El Consorci de Salut i Social de Catalunya i l’ICS assagen la contractació conjunta

Agrupar les necessitats dels centres sanitaris de les dues institucions amplia la base de compra i això permet obtenir millors preus per al conjunt.

Alguns entenen aquesta col·laboració com l’embrió del que podria acabar sent la “central de compres del SISCAT”, prevista en la Llei de Pressupostos del 2017. 

Una de les activitats del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) orientada als seus associats és la preparació i realització de concursos per a la compra de tot tipus de material sanitari. Aquest servei es du a terme a través del SACAC (Servei Agregat de Contractacions Administratives del Consorci), que dona cobertura als associats que estan obligats a realitzar licitacions d’acord a les previsions de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, i que sovint no disposen de l’estructura administrativa i jurídica que es requereix per dur a terme aquests concursos públics. El SACAC ofereix als seus associats l’assessorament jurídic per la realització d’expedients de contractació fets pels propis centres associats, però també els serveis propis d’una central de contractació.

Vivian Sans és la responsable del SACAC

Quan un centre associat vol preparar per ell mateix un expedient de contractació, pot rebre si ho desitja l’assessorament jurídic  i la tramitació administrativa de l’expedient per part del SACAC. En aquesta cassos el centre assumeix la decisió d’adjudicació, i el SACAC la responsabilitat jurídica i administrativa del procediment seguit. El SACAC pot realitzar també qualsevol tipus de contractació incloent la “compra pública innovadora” i la “compra per resultats” (acords de risc compartit amb el proveïdor).

Els centres associats també poden adherir-se a la Central de Contractació del SACAC. En aquesta cassos el SACAC adquireix bens i serveis, adjudica contractes o estableix acords marc pels centres que s’hi han adherit. Aquesta fórmula permet als centres adherits al procediment una total seguretat jurídica, la reducció dels costos de tramitació del procediment de compra i un estalvi econòmic important pel fet d’agrupar les necessitats de diferents compradors.   

I és precisament en aquest última línia on Consorci i ICS han començat a caminar junts per ampliar la base dels compradors i millorar encara més els preus que ambdues institucions obtenien actuant per separat. Ho han posant en marxa a través de un acord marc de col·laboració que ha implicat l’elaboració conjunta d’un plec de clàusules administratives que serveix per qualsevol compra tot i que pel moment s’aplica només per la compra de productes farmacèutics. Val a dir però que els intents de compra conjunta entre ICS, Consorci i també UCH venen d’antic. Ja al 2013 es va intentar una compra conjunta de serveis de diàlisi peritoneal, però no ha estat fins ara quan 8 hospitals de l’ICS i 12 del SISCAT afiliats al Consorci de Salut s’han adherit a aquesta compra conjunta de medicaments per a l’hepatitis C que pot representar un 20% d’estalvi per als centres participants.   

La col·laboració entre les dues institucions (ICS i CSC) per la compra conjunta no acaba amb aquesta experiència duta recentment a terme, sinó que en aquests moments hi ha dues iniciatives més en curs per la compra de fàrmacs; una d’elles és la compra d’un nou tractament per la hipercolesterolèmia primària. Val a dir que la recent incorporació al CSC d’Antoni Gilabert com a director de l’àrea de Farmàcia i del Medicament donarà encara molta més consistència a aquestes experiències de compra conjunta de productes farmacèutics.

Antoni Gilabert, una gran incorporació del CSC per reforçar
 l'Àrea de Farmàcia i del Medicament  

Des del Consorci, Vivian Sans responsable del SACAC, valora molt positivament aquesta col·laboració amb l’ICS, tot i que les maneres de treballar de les dues institucions són diferents, però la col·laboració ha permès establir unes pautes que serviran de cara al futur. Vivian Sans té una llarga experiència al CSC atès que a l’any 2008 es va integrar a l’assessoria jurídica de la institució i s’ocupa del SACAC des de 2014.

Des del sector sanitari es relaciona aquesta experiència de col·laboració entre l’ICS i el CSC de compra conjunta amb una previsió que fa la Llei de pressupostos de 2017 de la Generalitat de Catalunya, que en la disposició addicional 61, punt 2 estableix que:

“El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha de crear, liderat pel Departament de Salut i el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), una central de compres, una central de compres territorials en xarxa, o totes dues.”

Tanmateix esperem que tot i que aquesta nova central de compres prevista en la Llei, s’hagi de liderar des del Departament de Salut, no es vulguin fer nous “invents”, que facin que els estalvis aconseguits en la compra de productes sanitaris se’ls mengin les estovalles de la burocràcia, i en aquest sentit s’aprofitin les estructures existents, sobretot quan aquestes han demostrat fefaentment la seva eficiència i el nou ens sigui independent de l’Administració pública per facilitar l’agilitat necessària per la seva gestió diària. 

www.rbaestudisiprojectes.cat       

Denúncia amb un rerefons com a mínim sospitós, contra una suposada alteració de les llistes d’espera a l’Hospital Vall d’Hebron, que hauria comportat la mort d’alguns pacients.

