diumenge, 3 de juliol del 2016

La conxorxa entre Jorge Fernández Diaz i Daniel de Alfonso: el sector salut comença a reaccionar (I)


 
Tèbia resposta del conseller de Salut, davant d’un escàndol impropi d'un país democràtic


Els diferents manifests fets públics fins ara, coincideixen a destacar la bondat d’un model i en la voluntat de millora del nostre sistema sanitari públic, en el que la corrupció només ha estat en les ments dels autors d’aquest contuberni polític contra la sanitat catalana

  

Jaume Padrós president del COMB, ha estat la primera
entitat a respondre als atacs de les clavegueres de
l'Estat espanyol a la sanitat catalana 
Després de sortir a la llum pública que moltes de les acusacions contra la sanitat pública catalana relatives a actuacions corruptes i pràctiques de privatització de la sanitat, eren resultat d’una conxorxa d’estil mafiós planejada entre Jorge Fernández Diaz ministre de l’Interior del govern espanyol i Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de Catalunya,  destinada a generar un conflicte polític i social a Catalunya encara que això signifiqués “destrossar el sistema sanitari”, alguns estaments del mon sanitari  han començat a mostrar el seu rebuig a aquestes pràctiques impròpies d’un país democràtic, i a posar en evidència la poca categoria moral d’unes persones que voluntàriament, per motius polítics, han volgut (sense aconseguir-ho) destruir el millor sistema públic de salut de l’Estat espanyol, i un dels millors d’Europa i del món.


La primera reacció es va produir fa una setmana quan el Dr. Jaume Padrós, president del COMB va publicar a la pàgina web del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona una nota sota el títol “Destrossar la sanitat és carregar-se el país” en la que entre altres coses diu que voler destrossar el nostre sistema sanitari... és un  atemptat directe contra el dret més bàsic dels ciutadans”. El Dr. Padrós afegia que els professional sanitaris són qui compta amb més confiança i reconeixement per part de la ciudadanía, i que gràcies a ells i al seu compromís la qualitat bàsica  assistencial no s'ha visto afectada tot i l'ofec financer i fiscal que viu el nostre país.

La resposta següent va venir de la ma del Consorci de Salut i Social de Catalunya, l’antic CHC, que va publicar també a la seva pàgina web exigint responsabilitats pel greu contingut de les converses filtrades. “El CSC considera intolerable l'actitud dels dos càrrecs apareguts en les converses i exigeix que es prenguin les mesures oportunes el més aviat possible pel bé de la democràcia i del sistema sanitari. La salut de les persones és un dret fonamental que no pot dependre de decisions partidistes ni d'interessos polítics i que el model sanitari és un element clau per la cohesió social.” Més endavant el comunicat afegeix: El CSC també vol expressar la seva profunda preocupació per l’ús que, segons les citades converses, determinats polítics fan o pretenen fer del poder judicial en busca d’un benefici partidista, encara que això suposi una agressió al sistema sanitari català.”

La tercera opinió pública de valor ha estat la manifestada del conseller Comin al Ple del Parlament del dia 30 de juny. A una pregunta de la diputada de Junts pel Sí Montserrat Candini, sobre el model sanitari català, Comin va dir: “probablement el principal element de cohesió social, el garant de la igualtat d’oportunitats a la societat catalana és el nostre sistema sanitari, que és una joia. S’ha fet amb l’esforç de moltes generacions, ens en podem sentir orgullosos, fa que el nostre país sigui més just i ja els hi dic que no ens el destrossaran, això sí que els hi puc ben assegurar”. Es tracta d’un suport al model sanitari català molt dèbil, molt poc compromès per part del conseller, que arriba tard, i que en cap cas incideix sobre la gravetat del que aquests dies ha transcendir a l’opinió pública sobre la falsedat de moltes de les acusacions fetes al nostre sistema sanitari. Sobta que el conseller Comin, que es va passar una bona estona de la seva intervenció en el Ple defensant el model sanitari públic de Catalunya, en cap cas no va condemnar els atacs a la democràcia perpetrats per tot un ministre del govern espanyol. Perquè el conseller Comin reacciona d’aquesta manera tan tèbia a la conxorxa Fernàndez Diaz-de Alfonso?


