirúrgic, Consultes, Gabinets, Hospital de Dia, Urgències i Crítics. Al front de cada un d’aquests processos assistencials que la institució ha detectat  com a prioritaris hi ha un “propietari” del procés. És la persona triada per la direcció per mantenir permanentment viu i al dia tot el procés. Aquest propietari del procés pot ser metge o infermera. No han estat triats per criteris subjectius sinó que la seva elecció respon a la seva capacitat de lideratge, experiència i reconeixement professional en el procés per al qual han estat elegits.

La metodologia de treball és ben coneguda: els integrants del procés determinen per ells mateixos les fases del procés que són susceptibles de millora i entre ells plantegen les solucions més adequades als diferents problemes que detecten. Per fer la seva feina compten amb el suport d’una oficina tècnica general per a tots el processos. Tant el propietari del procés com l’oficina tècnica depenen de la Direcció de Processos de l’Hospital i aquesta depèn directament de la Direcció Assistencial de l’Hospital, la Dra. Anna Ochoa. Per apropar a tots els professionals a la gestió de processos, l’HVH ha organitzat cursos de formació dirigits a metges i infermeres per familiaritzar-los amb la metodologia de treball.

El treball per processos comporta una gran transformació dels rols en dues figures clau: caps de servei i supervisores. Aquestes han d’aprendre a transmetre el coneixement  de dalt cap a baix, disminuint la variabilitat de les diferents pràctiques i tècniques de treball, mentre que els caps de servei han de consensuar, entendre i tolerar que l’organització de les plantes és responsabilitat de les supervisores. Es pretén assegurar que la fluïdesa en la transició dels pacients pels diferents circuits assistencials estigui assegurada. Vall d’Hebron pretén incorporar a través de la gestió de processos la innovació contínua a la feina de cada dia. Aquesta nova orientació organitzativa ha determinat millores importants per exemple reduint les llistes d’espera, millorant al fluïdesa dels malalts en el seu recorregut per les diferents àrees de l’Hospital, etc.   

(Continuarà...)

www.rbaestudisiprojectes.ca

La setmana vinent el departament de Salut presenta “l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària” (ENAPISC).

El departament de Salut intenta sortir al pas del malestar existent entre els professionals de l’assistència primària, malgrat algunes contradiccions:

Es manté el discurs d’una atenció primària de salut com a element central de l’assistència sanitària, però en canvi els fets, en algun cas, sembla que van en un altre direcció.

Un Cap de Castelldefels es queda sense l´únic aparell de mamografies, sense que es concreti quan s’instal·larà un nou equipament. Mentre tant els malalts seran derivats a un Hospital proper. Això és ajudar a que la primària incrementi el seu nivell de resolució?  

Al  novembre del 2106 es va presentar el "document de
bases per la reforma de l'assistència primària"  

El proper 15 de maig el departament de Salut presentarà  “l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària”, projecte que ha estat elaborat a partir del document de bases que es va fer públic al novembre de l’any passat i que ha estat treballat per diferents grups de treball al llarg d’aquests últims mesos.

Més enllà de considerar a l’assistència primària com la porta d’entrada al sistema sanitari i per tant un element fonamental en el bon funcionament del sistema, i més enllà també de les manifestacions de molts polítics situant a l’assistència primària entre les seves principals prioritats, el cert és que el pas del temps ha demostrat que malgrat aquesta importància capital que la primària té en la salut de la població, i malgrat que contribueix a la sostenibilitat del sistema sanitari per la seva eficiència, la situació no millora. Els efectes de la reducció pressupostària encara es deixen sentir pràcticament amb la mateix intensitat que quan es varen iniciar a l’any 2010.

Aquesta contradicció entre prioritats dels polítics i la realitat de les seves actuacions ha encrespat els ànims de bona part dels professionals de la primària que han començat a dir prou a la continuïtat de la situació actual. I no només en els CAP gestionats per l’ICS sinó que també en ABS gestionades per centres del SISCAT on els professionals han començat a fer arribar les seves queixes, amenaçant amb mobilitzacions si aquesta situació no té una resposta efectiva i immediata per part del departament de Salut. Sembla que els professionals s’han fixat un termini d’1 mes per que el departament de Salut es posicioni sobre les seves demandes.

