ObamaCare, però sense atenció primària?

USA és el país que dedica un dels tant per cent del PIB més elevats a Salut 

Escrit per: Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal

Des de fa temps segueixo amb interès l’ObamaCare, és a dir, la llei de Protecció de Pacients i Cures de Salut Accessibles, el PPACA en anglès. Cal recordar que aquest es va signar al 2010, i que bàsicament obliga a que tots els plans d’assegurança mèdica cobreixin serveis de prevenció i evita que les companyies d’assegurances donin de baixa a un assegurat quan aquest es posi malalt. L’objectiu de l’ObamaCare és proporcionar una assegurança de salut a tots els ciutadans americans, així com reduir les despeses en matèria de salut. Les inscripcions pel ObamaCare Health Insurance Marketplace estan obertes des de principis d’octubre i fins el 31 de març de 2014.

President Obama 

La setmana passada va saltar a la premsa el mal funcionament de la pàgina web que explica i registra les noves altes a les noves assegurances mediques. Davant d’aquestes errades a la web es volien estendre sospites de mal funcionament sobre tot al sistema que l’Administració Obama vol posar en marxa. L’assetjament al Govern sobre aquest tema es va focalitzar en la persona de Kathleen Sebelius, la secretaria de Salut, que va ser sotmesa a una de les sessions de preguntes més dures  a la Càmera de Representants pels membres del Tea Party.

El propi president, que feia uns dies havia explicat en públic que la reforma sanitària  és quelcom més que una pàgina a Internet, ha tornat a fer mítings per explicar les avantatges d’aquesta llei. Cal recordar que aquesta llei segueix sent el principal blanc dels atacs del Partit Republicà, que sent que pot guanyar aquesta batalla, acabar amb la reforma sanitària i amb el president Obama.  I és que si al nostre país vivim una situació complicada, als USA fa unes setmanes han viscut el “shutdown” (paràlisi de l’Administració per no poder disposar de crèdit al no pactar-se el sostre de deute), com intent de xantatge del Tea Party republicà, que condicionava l’aprovació del pressupost a la retirada del servei sanitari creat per Obama.  Cal estar amatents  ja que també a Europa (especialment a França) avança el populisme i radicalisme al si dels partits de la dreta la qual cosa pot portar a la deriva extremista i posar en risc els principals consensos actuals.

La Sra. Kathleen Sebelius

Des de el punt de vista sanitari, recordem que els USA és el país occidental que més % de PIB dedica a la despesa sanitària i malgrat això deixava sense cobertura a més de 49,9 milions de ciutadans a l’any 2011 i no obté bons resultats als principals indicadors sanitaris. Obamacare pretén retallar el dèficit en mes de dos cents mil milions de dòlars durant els primers 10 anys.

Però es pot parlar d’un autèntic sistema sanitari als USA? Des de el meu punt de vista, no! Als USA existeix “atenció sanitària” i per cert de gran qualitat (per qui se la pot pagar), però no es pot parlar d’un SNS (sistema nacional de salut), ja que com s’ha comentat queden fora del mateix molts milions de ciutadans. Em sembla de gran coratge la reforma que està impulsant el president Obama que va destinada a millorar la cobertura. Però caldria incorporar altres aspectes per poder parlar d’un autèntic SNS (planificació i localització geogràfica dels recursos assistencials, tipus de finançament del sistema, rati entre metges d’atenció primària i resta d’especialitats, existència de contingents de pacients, etc...).  Des de el meu punt de vista aquest procés hauria d’acompanyar-se d’una orientació vers l’atenció primària. Seguint a Bàrbara Starfield això implicaria les següents característiques de les consultes d’Atenció Primària de Salut  (APS):

• Atenció de primer contacte al SNS a l’APS.
• Longitudinalitat, és a dir, la existència de contingents que permeten el seguiment dels mateixos al llarg del temps.
• Integralitat, tractament dels problemes de salut sense limitació de la edat del pacient.
• Rol de coordinació dins del sistema de l’APS.
• Atenció salut centrada en la família
• Atenció primària orientada a la comunitat.