Divendres va ser  el torn de la Societat Catalana de Gestió Sanitària qui va fer públic un manifest titulat “De destrossar el sistema sanitari a actuar per modernirzar-lo”, en el que després assegurar que el nostre sistema sanitari no està destrossat diuen que “ha superat amb solvència una crisi econòmica que pocs experts haurien pronosticat que fos capaç de superar”. Tot seguit es demanen responsabilitats als que han intentat  lesionar el sistema de salut i als seus responsables polítics. El manifest continua dient que “el model sanitari català és un exemple internacional per la universalitat i equitat d’accés, els bons resultats en salut i la seva eficiència”. Defensa també la professionalització de la gestió com a pilar fonamental per al sistema de salut front a aquells que en els darrers anys han intentat posar en qüestió i desacreditar el model, i emplaça a la ciutadania a posicionar-se amb els que han volgut destrossar el model o bé amb aquells que volen actuar per reforçar-lo i modernitzar-lo. Aquesta última alternativa és la que la societat defensa: “En els darrers anys la veu pública predominant ha estat la de sectors que qüestionen la pervivència del model sanitari català, fet que ha generat alarma social i una percepció que el sistema estava en perill. Ara cal iniciar un projecte de treball conjunt, amb la participació de la societat civil a través d’entitats, associacions, col·legis professionals i centres acadèmics, que segueixi defensant el model sanitari però que, alhora contribueixi a impulsar la seva millora i permanent actualització.”

(Continuarà...)


divendres, 1 de juliol del 2016

El Futur Pla Director d’Urgències del CatSalut


Els Consells Territorials d’Urgències seran molt importants a l’hora de dissenyar els dispositius del territori que han d’assegurar aquesta atenció urgent i continuada a la població.


Cristina Nadal: "No es pot treballar l’atenció urgent als hospitals sense tenir en compte les conseqüències a la primària"



La Dra. Cristina Nadal, directora de l'Àrea
d'atenció Sanitaria del Servei Català
de la Salut
La Dra. Cristina Nadal, és la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut, i de les seves funcions destaca entre d’altres el dur a terme les actuacions adreçades a garantir els serveis i les prestacions del conjunt del sistema sanitari i sociosanitari de cobertura pública, mitjançant el disseny, la gestió, la planificació operativa i l'avaluació de la compra de serveis, així com la generació i difusió d'estratègies i d'instruments d'avaluació de la compra de serveis. La Dra. Nadal és oncòloga de formació, dedicada durant alguns anys de la seva vida a la recerca de la genètica del càncer, havent realitzat en aquest període una estada de  dos anys a Nova York amb el Dr. Joan Massagué al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. Ha accedit al càrrec procedent de l’Hospital Clínic en el que últimament es dedicava a l’assistència, de manera que el seu currículum aporta la triple visió de la recerca, l’assistència i la docència atès que també és professora universitària. Ha acceptat el càrrec com a repte personal per conèixer de ben a prop el món de la gestió sobre el que també s’ha format a ESADE i per una motivació personal que la fa sentir molt lligada a la cosa pública. 

En l’exercici d’aquests funcions, bàsicament de planificació operativa del CatSalut i de compra de serveis, la Dra. Nadal i el seu equip estant tirant endavant un “Pla Director d’Urgències i Atenció Continuada” que serveixi per millorar les prestacions en l’àmbit de les urgències hospitalàries, però també de l’assistència primària. Aquest Pla ha de cobrir tot el relatiu a la demanda assistencial que no se centra només en l’atenció urgent, sinó en una atenció immediata i continuada. “La gent protesta perquè l’oferta d´atenció urgent que avui estem donant no s’adequa massa al que la societat ens demanda realment”, assegura al Dra. Nadal. Afegeix que “no es pot treballar l’atenció urgent als hospitals d’aguts sense tenir en compte les conseqüències a la primària i a altres àmbits. Tot plegat constitueix un conjunt d’elements interrelacionats. Incidir en un dels elements té conseqüències en la resta.“

