El Parc de Salut Mar (PSMar) trenca el gel:

S’acaba de signar el primer conveni col·lectiu en l’àmbit de la sanitat pública catalana des que en l’any 2006 es  va  signar l’últim.

A començaments de l’any 2006 es va signar el VII conveni de la XHUP que regulava les relacions laborals entre empresa i treballadors en el sector sanitari públic català. Aquest conveni tenia una vigència que cobria el període 2005 – 2008. Des de l’any 2010 el conveni ha estat en ultra activitat (prorrogat) atès que ni sindicats ni patronal han sabut posar-se d’acord per acordar-ne un de nou. És evident que el fet de no haver avançat en la negociació col·lectiva aquests últims anys té una relació directe amb la crisi econòmica i les retallades que s’han produït des de l’any 2010 en la sanitat pública.

Josep Maria Via, president del Consell Rector
del Parc de Salut Mar

És una bona noticia pel sector saber que finalment al Parc de Salut Mar, després d’unes llargues i complicades converses,  sindicats i empresa han trobat la manera d’acostar posicions al signar un nou conveni col·lectiu que tindrà una vigència de 3 anys comptats a partir de l’any 2012 que és quan l’empresa (si, si, va ser l’empresa!) va denunciar el seu conveni anterior.

El conveni presenta alguns aspectes significatius:

Olga Pané, gerent del complex assistencial

El més important al meu entendre, la jornada laboral anual es fixa en 1.667 hores, (que és la jornada que les patronals de la sanitat catalana han intentat negociar amb els sindicats, sense èxit fins ara).  Aquest fet implica 36 hores més en jornada de dia i 32 hores més a l’any en els torns de nit. Desconec en aquest moment si aquesta jornada té alguna restricció sobre la possibilitat de reajustar plantilles en funció del nou escenari laboral.

Un altre tema destacat és que el conveni incorpora els ajustos que es van pactar al Parc de Salut Mar a l’any 2011 i que van permetre retirar l’ERO que l’empresa havia presentat. Aquests ajustos de l’any 2011 han servit de base pel contingut del conveni actual.

Cal esmentar també que de la 15ª paga, el nou conveni en consolida el 70%. El 30% restant serà funció dels resultats positius de l’empresa, sent doncs la base de les futures DPO. Sobre aquesta 15ª paga, en voldria explicar el seu origen: en temps de l’Alcalde Narcís Serra (1979-1982),  ell i el seu equip van decidir controlar l’horari del personal mèdic a l’Hospital del Mar. Hi va haver una forta oposició i al final es va acordar un “cert” control horari a canvi d’una paga per tot el personal que es va anomenar “de puntualitat”. Amb el temps, la paga ha continuat  abonant-se “puntualment”.

La torre de 10 plantes de l'Hospital del Mar

Una de les novetats que crida l’atenció és la creació d’una “comissió mèdica” en el marc del conveni, constituïda exclusivament per facultatius i segons la representativitat de cada sindicat en aquest col·lectiu, que estudiarà temes relacionats amb l’aplicació de determinades normatives que afecten exclusivament al col·lectiu mèdic com per exemple les guàrdies mèdiques, la carrera professional etc. Per poder participar en aquesta taula, a banda de tenir metges afiliats, la condició sine qua non és que el sindicat hagi signat el conveni.

Aquesta comissió podria ser interpretada per alguns com una cosa molt propera al famós “conveni franja”  que el Sindicat Metges de Catalunya i el propi Collegi Oficial de Metges demanen amb insistència des de fa temps. Val a dir que tal com està constituïda aquesta comissió, sembla que només tractarà temes relacionats molt directament amb el funcionament específic del col·lectiu mèdic, i que les qüestions generals (jornada, retribucions, DPO, etc.) restaran incloses en el marc del conveni general. Per tant, en cap cas es pot parlar de conveni franja.

Panoràmica de l'Hospital del Mar en la
façana marítima de Barcelona

Pas endavant doncs al PSMar que inclou els Hospitals del Mar i l’Esperança, els centres Fòrum i Dr. Emili Mira d’atenció sociosanitària i Salut Mental, i el Centre Pere Camps dedicat a l’atenció urgent de baixa complexitat. El conveni signat ha estat avalat pel Consell Rector del PSM, i pel 94% del vots del personal de plantilla (1.791 vots a favor i 96 en contra).  Felicitats a treballadors, sindicats , equip directiu i Consell Rector. Entre tots s’han tret de sobre un mal de cap important que ha de permetre als treballadors encarar el futur amb seguretat i a la direcció poder dedicar més temps als temes de futur i més estratègics.