La Sra. Barbara Starfield

És conegut que els països orientats cap a l’APS obtenen els millors resultats de salut i amb més eficiència. Si l’augment de la cobertura sanitària als USA està comptant amb tanta oposició, l’orientació cap l’APS seria encara més difícil per barreres culturals, interessos corporatius i fascinació tecnològica entre d’altres factors. De tota manera em sembla del tot imprescindible aquesta orientació per fer de l’americà un autèntic SNS viable i sostenible.

Estic convençut que viurem un procés de convergència entre els sistemes de salut europeus i l’americà. Als USA amb augment de la cobertura i avançament cap a la universalització i cap un autèntic SNS i a Europa amb limitacions a la cobertura universal o amb copagaments, un decrement de la funcionarització,  i més pes en la gestió privada dels serveis públics. En tots aquests canvis, el paper de l’autoritat sanitària continuarà sent clau en la planificació, finançament, avaluació i en la rendició de comptes als ciutadans.

Seguirem ben d’a prop l’ObamaCare i en un nou post intentaré analitzar la realitat de l’atenció primària als USA i veure que podem aportar des de la nostra visió.  Els lectors interessats podran obtenir més informació a: http://obamacarefacts.com/en-espanol/que-es-obamacare.php

www.rbaestudisiprojectes.cat

Els centres sanitaris del SISCAT abandonats a la seva sort

El Departament de Salut es desentén dels impagaments

 Els farmacèutics, contràriament a les patronals de Salut, han dit prou!

Fa dies que es comentava que a finals del mes d’octubre, el CatSalut no pagaria la factura del mes a les farmàcies, i només abonaria un 28,5% de les factures de les entitats proveïdores de serveis de salut del SISCAT. Al mateix temps, també ha corregut la notícia que els pagaments ICO de factures atraçades s’endarrerien uns dies.  El que havia de ser una posada a “zero” del comptador dels deutes, es pot convertir en un autèntic drama per les entitats que presten serveis de salut en el marc del SISCAT.

El conseller Mas Colell, conscient que ha actuat incorrectament
amb els proveïdors del sector sanitari, va fer una roda de premsa
en la que va voler tranquil·litzar als farmacèutics. La manca de
concreció, el va  posar en evidència: No sap quan les entitats
podran cobrar,  farmàcies incloses 

Des d’aquest blog, sempre he defensat al conseller Mas Colell per que em sembla una de les persones més capaces per intentar treure les finances catalanes de l’atzucac en la que alguns les van deixar. Tanmateix, he d’admetre que davant dels problemes de tresoreria de la Generalitat, hom podria esperar alguna cosa més de les capacitats professionals del Dr. Mas Colell i del seu equip. Em sap greu dir-ho, però cal reconèixer que deixar que les coses s’arreglin soles l’últim dia, no és el millor que es pot fer en aquests situacions. Fa setmanes que  es rumoreja que els pagaments de l’ICO no arribaran a temps. Jo em pregunto, des que aquests rumors han començat a circular quants viatges han fet a Madrid el Sr. Mas Colell o els seus col·laboradors directes per intentar resoldre el problema? Cap?. Però encara li haig de criticar més coses al Dr. Mas Colell: fa ja mesos, ell va explicar els motius pels quals s’havien de prioritzar els bancs a l’hora de fer pagaments. "Els bancs han de ser els primers a cobrar", deia el conseller, si volem continuar tenint credibilitat davant d’ells de cara al futur. Vist com els bancs estan ajudant a Catalunya a sortir de la crisi, aquest argument es desmunta per si sol. Està segur el conseller Mas Colell que els bancs han de continuar cobrant prioritàriament davant de farmàcies, tercer sector social, o empreses del SISCAT entre d‘altres?. Sincerament crec que algú li hauria de fer veure al conseller Mas Colell que això no pot continuar més així, que calen altres solucions, que la sanitat no pot ja donar més de si davant l’escanyada general que ell ha aplicat en aquests darrers 3 anys.

