Algunes conseqüències de les retallades

Quan la demagògia fàcil substitueix al sentit comú 

No és pot negar que les retallades al Departament de Salut han estat importants i que han generat greus dificultats al sistema. Les retallades han afectat sobre tot als treballadors de la salut atès que la gran majoria d’institucions integrades al SISCAT s’han vist obligades a arribar a acords amb els seus treballadors per evitar ERO tant d’extinció de contracte com de reducció de jornada. Recordem que l’any 2011 moltes empreses que formen part de la xarxa concertada de la sanitat pública del nostre país van haver de reduir sous, anular DPO, reduir el nombre de dies d’assumptes propis, etc. Tot plegat per compensar les retallades que aplicava l’Administració al reduir les tarifes. Un altre part de les retallades  van afectar a la compra d’activitat per part del CatSalut que va redundar en un increment, malgrat el que es digui. de les llistes d’espera.

L'actriu Candela Peña, recollint el seu premi Goya
en un acte en el que va denunciar l'atenció
rebuda pel seu pare en un Hospital de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Les retallades han tingut per tant conseqüències negatives per a dos col·lectius diferents: d’una banda els treballadors que han vist reduir significativament els seus ingressos i algunes avantatges socials, i alguns malalts, sobre tot els quirúrgics que han vist com els temps d’intervenció s’allargava com a  conseqüència de la reducció d’activitat bàsicament quirúrgica de la majoria de centres hospitalaris per l'eliminació dels quiròfans de tarda. Aquests també han fet estalvis tancant llits i acomodant les plantilles a la nova realitat de l’activitat contractada: això vol dir menys gent treballant, menys substitucions, etc. Altres retallades les va aplicar l’ICS afectant al tancament d’alguns serveis d’urgències de primària que mantenien una molt baixa activitat, bàsicament en horaris nocturns

Finalment hi hauria un tercer grup de conseqüències derivades de la retallada, com per exemple els copagaments que ha implantat Madrid i l’€ per recepta que va implantar la Generalitat, però aquestes dirigides no ja a “retallar” despesa sinó fonamentalment a generar més ingressos pel sistema.

El riu Pisuerga al seu pas per Valladolid: les retallades són
les culpables de tots els mals, tant si són certs com si no

El resum de tot plegat és que els que han notat d’una manera més clara les retallades han estat els treballadors de la salut, els centres i en menor mesura els malalts quirúrgics. Els usuaris han tingut poca afectació.

Tanmateix, parlant amb la gent, s’ha posat de moda explicar anècdotes que tothom “ha viscut” bé a través d’un familiar o d’un amic o conegut. El denominador comú d’aquestes anècdotes passa per explicar suposats fets que intenten posar de manifest les nefastes conseqüències que s’han produït a causa de les retallades; l’exemple clar d’aquestes actituds el va donar fa molts pocs dies l’actriu Candela Peña quan referint-se a l’estada del seu pare en un hospital de l’àrea metropolitana de Barcelona va arribar a dir que els malalts només tenien dret a un litre i mig d’aigua al dia i que en aquell hospital no hi havia mantes pels malalts.

Sense entrar a discutir el fets (desmentits per l’hospital al·ludit)  si que li voldria explicar a la Sra. Candela Peña que als hospitals passen coses ben curioses: tovalloles que desapareixen, mantes que desapareixen, paper higiènic que s’evapora, sucs de fruita que es prenen alguns acompanyants dels malalts, consum de compreses molt per sobre del que seria raonable esperar en funció de les senyores ingressades, serveis de farmàcia que preparen cosmètics pel personal femení que treballa en algun d’aquests hospitals, termòmetres digitals que desapareixen, guants d'un sol ús consumits en quantitats inversemblants i un llarg, però molt llarg etc. I això no ho fa una persona, ni dos, ni tres. Ho fan moltes. De fet ho fan totes aquelles que es creuen que pel fet de tenir l’assistència sanitària gratuïta, tenen dret a tot, fins i tot a endur-se allò que no és seu. 