Sens dubte, aquest conveni marca un camí; ara toca a les patronals i als sindicats recuperar el diàleg en el conjunt del sector i intentar un acord per tota la XHUP acabant així amb les incerteses que es deriven d’arribar al 7 de juliol amb la ultra activitat. Seran capaços? 


www.rbaestudisiprojectes.cat    

La fallida del sistema polític i social

Fa molt pocs dies escrivia sobre la gran quantitat de xoriços que han aparegut últimament en l’escena pública, particularment en el camp de la política i avui veient les informacions que publica el diari El País sobre la possible existència d’una caixa B al PP espanyol amb sobres de diner negre presumptament pagats regularment   a alguns dirigents del PP entre el quals la Sra. de Cospedal, el mateix President del govern espanyol Sr. Rajoy, el Sr. Álvarez Cascos, el Sr.  Rato, o el Sr. Garcia Escudero president delSenat que ha acceptat com a correcte l'apunt de Bàrcenas que fa referència a ell, no puc més que expressar el fàstic que sento  per totes aquestes persones que aparentant ser les més honestes del mon, resulta que presumptament com a mínim són tan menyspreables com la colla de xoriços que han anat apareixent en els mitjans aquests últims dos o tres anys. 

Els suposats apunts de Bàrcenas sobre pagaments amb diner negre
que publicava avui El País

Tinc el convenciment que tots aquests fets marcaran un canvi en les nostres vides. De la mateixa manera que la generació del maig del 68 va comportar uns canvis substancials en la manera de viure de les societats occidentals, la corrupció impressionant i absoluta a la que hem arribat, el culte i reconeixement social pels que s’han enriquit en molt poc temps, tot això s’ha acabat i a partir d’ara la societat es regirà per uns valors diferents, no se si millors o pitjors, però diferents segur. No podem continuar ni un dia més amb la situació actual. Quin respecte ens poden merèixer les decisions d’un President del Govern subjecte a dubtes sobre la seva honestedat? Quin crèdit podem concedir a ministres sota sospita de preparar amnisties fiscals per tal que se’n beneficiïn els seus amiguets? Quina confiança podem depositar en aquells que ens demanen sacrificis, que ens retallen els salaris, que disminueixen les prestacions socials, si sospitem que puguin estar immersos en cassos de corrupció? Quina credibilitat pot tenir per la ciutadania una persona que acusa falsament al president de Generalitat de tenir comptes a Suïssa quan ella ha cobrat presumptament amb diner negre? 

Suposadament segons aquests mateixos apunts que publicava avui El País
la Sra. de Cospedal també hauria rebut diner negre del Sr. Bárcenas

Està clar al meu entendre, que les coses de cap manera poden continuar igual. Que calen canvis urgents, tant en el mon de la política com en la pròpia societat que els genera, per que en els fons, els polítics sorgeixen de la societat i són per tant un clar reflex del que és la nostra societat: el culte al diner fàcil, encara que s’obtingui per mitjans poc clars. El poder corromp, sembla evident, però una societat que prima l’èxit valorat en termes econòmics sense tenir en compte com s’han aconseguit els diners, està també corrompuda pels seus propis principis.

Sentia parlar ahir en un programa de televisió a la Sra. VictòriaCamps, sobre la ètica. Quanta raó té; quina actualitat tenen les seves paraules i les seves idees. Una societat sense conceptes ètics arrelats en el seu sí, sense una idea clara del que està bé i del que no està bé,  és per definició una societat on la corrupció hi té totes les possibilitats per instal·lar-s’hi. I això és el que ens ha passat, i el que ens està  passant ara.

La primera d'aquesta llista: Dolores de Cospedal

Com se’n surt d’aquesta situació? Em temo que caldran una colla d’anys fins que entre tots no recuperem la cultura de l’esforç, del mèrit personal, del treball ben fet, de tenir consciència del que està bé i del que no ho està. I això requereix temps. Cal apartar als corruptes, als oportunistes, a aquells que com el marit de la Sra. de Cospedal s’aprofiten de la seva proximitat al poder per obtenir guanys personals. O els que com el Sr Rato, després d’haver contribuït a ensorrar Bankia, entrin a formar part del consell d’Administració d’una gran companyia. O aquells banquers amb sous estratosfèrics que necessiten diner públic per evitar la fallida del seus negocis ruïnosos.  El dia que canviem l’admiració que molts senten per aquestes persones per un sentiment de rebuig  i marginació social vers els corruptes, aquell dia estarem en vies de solucionar  aquest greu problema.  

S'estan produint concentracions davant de diferents seus
del PP amb crits com "el presidente es un delincuente"
o "Cospedal a Soto del Real"

Això requereix temps; molt temps, i la pregunta és que fem ara en el curt termini? La meva proposta és clara: eleccions immediates, impedint a tots els sospitosos de corrupteles d'aquí i d'allà de presentar-s’hi, amb llistes obertes, i en el cas de Catalunya, clarament plebiscitàries, unificant en una sola coalició aquelles forces polítiques que defensin no ja el dret a decidir, sinó la independència, i tot això amb una llei electoral nova, que és el primer que el nostre Parlament hauria d’aprovar.   I quan abans millor.

