dimecres, 13 de març del 2013

Clarificant la Llarga Estada Sociosanitària i de Salut Mental



El difícil acord entre els departaments de Salut i Benestar Social i Família



Fa molts anys que en el sector es parla de diferenciar l’atenció sociosanitària de llarga estada entre allò que és més social i per tant menys depenent sanitàriament parlant, i allò que per la seva complexitat és més sanitari, de manera que l’actual llarga estada es pugui separar en dos grups: l’un el que té  menys requeriments de tipus sanitari que dependria de Benestar Social i Família i l’altre el de més complexitat i per tant que requereix de majors atencions sanitàries que dependria del Departament de Salut. 

El conseller Ruiz en una recent compareixença 
Encara no es por donar per definitiu però semblaria com si els dos departaments  s’hagin posat d’acord i a partir d’aquest acord es pugui “racionalitzar” l’atenció sociosanitària i la de Salut Mental en els àmbits de la Llarga Estada.  


En principi, i considerant que encara res és definitiu, la Llarga Estada Sociosanitària desapareixeria amb aquesta denominació. L’actual llarga estada sociosanitària s’integraria a Benestar Social i Família amb les corresponents adaptacions normatives i del sistema de finançament. Un 75% dels pacients actuals passarien a dependre de Benestar Social i Família, sent un terç pacients purament residencials i els altres dos terços també residencials però amb un mòdul sanitari que pagaria Salut. Per tant només un 25%  de pacients restaria assignat a Salut que serien aquells  amb un perfil sanitari i més rehabilitador.

La Sra. Neus Munté,  consellera de Benestar Social i Família
Amb aquests canvis, en els hospitals dits de mitja estada o d’atenció intermèdia hi quedarien depenent del departament de Salut els malalts subaguts, les cures pal·liatives, la mitja estada polivalent i la convalescència, aquestes dues últimes agrupades sota la denominació de pacients postaguts.

L’activitat d’aquests hospitals de mitja estada o d’atenció intermèdia seria retribuïda a través d’un preu per alta, fet que en definitiva implica una “transferència de risc”  des del CatSalut vers els proveïdors els quals cobrarien una quantitat fixa més enllà del nombre d’estades realitzades pels malalts. De fet la intenció del CatSalut és del tot legítima i actua tal com actuen les mútues i companyies asseguradores transferint el risc a tercers (bé als propis malalts, bé als proveïdors de serveis sanitaris).

Amb aquests canvis els actuals hospitals sociosanitaris passarien en la pràctica a ser residències socials o residències assistides.

Per la seva banda la Llarga estada de Salut Mental també seria objecte de canvis tot i que en aquest àmbit les coses no semblen tan clares.

En principi també hi hauria transferència de responsabilitats des de Salut cap a Benestar Social i Família. En aquest sentit restarien a Benestar les Llar residència com en l’actualitat així com els pisos assistits per malalts mentals. Tampoc es modificaria la dependència de la Discapacitat Intel·lectual que continuaria a Benestar.

Amb totes les incerteses existents, el conseller Mas Colell
no es veu en cor de presentar uns pressupostos al
Parlament. Tot i això,  ja hi ha qui es vol gastar
 els diners sense saber ni de quants
 en disposarà
La novetat vindria de la ma de les dites residències assistencials que passarien a tenir un mòdul sanitari com en el cas de l’atenció de llarga estada sociosanitària. També com  a novetat destacaria una aportació econòmica de l’usuari a partir del sisè mes d’ingrés conseqüència de que totes aquestes prestacions passarien a estar integrades dins de la Dependència, i com sabem aquestes prestacions incorporen un determinat nivell de copagament.

Continuarien assignats al Departament de Salut l’atenció als malalts subaguts que precisen rehabilitació intensiva i les unitats d’alta contenció.

