Conferencia del conseller Comin a ESADE: avorriment “cum laude” (II)

(…Continua de l’entrada anterior)

El conseller Comin va dedicar una part de la intervenció a recordar als presents que ell és professor d’ESADE en excedència, palesant la seva gran satisfacció i comoditat per impartir aquesta conferència a “casa”

“El model sanitari públic català és un model d’èxit perquè així ho expliciten els seus indicadors en salut”

Tot seguit va ser el torn del conseller Comin, que estava molt ben arropat amb una primera fila integrada per anteriors consellers de Salut, com Marina Geli, Xavier Pomés o Eduard Rius; faltava Boi Ruiz que havia excusat la seva presència a l’acte. També hi havien diputats d’Esquerra Republicana, però cap de Convergència, fet que va ser molt finament detectat per Xavier Trias, que en la presentació del conseller, va dir que Antoni Comin era el seu conseller perquè era un home de Junts pel Sí i per això havia acceptat fer-ne la presentació, en una sibila·lina al·lusió a l’absència de diputats de Convergència a la primera fila on una somrient Alba Vergés aplaudia totes les ocurrències del conseller Comin. Dona tota la sensación que, si més no pel que fa a sanitat, a Junts del Sí estan més separats que no pas junts. Tancava aquesta primera fila la mare del conseller.

Després dels agraïments de rigor, i de les referències a la seva situació de professor en excedència d’ESDAE, el conseller va començar dient que havien passat quatre mesos i mig des del seu nomenament, aproximadament l’equador de l’equador de la legislatura, que equival a un 25% de la mateixa, i que per tant era un bon moment per abordar la situació dels diferents debats que s’han generat en aquest curt període.

Va citar els tres elements que en la seva opinió han influït en la situació actual de la sanitat a Catalunya, tals com la pressió demogràfica i tot el que se’n deriva, la sostenibilitat financera del sistema, i les desigualtats en salut que s’han produït conseqüència d’una crisi duríssima. En funció de tot això, era urgent aclarir la situació del model sanitari, i en particular la part pública del nostre sistema sanitari. 

Va continuar explicant que el model sanitari català ve d’una llarga història de més de cent anys, en el que la societat civil ha jugat un paper clau com a constructora del sistema sanitari públic a través de les nombroses aportacions que hi ha fet i entre elles la del mutualisme,  o la de la industria farmacèutica, o les aportacions que molts grans metges catalans han fet per l’avenç científic de la nostra sanitat, etc.

Va definir el sistema  sanitari públic com un model:

• D’accés universal
• Amb provisió pública dels serveis sanitaris
• Finançat per la via dels impostos
• I amb una diversitat de proveïdors

El conseller va explicar que quan parlem de diversitat ho fem en relació a la titularitat de les entitats proveïdores, és a dir de la naturalesa jurídica de les mateixes. Antoni Comin va dir que el sector sanitari de titularitat pública està constituït per:

• Empresa pública amb personal estatutari (ICS) sotmesa en teoria al dret privat però en la pràctica al dret administratiu
• Empreses públiques del CatSalut amb personal laboral sotmeses en teoria al dret privat però en la pràctica al dret administratiu
• Consorcis Públics amb personal laboral i titularitat compartida sotmesos en teoria al dret privat però en la pràctica al dret administratiu

Va afirmar que el conjunt d’institucions de titularitat pública aporten el 70% de l’activitat hospitalària, del qual les empreses públiques de titularitat municipal representen un 7% de l’activitat hospitalària. Per la seva part les empreses privades sense afany de lucre representen el 27% d’aquesta activitat i les entitats privades amb afany de lucre fan només un 3% del total de l’activitat hospitalària.   

El nostre model és un model d’èxit atesos els seus resultats en salut i comparats amb la despesa per càpita per obtenir-los són molt bons. En la base d’aquest èxit hi ha el triangle Assistència/Docència/Recerca que combinats en les dosis adequades acaba produint un resultats excel·lents a l’alçada dels resultats que obtenen els països escandinaus consumint però molts més recursos econòmics que nosaltres.  Hem obtingut els seus resultats gastant molts menys diners, i per això, per veure com ho fem, els escandinaus ens venen a veure per conèixer en detall el funcionament del nostre sistema sanitari públic, que com el d’ells treu profit de la diversitat de proveïdors.