El part natural és un programa que preten la mínima atenció
mèdica possible a les dones que ho demanin    

El que és encara més greu és l’actitud que han adoptat alguns professionals sanitaris, “aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid”. Explicaré el cas d’un altre hospital de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Un metge del servei de toco-ginecologia li va explicar a una noia gestant, que com que els havien aplicat les retallades quan hagués de parir l’havien d’ingressar en el programa del part natural, perquè havien eliminat anestesiòlegs i els parts normals es feien sense anestèsia, però que no es preocupés per que una vegada ingressada en el programa ja li “arreglaria” per tal que fos atesa per un anestesista. La pobre noia s’ho va creure de bona fe i ho va anar explicant aquí i allà donant peu a que “l’anècdota”  s’hagi anat propagant, alimentant aquesta mena de  “llegendes urbanes” al voltant de les retallades

Aquest cas que acabo d’explicar té una explicació molt clara: el CatSalut estableix com un dels objectius del Pla de Salut en el contracte anual dels centres una quantitat econòmica determinada si un % de dones entren al protocol del part natural. Aquest programa és d’adscripció voluntària! per part de les dones. Doncs bé, per tal de poder adscriure a un major nombre de dones al programa, en aquest hospital han pres la decisió de manipular a la gent, forçant l’adscripció al programa amb l’excusa de les retallades, i fent-les parir després amb anestèsia, perquè només compta el fet d’haver entrat al programa i haver signat el document corresponent. Això els permet cobrar els incentius que paga el CatSalut, encara que sigui a través d’enganyar a la gent posant-ho tot sota el paraigües de les retallades.

Estança destinada al part natural en un hospital català

Un altre cas: hospital de la Catalunya Central. Una senyora de 94 anys operada d’un trencament de coll de fèmur. Al tercer dia d’estar operada li donen l’alta amb la ferida encara oberta! Motiu oficial? La seva veïna d’habitació estava contaminada amb el "marsa" i com que els havien retallat tant, no la podien aïllar només si ella se’n anava d’alta. La realitat oficiosa: no hi havia tal contaminació sinó que hi havia manca de llits; poc temps després aquell llit estava ja ocupat per una altre persona amb la mateixa companya teòricament “infectada de marsa”.

I així és com amb l’excusa de les retallades, s’amaguen interessos econòmics, ineptituds, frustracions, mals humors...tot s'hi val: la culpa és de les retallades

www.rbaestudisiprojectes.cat

  

L’arrelament territorial de l’atenció primària de salut.

Escrit per: Dr. Toni Iruela  (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

El passat 12 de febrer en Ricard Bosch publicava en el seu blog un valent i controvertit post sobre la “privatització” de la sanitat a Catalunya. En aquest post planteja entre d’altres coses els seus dubtes donada la manca d’un autèntic model d’arrelament territorial de l’atenció primària. Intentaré en aquest espai, introduir alguns elements de reflexió, tot relacionant-los amb algunes de les notícies i fets que han passat darrerament en la sanitat catalana.

Qualsevol model territorial organitzatiu de l’atenció primària ens porta a l’ICS (Institut Català de la Salut) que actualment gestiona gairebé el 80% dels EAP (equips d’atenció primària). La evolució de l’ICS serà determinant per l’APS i pel nostre sistema nacional de salut. Sembla que cada vegada té més consens que els canvis de l’ICS permetin que, mantenint les seves característiques de empresa pública, a nivell territorial tingui els mateixos instruments de gestió i pugui compartir els riscos i beneficis de la gestió i que aquests es quedin al territori i no a la cantonada Balmes / GranVia. L’altre gran punt de reflexió és que a part d’aquests canvis jurídics / legislatius, cal articular un autèntic discurs assistencial dins de l’ICS capaç d’il·lusionar als seus magnífics professionals i obrir la porta a la autonomia de gestió / autogestió a tots els seus EAP amb totes les fórmules jurídiques possibles des de l’autonomia de gestió dins de l’ICS almajor grau d’autonomia que representen les EBA amb l’ autogestió.

