Escrit per
Dr.
Toni Iruela (@airuelal)
EBA
Vallcarca SLP.
El passat 14 de desembre es
va presentar al Departament de Salut el primer informe de la CdR (Central de
Resultats) de l’APS (Atenció Primària de Salut) de Catalunya. Disponible al web
http://observatorisalut.gencat.cat
.
 |
| El Dr. Toni Iruela va ser un puntal important de la Consellera Geli com a gerent de la regió de Catalunya Central del CatSalut |
Agraeixo de nou a l’amic
Ricard la possibilitat que em dona per poder aportar algunes reflexions i
valoracions pel que fa a aquest primer informe
de la CdR al seu blog.
Crec que és de justícia, felicitar-se
com a sector salut per l’esforç continuat de transparència que ara arriba a
l’APS, recordem que els informes de l’atenció hospitalària ja tenen un
recorregut superior, ja que l’estiu passat es va presentar el quart informe.
L’informe pretén millorar elconeixement de l’atenció primària de salut, facilitant l’avaluació i la
comparació entre equips d’atenció primària (EAP). En l’informe hi participen
els 369 EAP de Catalunya i s’analitzen un conjunt de 33 indicadors agrupats en
5 categories (dades generals, utilització de serveis, qualitat, eficiència i
satisfacció) que intenten donar una visió global de l’activitat de l’atenció
primària i de la seva qualitat i eficiència. Els valors dels indicadors
corresponen a l’any 2011 (amb l’excepció dels indicadors de l’apartat de
satisfacció que corresponen a l’any 2012).
En aquest escrit, per una
part faré una descripció dels principals resultats i dades i en una segona part
què és el que no trobem en el mateix i algunes valoracions per on caldria
seguir avançant.
Què trobem a l’informe?
Dades generals
L’Institut Català de la Salut
és l’entitat proveïdora que gestiona el 77,7% dels EAP i altres entitats
proveïdores de naturalesa pública, el 12,8%. La provisió del 9,6% d’EAP restants està
encomanada a diverses entitats proveïdores, entre les quals hi ha les entitatsde base associativa (3,3% del total d’EAP).
Els EAP que tenen poca
població assignada corresponen generalment a ABS rurals. L’any 2011 els
professionals dels EAP van realitzar 46.677.774 de visites. Pel que fa a la
dotació de recursos humans, els EAP disposen d’un total de 15.692 professionals
equivalents a 36 hores setmanals, que suposen 21,05 professionals per cada
10.000 assegurats assignats a EAP.
Utilització de serveis
L’any 2011, el 72,5% de la
població assignada als EAP va ser atesa com a mínim una vegada pels
professionals del seu EAP, durant l’horari habitual de funcionament dels CAP i
consultoris locals, en els propis centres o en el domicili dels pacients. De
mitjana, l’any 2011 es van realitzar 8,6 visites per pacient atès.
L’any 2011 el nombre de
persones majors de 74 anys que van ser ateses en el Programa d’atenció domiciliària
(ATDOM) va ser de 9,6%.
La taxa d’urgències hospitalàries
l’any 2011 va ser de 435,3 urgències per cada 1.000 assegurats. Pel que fa a
les hospitalitzacions per 1.000 habitants, han baixat lleugerament en els
darrers anys (de 122,9 el 2008 a 120,5 el 2011).
Pel que fa a la durada de les
incapacitats temporals, la mediana de l’any 2011 va ser de 8 dies.
Analitzant els indicadors
d’utilització de farmàcia l’any 2011 la mitjana de receptes per assegurat
consumidor va ser de 27,9.
Qualitat
El percentatge de població
major de 59 anys assignada a l’EAP vacunada contra la grip va ser del 55,0%
l’any 2011. Pel que fa al percentatge d’infants de 0 a 14 anys assignats i
atesos que tenen un estat vacunal correcte va ser del 91,1%. L’any 2011 el
percentatge de pacients diabètics atesos amb control acceptable de la diabetis
mellitus tipus 2 va ser del 63,1%.
 |
| Toni Iruela en una visita d'obra al que és un nou CAP d'Igualada |
En el període 2010-2011 es
van produir 230,1 hospitalitzacions per malaltia pulmonar obstructiva crònica
(MPOC) per cada 100.000 habitants, mentre que la taxa d’hospitalitzacions per
insuficiència cardíaca congestiva (ICC) va ser de 283,2 per cada 100.000
habitants.