I mentre a Barcelona passava tot això, el conseller Ruiz era
a Tortosa, com si el problema dels impagaments no anés
amb ell

Una cosa li he de reconèixer. Quan s’ha vist a sobre la que es pot organitzar davant la protesta i les amenaces de les farmàcies catalanes si no cobren fins l’any que ve, el conseller Mas Colell va donar la cara; no va convèncer, però va donar explicacions. Aquesta postura contrasta i molt amb la del conseller de Salut Boi Ruiz, que durant tot aquest procés ha estat desaparegut, intentant que altres parlin per ell. Primer va ser Manel Jovells president d’UCH qui va fer un manifest on denunciava entre altres coses manca de diàleg entre els polítics transferint la responsabilitat a Madrid, però sense fer cap crítica a la conselleria de Salut que és qui hauria de ser la part més activa en la cerca de solucions. UCH exerceix una sobreprotecció sobre el Departament de Salut segurament per les relacions personals que existeixen des de fa anys entre tots ells, però això implica necessàriament haver abandonat un dels seus principis fundacionals com és la defensa dels interessos dels seus associats. Quina diferència entre les reaccions d’UCH i la del col·legi defarmacèutics. Aquests últims han amenaçat amb deixar de vendre fàrmacs si l’usuari no en paga el 100% del cost, i fins i tot han anunciat que algunes farmàcies quedarien sense alguns medicaments atès que els laboratoris i majoristes tampoc ajudaven gens exigint-els pagaments. Tot plegat va obligar a intervenir a Josep Maria Padrosa, director del CatSalut, per explicar que ells vetllarien per tal que tothom tingués els medicaments que necessita, bé derivant malalts a farmàcies que en disposin, o bé subministrant els fàrmacs directament des del CAP. Una vegada més el conseller de Salut amagat, com si el problema no anés amb ell. Només ahir a última hora, aprofitant una visita a un centre de Salut Mental a les terres de l'Ebre, el Sr. conseller, es va limitar a repetir allò que hores abans havia fet dir al Director del Servei Català de la Salut.

Cristobal Montoro, responsable de no transferir els recursos
compromesos amb Catalunya, i maltractar-nos sempre.  

La sanitat catalana està abandonada als designis del Dr. Mas Colell, que no té ningú al seu voltant que li expliqui que així ja no anem enlloc; que no es pot més; que s'han trepitjat totes les línies vermelles hagudes i per haver, i que per resoldre els greus problemes de tresoreria que sens dubte té, calen altres "receptes" que en cap cas poden passar per deixar de complir les obligacions amb les empreses que treballen pel sector Salut. 

Podria semblar que jo vull culpar només als responsables polítics de la Generalitat. No; jo crec que el gran culpable d’aquesta situació té nom i cognoms, i aquest no és altre que el ministre del govern espanyol Cristobal Montoro. Ara bé, els responsables polítics catalans hi tenen la seva quota de responsabilitat; l’un per estar del tot desaparegut com si el problema no anés amb ell, i l’altre per actuar massa tard i llavors tenir que decantar-se per la solució fàcil de no pagar factures als  proveïdors dels serveis de Salut. La sanitat catalana, els sacrificis dels treballadors de la Salut i la resignació dels usuaris mereixen un altre tipus de resposta

www.rbaestudisiprojectes.cat

L’ICS recupera la normalitat: la seva integració al CatSalut es produeix amb mes de 20 anys de retard

La LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya) així ho preveu des de la seva aprovació a l’any 1990

L’organigrama del Departament de Salut  avui encara no reflecteix el canvi

El passat 24 d’octubre, el Diari Oficial de la Generalitat publicava el Decret Llei 5/2013 de “mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya”, pel qual i entre altres disposicions s’adscriu el Institut Català de la salut al Servei Català de la Salut.

El Dr. Carles Constante és el president del Consell
d'Administració de l'ICS

Com és sabut, aquesta és una previsió que ja s’incorporava a la LOSC, quan a l’any 1990 es creava el Servei Català de la Salut. En efecte: el seu article 5 explicitava que:

Configuren el Servei Català de la Salut:  

a) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i socio-sanitària de la Generalitat, inclosos els transferits de la Seguretat Social i de l'Administració institucional de la sanitat nacional, que s'hi integren a tots els efectes.
b) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i socio-sanitària de les Diputacions catalanes, dels Ajuntaments i de les altres entitats locals de Catalunya, que s'hi integren o adscriuen funcionalment, en els termes que prevegin les normes de transferència o els respectius convenis subscrits a aquests efectes, segons correspongui.
c) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària de les fundacions benèfico-assistencials vinculades a les Administracions Públiques, i aquells no inclosos en els epígrafs anteriors, amb preferència sense ànim de lucre, mitjançant els quals sigui imprescindible satisfer necessitats del sistema sanitari públic a l'empara dels pertinents convenis, que s'hi adscriuen funcionalment.