El Dr. Toni Iruela

Té raó en Ricard Bosch, quan parla de la importància de l’arrelament territorial de l’APS. Ja amb aquest enfoc, el Departament de Salut l’any 2010 va posar a la palestra el  Pla d’innovació atenció primària i salut comunitària després de no poques dificultats, bàsicament amb les patronals sanitàries. L’APS hauria de jugar aquest rol de vertebració territorial amb la comunitat, lligant aspectes de salut comunitària com la salut a l’escoles, la promoció de l’activitat física, entre d’altres. Un altre punt clau i encara no resolt és la necessària coordinació amb els serveis socials comunitaris.

Durant aquests darrers anys, he trobat malauradament a faltar, un autèntic discurs assistencial i un lideratge professional a l’hora d’organitzar l’assistència des del punt de vista territorial. Sens dubte, una part de responsabilitat la tenim els propis professionals de l’APS, però per altre part l’excessiu hospital-centrisme i la manca delideratge i d’instruments dels directors de sector del CatSalut, ha comportat en la majoria de casos una pivotació de l’assistència en molts casos des de i per, l’hospital de referència territorial.

Un punt clau que caldrà veure com també ha comentat en Ricard en el seu blog, és per on orientarà CatSalut el seu nou model de compra. Aquest “sistema de pagament en base territorial”  que pretén “passar d’un model basat en l’activitat i la producció en un model basat en la necessitat i el resultat”. El sistema també pretén posar èmfasi en l’assistència primària com a eix vertebrador de la sanitat a Catalunya així com reforçar el paper del territori. L’assignació territorial sembla que tindrà  un 5% variable en funció de l’obtenció de determinats objectius per part de tots els proveïdors que formin part d’aquell territori. Veurem si aquest nou sistema de pagament tira endavant ja que a part de les dificultats tècniques que sembla que el seu desplegament representa, pot implicar un autèntic revulsiu dotant de facto a l’APS d’autèntica capacitat de compra, i caldrà vèncer resistències, tot trencant inèrcies del passat.

Arran del recent concurs enque la gestió de l’ABS l’Escala ha estat concedida a  EULEN SERVICIOS SOCIOSANITARIOS SA han sorgit alguns interrogants. Quan CatSalut convoca els seus concursos òbviament, ha de respectar la legislació vigent, en concret  “el RD legislativo 3/2011 de 14 de noviembre por el que se aprueba eltexto refundido de la ley de Contratos Sector Público”. Tinc dubtes raonables si en aquests concursos CatSalut dins del plec no pot tenir en compte algunes característiques del tipus arrelament territorial, experiència reconeguda en el sector, qualitat demostrada en la prestació de serveis sanitaris, etc.... a aquests punts caldrà donar-li una resposta de caire polític i per altre part una reflexió de tipus jurídic, crec que el concurs per la gestió d’una ABS de salut no pot ser igual que el d’obra pública o la del serveis d’aigua per exemple: seria raonable que el concurs impliqués canvis freqüents de metge de família ateses les especificitats del treball en una ABS?

El Dr. Iruela en la seva època de gerent territorial de la Catalunya
Central del CatSalut

Coincideixo amb en Ricard que més enllà de les diferents titularitats jurídiques de les entitats proveïdores, el més rellevant és si la prestació d’un servei és de qualitat i eficient. Sembla que corren mals temps per la gestió pública dels serveis públics, crec que assistim i assistirem més, a una convergència entre  Europa i USA que sembla que han de caminar cada vegada més junts, per tenir una posició de lideratge en un món globalitzat i que sembla que es polaritza cap a Orient i en especial cap a la Xina. Els acords recents de lliure comerç anunciats pel president Obama en el debat de l’estat de la nació van en aquesta línia. Per això em sembla veure que en la nostra estimada Europa un replantejament del seu Estat de benestar que està minvant així com i de forma complementària alguns avenços (tímids?) del sistema de salut en USA amb el lideratge del president Obama.

