diumenge, 20 de gener del 2013

Primer Informe de la Central de Resultats de l'Atenció Primària de Salut



Escrit per
Dr. Toni Iruela  (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.

El passat 14 de desembre es va presentar al Departament de Salut el primer informe de la CdR (Central de Resultats) de l’APS (Atenció Primària de Salut) de Catalunya. Disponible al web http://observatorisalut.gencat.cat .

El Dr. Toni Iruela va ser un puntal important de la Consellera Geli
com a gerent de la regió de Catalunya Central del CatSalut 
Agraeixo de nou a l’amic Ricard la possibilitat que em dona per poder aportar algunes reflexions i valoracions  pel que fa a aquest primer informe de la CdR al seu blog.

Crec que és de justícia, felicitar-se com a sector salut per l’esforç continuat de transparència que ara arriba a l’APS, recordem que els informes de l’atenció hospitalària ja tenen un recorregut superior, ja que l’estiu passat es va presentar el quart informe.

L’informe pretén millorar elconeixement de l’atenció primària de salut, facilitant l’avaluació i la comparació entre equips d’atenció primària (EAP). En l’informe hi participen els 369 EAP de Catalunya i s’analitzen un conjunt de 33 indicadors agrupats en 5 categories (dades generals, utilització de serveis, qualitat, eficiència i satisfacció) que intenten donar una visió global de l’activitat de l’atenció primària i de la seva qualitat i eficiència. Els valors dels indicadors corresponen a l’any 2011 (amb l’excepció dels indicadors de l’apartat de satisfacció que corresponen a l’any 2012).

En aquest escrit, per una part faré una descripció dels principals resultats i dades i en una segona part què és el que no trobem en el mateix i algunes valoracions per on caldria seguir avançant.

Què trobem a l’informe?

Dades generals

L’Institut Català de la Salut és l’entitat proveïdora que gestiona el 77,7% dels EAP i altres entitats proveïdores de naturalesa pública, el 12,8%. La provisió del 9,6% d’EAP restants està encomanada a diverses entitats proveïdores, entre les quals hi ha les entitatsde base associativa (3,3% del total d’EAP).

Els EAP que tenen poca població assignada corresponen generalment a ABS rurals. L’any 2011 els professionals dels EAP van realitzar 46.677.774  de visites. Pel que fa a la dotació de recursos humans, els EAP disposen d’un total de 15.692 professionals equivalents a 36 hores setmanals, que suposen 21,05 professionals per cada 10.000 assegurats assignats a EAP.

Utilització de serveis

L’any 2011, el 72,5% de la població assignada als EAP va ser atesa com a mínim una vegada pels professionals del seu EAP, durant l’horari habitual de funcionament dels CAP i consultoris locals, en els propis centres o en el domicili dels pacients. De mitjana, l’any 2011 es van realitzar 8,6 visites per pacient atès.

L’any 2011 el nombre de persones majors de 74 anys que van ser ateses en el Programa d’atenció domiciliària (ATDOM) va ser de 9,6%.

La taxa d’urgències hospitalàries l’any 2011 va ser de 435,3 urgències per cada 1.000 assegurats. Pel que fa a les hospitalitzacions per 1.000 habitants, han baixat lleugerament en els darrers anys (de 122,9 el 2008 a 120,5 el 2011).

Pel que fa a la durada de les incapacitats temporals, la mediana de l’any 2011 va ser de 8 dies.

Analitzant els indicadors d’utilització de farmàcia l’any 2011 la mitjana de receptes per assegurat consumidor va ser de 27,9. 

Qualitat

El percentatge de població major de 59 anys assignada a l’EAP vacunada contra la grip va ser del 55,0% l’any 2011. Pel que fa al percentatge d’infants de 0 a 14 anys assignats i atesos que tenen un estat vacunal correcte va ser del 91,1%. L’any 2011 el percentatge de pacients diabètics atesos amb control acceptable de la diabetis mellitus tipus 2 va ser del 63,1%.

Toni Iruela en una visita d'obra al que és
 un nou CAP d'Igualada
En el període 2010-2011 es van produir 230,1 hospitalitzacions per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) per cada 100.000 habitants, mentre que la taxa d’hospitalitzacions per insuficiència cardíaca congestiva (ICC) va ser de 283,2 per cada 100.000 habitants.