És cert que la presentació que farà Salut de l’ENAPISC estava prevista des de molt abans que es generessin els moviments de protesta dels professionals, però no és menys cert que aquesta és una gran oportunitat, a banda d’exposar el projecte, per atendre algunes de les peticions dels professionals i mirar de canalitzar les seves inquietuds per evitar mobilitzacions. No diré que totes les reivindicacions s’hagin de complimentar però n’hi ha algunes de bàsiques que requereixen una resposta urgent per part del departament de Salut. Confiem que el proper dia 15 en el marc de la presentació, el conseller Comin pugui oferir un bri d’esperança als professionals.

CAP "El Castell" de Castelldefels

Tanmateix el departament de Salut ho té complicat perquè com succeïa en anys anteriors, sembla que hi ha algun comandament de salut que encara no s’han assabentat de que va la cosa. Hi ha actuacion que ajuden a tenir credibilitat, i n’hi ha d’altres que te la fan perdre. Aquests dies s’ha sabut que al CAP “El Castell” de Castelldefels, l’ICS ha retirat l’únic aparell de mamografies existent a la primària que donava servei en l’àmbit de la primària  a les poblacions de Gavà, Viladecans i Begues a més de Castelldefels. Mentre l’aparell no es substitueixi, els mallats seran derivats a l’Hospital de Viladecans amb les molèsties i llistes d’espera que aquesta decisió comportarà. Però el més greu no és això, sinó que els responsables de l’ICS han estat incapaços de dir quan s’instal·larà el nou equipament. Aquesta manca de serietat i rigor, aquesta improvisació permanent comporta una pèrdua de credibilitat per part del departament de Salut i del propi conseller Comin, atès que aquests fets atempten contra el discurs oficial quan el conseller diu “La clau del nostre sistema de salut és l’atenció primària” i des de l’ICS demostren que la primària els importa més aviat poc i que la burocràcia administrativa està per sobre de les necessitats de la població. I després n’hi ha que defensen un “gran ICS” com a prestador únic dels serveis sanitaris públics als catalans. Que Déu ens agafi confessats si algun dia aquest disbarat acabés passant.

Tant de bo que la presentació d’aquesta “Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària” serveixi per millorar la qualitat de l’assistència que es presta a la població, i per apaivagar els ànims encesos dels professionals.

www.rbaestudisiprojectes.cat

HEALTHIO 2017: trobada entre Innovadors, sistema sanitari i pacients a Barcelona

Alguns innovadors, pocs pacients i molt sistema sanitari públic és el balanç d’aquest primer Saló de Fira de Barcelona dedicat a la Sanitat.

Una organització que no es correspon amb l’experiència i el saber fer de Fira de Barcelona a l’hora de presentar aquests tipus d’esdeveniments.

 

Al fons a l'esquerra, una de les 5 àgores del Saló

Del 3 al 5 de maig s’ha celebrat al Recinte Firal de Montjuïc una trobada entre start-ups i innovadors en general, sistema sanitari i pacients amb l’objectiu de posar-los en contacte per tal que uns i altres tinguin coneixement de les necessitats existents i de les darreres solucions tecnològiques per satisfer-les. Tot això amb l’objectiu de contribuir a millorar el nivell de salut de la població.

Aquesta primera edició de la iniciativa, que va ser inaugurada pel conseller Antoni Comin, va donar la impressió d’estar una mica improvisada. Sota una bona idea organitzativa, ens vàrem trobar amb una mala posada en escena de la mateixa. Stands (si se’ls hi pot dir així) enganxats uns als altres. Si parlaves amb algun expositor la conversa la podia seguir tranquil·lament el veí del costat. Manca d’espai, molt soroll, poca previsió per part dels organitzadors, etc. El catàleg d’expositors molt mal fet i sense explicar els productes o solucions que cada expositor  presentava, etc.