Si tot això és cert, i el plantejament estratègic que apunta l’informe filtrat recentment de PWC i comentat també en aquest blog, podem assistir a canvis molt rellevants. No veig problema en la gestió privada de serveis públics. Crec que cal garantir la qualitat del servei públic i la eficiència del servei més enllà de la titularitat, forma jurídica de qui el presta, etc...., però cal que l’autoritat sanitària tingui els instruments adequats per poder fer amb tot el rigor l’avaluació dels resultats assistencials i de gestió.

Per finalitzar, una pregunta, quin escenari quedaria a l’APS de Catalunya si la gestió de totes les ABS sortís a concurs?

www.rbaestudisiprojectes.cat

Diner públic per bancs privats

Quina és la raó?

Aquest últim any Espanya ha viscut un dels seus episodis més negres pel que fa a la viabilitat del seu sistema bancari i financer. Moltes institucions haurien d’haver fet fallida a l’estar massa exposades al negoci del totxo mentre que altres s’han vist seriosament afectades pel mateix motiu. Es poden comptar amb els sits d’una ma (i encara sobrarien alguns dits) les entitats que tot i estar afectades per la crisi immobiliària, l’han pogut superar per elles mateixes.

Rodriguez Zapatero expresident del govern espanyol, va indultar
a un dirigent del Banc de Santander en el seu últim consell de
 ministres, quan ocupava el càrrec en funcions atès que
havia perdut les eleccions  

Però no és només la crisi del sector immobiliari  que ha portat a aquesta situació. D’aquell país que en paraules del Sr. Zapatero tenia “el sistema financiero más solido del mundo” , s’ha passat a un equilibri del tot inestable de la majoria d’institucions financeres del país, i això ha estat principalment per dues raons. La primera una manca de professionalitat evident de la majoria de dirigents d’un sector que a més de portar les seves empreses al fracàs absolut s’han enriquit personalment amb uns sous i uns privilegis retributius que costa entendre que s’hagin pogut donar en un país en el que la ètica pugui significar alguna cosa. L’altre raó al meu entendre té molt a veure amb la intromissió dels polítics en el govern de les entitats bancàries que ha produït efectes del tot perversos, obligant a  aquestes entitats a finançar projectes faraònics sense cap rendibilitat econòmica (Aeroport de Ciutat Reial, Aeroport de Castelló, Aeroport de Lleida, AVE a mitja Espanya sense un nombre de passatgers que ho justifiqués, Autovies gratuïtes sense un volum mínim de circulació, etc., etc.) i això sense descartar altres pràctiques que algunes entitats bancàries s’ha vist obligades a dur a terme.

Al ministre de Guindos Brusel·les li exigeix que deixi caure els
bancs inviables. No ho pot fer per que sinó com
es finançarà el PP?

Mentre Brussel·les i el Fons Monetari Internacional reclamen al govern espanyol que “deixi caure” a les entitats bancàries inviables, aquí es va en direcció contrària insuflant milers de milions d’€ en una entitat com Bankia (Caixa Madrid) que ha estat portada a la ruïna amb gestors del PP (Rodrigo Rato) i amb pressions polítiques del mateix partit (Sra. Esperanza Aguirre). Com que els recursos econòmics són molt limitats, tot el diner públic que l’Estat dona a Bankia va en detriment d’altres necessitats dels espanyols com és el sosteniment de l’estat del benestar. Vist així, segurament algun dels responsables d’aquesta situació, no se si hauria de passar per la presó, però pels jutjats segur.        