Tot plegat representa un canvi significatiu que ha de comportar no pocs mals de cap a les institucions per adaptar-se a les noves realitats organitzatives i als canvis del model de pagament. En un moment força complicat ateses les dificultats de tot ordre que té en aquests moments la sanitat catalana jo em pregunto si sense tenir un pressupost clar per l’any 2013, sense conèixer si hi hauran o no noves retallades i quina dimensió tindran i en quin àmbit d’actuació es deixaran sentir, si és o no oportú endegar en aquests moments una reorganització d’aquest nivell. Segur que al Departament ho veuen d’un altre manera. Tanmateix són dues accions de calat: nou sistema de pagament i nou plantejament de la Llarga estada en l’atenció sociosanitària i la salut mental. És cert que ambdues accions formen part del Pla de Salut 2011-2015, però potser les circumstàncies demanarien una certa calma en moments en els que els proveïdors del sistema públic de salut de Catalunya, ni tan sols saben si cobraran a finals de mes. 

Tant de bo tot vagi bé...per la bona salut dels catalans  


divendres, 8 de març del 2013

El Projecte “Essencial: afegint valor a la pràctica clínica”



Una inciativa interessant del Departament de Salut


Dijous 7 demarç s’ha presentat per part de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries deCatalunya (AQuAS) el projecte “Essencial: afegint valor a la pràctica clínica” Es tracta d’un treball que ha de permetre reduir la variabilitat de la pràctica clínica i garantir un millor ús dels recursos identificant pràctiques clíniques de poc valor i promoure recomanacions per tal d’evitar-ne la realització.


Bona inciativa del conseller Ruiz: el programa Essencial 

En la presentació, el Dr. Trilla que és el president del consell d’administració de l’Agència, ha afirmat que la raó del programa Essencial  és “promoure una pràctica assistencial que eviti la realització de pràctiques clíniques que no aportin valor a la salut de la ciutadania”.  Pretén  reduir la despesa inútil entre un 21 i un 34%, no per fer estalvis sinó per gastar aquestes quantitats en coses verdaderament útils per la salut dels ciutadans.

En la meva opinió el Dr. Trilla va quedar curt a l’hora d’explicar les conseqüències d’una despesa inútil. No és només un problema de professionalitatsinó a més un problema ètic tal com ha remarcat el Dr. Rodríguez Sendin president de l’Organització Mèdica Col·legial. Efectivament: en un context de recursos escassos i d’una crisi econòmica i social que afecta als segments de població més desprotegits i per tant més vulnerables de la societat, pensar que algú pugui malbaratar recursos és un contrasentit i un problema ètic greu.  Cal doncs poder assegurar que els recursos econòmics que es destinen a Salut, aportin valor als ciutadans. En essència, el projecte consisteix en això.    


Fins avui i en el dia de donar publicitat al Programa, en una primera fase  s'han identificat ja 9 pràctiques que no aporten valor i del les que el programa en fa recomanacions. Es tracta de:   

            Proves d'imatge en lumbàlgia

El Dr. Trilla va fer èmfasi en que no es
tractava d'una mesura per estalviar. En
tot cas l'estalvi era una conseqüència
afegida 
Cada mes s’intentarà afegir a la llista dues noves recomanacions en els diferents àmbits d’actuació que s’aniran explorant. Per dur a terme aquesta tasca l’AQuAS identifica  possibles pràctiques clíniques a través de diferents fonts d’informació. A partir d’aquest punt es coordina amb les societats científiques, L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, els Plans Directors del Departament de Salut, la comunitat professional i representants de les associacions de pacients, i elabora les corresponents recomanacions.

De fet el projecte té dos antecedents: al EEUU el Choosing Wisely de l’AMBI Foundation, i al Regne Unit el Do Not Recommendations  del National Institute for Health and Clinical Excellence.

Cal desitjar el millor dels èxits a iniciatives d’aquest tipus que compaginen l’ètica en l’ús eficient dels recursos escassos i una bona pràctica clínica i que tot plegat implica un millor nivell de salut per la població






dijous, 7 de març del 2013

Repàs a l’article primer de la Constitució



Portem una temporada llarga en la qual la Constitució espanyola està sent utilitzada com a  arma contra les aspiracions de Catalunya, siguin quines siguin.  Per veure doncs “de quin mal hem de morir” he volgut fer un molt lleu repàs a la Constitució del 78 que és l’actualment vigent. Diu en el seu article 1:

    Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític
Només llegir aquest article primer del Títol Preliminar ja m’he donat compte que hi havia alguna cosa que no m’acabava de quadrar. És per això que continuat indagant en el significat de l’expressió “Estat social i democràtic de Dret”