De tots els ingressos hospitalaris de l’any 2011, un 5,3% corresponen a hospitalitzacions originades per diagnòstics considerats com a potencialment evitables i atribuïbles a l’atenció primària.

L’any 2011 es van enregistrar 14.589 expedients de reclamacions procedents de la ciutadania en les visites d’atenció primària. L’índex de reclamacions va ser de 0,31 per 1.000 visites d’atenció primària.

Eficiència

L’any 2011 la despesa mitjana de farmàcia per assegurat consumidor va ser de 302,8€. Ara bé, les diferències entre EAP són importants: el cost del tractament amb antidepressius varia entre 91,6€ i 158,0€, el del tractament antihipertensiu varia entre 71,2 i 143,4€, i el del tractament hipolipemiant amb estatines entre 52,6€ i 87,3€.

Pel que fa a les visites per professional de medicina de família i dia, s’observa que la mitjana de l’any 2011 va ser de 25,3 mentre que els professionals d’infermeria van realitzar una mitjana de 13,3 visites per dia.

Satisfacció
Durant l’any 2012 l’índex de satisfacció dels usuaris atesos als serveis d’atenció primària de Catalunya ha estat de 7,9 sobre 10. A més a més, 9 de cada 10 entrevistats diu que tornaria al mateix centre d’atenció primària si ho necessités. 


Què no trobem a l’informe?

Per a la realització de l’informe s’han utilitzat fonts d’informació exhaustives per a tots els EAP: informació de l’avaluació del contracte, informació de prescripció farmacèutica, així com els resultats de les enquestes de satisfacció realitzades pel Servei Català de la Salut, entre d’altres. L’informe reflexa en aquest aspecte la preponderància de l’ICS dins de l’APS i l’insuficient desenvolupament encara de la història clínica informatitzada amb dades suficientment homogènies per tots els EAP de Catalunya.

Els resultats d’aquest informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP.

Una reflexió inicial és si realment els indicadors seleccionats mesuren realment el producte de l’APS. Un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que es fa als EAP de Catalunya?.

En cap moment en aquest informe, que és eminentment descriptiu, es planteja un efecte rànquing com si es veu per exemple en els de benchmarking dels EAP de la Regió Sanitària Barcelona (http://www10.gencat.cat/catsalut/rsb/arxius/res_bench_ap_2011.pdf). De fet, la forma de presentar els resultats dificulta aquest efecte, que teòricament és un dels objectius de l’informe. Per què?

Si es pretengués això caldria plantejar-se la ponderació de les diferents dimensions: utilització de serveis, qualitat, eficiència i satisfacció.

No trobo justificable que no es disposi del grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut. Per què no es publica?

Crida l’atenció que els indicadors d’eficiència només inclouen indicadors de farmàcia i no s’inclogui el pressupost assignat a cadascun dels EAP. I per suposat i a diferència dels informes de l’atenció hospitalària no s’inclouen cap altre indicador de sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow, etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris, malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut.

En base a quins indicadors podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG, TAC, etc....) ni de les seves  derivacions a atenció hospitalària / especialitzada.

L’informe no recull cap referència a la satisfacció dels professionals que hi treballen als EAP (satisfacció, absentisme laboral, ...).

Tampoc incorpora cap indicador ni de docència ni de recerca.

Tot i que no és l’objectiu de l’informe (de fet sembla orientat específicament en la direcció contrària) tant per la forma de presentar els resultats com per l’absència d’alguns indicadors imprescindibles, podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAPs i diferents models de gestió (ICS, concertat, EBAs,...).  

Com deia a l’inici d’aquest escrit, si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest informe, espero que en propers informes es vagi ampliant e incloent alguns dels punts que he descrit en aquesta valoració.

Malauradament, no estic convençut que la foto que surt d’aquest informe reflexi fidelment la globalitat del que es fa a l’APS, més enllà de quins puguin ser els resultats dels diferents models de gestió. L’APS mereix una descripció més amplia i que demostri la seva gran responsabilitat i influència en els excel·lents nivells de salut de la població de Catalunya. 


