La Secretaria de Participació Social i Local en Salut

Mª Assumpció Lailla és la nova responsable d’aquesta Secretaria

La Sra. Lailla vol aconseguir que la Secretaria formi part del dia a dia de les dinàmiques del Departament de Salut

Mª Assumció Lailla (esquerra de la imatge) i
Montserrat Grané 

Fa ja alguns mesos, amb ocasió de la sessió del Parlament de Catalunya dedicada monogràficament a debatre sobre els problemes de la sanitat a casa nostra, vaig quedar gratament impressionat amb la diputada Maria Assumpció Lailla. Em va sorprendre pel seu coneixement dels temes sanitaris, per la manera segura i convincent de desenvolupar la seva exposició i per l’argumentari utilitzat, desmuntant la gran majoria d’acusacions  falses, demagògiques i populistes de la CUP, d’ICV, PSC, C,s i PP. Em va semblar que millor no es podia fer. Feia temps que no veia al Parlament un portaveu del grup de CiU en matèria de salut tan posat en el tema i tan coneixedor de la problemàtica que envolta al sector sanitari. Me’n vaig endur però una primera decepció quan vaig saber que la infermera Titon Lailla havia accedit a l’escó de diputada com a membre d’Unió Democràtica. Malaguanyada vaig pensar... El que jo no sabia és que efectivament la Sra. Lailla era d’Unió, però estava alineada amb el secor crític, i que com a conseqüència d’això el partit li havia volgut tallar les ales, no només en l’àmbit de la política, sinó també en el professional. Sigui com sigui, el cert és que finalment fa unes setmanes  vaig saber que Titon Lailla havia sigut escollida per ocupar aquesta Secretaria de Participació que havia ostentat fins la seva jubilació un exdiputat històric de CiU com Francesc Sancho.

Em va semblar que era el moment ideal per explicar en el blog quin és el paper d’aquesta secretaria  en l’organigrama del departament de Salut i conèixer de pas a una persona que fa mesos  havia cridat la meva atenció en el Parlament de Catalunya. Un Parlament, sigui dit de passada, en el que les mancances intel·lectuals d’alguns diputats és ben notori, i per això encara es valora més quan n’apareix algun de bo. Tant de bo el Parlament de Catalunya pugui comptar, en el futur, amb polítics com la Sra. Lailla. Segur que si aquests perfils professionals fossin majoria en el Parlament, situacions com la que actualment es viuen en el país estarien resoltes positivament des de fa temps.

Abans d’entrar en els objectius que la Sra. Lailla té plantejats com a responsabilitat pels propers temps en el seu nou càrrec, és interessant fer un repàs històric des de la creació d’aquesta Secretaria, i per fer-ho he tingut la sort de comptar amb Montse Grané, persona excel·lent i a la que conec des de fa molts anys, tot i que ella ha sabut trobar l’elixir de la joventut, i jo me n’adono que els anys em persegueixen i per més que intento córrer sempre m’acaben atrapant... Montse Grané és una mena de memòria històrica vivent del Departament de Salut i a més és Adjunta a la direcció d’aquesta Secretaria de Participació, per això ningú millor que ella per fer aquest repàs.

Aquesta Secretaria, va ser creada a l’any 2004 amb la denominació de direcció general d’estratègia i coordinació, i fou assignada a Manel Balcells, que en realitat era una mena de “comissari polític” (això no ho diu Montse Grané, ho dic jo) posat per ERC per controlar d’a prop a la consellera Geli fins que a l’any 2006 va passar a ser “Secretaria” i tenia com a objectiu coordinar els diferents plans implantats per la conselleria. Al 2006 Manel Balcells va plegar del càrrec i les seves funcions van ser assignades a Maria Luisa de la Puente, directora general de Planificació i Avaluació. En el segon tripartit, la Secretaria va continuar subsistint, però és ben sabut que quan acumules una responsabilitat a qui ja en té d’altres, acostuma a passar que algunes de les responsabilitats queden força abandonades com a conseqüència lògica de l’excés de feina (això també ho afegeixo jo). Al 2007 es va anomenar Manel Gómez per aquest càrrec, i es va afegir a les seves competències, el consell de les professions mèdiques i d’infermeria i la recerca. Al 2010 s’assignen a la secretaria competències en Salut Pública i de l’IES així com en l’àmbit de les relacions internacionals i Francesc Sancho es nomenat responsable de la Secretaria.  Finalment al 2013, Salut Pública es consolida també com a Secretaria, i queda al marge de les responsabilitats de la Secretaria de Participació.  