Sent tot això cert, la pregunta que em ve immediatament a la ment és: Perquè s’ha d’ajudar amb diner públic a les entitats financeres que ho han fet tan malament? Si el govern  ajuda  a aquestes institucions privades, perquè  no ho fa amb d’altres tant o més necessitades que els bancs? Per què no ajudar a la industria que ho està passant malament? Perquè els governs no paguen millor als seus proveïdors en lloc de facilitar capitalització a la banca privada? Perquè no ajudar als ciutadans privats que de bona fe varen subscriure sota enganys productes bancaris com les preferents que són una autèntica presa de pel al sentit comú? Perquè  no s’ajuda als que no poden pagar hipoteques quan s’està ajudant a aquells que desnonen a molta gent desesperada? Perquè tanta impunitat per la banca i tanta protecció dels governants? Tot això sens dubte ha de tenir una explicació

El Sr. Alfredo Saez del banc de Santander, va ser indultat en
l'últim consell de ministres presidit pel Sr. Zapatero

I tinc la sensació que l’explicació ve de la ma de l’anàlisi dels fets que s’han anat produint en aquest país i que els mitjans se n’han fet ressò, però  que segurament l’opinió pública no hi parat excessiva atenció. Faig referència als tractes de favor que els partits polítics i eventualment també polítics del més alt nivell han rebut de la banca. Concretament a través del temps s’han produït notícies relatives a la condonació de crèdits de determinats bancs a partits polítics, o d’interessos de crèdits als mateixos partits. Tot plegat una “compra” dissimulada de voluntats; o no tan dissimulada, però una “compra” evident.

Perquè els partits polítics han de veure com la banca els perdona elsinteressos dels crèdits que demanen? Perquè la banca dona aquest tracte a partits polítics i en canvi no ho fa amb els ciutadans normals? La resposta a totes aquestes preguntes és evident. La banca fa aquests favors per que després se’ls cobra amb escreix, i en situacions d’hecatombe  bancària com la que estem vivint no només se’ls cobra sinó que a més aconsegueix que se’ls financi  amb diner públic, és a dir amb diners de la ciutadania. Un verdader escàndol de dimensions monumentals on la immoralitat de banquers i polítics és ben evident.

Està molt clar que cal amb urgència una nova llei de finançament dels partits polítics, però també és evident que aquesta llei hauria de prohibir taxativament als partits poder demanar crèdits a les entitats bancàries i als líders d’aquests partits també inclòs a nivell personal . Tots hi sortiríem guanyant.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Joana Ortega es guanya realment el sou?

Quin és el paper de la Vicepresidenta en el govern de la Generalitat?

En ocasions anteriors, valorant l’actuació dels membres del govern de la Generalitat sempre havia destacat per la banda negativa l’exconseller Recoder. El seu pas pel Departament de Territori i Sostenibilitat va ser certament penós. Cap nou projecte endegat en dos any; tots les obres en curs paralitzats des que va arribar al Departament (Línia 9, metro del Vallès, etc.). Incapaç d’arribar a cap acord amb el govern de Madrid (Renfe, Aeroport, Quart cinturó, etc.) i increment del preu de l’aigua més d’un 25% en els dos anys de mandat). Un autèntic desastre, i el pitjor és que segon diuen alguns, aquest Sr. proper a l’Opus Dei, aspiraria a substituir a Artur Mas el dia que aquest decideixi fer un pas al costat en el sí de Convergència. 

Què hi fa la Sra. Ortega a la Vicepresidència
del Govern de la Generalitat?

Ara, una vegada ha estat rellevat en el govern de Catalunya per Santi Vila, apareix una segona figura en el sí del govern de la que ningú en sap quina és la feina que realment fa. Es tracta de la vicepresidenta Joana Ortega que repeteix en el càrrec. Aquesta Sra. que finalment ha obtingut la llicenciatura en psicologia, va rebre fa mesos un encàrrec molt important per part del president Mas. Es tractava de racionalitzar l’estructuraadministrativa tan feixuga i per tant costosa que tenim a Catalunya: Municipis com a administració més propera al ciutadà; Consells Comarcals que tindrien la funció de mancomunar serveis entre els diferents municipis  de la comarca; les Diputacions provincials que ningú sap amb certesa quin paper haurien de jugar en tot plegat i l’Administració de la Generalitat com a paraigües de tota l’estructura anterior, dotada amb les seves delegacions territorials a banda de l’estructura de cada conselleria.  Aquesta “densitat d’administracions” és encara més complexa si es té en compte que a la conurbació de Barcelona se l’ha dotat d’un altre estructura administrativa com és l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot plegat caríssim de mantenir i del tot insostenible per un país  que es veu obligat a retallar l’estat del benestar com a conseqüència del dèficit desorbitat que està patint mentre manté super estructures administratives com les esmentades.