Els responsables del centre hospitalari, reben el suport del Departament de Salut i de l’ex conseller de Salut Boi Ruiz, en la defensa de l’actuació de l’Hospital i els seus professionals .

Sorprèn el silenci de la gerència de l’ICS, que no s’ha manifestat públicament en la defensa dels professionals del vaixell insígnia de la Institució que dirigeix.

Va ser a l’octubre de 2015 quan el Dr. Manuel Galiñanes, aleshores cap del servei de cirurgia cardíaca de Vall d’Hebron, va denunciar davant la Sindicatura de Greuges la mort, en el mes d’agost d’aquell any, de dos malalts que ell va relacionar amb les retallades.

El Dr. Vicenç Martinez Ibáñez, gerent de l'Hospital Vall
 d'Hebron donant explicacions als mitjans d'informació 

Pocs dies després, el Síndic Rafael Ribó va convocar una roda de premsa en la que va donar a conèixer la resolució de la sindicatura després d’haver estudiat la denúncia del Dr. Galiñanes i haver analitzat tota la documentació sol·licitada a les autoritats sanitàries. En aquella compareixença davant del mitjans Ribó va assegurar que no hi havia indicis de que les mesures de contenció pressupostària incidissin sobre els dos cassos denunciats pel Dr. Galiñañes.

Paral·lelament el Dr. Galiñanes havia decidit no sotmetre’s a l’avaluació que cada quatre anys han de seguir els caps de servei per continuar exercint aquesta funció, per la qual cosa va cessar voluntàriament en el càrrec, continuant com metge adjunt del servei,  sent substituït per un altre company com a cap de servei de cirurgia cardíaca. Pel que sembla, el Dr. Galiñanes, a banda de la denúncia davant del Síndic de Greuges, també va denunciar els suposats cassos, que va ampliar fis a 10, davant de la justícia ordinària en vàries ocasions, i en totes elles les denuncies varen ser desestimades. Què hi ha realment darrere d’aquestes denúncies del Dr. Galiñanes? Quins interessos amaguen?

Ara, en el cinquè intent de denúncia, l’Audiència de Barcelona demana al jutjat d’instrucció que va desestimar la última demanda, que investigui si existeix alguna relació entre les retallades i la mort d’uns pacients que estaven en llista d’espera. Davant d’aquesta situació la direcció de l’Hospital Vall d’Hebron ha mostrat el seu respecte a les resolucions judicials i la seva total disposició a col·laborar amb la Justícia. Al mateix temps els directius del centre hospitalari han negat qualsevol manipulació dels procediments per incloure malalts en les llistes d’espera de cirurgia cardíaca. També manifesten que totes les afirmacions fetes pels advocats del Dr. Galiñanes són falses, atès que sempre es prioritza el criteri clínic i les necessitats i la voluntat de cada pacient. “Tots els pacients que reuneixen els criteris establerts pel departament de Salut són intervinguts dins el termini de 90 dies, a excepció d’aquells casos en els quals el criteri clínic ho desaconselli o el pacient ho rebutgi”

La Dra. Ochoa, directora assistencial de l'Hospital, va explicar
 que les conseqüències de les retallades van incidir bàsicament
 sobre els sous dels professionals, sense repercutir
en la qualitat de l'assistència  

Aquestes afirmacions de l’equip directiu de l’Hospital Vall d’Hebron, han estat corroborades des del Departament de Salut, que ha donat ple suport als directius del centre hospitalari, com també ho ha fet la Junta Facultativa de l’Hospital. Fins i tot Boi Ruiz exconseller de Salut, en un programa televisiu en que intervé, també ha defensat el bon nom de l’Hospital Vall d’Hebron, als seus directius i als professionals de l’Hospital.

El que ha sobtat a bona part del sector sanitari és que la gerència de l’ICS no hagi donat senyals de vida en aquest tema. Ni una sola declaració en favor dels professionals de Vall d’Hebron així com de l’equip directiu; ni una trista nota expressant el seu suport als professionals de l’Hospital que sense cap mena de discussió és el vaixell insígnia de l’Institut Català de la Salut. Resulta molt difícil d’explicar aquesta inhibició en la defensa d’uns professionals i d’un equip directiu que han fet, estan fent i faran una magnífica feina per la sanitat pública d’aquest país. 

Destacar la valentia dels del Drs. Vicenç Martínez Ibáñez director gerent de l’Hospital, de la Dra. Anna Ochoa directora assistencial del centre, del Dr. Albert Igual cap de servi de cirurgia cardiovascular i Josep Tabernero director clínic oncologia mèdica que en la compareixença davant dels mitjans de comunicació, van donar una imatge d’unitat i de seriositat molt important. Veure’ls plegats defensant la correcció dels procediments objecte de la denúncia és una imatge molt potent. Segur que veient-los cap ciutadà no dubta de la veracitat de les seves afirmacions. Aquestes actituds reforcen al sistema sanitari català i deixen en res a aquells que falsegen la realitat per aconseguir profits personals o polítics.