(Continuará...)

www.rbaestudisiprojectes.cat

Conferència del conseller Comin a ESADE: avorriment “cum laude” (I)

Xavier Trias: no es pot parlar de “desprivatització” de la sanitat pública catalana

Una de les característiques del model impulsat pel conseller Trias passava per potenciar la “gestió empresarial” de les entitats de titularitat pública i en particular de l’ICS.

El conseller Comin continua amb la seva campanya de sobreactuació. Aquesta vegada ha estat a ESADE on ha volgut explicar el model sanitari català tal com ell l’entén. Cal reconèixer que el conseller sap “actuar” perfectament en aquestes situacions. Partint de la seva experiència com a professor d’ESADE, funció en la qual ara està en excedència, Comin parla bé, té un discurs fluid, es mostra tranquil i convençut del que diu, però no toca de peus a terra. En ocasions  teoritza excessivament, quan la realitat va per altres camins. Però avui l’objectiu és exclusivament fer un relat del contingut de l’acte “acadèmic” a ESADE, i per tant deixo per posteriors entrades al blog, les consideracions al voltant del que el conseller va voler explicar a l’auditori. 

El títol de l’acte era “El Model Sanitari Català: un camí de millora per enfortir-ne els resultats”. Va obrir la sessió Manel Peiró professor titular d’ESADE del departament de Direcció de Persones i Organitzacions i director del programa “Direcció de Servies Integrats de Salut” i coordinador de les activitats d’ESADE en el sector sanitari. En la seva intervenció va agrair a tots el assistents la seva presència i va recordar que tots els consellers de Salut havien passat per aquell auditori a presentar el seu programa sanitari (llevat de Xavier Trias), i només per això ja es justificava la presència d’Antoni Comin.

Tot seguit va intervenir Xavier Trias, el tercer conseller de Salut de la Generalitat moderna, que era l’encarregat de “presentar” al conseller Comin. Trias va explicar que fa aproximadament un mes el propi Comin li va demanar que el presentés, i ell ho va acceptar tot i els risc que podria comportar fer-ho. Difícil papereta la de Trias, perquè tampoc podia avalar a un conseller que sovint ha posat en risc el model sanitari públic que ell va impulsar amb moltes iniciatives, i especialment amb la creació de la LOSC. Segurament per això, Xavier Trias va passar de puntetes sobre el personatge, i es va limitar a parlar de la seva simpatia personal. Trias va recordar que estem vivint un moment molt complex, va denunciar la politització de la sanitat com a pilar fonamental de l’estat del benestar acompanyada d’una elevada dosi de populisme.

Xavier Trias va recordar que a l’any 81 quan ell va arribar al Departament de Sanitat, el sistema hospitalari públic estava integrat només pels hospitals de l’ICS. Tot el demés eres entitats municipals i entitats privades. També va recordar que una de les apostes importants que es va fer passava per la “gestió empresarial” de la sanitat pública i en especial de l’ICS (segurament  ho va dir en contraposició a la situació actual en la que a l’ICS la gestió ha passat a ser quelcom del tot secundari).

Xavier Trias també va parlar en torn al consens polític que sempre hi va haver en qüestions relatives a la sanitat, i en aquest sentit va destacar les aportacions d’Antoni Farrés, Muntanya, Clos i molts d’altres, basades en el pacte i els acords, “manés qui manés”, i que aquesta manera de fer és el que ha propiciat un model de salut excel·lent i sostenible. Va fer èmfasi en els perills de la politització populista de la sanitat, posant en risc el model, que pot comportar que el sistema de salut català s’acabi fent malbé.