Doncs bé, han passat  mesos des que la Sra. Ortega va rebre l’encàrrec sense que en tot aquest temps no hagi pogut eliminar ni el Consell Comarcal del Barcelonès, que és un ens amb la única missió d’assegurar el manteniment de les Rondes de Barcelona. És per tot això que el President Mas ha hagut de reprendre la iniciativa en aquest tema encomanat sense resultats a la Sra. Joana Ortega

El President Artur Mas, sap de la importància d'una
adminsitració pública eficient i adequada
al que el país necessita

Del document “Les Institucions al servei dels Objectius CATALUNYA 2020”  del Sr. Artur Mas se’n llegeix el següent:

"Partint del principi que a Catalunya no sobra ni un sol poble, hem de dotar-nos d’una organització territorial pròpia, amb la màxima participació i consens territorial i polític possible, i -d’acord amb els criteris següents:

1.  Cal que l’organització territorial de Catalunya es basi en les previsions del nostre Estatut, per la qual cosa hem de superar la divisió provincial.

2.  Cal que l’organització territorial garanteixi l’eficaç prestació dels serveis als ciutadans, sota els principis de subsidiarietat i proximitat, i d’equilibri territorial.

3.  Cal que la nova organització territorial sigui més eficient, i comporti una reducció de costos directes i indirectes per al ciutadà.

4.  Cal evitar la proliferació d’ens i institucions i aprofitar estructures administratives per tal que assumeixin serveis necessaris.

5.  Cal coordinar l’estructura administrativa per tal d’evitar duplicitats i estalviar recursos.

Aprovarem la nova Llei de governs locals de Catalunya, que actualitza i adequa les competències dels diferents nivells d’administració local, sota el principi de asimetria entre municipis, comarques, vegueries i altres ens locals. Tot això, garantint l’equilibri territorial i unes administracions que permetin donar serveis dimensionats correctament i similar a tots els territoris. En conseqüència, simplificarem estructures, suprimirem càrrecs públics, substituirem les diputacions per les vegueries i dissenyarem un mapa competencial asimètric que respongui a les necessitats de cada territori.

En tot cas, i en l’actual context de crisi econòmica, la nova organització territorial s’executarà sense que en cap cas suposi més despesa per al ciutadà.

El nou model territorial ha d’incloure, en el seu disseny final, la vegueria del Penedès, seguint la voluntat expressada d’una manera unànime per totes les comarques i municipis que la formen."

La comissió per a la modernització de l'Administració Pública recentment
consitituida, i en la que hi participen entre d'altres Francesc Longo
d'ESADE, Guillem López Casanovas de la UPF
i el Dr. Enginyer Josep Valor 

Què s’ha fet de tot això? La Sra. Ortega ha avançat des de la seva responsabilitat política un sol mil·límetre en aquesta direcció? Em temo que no. I m’ho temo per que més enllà dels objectius teòrics hi ha una realitat que no és altre que si s’aplica aquesta reestructuració administrativa que el President Mas reclama, molts polítics de diferents colors es quedaran sense sou i això cal evitar-ho com sigui oi Sra. Ortega?.  Mentre tant, la incompetència de la Sra. Vicepresidenta del govern de la Generalitat la continuem pagant tots els catalans, es mantenen sous inútils i es fan retallades a l’estat del benestar.

Per tot plegat  el President Mas ha hagut de sortir al pas de tanta ineficiència i acaba de constituir una comissió encarregada de posar el fill a l'agulla en aquest tema que necessita una solució urgent. S'ha de definir el model d'Administració Pública que Catalunya i els seus ciutadans necessitem. Ho podriem batejar com una futura estructura d'Estat?.

www.rbaestudisiprojectes.cat