El pitjor que li pot passar a la Constitució és
el seu ús partidista
Sembla que el concepte d’Estat social es comença a dibuixar a Alemanya i més concretament  la formació de l’Estat Prussià. Després d’un seguit de transformacions   evoluciona cap al que es coneix com “economia social de mercat” que intenta resguardar als ciutadans dels efectes nocius del capitalisme enfortint serveis i garantint drets considerats essencials i entre ells l’Assistència Sanitària, la Salut, l’Educació Pública, el treball i l’habitatge dignes, subsidis als desocupats, accés real a bens culturals, assistència a persones grans i discapacitats, assistència social, defensa jurídica assistència legal, etc.  

Si hi afegim el terme democràtic als valors indicats en el paràgraf anterior comencem a entreveure un sistema social en el que els drets socials responen a les demandes de la població, a allò que la gent vol. És a dir, un Estat en el que s’escolta la voluntat de la gent i en el que els ciutadans poden expressar lliurement la seva opinió.

Finalment el terme de Dret, marcaria la prevalença de la Llei, el seu respecte i per tant asseguraria la separació de poders entre el poder executiu (el govern), el poder legislatiu (el Parlament) i el poder judicial.

No cal anar més enllà per entendre que en aquests moments a Espanya cap d’aquests tres conceptes s’aplica:

És molt dubtós que siguem un Estat social, atès que els drets dits fonamentals estan en qüestió: la justícia imposa taxes, l’assistència sanitària no és universal, el treball és molt precari i els pocs que en tenen han d’acceptar condicions gairebé humiliants, el dret a l’habitatge digne està sent conculcat constantment per entitats bancàries que havent rebut ajuts públics procedeixen diàriament a desnonar moltes famílies que no poden fer front a les seves hipoteques, una llei de la dependència que existeix en el paper però que no s’aplica en la majoria de cassos per manca de recursos per finançar-la, etc. etc. Per tant, es veu clarament que això d’Estat social està en entredit i fins i tot es podria dir que en alguns dels seus aspectes brilla per la seva absència.

Però si anem al context democràtic ens trobem una situació similar: en aquest país han governat  partits polítics que no han guanyat les eleccions contravenint la voluntat majoritària de la gent. El govern actual d’Espanya no vol escoltar l’opinió de la ciutadania de Catalunya pel que fa  al seu dret a decidir el seu futur. Hi ha alguna cosa més democràtica que escoltar l’opinió del ciutadans?  Dons a Espanya això no es pot fer. Fins i tot la llibertat d’expressió es veu limitada quan ahir mateix el Fiscal de l’Estat va obligar a dimitir al Fiscal en cap de Catalunya.  De quina democràcia parlem doncs?

Finalment, cal veure si estem sota l’imperi de la Llei. I ens adonem que el primer que incompleix les lleis és el propi Estat espanyol quan en el cas de Catalunya no li vol abonar les quantitats previstes en l’Estatut de Catalunya vigent que és una Llei orgànica de l’Estat espanyol.  Però si analitzem si existeix una verdadera  separació de poders  veiem com el Tribunal Constitucional va ser manipulat per la política en ocasió del recurs contra l’Estatut de Catalunya interposat pel PP en que els seus magistrats van elaborar una sentència política seguint consignes polítiques del PP. Com també són polítiques moltes sentencies del Tribunal Suprem contra la llengua catalana. L’última prova la tenim en la ingerència de la política i el govern en el poder judicial en la recent destitució del fiscal en Cap de Catalunya pel fet d’haver reconegut públicament que els ciutadans tenen dret a decidir el seu futur. I què dir de la comèdia Sr. Bárcenas i PP? això és pròpi d'un estat de dret?

Vist doncs que això de ser un “Estat social i democràtic de Dret”  és molt discutible, i tenint en compte que aquest article 1er., de la Constitució és la base sobre la que es desenvolupen els següents articles, semblaria molt poc sòlid anteposar la Constitució als desitjos de llibertat dels pobles d’Espanya. Aquells que s’apoderen de la Constitució per defensar les seves opcions polítiques estan fent un molt flac favor a la pròpia Constitució i el seu ús purament partidista els desqualifica.