La Sra. Lailla en la seva època de diputada del
Parlament de Catalunya 

Coneguda la història veiem ara com ho veu Titon Lailla. Per ella la Secretaria hauria de coordinar i gestionar tots els diferents grups d’interès que es mouen al voltant de la sanitat i que per tant hi tenen un paper a jugar. Per aconseguir això caldria desenvolupar tota una estructura que avui en dia la Secretaria no té.  Entre aquests grups d’interès la Sra Lailla esmenta el consell de pacients, el consell de les professions mèdiques i d’infermeria, i d’altres col·lectius i grups transversals com per exemple els comitès d’ètica i bioètica.  Com a gran repte la Sra Lailla explica que caldria incorporar la Secretaria al dia a dia de les dinàmiques de gestió i participació del Departament de Salut.

Tot un repte que  amb permís de la CUP, potser es podrà dur a terme, tot i que pinta tot molt negre. Veurem…  

www.rbaestudisiprojectes.cat                  

Trobada amb el Conseller Ruiz (i III)

En la sessió de govern del dia 29 de desembre, el govern de la Generalitat ha autoritzat al Departament de Salut a actuar contra el Reial Decret Llei que regula la indicació de medicaments per part dels professionals d’infermeria

El nou Reial Decret Llei publicat pel govern espanyol obvia que a Catalunya el personal d’infermeria ja fa molts anys que està assumint aquestes funcions

(...Continua de l’entrada anterior)

El replantejament de les funcions del personal d’infermeria pel que fa a la dispensació de medicaments i altres productes sanitaris, també està en l’agenda del conseller Ruiz, que espera trobar el consens necessari per poder adaptar a la realitat catalana el Reial Decret LLei estatal que regula aquest tema.

Com és sabut  el dia 23 d’octubre el govern espanyol va promulgar un Reial Decret Llei que abans de la seva publicació semblava que tenia per objectiu obrir la prescripció de determinats productes farmacèutics al personal d’infermeria, però que en la realitat, i una vegada publicat el text en el BOE, s’ha pogut comprovar que a última hora hi ha hagut un gir important en el text, que no és en cap cas el que s’havia discutit en el sí del Consejo Interterritorial  del Sistema Nacional de Salut. Aquest canvi d’última hora ha desencadenat una sèrie de protestes per part del personal d’infermeria que fins i tot han arribat a amenaçar amb vagues sinó es troba una solució satisfactòria.

En concret el text finalment publicat conté dues qüestions controvertides: la primera  relativa a la frase: “Serà necessari que el professional prescriptor hagi determinat prèviament el diagnòstic i la prescripció”. Aquesta frase que està en l’article 3 del decret, si s’aplica al peu de la lletra pot portar a que infermeria, per exemple, no pugui ni tan sols aplicar les vacunes contra la grip, atès que en la campanya anual contra al grip no hi ha mai cap prescripció prèvia feta per un metge. Una segona qüestió que també ha generat un rebuig important per part del col·lectiu és la referent a la obtenció d’una acreditació per part del personal d’infermeria a l’hora de poder indicar determinats fàrmacs. Els infermers volien un recolzament legal atès que en la pràctica estaven ja subministrant medicaments que no necessiten recepta, o fins i tot alguns que si que la necessiten com és el cas dels medicaments contra la diabetis o les vacunes esmentades abans. El Reial Decret els deixa doncs sense aquesta cobertura legal, subjectes a qualsevol denúncia que se’ls pugui fer.

És per això que a Catalunya el conseller Ruiz ha estat sensible a aquesta situació i presentarà un requeriment contra aquest Reial Decret Llei i en particular sobre la necessitat d’obtenir una acreditació mitjançant un curs de formació per una funció que ja és pròpia de la infermeria i que desenvolupa ordinàriament a Catalunya. El Departament de Salut considera que la indicació per part dels professionals d’infermeria de medicaments o productes sanitaris, lliures de recepta mèdica, aporta un valor afegit important davant de l’automedicació practicada per molts ciutadans en el nostre país.

El Departament vol actuar per potenciar aquesta funció professional de la infermeria i ho farà en el marc del conveni signat  el passat 1 de juliol entre el propi Departament de Salut i l’Ics, el Consell de Col·legis d’Infermeres/ers de Catalunya, i els Col·legis Oficials d’Infermeres/ers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. A l’empara d’aquest conveni s’ha constituït una mesa de treball per, entre d’altres, analitzar aquest tema.