Per dirigir i coordinar aquest Pla Director s’ha creat la figura del responsable del Pla en la persona del Dr. Xavier Jiménez, que havia estat entre altres càrrecs, cap d’Urgències a l’Hospital Vall d’Hebron. El Dr. Jiménez disposa de un “nucli dur” que l’assessora, constituït per responsables del SEM, de l’assistència primària i   d’hospitals d’aguts. Aquest nucli dur es complementa amb diferents caps d’urgència d’hospitals, Servei d’Emergències Mèdiques i l’Assistència primària d´arreu de Catalunya, que constitueixen el consell del Pla Director. A nivell operatiu i centrats en el territori hi haurà els Consells Territorials d’Urgències, constituïts per personal del CatSalut, dels serveis d’urgències de primària i hospitals, i del SEM amb un objectiu molt operatiu i centrat en la problemàtica del territori, fent arribar al consell del Pla Director les particularitats i la problemàtica específica així com l’evolució del procés en cada territori.

Un dels objectius de la Dra. Nadal és eliminar dels nostres
 hospitals públics imatges com aquesta
Per dur a terme aquest Pla, cal disposar d’una “foto” que reflecteixi amb rigor la realitat de cada un dels serveis d’urgències, i mentre no es disposi d’un sistema d’informació més adequat, aquesta “foto” no podrà fer-se amb el rigor necessari. Per això es plantegen que aquest any 2016 a través del CMBD d’urgències hi comencin a haver dades  que indiquin entre altres informacions el temps d’espera entre el moment del diagnòstic, la decisió d’ingrés, i l’ingrés real en planta per posar un exemple. Cal saber el temps total que la gent espera per ser atès en el servei d’urgències des del moment que arriba fins que se’n va a casa o ingressa a planta.  

“Que la gent esperi en un passadís 24 hores per ser ingressat és un problema important diu la Dra. Nadal. En la seva opinió “oferim un mal servei quan la gent es veu sotmesa a aquesta realitat”. La Dra. Nadal creu que hi ha fórmules per evitar que això passi. Però cal tenir informació per poder-ho gestionar.

Una de les maneres de poder-ho canviar passa per evitar que la gent no vagi a l’hospital sinó li toca, però a banda d’educar a la població en aquest sentit i que l’assistència primària sigui més resolutiva també a l’atenció continuada, es pot canviar el sistema de pagament de manera que les urgències es paguin diferenciadament en funció, entre altres aspectes qualitatius, dels temps que hagin tardat en ser resoltes correctament. Per tant en paraules de la Dra. Nadal “es tracta de posar més el focus en atendre millor les urgències i adaptar el servei al que els malalts esperen. Per això caldrà entendre quin són els punts negres, analitzar-los i resoldre’ls per poder oferir un servei de qualitat i ajustat a la demanda de la societat.” Entre aquests punts negres evidentment cal situar-hi aquestes esperes per ser atès, o la disponibilitat de llits a l’hospital una vegada decidit que cal un ingrés hospitalari, però també l’atenció que es dona als malalts de les residències d’avis, que en ocasions “s’han d’esperar tres hores o més, en una llitera, en el passadís d’urgències, esperant que els atenguin. Això és inhumà i indigne” explica la Dra. Nadal. Cal parlar també amb les famílies i les residències per poder abordar adequadament el problema.    

Alguns hospitals de la xarxa pública han incorporat
pantalles informatives sobre el temps d'espera per
nivells, i del nombre de persones que esperen
per cada nivell
Pel que fa a l’atenció continuada a la primària, “no pot ser que es vagin incrementant les responsabilitats als equips d’atenció primària sense dotar-la amb els recursos humans i econòmics que calgui” diu la Dra. Nadal. En la seva opinió cal pensar també en la vocació de servei d’aquests recursos a més del coneixement científic, i l’actual sistema de formació d’aquests especialistes no va precisament en aquesta direcció. “El sistema està deformat; no es pot parlar de reforçar l’assistència primària si això no es soluciona” afegeix la Dra. Nadal.  Continua dient que “la primària ha de ser més resolutiva i ha d’estar dimensionada d’acord a la demanda”. Per això pensa que caldria reestructurar els horaris d’alguns serveis per adequar-los a les necessitats de la població en funció del que es demandi en cada territori. Per tant, reestructurar el sistema a primària implica fer canvis, i per fer-ho bé, la visió territorial és fonamental. 