De tots els ingressos
hospitalaris de l’any 2011, un 5,3% corresponen a hospitalitzacions originades
per diagnòstics considerats com a potencialment evitables i atribuïbles a
l’atenció primària.
L’any 2011 es van enregistrar
14.589 expedients de reclamacions procedents de la ciutadania en les visites
d’atenció primària. L’índex de reclamacions va ser de 0,31 per 1.000 visites d’atenció
primària.
Eficiència
L’any 2011 la despesa mitjana
de farmàcia per assegurat consumidor va ser de 302,8€. Ara bé, les diferències
entre EAP són importants: el cost del tractament amb antidepressius varia entre
91,6€ i 158,0€, el del tractament antihipertensiu varia entre 71,2 i 143,4€, i
el del tractament hipolipemiant amb estatines entre 52,6€ i 87,3€.
Pel que fa a les visites per
professional de medicina de família i dia, s’observa que la mitjana de l’any
2011 va ser de 25,3 mentre que els professionals d’infermeria van realitzar
una mitjana de 13,3 visites per dia.
Satisfacció
Durant l’any 2012 l’índex de
satisfacció dels usuaris atesos als serveis d’atenció primària de Catalunya ha
estat de 7,9 sobre 10. A més a més, 9 de cada 10 entrevistats diu que tornaria
al mateix centre d’atenció primària si ho necessités.
Què no trobem a l’informe?
Per a la realització de
l’informe s’han utilitzat fonts d’informació exhaustives per a tots els EAP:
informació de l’avaluació del contracte, informació de prescripció
farmacèutica, així com els resultats de les enquestes de satisfacció
realitzades pel Servei Català de la Salut, entre d’altres. L’informe reflexa en
aquest aspecte la preponderància de l’ICS dins de l’APS i l’insuficient
desenvolupament encara de la història clínica informatitzada amb dades
suficientment homogènies per tots els EAP de Catalunya.
Els resultats d’aquest
informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que
asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la
qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP.
Una
reflexió inicial és si realment els indicadors seleccionats mesuren realment el
producte de l’APS. Un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que es fa als EAP
de Catalunya?.
En cap moment en aquest
informe, que és eminentment descriptiu, es planteja un efecte rànquing com si
es veu per exemple en els de benchmarking dels EAP de la Regió Sanitària
Barcelona (http://www10.gencat.cat/catsalut/rsb/arxius/res_bench_ap_2011.pdf). De fet, la forma de presentar els resultats dificulta aquest efecte, que
teòricament és un dels objectius de l’informe. Per què?
Si es pretengués això caldria
plantejar-se la ponderació de les diferents dimensions: utilització de serveis,
qualitat, eficiència i satisfacció.
No trobo justificable que no
es disposi del grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels
EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut. Per què no es publica?
Crida l’atenció que els
indicadors d’eficiència només inclouen indicadors de farmàcia i no s’inclogui
el pressupost assignat a cadascun dels EAP. I per suposat i a diferència dels
informes de l’atenció hospitalària no s’inclouen cap altre indicador de
sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow,
etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha
condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris,
malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut.
En base a quins indicadors
podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la
utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG,
TAC, etc....) ni de les seves
derivacions a atenció hospitalària / especialitzada.
L’informe no recull cap referència
a la satisfacció dels professionals que hi treballen als EAP (satisfacció, absentisme
laboral, ...).
Tampoc incorpora cap
indicador ni de docència ni de recerca.
Tot i que no és l’objectiu de
l’informe (de fet sembla orientat específicament en la direcció contrària) tant
per la forma de presentar els resultats com per l’absència d’alguns indicadors
imprescindibles, podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAPs
i diferents models de gestió (ICS, concertat, EBAs,...).
Com deia a l’inici d’aquest escrit,
si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest informe, espero que en
propers informes es vagi ampliant e incloent alguns dels punts que he descrit
en aquesta valoració.
Malauradament, no estic
convençut que la foto que surt d’aquest informe reflexi fidelment la globalitat
del que es fa a l’APS, més enllà de quins puguin ser els resultats dels diferents
models de gestió. L’APS mereix una descripció més amplia i que demostri la seva
gran responsabilitat i influència en els excel·lents nivells de salut de la
població de Catalunya.