Parodiant alguna de les frases del maig del 68 francès “siguem realistes, demanem allò que és impossible”

www.rbaestudisiprojectes.cat

Nou impagament de la Generalitat

Per enèsima vegada en aquests darrers 3 anys, el Departament d’Economia deixa de pagar els contractes de Salut pel que fa a les entitats proveïdores de serveis sanitaris integrades a la XHUP.

Davant dels impagaments d'Economia, no m'ha semblat sentir
la veu del conseller de Salut Boi Ruiz

No és ni la primera, ni la segona ni la tercera vegada que això passa. De fet va ser el conseller Castells ara fa dues legislatures qui a l’any 2010 va iniciar la “moda” de deixar de pagar total o parcialment les factures de la sanitat catalana. Des de llavors aquesta ha estat una pràctica més o menys recurrent que s’ha vingut aplicant per Economia cada vegada que els seus problemes de tresoreria  li han impedit fer front  a les seves obligacions de pagament.  Els impagaments no són totals, sinó que afecten a un determinat % de la facturació que va des del 60 fins al 75% en les diferents ocasions en que s’ha hagut d’aplicar.

No és exagerat dir que avui, el deute amb les empreses proveïdores de serveis sanitaris superen una mensualitat sencera, fet que comporta greus conseqüències per totes aquestes entitats, atès que l’accés al crèdit s’ha convertit o bé en prohibitiu pel seu elevat cost, o bé és denegat d’entrada atès que avui les entitats bancàries no accepten cap mena de garantia de la Generalitat.

Tot plegat tindrà conseqüències. De ben segur que aquesta vegada llegirem que tal o qual hospital no ha pogut pagar al 100% la nòmina de gener, per que molts centres tenen la seva tresoreria no ja al límit, sinó fins i tot per sota del límit. El drama és a la cantonada.  I si no és la nòmina seran els proveïdors els que en pagaran les conseqüències, però això també es dramàtic, per que els proveïdors estan cobrant ja en molts cassos a més d’un any i ells també tenen treballadors als que pagar.

Amb la passivitat i complicitat de les patronals, el conseller
 Mas Colell soluciona els problemes de tresoreria deixant
 de pagar els anomenats concerts sanitàris

Això no pot continuar així de cap manera. I mentre tant les patronals mirant cap a un altre banda. Asseguts a les seves cadires i cobrant puntualment els sous, que no són precisament baixos. És una autèntica immoralitat i un frau als seus afiliats que paguen unes quotes elevades per que algú defensi els seus interessos. Les patronals no diuen absolutament res al respecte més enllà de comunicar la situació. Es van limitar a fer arribar un escrit dirigit als consellers de Salut, Benestar i Economia al mes de desembre, que ja vaig reproduir en aquest blog, però a banda d’això res més. Cap queixa als mitjans denunciant aquesta situació, cap convocatòria urgent dels associats per consensuar amb ells un pla d’actuació, res. Silenci, com si no passes res.  Que no s'enfadin els consellers... 

Com ja vaig dir fa unes setmanes, les patronals s’han convertit en un instrument de l’Administració per tenir controlats als afiliats d’aquestes patronals. Només el fet d’analitzar la endogàmia existent ara entre el govern actual de la Generalitat i la patronal UCH, o la que va existir entre els governs tripartits i el Consorci posa en evidència els esforços dels governs per dominar les bambolines en les que es couen les decisions de les patronals.  És per això que les patronals no es planten davant d’Economia i els hi diuen “ja n’hi ha prou d’això”, ja n’hi ha prou que les empreses paguin les conseqüències d’un dirigents polítics que no fan bé la seva feina

El Gran Culpable dels impagaments de la Generalitat

Tanmateix hi ha un Gran Culpable de tot plegat. I aquest no és altre que el talibà de la ineptitud, el polític més frívol que mai ha estat en un govern. És el Sr. Cristobal Montoro. Tot un ministre del govern espanyol “jugant” a desprestigiar a la Generalitat per que aquesta no pugui pagar puntualment als seus proveïdors. Tot un ministre del govern espanyol que sabent dels problemes de finançament que pateixen totes les comunitats autònomes del país, encara no ha dotat el FLA (Fons  de Liquiditat Autonòmic) per l’any 2013. Un ministre que en lloc de ser-ho per tots els habitants del país ho és només pels seus amiguets, preparant amnisties fiscals “ad hoc” per tal que aquests amics puguin legalitzar els seus diners de procedència més que dubtosa. Un ministre d’Hisenda que enganya als espanyols fent veure que moltes de les seves mesures han estat un èxit quan en el fons són un fracàs segons explica el professor Sala i Martin en el seu blog. Un ministre espanyol, el Sr. Montoro fatxenda, inepte i manipulador. Tant de bo ben aviat el puguem perdre de vista... 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Gerències en dansa: tancant el cercle

Dies enrere el Diari de Terrassa publicava la notícia que Pere Vallribera havia acceptat l’oferta de SAGESSA (empresa municipal reusenca que gestiona molts dispositius sanitaris de la província de Tarragona a més de l’Hospital Sant Joan de Reus) per fer-se càrrec de la gerència de la institució esmentada.