A la Dra. Nadal se la veu molt il·lusionada en aquest repte, i davant de tots els inconvenients que haurà de superar diu una frase que he anotat textualment i que m’ha semblat molt definidora de la seva personalitat:

El dia que el realisme se’m mengi, hauré de fer les maletes. No vull perdre les ganes de canviar les coses, i seria bo per la societat que la gent que ocupa càrrecs de responsabilitat pensés també així, tot i ser conscients de la realitat i de la complexitat social del moment.”  

Tant de bo durant molt de temps la Dra. Nadal no hagi de fer les maletes. Estarem atents als avenços d’aquest Pla Director d’Urgències per un cop que estigui acabat poder-lo explicar i seguir la seva implementació en el territori.  


dimecres, 29 de juny del 2016

L’activitat privada en centres de la xarxa pública

El conseller Comin sembla que es posiciona a favor de que es pugui dur a terme, sota determinades condicions.


L'Ajuntament de Barcelona s'hi posiciona en contra, no per criteris objectius, sinò per pura ideologia.
 


En unes declaracions recents al diari El País, el conseller Comin declarava que “no volem prohibir l’activitat privada dels operadors públics perquè és una font de finançament a la que no podem renunciar. En aquests moments hi ha molts proveïdors de la sanitat pública que quadren el seu pressupost gràcies a aquesta activitat que fan. El que hem de fer és regular-ho bé per minimitzar els riscos d’equitat que aquesta activitat genera”. Aquestes declaracions del conseller de Salut han tingut una resposta ràpida per part del grup anti-sistema de l’Ajuntament de Barcelona que ràpidament ha posat sobre la taula les conclusions de l’informe Tarafa i que en el seu dia ja va quedar clar que era una burda manipulació d’un treball fet per una consultoria. 

La Sra. Tarafa, que continua donant la tabarra permanentment tant al Consorci Sanitari de Barcelona com al Consorci Parc de Salut Mar, va dir en conèixer les declaracions del conseller que “s’han de destinar tots els recursos a la màxima qualitat en l’assistència pública que ja hem pagat amb les nostres impostos...”  intentant reprovar les declaracions del conseller. Tanmateix aquesta noia tot i el temps que porta en el càrrec demostra una vegada i un altre que encara no ha entès res. El que va dir el conseller no té res a veure amb el que ella respon. El problema de tota aquesta gent és que van a pinyó fixe, repetint sempre el mateix discurs, independentment de si lliga o no en el context. I és evident que en aquesta ocasió la seva resposta cantava a base de bé. Vull pensar que tota aquesta controvèrsia ve motivada per afer BarnaClínic, al que l’Ajuntament de Barcelona li té ficat el dit a l’ull, sense que existeixin motius raonables perquè això sigui així més enllà de la ideologia d’alguns.

El conseller Comin es mostra partidari de l’activitat privada en centres públics  atenent els ingressos extra que els centres perceben per aquesta activitat, i això els permet equilibrar el seu compte d’explotació o en el pitjor dels cassos disminuir les pèrdues d’explotació. És una manera de veure-ho, però no és la única, n’hi ha d’altres. Jo voldria enfocar-ho des de l’anàlisi de la eficiència dels recursos emprats a la sanitat pública. Avui en dia, tenim una xarxa hospitalària molt àmplia amb més de 60 hospitals integrats a la xarxa pública d’aguts. La gran majoria d’aquests hospitals disposen d’uns professionals perfectament preparats, uns equipaments importants i un nombre de llits significatiu. Construir, dotar i mantenir aquests edificis i els seus equipaments ha tingut un cost elevat  i formar als professionals no és precisament barat. Si el CatSalut tingués diners per comprar tota l’activitat potencial que aquests centres poden fer no hi hauria res a dir. No tindria sentit que aquests centres intentessin fer a més activitat privada. Però la realitat ens diu que les coses no són així, i el CatSalut disposa de recursos limitats per comprar una part  de tota l’activitat que potencialment molts centres podrien fer. Per tant, una part d’aquests equipaments i dels llits no serien operatius fet que implica que els centres serien molt ineficients doncs la seva productivitat real estaria per sota de la productivitat que podrien assolir. I això, ens agradi o no, equival a un malbaratament dels recursos econòmics esmerçats en aquests centres.