Estem doncs davant de quatre mesos que serviran per fer coses, i no restar parats com alguns volen fer veure. El conseller Ruiz té clar el seu full de ruta fins a l’abril ; els malalts catalans poden estar tranquils davant de la manca d’un  govern constituït com a tal. El “Departament de Salut en funcions” té ben decidit el camí a seguir.

El conseller Ruiz s’acomiada amb allò que tantes vegades li hem sentit dir: “de tota manera el gran problema de la sanitat catalana és la “pela”. Que ningú pateixi, continuarem treballant al màxim, fins l’últim dia, intentant aprofitar qualsevol cèntim d’Euro que puguem recuperar d’una major eficiència del treball de tots …”

www.rbaestudisiprojectes.cat        

                

Trobada amb el Conseller Ruiz (II)

El conseller periòdicament fa guàrdies al SEM, i això li permet conèixer perfectament la realitat sanitària del dia a dia.

El pagament per capitació ha de ser una eina fonamental a l’hora d’establir incentius per als hospitals i per l’assistència primària

(...Continua de l’entrada anterior)

El conseller ha posat un exemple clar de com dur a la pràctica aquest enfocament. Ell periòdicament fa una guàrdia sencera al SEM. En aquesta última guàrdia que ha fet s’ha trobat amb dues situacions que són aclaridores. En la primera d’elles una senyora d’edat avançada amb un problema respiratori, afortunadament lleu, que una vegada ha estat atesa ha manifestat que ella no tenia família i estava preocupada per si li podia tornar a sobrevenir el mateix problema una vegada ells haguessin marxat. Davant del problema, on ha acabat la senyora? Doncs ingressada en un hospital atès que no disposem d’unitats de curta estada per aquests casos més socials que no pas sanitaris. La segona situació que s’ha  trobat ha sigut el d’una senyora també d’edat avançada, que s’imaginava que era objecte de robatoris continuats per part d’un estrany. Una vegada atesa i calmada de les seves al·lucinacions, la senyora, angoixada,  ha manifestat la seva por a quedar-se sola per que el suposat lladre  la seguiria robant. Com en el cas anterior la senyora ha acabat ingressada en un hospital per la mateixa raó que en el cas anterior. Això il·lustra com, amb estructures adequades, es podrien evitar ingressos inadequats als hospitals, i fer més eficient la despesa sanitària.  

Per dur a la pràctica el pagament en base a una capitació, calen unitats territorials que puguin rebre l’assignació per càpita que els correspongui, i això ho hauria de rebre una entitat pública territorial, que després ho repartís entre els diferents centres que estan en aquell territori en funció del seu pes específic dins de l’assistència sanitària pública del territori en qüestió. El desenvolupament del nou sistema de pagament per la via de la capitació és clau  doncs per aquests propers mesos. El conseller Ruiz manifesta una clara intenció de avançar per aquesta línia i així ho ha fet saber al CatSalut

Tanmateix amb el tema de les assignacions per capitació vull fer una observació. En el passat recent s'han dut a terme experiències de capitació que han estat frustrants perquè la pròpia administració ha contribuït a fer malbé l'eina. Hi ha hagut regions sanitàries que per la via de la capitació han camuflat subvencions per inversions a determinats centres, o com en el cas d'una regió sanitària concreta en la que es van manipular matusserament els coeficients correctors de la càpita per reduir els ingressos que haurien correspost a una comarca determinada, per que a un gerent de regió il·luminat li semblava que aquella comarca rebia masses diners que van ser transferits a una comarca veïna perquè el gerent en qüestió ho va decidir així. Per dur a terme amb rigor aquests plantejaments calen gerents professionals que tinguin la ètica com a norma de conducta diària. De cacics, en sobren.      

  

La "tormenta perfecta" amenaçava fa unes setmanes
al Departament de Salut

Un altre aspecte que el conseller Ruiz ha volgut destacar és el relatiu al Pla de Salut, de manera que aquest esdevingui una encomana de gestió pel CatSalut. Anualment el Departament de Salut assigna al CatSalut uns objectius sanitaris derivats del Pla de Salut, i en base a aquests objectius el CatSalut ha d’aprovar un Pla de Serveis territorial que determini de quina manera els objectius del Pla de Salut seran assolits, i un Pla d’Equipaments que respecti el pressupost assignat al CatSalut pel Departament i doni suport a les necessitats d’equipaments, tecnologia etc., del territori.  En aquest punt el conseller ha reconegut les dificultats que hi haurà aquest any 2016, degut a les necessitats importants de reposició de molts equipaments tecnològics que puguin estar a prop de la seva obsolescència tècnica.