El Blog compleix dos anys



Ja fa dos anys des que em vaig decidir a fer aquest blog. Han estat dos anys complicats per la sanitat catalana ateses les dificultats pressupostàries i la conflictivitat de moltes de les mesures que el Departament de Salut ha hagut d’endegar per fer front a la situació.

Segurament aquesta conflictivitat està en la base dels motius pels quals el blog ha anat guanyant mica en mica lectors fins arribar a aquests  més de 16.300 visitants que a dia d’avui s’acumulen. Tenint en compte que el primer any el blog va registrar un total de 5.076 visites, això vol dir que aquest segon any el nombre de visites ha estat de més d’11.000 fet que més que dobla les visites del primer any. Gràcies doncs a tots aquells que han contribuït a consolidar el blog. Intentaré mantenir l’interès dels lectors de cara al futur.

Evolució del nombre d'entrades al blog

Hi ha tanmateix un aspecte que voldria millorar: És el referent a la participació. Aquest últim any, la participació dels lectors en el blog ha estat superior a la de l’any passat però no ha arribat ni de bon tros als nivells que m’agradaria arribar. L’objectiu del blog és la sanitat, i els problemes de la sanitat poden tenir diferents lectures. Aquesta varietat en la manera d’interpretar els fets del dia a dia és la que ens pot enriquir a tots plegats més enllà dels enfocaments monolítics que un pot tenir. És per això que com l’any passat vull animar als lectors a ser més actius a l’hora de manifestar les seves opinions, ja sigui en la línia del que es diu o especialment en una contrària. La diversitat d’opinions amplia l’horitzó de les nostres ments i això és sempre positiu. Espero doncs per l’any 2013 un increment important de les opinions, especialment de les contraries a les que jo pugui manifestar.

Aquest any 2012 el blog ha experimentat una novetat: l’he obert a altres persones amb temes interessants per dir i d’aquesta obertura n’han sorgit alguns articles que han despertat l’interès  dels lectors fins el punt que un d’ells és avui l’article més llegit del blog (el d’en Toni Iruela sobre les EBA). Pretenc seguir la mateixa línia per l’any 2013 amb l’objectiu d’oferir visions diverses sobre qüestions sanitàries.  Si algú creu que té coses interessants a dir i les vol compartir amb els lectors del blog, es pot posar en contacte amb mi per publicar-ho.

Visualitzacions de pàgina avui
29
Visualitzacions de pàgina ahir
49
Visualitzacions de pàgina l'últim mes
1.205
Historial de totes les visualitzacions de pàgina
16.316



Com a fets destacats  de l’any, i en la vessant positiva hi posaria el desplegament del Pla de Salut 2011-2015 que en Carles Constante i la seva gent estan desenvolupant amb èxit. Caldrà poder avaluar-ne els resultats, però pel moment les sensacions són positives. En el que seria la vessant negativa hi haig de posar les retallades, però no per les retallades en si mateixes i que molta gent en compartim la necessitat, sinó per la manca de lideratge de com han estat explicades.

També haig de criticar la manca de sensibilitat del Departament d’Economia dirigit pel millor conseller del ram en tota la història de la Generalitat moderna. El professor Mas Colell. I dic manca de sensibilitat per que en aquests moments moltes institucions sanitàries estan al límit de les seves possibilitats econòmiques. Amb tants aplaçaments de pagaments, retards,mensualitats no pagades etc., el sector està verdaderament al límit. Si no es troben millors solucions, al 2013 podem patir autèntics drames quan alguna institució no pugui assumir els seus compromisos de pagaments de nòmines i proveïdors.

El professor Mas Colell no té prous diners per pagar els
costos de la sanitat catalana: aquest és el millor resum
 de l'any 2012, i sembla que també del 2013 
Per tancar el resum de l’any, haig de parlar dels sindicats. Sembla que encara no s’han assabentat de la realitat econòmica del país, o no volen assabentar-se’n. El camí que han decidit emprendre no porta enlloc, ni porta res de positiu pels treballadors del sector sanitari. Val a dir que la reforma laboral els ha agafat amb el pas canviat. El 7 de juliol de 2013 s’acaba laultra activitat del conveni actual. Serà un moment important que caldrà seguir amb atenció. Afortunadament alguns comitès d’empresa molt més sensibles a la realitat de les seves empreses que els seus respectius sindicats, estan pal·liant els dèficits negociadors dels sindicats i estan propiciant acords que si més no asseguren en el curt termini la viabilitat de les seves empreses.