Val a dir que si algun d’aquests centres de la xarxa pública vol fer més activitat pública que la que li compra el CatSalut es trobarà en que només li pagaran allò que té definit en el contracte. L’excés d’activitat es paga marginalment fins a un cert límit, a partir del qual el pagament ja es zero per més activitat que es faci. El dèficit està assegurat, i el tancament del centre estaia a l’horitzó atesa la inviabilitat econòmica d’aquesta situació. 

La CUP, per una banda es carrega els pressupostos de Salut
per a l'any 16, impedint axí nous ingressos pel sistema,
i per l'altre inicia una campanya en contra de
l'activitat privada en centres de la xarxa
pública. Què pretenen? el
desastre global?
Entenc que l’activitat privada en centres públics és del tot adequada mentre el CatSalut no pugui comprar la totalitat d’activitat que un hospital sigui capaç de fer. Només calen prendre mesures per evitar que aquesta situació pugui perjudicar a l’activitat pública. De fet és tan senzill com assegurar que el que entra al sistema sanitari per la “porta” de la privada, surti per la porta de la privada, i el que ho fa per la “porta” de la pública ha de sortir necessàriament per la porta de la pública, sense possibilitat d’encreuaments  entre els dos circuits.

Encara un altre consideració relativa als inconvenients que té per malalts i professionals el fet que els centres de la xarxa públics no puguin fer activitat privada. Com és sabut, una quantitat significativa de metges que atenen malalts a les clíniques privades, ho fa després d’haver desenvolupat una jornada complerta en un hospital de la xarxa pública. És a partir de mitja tarda quan aquets professionals desenvolupen la seva activitat en els centre privats. Això, a banda dels desplaçaments, implica dificultats en el cas de complicacions i pot afectar la qualitat de l’assistència prestada. Per tant, també des d’aquesta aproximació al problema té tot el sentit que els metges puguin desenvolupar tota la seva activitat professional (pública i privada) en un mateix centre, sempre que això es faci amb transparència i estigui sotmès a una regulació curosa suficientment flexible per que no es perjudiqui ni l’assistència pública ni la privada.    


A partir de les consideracions anteriors, cal preguntar-se si és lògic que la ideologia de la Sra. Tarafa i altres adlàters ens porti a construir un sistema sanitari públic ineficient pel fet que ideològicament els posicioni en contra de BarnaClínic ? Cal exigir fermesa al departament de Salut a l’hora de prendre decisions basades en el sentit comú i no en la ideologia, i sembla, pel que el mateix conseller Comin ha dit, que en aquesta ocasió això serà així.


dissabte, 25 de juny del 2016

“Les hemos destrozado el sistema sanitario” (i II)



Les revelacions de les converses entre el ministre Jorge Fernández Diaz i Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, mostren com el seu objectiu era promoure de forma continuada acusacions per destruir el prestigi ben guanyat del nostre sistema sanitari, una de les millors targetes de presentació de Catalunya, a Espanya i al món.


La sanitat catalana ha de reaccionar amb contundència i mostrar la seva voluntat de ser i continuar sent una de les millors d’Europa. El conseller Comin ja està tardant massa a fer un comunicat en defensa del sector sanitari públic  


(...Continua de l’entrada anterior)

Hi ha hagut tanmateix altres guanyadors, aquests però a nivell local: els activistes socials dels que parlava abans han vist com havent perdut un judici per difamació, va ser finalment absolt quan va presentar recurs a la sentència. Però a més, aquestes persones avui, sembla que tenen un sou assegurat. Coincidències? Relació causa-efecte? El dubte és legítim veient tal com han anat les coses. Tot plegat genera desconfiança sobre l’actuació que van tenir, davant de tota aquella plaga de denuncies de fabricació artificial, algunes persones, alguns polítics i alguns grups polítics. No es pot afirmar que les seves actituds fossin “comprades” pels instigadors d’aquesta immensa conxorxa, però el dubte pot existir i la seva ombra plana sobre totes elles.  Tampoc deixa de ser curiós que moviments populistes sorgits a Catalunya que s’anomenen a sí mateixos “marea”, fossin ràpidament apadrinats per alguns grups polítics.  