Independentment  de la polèmica que s’ha generat a la capital del Baix Camp, on sembla que SAGESSA havia organitzat un concurs per cobrir aquesta plaça i Pere Vallribera no estava entre els candidats, fa dies que corre el rumor que José Augusto Garcia Navarro fins ara Director General del Grup SAGESSA canviaria d’aires per venir a Barcelona a ocupar la Direcció General del Consorci de Salut i Social de Catalunya (antic CHC).

Pere Vallribera, nou director general de SAGESSA

Aquest fet implicava d’entrada que Ramon Cunillera havia de deixar el seu càrrec al Consorci de Salut i Social per donar-hi cabuda al Dr. José Augusto Garcia.  Per tancar l’operació, calia trobar una  sortida adequada al Dr. Cunillera, i sembla que la marxa de Pere Vallribera a Reus ho ha propiciat, de manera que el canvi podria molt bé ser el següent:

Pere Vallribera ocupa la plaça  de José Augusto Garcia Navarro com a director general de SAGESSA; José Augusto Garcia accediria a la direcció general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i Ramon Cunillera passaria a ocupar la direcció general del consorci sanitari de Terrassa que hauria deixat vacant Pere Vallribera. És el que podríem anomenar com “carambola a tres bandes”.

Pere Vallribera Rodríguez és metge i té una àmplia experiència a Catalunya iniciada a L’Institut Català de la Salut l’any 1988 al Servei d’Hospitals i continuada a l’any 1994 ja com a gerent al Consorci Sanitari del Maresme i La Selva (hospitals de Blanes i Calella)  des d’on va passar a l’any 2003 al Consorci Sanitari de Terrassa on ha desenvolupat una tasca sobre tot eficient. El Consorci Sanitari de Terrassa té unes dificultats afegides  sobre tot en l’àmbit de personal i val a dir que Pere Vallribera les ha superat amb nota.

El Dr. José Augusto Garcia Navarro podria ser el proper
director general del Consorci de Salut i Social de
Catalunya  

 José Augusto Garcia Navarro inicia la seva trajectòria de gestió a l’hospital de la Sta Creu de Tortosa coma Director del centre. A l’any 2000 assumeix la direcció d’atenció sociosanitària i social de SAGESSA on juntament amb un equip ampli de bons professionals han fet el canvi d’un hospital comarcal a un hospital de referència que ha culminat amb la posada en funcionament del nou hospital inaugurat fa tres anys aproximadament. A l’any 2004 va ser gerent operatiu del Grup del que va ocupar  la direcció gerència a l’any 2007fins a l’any 2011, moment en que és nomenat Director General del Grup.  Segurament les raons de la seva sortida de Reus cal relacionar-les amb la situació d’INNOVA, holding de les empreses municipals reusenques, que ha quedat tocada després dels problemes suscitats per la gestió de Josep Prat. Tanmateix en el balanç de la seva gestió a Reus hi ha un tema que per uns és positiu i per altres és negatiu: és responsable juntament amb altres persones d’haver fet a Reus un hospital d’unes dimensions excessives que comportaran uns costos de funcionament massa elevats. Deixant això a banda sembla que els resultats de la seva gestió són positius. 

Es rumoreja que el Dr. Cunillera podria ser el proper Director
General del Consorci Sanitari de Terrassa

El Dr. Ramón Cunillera  Grañó és metge de família i la seva carrera de gestió la va començar al Consorci de La Selva com director d’atenció primària a l’any 93. Posteriorment, a l’any 2000 va assumir la direcció assistencial de la corporació sanitària del Maresme i la Selva.  I va ser a l’any 2006  que va arribar a l’hospital de Mollet com a gerent, i a començaments de l’any 2008 va substituir a Jaume Raventós com a director general de Consultoria i Gestió divisió de gestió de CHC, i a l’any 2010 assumia la direcció general del propi Consorci Hospitalari de Catalunya   avui Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

Crec que en general els canvis són positius. De fet, un gerent que ocupa el mateix càrrec més enllà de 5 anys, acaba per envoltar la seva gestió de un cert aire de rutina. No vull dir amb això que tots aquells que porten més de 5 anys en el mateix lloc estiguin dominats per la rutina, però si que afirmo que els canvis són en general bons. Per les organitzacions i per les persones. Que tinguin tots bona sort.


www.rbaestudisiprojectes.cat