Recordem en aquest sentit que la manca de recursos econòmics ha fet que les inversions aquests 5 últims anys s’hagin vist molt afectades. És per això que en els propers anys és esperable menys totxos, i més equipaments, i sobre tot renovacions d’aparellatge. 

(Continuarà…)

www.rbaestudisiprojectes.cat

Trobada amb el Conseller Ruiz (I)

Després dels últims esdeveniments en la política catalana el Departament de Salut continua al peu del canó.

La reducció de les llistes d’espera (quirúrgiques i a l’especialista) continua sent una prioritat

 

Aquest matí el conseller Ruiz estava encara sota els efectes de la negativa de la CUP a investir un nou president de la Generalitat, no tant pel fet en sí, que era del tot previsible, sinó per com abordar els propers 4 mesos que com a mínim encara li resten com a conseller de Salut. Es fa difícil en aquests moments entreveure que pot passar ateses les incerteses del que pugui succeir en les eleccions del mes de març. Per tant haurem d’anar seguint com evoluciona tot plegat per veure les possibilitats de que  l’actual equip del Departament segueixi o no.

Una de les principals contradiccions amb les que s’ha trobat el conseller des que a finals del 2010 va assumir la màxima responsabilitat del Departament de Salut, és que el temps li ha demostrat que no té cap potestat sobre el personal del Departament, atès que aquest depèn de funció pública, amb tots els inconvenients que es deriven d’aquesta realitat. L’altre gran contradicció és que tot i la gran entesa i esperit de col·laboració que hi ha amb el Departament d’Economia i Finances, tampoc pot disposar dels recursos econòmics. “Quina espècie de màxim responsable d’una empresa soc, si no puc decidir sobre el meu personal ni sobre determinades qüestions relacionades amb la caixa?” es pregunta el conseller Ruiz, amb una certa decepció.

Davant del nou horitzó que ha obert la decisió de la CUP, el primer que el conseller ressalta és que fins al maig o juny no hi haurà un nou pressupost. Per tant tot el que es faci ha de sorgir del pressupost prorrogat. Tot i així Bou Ruiz es planteja continuar amb la seva lluita contra les llistes d’espera, tant pel que fa a les quirúrgiques com pel que fa a les visites a l’especialista. Destaca també que el CatSalut haurà de ser més proactiu en general però també amb els equips d’atenció primària atès que avui en dia no té cap sentit que la primària resolgui a l’instant les visites espontànies i en canvi, per aquells malalts disciplinats que quan es troben malament truquen al CAP, se’ls doni visita al cap d’una setmana o deu dies. El conseller assegura que s’ha de respectar l’autonomia de gestió dels centres, evidentment, però que aquests s’han de comprometre també a prestar el servei en funció del que el CatSalut els demani i no com ells creguin convenient.

Esquema de treball pels propers mesos del
Departament de Salut   

És per això que per al 2016 el conseller veu un CatSalut molt més proactiu, interessat directament en el servei que reben els seus afiliats, facilitant informació als ciutadans directament i no a través dels proveïdors dels serveis de salut com masses vegades succeeix. Per això el conseller Ruiz reclamarà més presència a prop dels assegurats en qüestions informatives i relacionals. Caldrà doncs millorar les relacions CatSalut/assegurat, i CatSalut/proveïdor de serveis, sempre des de l’òptica de la col·laboració i del treball conjunt  i no des d'una perspectiva inspectora, que en cap cas és l'objectiu.

Una de les eines bàsiques per aconseguir-ho és el contracte i el sistema de pagament per capitació, assignant recursos al territori en funció de les característiques de la població a atendre de manera que l’incentiu no sigui aconseguir més diners, sinó atendre millor als malalts utilitzant el dispositiu sanitari més adient en cada cas. Per entendre’ns: en el cas dels hospitals, l’incentiu hauria de venir per atendre menys malalts, i que aquests siguin resolts satisfactòriament a la assistència primària, i només vagin als hospitals aquelles malalts que realment ho requereixin. I l’incentiu a la primària hauria de venir en sentit contrari, és a dir per evitar derivacions innecessàries als hospitals incrementant la seva capacitat de resolució.

(Continuarà…)

www.rbaestudisiprojectes.cat