El que està clar és que el sistema sanitari ha de reaccionar posant en valor allò que es valora des de fora de Catalunya, a partir de l’evidència dels seus resultats en salut i que genera un permanent interès. Com fer ho? Reactivant l’exigència del pacte polític, aquest és el camí que ens ha de permetre recuperar la normalitat. Tots hem de reaccionar, i li correspon al conseller de Salut liderar aquesta reacció col·lectiva i unitària del sistema sanitari. Sobta que el conseller Comin no hagi dit (fins avui) aquesta boca és meva respecte a la situació que s’ha creat. És a ell a qui li correspon tornar la confiança a uns professionals excel·lents i a la ciutadania, així com refer l’honor d’aquells que s’han vist injustament afectats per acusacions falses.

L'exconseller Boi Ruiz és probablement, qui ha patit
més en primera persona les  conseqüències d'aquest
atac "inquisitorial" a la sanitat catalana. El seu honor
sempre ha estat per sobre d'aquestes  maniobres
mesquines. Avui encara esta més amunt.
Gracies conseller per tot el que vas fer
Volem el sistema sanitari que tenim, i que alguns han volgut destruir utilitzant acusacions infundades, interpretacions esbiaixades i proves tergiversades,  contra molts responsables de la sanitat catalana. No volem que el sistema sanitari sigui posat en qüestió per organitzacions polítiques a la caça d’un vot. La estabilitat del sistema és bàsica perquè els professionals de la salut puguin fer la seva feina, tan bé com la saben fer des de la millora contínua. No volem més concessions als populismes, ni a la CUP, ni a aquells que tenen per objectiu acabar amb un dels millors sistemes sanitaris d’Europa, sense un model alternatiu o en tot cas amb models alternatius que l’evidència del passat i del present en altres territoris de l’Estat demostren no ser tan bons per pacients professionals i contribuents. Alguns d’aquests models fins i tot es poden qualificar de models fracassats. No volem que alguns grups polítics continuïn utilitzant la sanitat generant inquietud entre els malalts, professionals i ciutadans pel seu pim-pam-pum diari. Volem uns grups polítics que expliquin la veritat als ciutadans i cerquin les solucions necessàries  per la millora contínua, especialment en l’accessibilitat, acordades amb els ciutadans, honestament, i amb els actors professionals.


Animo des d’aquí al departament de Salut, professionals, associacions, patronals, sindicats, col·legis professionals, i entitats sanitàries a promulgar manifests en defensa del sistema sanitari públic tal com el tenim. Per això és un dels millors d’Europa malgrat tots els de Alfonso o Fernández Diaz que es proposin el contrari. No fem més el joc a aquells que sense escrúpols han intentat destrossar el sistema sanitari públic català sense aconseguir-ho. No donem credibilitat a aquells que volen destruir un sistema sanitari d’èxit perquè en els fons el que persegueixen no és una suposada millora del sistema, sinó que el que pretenen és acabar amb un model social de convivència com el que entre tots ens hem dotat. 


divendres, 24 de juny del 2016

“Les hemos destrozado el sistema sanitario” (I)


Les revelacions de les converses entre el ministre Jorge Fernández Diaz i Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, mostren com el seu objectiu era promoure de forma continuada acusacions per destruir el prestigi ben guanyat del nostre sistema sanitari, una de les millors targetes de presentació de Catalunya, a Espanya i al món.