En la part final de la seva intervenció, Xavier Trias li va deixar caure al conseller Comin una pulla de difícil pair. Li va dir, molt educadament, que no es pot parlar de “desprivatització” de la sanitat pública a Catalunya atès que determinades entitats que ara es veuen afectades per l’expulsió del SISCAT, mai havien format part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (la antiga XHUP).

Des del meu punt de vista Xavier Trias va posar damunt de la taula,  tres qüestions fins avui molt mal resoltes per l’actual equip que governa el departament de Salut: la despolitització de la sanitat, la gestió empresarial de les entitats públiques,  i que la xarxa hospitalària pública de Catalunya no es pot “desprivatitzar”, atès que mai ha estat privatitzada.    

(Continuarà...) 


www.rbaestudisiprojectes.cat 

Reculada significativa: el Consorci Sanitari de Lleida, a la “paperera de la historia”

Un departament de Salut sense un projecte clar per la sanitat catalana, cedeix a les pressions de la CUP.

Els lleidatans són els grans perdedors d’aquesta desgraciada historia

Va ser a finals del mes de febrer de 2014, quan el govern de la Generalitat va encarregar al CatSalut un estudi per la creació d’un consorci sanitari a Lleida que aglutinés en una sola entitat pública, els recursos sanitaris públics d’una bona part de les comarques lleidatanes. Es tractava de crear un consorci públic que incorporés l’atenció primària gestionada per l’ICS, l’Hospital Arnau de Vilanova gestionat també per l’ICS, els hospitals de Tremp i Santa Maria de Lleida gestionats per GSS (empresa pública de gestió de serveis sanitaris), algun centre d’atenció primària gestionat per la mateixa empresa pública, i l’Institut de Recerca Biomèdica lleidatà.

El conseller Comin envia al consorci sanitari de Lleida
a la "paperera de la història"

Des del primer dia de l’anunci de creació del consorci les protestes contra el que s’anomenava “privatització de la sanitat” a Lleida es van anar generalitzant, sent assumides a més de pels antisistema locals per els sindicats i determinats partits polítics, algun dels quals està avui en dia en el govern de la Generalitat. Mica en mica es va anar generant una dinàmica de rebuig a un projecte que  només hauria portat beneficis a la salut dels lleidatans atès que hauria permès fer més eficient l’ús dels diners destinats a Lleida, i aquesta major eficiència s’hauria traduït en una major qualitat assistencial i una cartera de serveis més àmplia pels ciutadans de Ponent, que haurien vist reduir els trasllats a Barcelona per atendre determinaties  patologies. 

És cert que el projecte va topar des del primer moment amb una molt mala comunicació per part del CatSalut lleidatà sobre què es pretenia fer, com es volia fer, i quines en serien les seves avantatges, i quan es va voler recuperar el protagonisme en l’espai comunicatiu ja era massa tard doncs els contraris al projecte ja havien sembrat el virus del dubte entre la població, i les acusacions de privatització sovintejaven. Va arribar un punt en el que era impossible raonar mínimament i adonar-se que la suma de diverses entitats públiques mai podia tenir com a resultat una entitat privada. Tan senzill com això, però a la vegada tan complex de assumir-ho quan molts ja s’havien alineat prèviament en les posicions de denúncia contra la privatització. Certament la postura d’algunes entitats lleidatanes al voltant d’aquest consorci sanitari demostra molt clarament allò de que “rectificar és de savis”.

Des de llavors ençà, el projecte havia quedat com somort, adormit si es vol, esperant que la conjuntura política que està vivint el país es normalitzés permetent que el seny fes novament acte de presència en els decisions públiques. Aquesta situació d’hibernació, havia superat fins i tot el complicat tràngol de la investidura del nou president de la Generalitat. Els cupaires havien acceptat investir Puigdemont a canvi de la retirada d’Artur Mas (enviant-lo a la paperera de la història segons la CUP) i de garantir l’estabilitat del govern al Parlament, acceptant que el projecte de consorci sanitari a Lleida, quedés com a això: un projecte. Finalment aquest estat letàrgic s’ha vist alterat aquesta setmana passada quan el nou conseller de Salut en una visita a l’Hospital Arnau de Vilanova lleidatà ha anunciat que el projecte de creació d’un nou consorci a Lleida quedava definitivament enterrat. 

