El difícil acord entre els departaments de Salut i Benestar Social i Família
Fa molts anys que en el
sector es parla de diferenciar l’atenció sociosanitària de llarga estada entre
allò que és més social i per tant menys depenent sanitàriament parlant, i allò
que per la seva complexitat és més sanitari, de manera que l’actual llarga
estada es pugui separar en dos grups: l’un el que té menys requeriments de tipus sanitari que
dependria de Benestar Social i Família i l’altre el de més complexitat i per
tant que requereix de majors atencions sanitàries que dependria del Departament
de Salut.
 |
| El conseller Ruiz en una recent compareixença |
Encara no es por donar per
definitiu però semblaria com si els dos departaments s’hagin posat d’acord i a partir d’aquest
acord es pugui “racionalitzar” l’atenció sociosanitària i la de Salut Mental en
els àmbits de la Llarga Estada.
En principi, i considerant
que encara res és definitiu, la Llarga Estada Sociosanitària desapareixeria amb
aquesta denominació. L’actual llarga estada sociosanitària s’integraria a Benestar
Social i Família amb les corresponents adaptacions normatives i del sistema de
finançament. Un 75% dels pacients actuals passarien a dependre de Benestar Social
i Família, sent un terç pacients purament residencials i els altres dos terços també
residencials però amb un mòdul sanitari que pagaria Salut. Per tant només un
25% de pacients restaria assignat a Salut que serien aquells amb un perfil sanitari
i més rehabilitador.
 |
| La Sra. Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família |
Amb aquests canvis, en els
hospitals dits de mitja estada o d’atenció intermèdia hi quedarien depenent del
departament de Salut els malalts subaguts, les cures pal·liatives, la mitja
estada polivalent i la convalescència, aquestes dues últimes agrupades sota la
denominació de pacients postaguts.
L’activitat d’aquests
hospitals de mitja estada o d’atenció intermèdia seria retribuïda a través d’un
preu per alta, fet que en definitiva implica una “transferència de
risc” des del CatSalut vers
els proveïdors els quals cobrarien una quantitat fixa més enllà del nombre
d’estades realitzades pels malalts. De fet la intenció del CatSalut és del tot
legítima i actua tal com actuen les mútues i companyies asseguradores
transferint el risc a tercers (bé als propis malalts, bé als proveïdors de serveis
sanitaris).
Amb aquests canvis els
actuals hospitals sociosanitaris passarien en la pràctica a ser residències
socials o residències assistides.
Per la seva banda la Llarga
estada de Salut Mental també seria objecte de canvis tot i que en aquest àmbit
les coses no semblen tan clares.
En principi també hi
hauria transferència de responsabilitats des de Salut cap a Benestar Social i
Família. En aquest sentit restarien a Benestar les Llar residència com en
l’actualitat així com els pisos assistits per malalts mentals. Tampoc es
modificaria la dependència de la Discapacitat Intel·lectual que continuaria a
Benestar.
 |
| Amb totes les incerteses existents, el conseller Mas Colell no es veu en cor de presentar uns pressupostos al Parlament. Tot i això, ja hi ha qui es vol gastar els diners sense saber ni de quants en disposarà |
La novetat vindria de la
ma de les dites residències assistencials que passarien a tenir un mòdul
sanitari com en el cas de l’atenció de llarga estada sociosanitària. També
com a novetat destacaria una aportació
econòmica de l’usuari a partir del sisè mes d’ingrés conseqüència de que totes
aquestes prestacions passarien a estar integrades dins de la Dependència, i com
sabem aquestes prestacions incorporen un determinat nivell de copagament.
Continuarien assignats al
Departament de Salut l’atenció als malalts subaguts que precisen rehabilitació
intensiva i les unitats d’alta contenció.
Tot plegat representa un
canvi significatiu que ha de comportar no pocs mals de cap a les institucions
per adaptar-se a les noves realitats organitzatives i als canvis del model de
pagament. En un moment força complicat ateses les dificultats de tot ordre que
té en aquests moments la sanitat catalana jo em pregunto si sense tenir un
pressupost clar per l’any 2013, sense conèixer si hi hauran o no noves
retallades i quina dimensió tindran i en quin àmbit d’actuació es deixaran sentir,
si és o no oportú endegar en aquests moments una reorganització d’aquest nivell.
Segur que al Departament ho veuen d’un altre manera. Tanmateix són dues accions
de calat: nou sistema de pagament i nou plantejament de la Llarga estada en l’atenció
sociosanitària i la salut mental. És cert que ambdues accions formen part del Pla de Salut 2011-2015, però potser les circumstàncies demanarien una certa
calma en moments en els que els proveïdors del sistema públic de salut de
Catalunya, ni tan sols saben si cobraran a finals de mes.
Tant de bo tot vagi
bé...per la bona salut dels catalans