La sanitat catalana ha de reaccionar amb contundència i mostrar la seva voluntat de ser i continuar sent una de les millors d’Europa. El conseller Comin ja està tardant massa a fer un comunicat en defensa del sector sanitari públic  



Perplexitat absoluta davant les confessions del Sr. Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, fetes al despatx del ministre de l’Interior del govern espanyol Jorge Fernández Diaz, i donades a conèixer pel Diario Público en les que el Sr. de Alfonso reconeix entre moltes altes altres barbaritats que “les hemos destrozado el sistema sanitario” en referència a les denúncies que l’Oficina Antifrau havia formulat, acusant d’actuacions corruptes als responsables del Consorci Sanitari del Maresme i La Selva, al Consorci de Salut i Social de Catalunya, al Sr. Ramon Bagó president del Grup Serhs, i a tants d’altres, acusacions que per altre banda la Justícia s’ha encarregat de deixar clar que no hi havia cap mena de responsabilitat de les persones i entitats acusades, però el mal ja estava fet. Qui repara ara el dany? El que resulta evident és que malgrat les seves execrables intencions no han pogut destrossar el nostre sistema sanitari, tot i que alguns els fessin el caldo gros. 

Les actuacions de l’Oficina Antifrau van arribar a fer tan mal al prestigi de la sanitat pública catalana, que van ser l’origen d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya, múltiples interpel·lacions al govern de la Generalitat  i posteriorment d’un debat monogràfic al Parlament al voltant de la corrupció i privatització del sistema sanitari català. Totes aquestes actuacions es van dur a terme cercant el desprestigi del Departament de Salut a qui els populismes en feien responsable de tot el que deien que “estava succeint”, i que ara els fets demostren que en realitat “no succeïen sinó que s’inventaven” atès que tot corresponia a una manipulació de situacions utilitzades convenientment per carregar les culpes, en últim terme,  al govern de la Generalitat. 

És curiós ressaltar com aquells que exigien la comissió d’investigació o el Ple monogràfic al Parlament, intentant cercar un rèdit polític, ara exigeixen la dimissió de de Alfonso. El que seria coherent és que aquells que en el seu moment van donar crèdit, i en alguns cassos utilitzar les actuacions de de Alfonso, ara a més d’exigir-ne la dimissió per haver-los enredat, presentessin ells mateixos la seva dimissió per haver-se deixat enredar, i pel mal tan injust, tan immerescut, tan mesquí que van causar a institucions i a persones o que com a mínim demanessin perdó per tot el mal que voluntàriament o involuntària hagin pogut causar. M’estic referint a ICV-EUiA (ara diluïts dins de la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot) , la CUP, el PSC, Ciutadans, ERC, PPC i Podem. 

No va ser només el Sr. de Alfonso tot sol qui va voler destrossar la sanitat catalana fent servei a la causa del Sr. Fernández Diaz. Aquest Sr., en el seu intent, va comptar amb la col·laboració necessària d’altres  actors de la immensa tragicomèdia que es va organitzar. D’una banda alguna premsa nacional sensacionalista, i algun diari que tot i ser estatal fa una edició per Catalunya, i de l’altre d’alguns activistes socials disposats a promocionar-se en la política per assegurar-se un futur per a ells mateixos.

De fet, quan es donen aquestes situacions cal preguntar-se sempre qui en surt beneficiat i/o perjudicat. I ara, passat el temps, queda clar que el més beneficiat de tot aquest espectacle lamentable és el govern central que ha vist com desprestigiant amb mentides el sistema sanitari català, a més de perjudicar al propi sistema de salut també s’ha causat un perjudici al procés  d’independència on sembla que les recurrents investigacions i imputacions per una presumpte  corrupció haurien decantat a algunes persones a abandonar l’opció independentista. Però també hi ha perdut l’estat jacobí. El prestigi de la sanitat catalana a nivell de l’Estat i a nivell internacional no únicament s’ha mantingut sinó que ha millorat per com ha resistit a la crisi econòmica, al finançament injust de l'Estat i als interessos obscurs dels que cercaven rèdits polítics. Recordem en aquest sentit que es va renunciar a un pacte polític amb el sector (el Pacte Nacional per la Salut) que deixés la sanitat fora del mercat de confrontació,  desprès de mesos de treball i reunions conduïdes  amb paciència infinita per el  Prof. Pere Ibern. 


(Continuarà...)