La sanitat pública catalana, a nivell dels dispositius assistencials, està en molt bones mans. 

www.rbaestudisiprojectes.cat 

  

L’Operació Catalunya afectava també a la sanitat segons reconeix el propi Daniel de Alfonso

De l’autor de “les hemos destrozado el sistema sanitario”, arriba ara “tenia una muy buena relación con el director de cafèambllet, Albano Dante, con quien mantenia correos electrònicos”.

Daniel de Alfonso, conscientment o inconscient va rebel·lant mica en mica la seva xarxa  de contactes, utilitzada per desestabilitzar el sistema sanitari català i generar una mala imatge del mateix entre la ciutadania.

Daniel de Alfonso, exdirector de
l'Oficina Antifrau de Catalunya

Era una notícia que sense ser coneguda formalment, s’intuïa. La relació entre Daniel de Alfonso i Albano Dante Fachin avui ha quedat provada durant les declaracions de Daniel de Alfonso en el sí de la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats que estudia “l’operació Catalunya”. En la seva compareixença de Alfonso ha dit:

“Sabe con quien tenia yo una gran relación? Con alguien de su partido, el director de la revista cafèambllet al cual aprecio y con el qual manteniamos correos electrónicos”

Mica en mica va quedant clara l’amplitud i la dimensió de la maniobra contra el sistema sanitari català. Entre allò que el fiscal “te lo afina” i el que tramaven Fernández Diaz i de Alfonso, hi mancava una baula de la cadena de transmissió, és a dir la peça encarregada de promoure l’agitació social en els sectors de la societat menys afavorits i més febles o més crítics contra el sistema sanitari. I entre les peces que podien servir a aquest fi, sens dubte la revista “cafèambllet” responia perfectament a les necessitats. No sabem (encara) si els responsables de la revista esmentada es van avenir al joc sabent el paper que realment estaven jugant o si ho varen fer pensant que col·laborant amb de Alfonso estaven fent un gran favor a la sanitat catalana. Sigui com sigui, la col·laboració entre uns i altres ha quedat provada. Alguns diuen que aquesta no era la única peça utilitzada per desacreditar a la sanitat pública del país, que n’hi havia d’altres que actuaven en la mateixa línia que “cafèambllet”. Un altre d’aquestes peces possiblement utilitzada podria ser la del fa uns mesos traspassat Alfons Quintà, que també va contribuir en la mateixa època, amb els seus articles carregats d’àcid clorhídric, a destruir el prestigi del sistema sanitari català. Tanmateix en aquest últim cas només són especulacions atès que encara ningú no ho ha difós amb la claredat que avui ha utilitzat Daniel de Alfonso, la col·laboració amb Albano Dante Fachin. 

Dante Fachin, segurament intuint que de Alfonso podria parlar de la relació entre tots dos, tenia preparats dos o tres e-mails que ha difós immediatament per les xarxes socials per intentar justificar els contactes entre tots dos. És ben bé allò de “excusatio non petita, accusatio manifesta”. Tenir una “gran relació i sentir afecte” per una persona, com explica de Alfonso, no és fruit només d’intercanviar dos o tres e-mails, sinó d’haver tingut alguna cosa més en comú i d’haver mantingut durant temps, una estreta col·laboració. Queda clar doncs que el “periodisme d’investigació” del que feia gala el Sr. Fachin quan dirigia “cafeambllet”, prové de les filtracions del seu amic, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Independentment del nombre de persones utilitzades en l’intent d’agitar les aigües de la sanitat pública catalana, el cert és que el mal ja està fet, i els resultats els veiem cada dia: desconfiança de la població cap els gestors de la sanitat, acusats de corrupció, sense que cap d’aquests acusacions mai hagi estat confirmada per la Justícia, acusacions de privatització/mercantilització de la sanitat pública, acusacions contra els polítics per haver fet retallades per afavorir a les empreses privades i enriquir-se, acusacions de tupinades en l’adjudicació de contractes públics, etc., etc. El resultat ha estat una mena de tir al blanc: tots contra el sistema, encara que sense aportar cap prova, i sense que cap jutjat hagi donat la raó als teòrics tiradors.

El que més molesta és que encara avui, els integrants d’aquest contuberni fastigós continuïn parlant amb total impunitat de corrupció a la sanitat catalana. En concret, Dante Fachin, al saber que de Alfonso l’havia assenyalat en la seva compareixença al Congrés dels Diputats ha tornat a carregar  contra el sistema sanitari, malgrat que la Justícia ha demostrat repetidament la falsedat de les seves acusacions. Quan en una societat, aquesta mena d’individus poden assolir un escó de diputat en el Parlament, és senyal de que alguna cosa no funciona.

Afortunadament les xarxes socials han deixat ben retratat al personatge, però amb això no n’hi ha prou. Els agitadors socials han de ser marginats per la pròpia societat civil. Cal que aquests individus perdin el protagonisme que han assolit gràcies a les seves mentides populistes i a les seves falses denúncies, i que quedin aïllats juntament amb el seu petit nucli de seguidors. Aquesta gent no mereix gaudir de la consideració de la ciutadania.

www.rbaestudisiprojectes.cat