Resta doncs evident que d’acord a l’apartat a) d’aquest article 5, l’ICS hauria d’haver estat inclòs en el CatSalut del de l’any 1990. Per posar-hi remei el Decret Llei 5/2013 estableix en el seu article 7 el següent: 

Article 7

Modificació de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, que resta redactat de la manera següent:

“L'Institut Català de la Salut gaudeix d’autonomia funcional i de gestió i resta adscrit al Servei Català de la Salut.”

S’afegeix una nova disposició addicional a la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, amb el contingut següent :

“Disposició addicional cinquena Exercici de funcions pel Servei Català de la Salut

D’acord amb el règim d’adscripció establert en l’article 2.2 d’aquesta Llei, les funcions que en els articles 3.1b), 5.5 i 8.2 lletres f), h) i o) de la Llei s’atribueixen al departament competent en matèria de salut s’exerceixen a través del Servei Català de la Salut.”

Els Hospitals Vall d'Hebron, el vaixell insignia
de l'Institut Català de la Salut 

Per tant i considerant que aquest decret entrava en vigor l’endemà de la seva publicació al DOG, i això es va produir el passat 24 d’octubre, avui en dia l’ICS és un element més dins de l’organigrama del CatSalut, i ha deixat de dependre directament del conseller de Salut.

Aquesta situació ja ha tingut les primeres crítiques, però al meu entendre són crítiques interessades que volen portar al límit conceptes teòrics que mai han estat reals. M’explico: El model sanitari català consagra la separació de les tres funcions bàsiques de la sanitat a Catalunya: finançament, compra i provisió de serveis (alguns hi inclouen també la planificació, i d’altres ho deixen reduït a compra i provisió). Qui finança els serveis és la Generalitat de Catalunya a través del departament d’Economia i Finances. Qui compra els serveis és el CatSalut i qui els proveeix són els centres adscrits a l’actual SISCAT. La Planificació dels serveis en aquests moments està ubicada al departament de Salut.

Els puristes asseguren que si l’ICS surt de departament de Salut i s’integra al CatSalut, les funcions de compra i provisió es juxtaposen. Val a dir que això és cert, però algú creu que en el departament, la separació entre compra i provisió estava assegurada? No siguem ingenus.

El fet d’integrar l’ICS en el CatSalut, pot comportar un seguit d’avantatges interessants. Si veiem els organigrames de les dues institucions veurem com hi ha funcions repetides que s’hauran d’unificar; a l’hora de negociar pressupostos amb Economia i Finances, amb una sola veu per part de Salut n’hi haurà prou i s’eliminarà un dels punts de conflicte que històricament han existit; l’ICS s’incorporarà al grup d’empreses públiques i consorcis que també depenen del CatSalut, fet que comportarà molta més uniformitat en les decisions front a les contradiccions que fins ara s’han  donat en alguns cassos. Però sobretot es dona coherència a l’idea del CatSalut com la gran asseguradora sanitària pública del país. Aquesta funció asseguradora el CatSalut l’afrontarà amb mitjans propis (ICS, empreses públiques i consorcis) o amb mitjans contractats (resta d’empreses sanitàries que integren el SISCAT)

Sincerament opino que és un pas endavant del model sanitari català per que el clarifica.  Aquesta disposició que molta gent comentava que s'inclouria en la llei d'acompanyament dels pressupostos, el govern l'ha anticipat i abans d'aprovar els pressupostos 2014 ens trobem amb l'ICS integrat al CatSalut. Tant de bo que el temps demostri que ha estat una bona decisió  

www.rbaestudisiprojectes.cat