Anul·lar la creació d’aquest consorci significa no tenir projecte territorial per part del conseller de Salut. És sabut que el model sanitari català té moltes virtuts i entre elles la proximitat que és una qualitat molt valorada pels ciutadans. Tenir un  hospital a 50Km., com a molt lluny és certament un privilegi. Accedir a un sistema d’una alta qualitat assistencial és una garantia per la ciutadania. Comptar amb professionals de primer nivell dona tranquil·litat als usuaris del sistema. Tanmateix el model sanitari català té un dèficit important pel que fa a la governança del sistema en el territori. El govern tripartit havia assajat amb els governs territorials del sistema, tot i que el model no s’ha consolidat. El que està clar és que cal un model de governança en el territori que no passa per les delegacions territorials del departament de Salut, sinó que calen sistemes organitzatius basats en el compromís amb el territori i els seus interessos. Els consorcis públics territorials, que integrin tota l’assistència pública d’un territori, podrien ser una bona solució, si els polítics entenguessin que això no és privatitzar, ni és corrupció, ni significa tampoc beneficiar els interessos de la privada.

Però el que és realment important és tenir un projecte, saber a on vols conduir la sanitat del país, defensar un model raonable que com a mínim permeti salvar les qualitats del model actual. El que no pot ser és que un conseller i un govern es dediquin a desmuntar el que s’ha fet, sense oferir res millor a canvi. Això equival a no tenir projecte, i a deixar meridianament clar que  no es sap on es vol anar. Dona la impressió que l’únic que es pretén es acontentar a uns socis al Parlament, posant en risc al sistema sanitari, a canvi d’un vot favorable a un pressupost que pel que fa a sanitat tampoc és un pressupost per tocar campanes; una frivolitat molt en la línia de l’actual conseller de Salut.

Si no saps on vols anar, no trobaràs cap camí que t’hi porti...  

www.rbaestudisiprojectes.cat              

El pressupost de Salut pel 2016, totalment insuficient

Tot i considerar un “dèficit estructural” de 400/600 milions, el pressupost 2016 està per sota de la despesa real de l’exercici 2015.

El finançament del “Pla de Xoc” resta en entredit, a no ser que es faci un dèficit encara més gran que el de l’any passat.    

L’any 2015, al departament de Salut se li va assignar un pressupost de 8.466,99 milions d’€. D’aquesta xifra global 8.204 milions d’€ eren per finançar el CatSalut Tal com ha succeït històricament des de fa molts anys, el tancament pressupostari de cada exercici ha experimentat un determinat dèficit, que quedava emmarcat dins del dèficit global de la Generalitat. És el que el conseller Ruiz definia com el dèficit estructural del departament de Salut, que històricament s’ha situat al voltant dels 400 als 600 milions d’€. És per aquest motiu que al departament de Salut, sobre el pressupost assignat inicialment per cada any, se li permetia un dèficit al voltant d’aquesta xifra. Tanmateix a l’any 2015 es van produir situacions extraordinàries que van portar aquest dèficit estructural per sobre d’aquests 400-600 milions i entre elles els 180 milions dels fàrmacs de l’hepatitis C o els 100 milions dels cost de la recuperació de la paga extra que el pressupost preveia exclusivament per al personal de l’ICS, però no hi havia cap previsió per als centres concertats, i que es va dur a terme mitjançant un increment de les tarifes del 3,6% a partir de l’1 de maig. Per tot plegat a l’any 2015 el dèficit del departament de Salut, quan es tanqui definitivament l’exercici, pot arribar a situar-se entre els 900 i els 1000 milions d’€.