Hi havia gent, però tampoc massa...

Tanmateix la idea és interessant. La trobada estava pensada per que el visitant pogués fer el recorregut de la mostra seguint tres itineraris diferents. Un primer itinerari tenia el nom de “salut i benestar”, un segon itinerari s’havia qualificat com “medicina personalitzada” i el tercer itinerari duia el nom de “malalties cròniques i envelliment”. Si es volia, uns guies de l’organització et conduïen a cada un d’aquest itineraris. Va resultar molt curiós el funcionament de les cinc Àgores que existien, de manera que  cada 20 minuts es celebrava una xerrada diferent a cada una d’elles; per tant en els tres dies de durada de la trobada es varen celebrar més de 250 xerrades. És ben cert però que a algunes d’aquestes xerrades només hi havia els que parlaven i l’auditori es reduïa a 3 o 4 persones mal comptades, fet que mostra l’escàs interès del que allà s’explicava. Val a dir que algunes d’aquesta àgores en moments determinats si que varen aglutinar un nombre elevat d’espectadors. A les àgores es donaven explicacions i es feien demostracions sobre les bondats de les propostes que s’exposaven.

Em va sobtar però, la presència dels grans hospitals públics de l’àrea de Barcelona, i en canvi cap de privat. No entenc que és el que aquesta mostra podia aportar als hospitals públics que no pogués aportar al privats. Vall d’Hebron, El Clínic, Germans Trias, el Parc Sanitari Pere Virgili, l’Institut Guttmann, El Consorci Sanitari de Terrassa i Sant Joan de Déu eren presents a Healthio a més de l’EAP Sardenya en l’àmbit de l’assistència primària. El departament de Salut també hi estava representat per l’AQuAS. Més enllà de gastar diners públics, amb una rendibilitat més aviat escassa, la seva presència a Healthio cal interpretar-la com una voluntat de l’administració pública de consolidar aquest saló de la Fira de Barcelona que s’ha creat amb l’aspiració de tenir continuïtat de cara als propers anys.

Uns enganxats als altres

A destacar la falta de respecte pel català per part de l’organització de l’esdeveniment. Semblava com si l’hagués organitzat el PP o Ciutadans. El català només estava present en la majoria de converses entre els assistents, però no va ser tingut en la consideració que cal per l’organització. Fins i tot la guia per circular pel certamen estava en anglès o castellà. Ja entenc que el castellà i l’anglès hi ha de ser presents, però el català també. Només faltaria. Per cert, no hi vaig veure visitants estrangers per enlloc, i pel que fa a visitants “nacionals” majoritàriament eren professionals sanitaris, que assitien en algunes àgores a les sessions en la que directius dels seus centres feien alguna presentació. No s’hi veia tampoc massa presència de professionals sanitaris vinguts d’altres comunitats de l’Estat espanyol.

La mostra em va semblar interessant sobretot per les aplicacions (apps) per a dispositius mòbils. Diria que el que més èxit va tenir van ser les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) àmbit en el que diferents innovadors presentaven les seves aportacions: control de la diabetis, plataformes tecnològiques per possibilitar el cobrament dels actes mèdics ara que està tant de moda la consulta virtual, medicina personalitzada, etc.

Tot plegat recordava una mica les Sisenes Jornades sobre les TIC que al setembre de l’any passat es va organitzar a Vic, amb un model organitzatiu similar, però bastant més àmplia i amb una major diversitat de productes. Les TIC són l’inici d’una nova revolució tecnològica que no sabem on ens portarà, per això és molt important que un Saló com aquest es consolidi a Fira de Barcelona, però caldria una millor organització, una millor difusió de l’esdeveniment a nivell espanyol però també a nivell internacional, una millor selecció de productes sanitaris innovadors i una millor disposició física dels espais.

www.rbaestudisiprojectes.cat