Estaríem doncs davant d’una xifra total de despesa (pel CatSalut) a l’any 2015 d’uns 9.200 milions d’€ que equivaldrien a la suma del pressupost 2015, més la desviació corresponent a l’exercici. Cal notar que el dèficit pressupostari del departament de Salut ve a ser la part proporcional del dèficit global de la Generalitat, que com és sabut aquest any 2016 es veu reduït al 0,7% per exigència del Sr. Montoro ministre d’Hisenda i Administracions Publiques.

Fa pocs dies, en el si del Consell de Direcció del CatSalut, es va presentar l’avantprojecte de pressupost del CatSalut pel 2016, que puja fins a 8.475,5 milions d’€, el que representa 271 milions més que el pressupost del CatSalut de l’any passat, que fou de 8.204 milions d’€. Per tant queda prou evident que aquests 8.475,5 milions d’€ del 2016, estan clarament per sota de la despesa real del 2015, quasi uns 700 milions d€. més baix que la depesa real de l’any passat. En conseqüència, amb el pressupost 2016, només es podran fer en la pràctica les coses que s’havien fet l’any 2015, sense que es pugui finançar cap acció addicional, atès que el dèficit que es podrà autoritzar aquest any 2016 serà necessàriament inferior al de l’any passat. Una part important del Pla de Xoc, queda per tant sense possibilitats de tenir un finançament adequat. La única possibilitat de dur-lo a terme passaria per fer encara més gran el dèficit del departament de Salut, fet que es contradiu amb el marc pressupostari establert pel govern espanyol que per aquest 2016, ha situat el sostre de dèficit a Catalunya en el 0,7%, és a dir que en teoria el dèficit autoritzat a Salut per aquest any, hauria d’estar per sota del dèficit assolit l’any passat.

Però hi ha encara altres factors que fan poc creïbles els pressupostos 2016 del departament de Salut. I entre aquests factors cal assenyalar els nombrosos compromisos adquirits pel conseller Comin  en les seves visites a diferents institucions sanitàries de Catalunya: ha compromès inversions i despeses vàries a Vall d’Hebron,  Bellvitge,  Viladecans, Trueta, Altahia, Vallès occidenatal etc. I les xifres compromeses fins ara no són menors doncs superen amb escreix els 100 milions d’€; d’on sortiran tots aquests diners? Hi ha encara altres elements de preocupació en el pressupost del 2016, que fan referència a les situacions imprevistes. Cada any apareix algun imprevist que fa que el pressupost tingui desviacions, i l’exemple més clar d’això el tenim amb la farmàcia que sempre es pressuposta per sota de la despesa real esperable. Aquest any 2016 es pressuposten per farmàcia (receptes) 30 milions més que el pressupost de l’any passat, sent aquesta xifra del tot insuficient per assumir els cost de la farmàcia que l’any passat es va tancar al voltant del 1.400 milions d’€. I això sense parlar dels nou fàrmacs hospitalaris de dispensació ambulatòria, que l’any passat en alguns productes varen tenir un impacte que no va abastar tot l’any sencer.

Tot plegat produeix la sensació que aquest pressupost, del tot insuficient, consolida l’efecte de les retallades, potser no d’una manera evident però si que d’una manera real quan s’aprofundeix una mica en les seves xifres. Amb aquest avantprojecte de pressupostos la única manera de fer més coses que l’any passat passa necessàriament per fer més dèficit que l’any passat, i això vol dir no complir el límit de dèficit establert pel govern espanyol. 

Els efectes d’aquest incompliment no acaben aquí sinó que tenen una traducció immediata en el FLA, que no finançarà de cap manera l’excés de dèficit, i això té també conseqüències immediates doncs genera tensions de tresoreria que portaran a no poder pagar als proveïdors (centres del SISCAT i oficines de farmàcia entre d’altres) en les dates previstes. Exactament igual que aquests anys passats.

Queda clar que tenir un conseller “polític”? no equival en cap cas a tenir un bon conseller. Tanmateix, tal com van les coses pel Parlament, el més probable és que per aquest any 2016 la Generalitat hagi de prorrogar el pressupost de l’any passat.

www.rbaestudisiprojectes.cat