Moltes gràcies per la vostra paciència.  



dissabte, 19 de gener del 2013

No guanyem per tant xoriço!




Avui s’ha conegut un nou cas de corrupció en aquest cas en el PP. Sembla que el tresorer “de tota la vida” del Partit Popular, s’ha passat presumptament una part de la seva vida recollint diners procedents de comissions d’obres públiques i de serveis de seguretat que sembla que li han servit per amassar una fortuna important guardada en un banc suís i encara li han quedat diners per anar repartint sobres “B” entre diferents càrrecs directius del PP durant un bon nombre d’anys. El cas és molt greu pel gran nombre de delictes presumptament comesos tant per malversació de fons públics com per fraus a la hisenda pública i d’altres. Tanmateix hi ha un fet que si es confirmés que és cert l’escàndol agafaria proporcions majúscules.


Luís Bárcenas responsable durant molt de temps de
les finances del PP
I és que segons insinuen els socialistes espanyols, el Sr. Bárcenas hauria legalitzat part dels diners presumptament defraudats gràcies a l’amnistia fiscal facilitada pel Sr. Montoro, ministre d’Hisenda del govern espanyol. Aquest fet, el de la legalització dels diners ha estat confirmat pel propi advocat del presumpte corrupte, que ha dit que la legalització de 10milions d’€ s’hauria produït a través d’alguna empresa del Sr. Bárcenas.

Si realment això és cert, si hi ha una relació d’interessos entre l’amnistia fiscal decretada pel Sr. Montoro i la legalització d’aquests diners estaríem davant d’un dels escàndols econòmics més importants de la història de la democràcia espanyola quan un ministre del govern declara una amnistia fiscal per afavorir i tornar el favors a un company del partit. És allò que deia en un article anterior: a Espanya  la democràcia no és un fi en sí mateixa sinó un medi per aconseguir els fins malintencionats dels que estan al poder.

El cert és que plou sobre mullat, perquè són nombrosos els cassos de presumpta corrupció que s’han anat destapant però dels quals encara no hi ha una sola resolució judicial ferma a banda del conegut cas Pallerols que sembla que s’ha tancat en falç mitjançant un reconeixement de culpabilitat per part d’Unió Democràtica que ha implicat que els responsables d’haver desviat diner públic provinent de fons europeus destinats a la formació professional, no vagin a la presó que és on haurien d’estar. Per arribar a aquesta vergonyosa resolució han hagut de passar quasi 20 anys des que es van produir els fets.


Alfredo Perez Rubalcaba demana la dimisió del
ministre Montoro, al vincular l'amnistia fiscal
decretada per aquest amb la legalització de 10
Milions d'€ que segons el seu advocat ha
dut a terme Bárcenas 
Repassant els cassos de corrupció denunciats als mitjans de comunicació he trobat els següents:

ü  El ja explicat cas Pallerols que afecta a Unió Democràtica de Catalunya 
ü  El cas Palau, que afecta presumptament a Convergència Democràtica de Catalunya que ha hagut d’hipotecar la seva seu per poder pagar la fiança que li demana el jutge. Pendent de judici
ü  El  cas Pretòria que afecta presumptament al PSC i ex dirigents de CiU, pendent de resolució judicial
ü  El cas Bankia que afecta presumptament al PP, pendent de judici
ü  El cas Urdangarin relacionat amb el cas Palma-Arena, pendent de judici i que afecta presumptament al PP i a la família real espanyola
ü  El cas dels ERO a Andalusia que afecta presumptament al PSOE
ü  El cas de les ITV que afecta presumptament a algun dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya
ü  El cas Malaya sobre presumpta corrupció urbanística a Marbella
ü  El cas Campeon que va afectar presumptament a càrrecs del PP, del BNGA i al mateix ministre del PSOE José Blanco
ü  El cas Pokemon que presumptament afecta a diferents  alcaldes del PP a Galicia i d’algun altre partit per corrupció en l’adjudicació de contractes públics
ü  El cas Carioca també a Galicia, relacionat amb els cassos Pokemon i Campeón  també per presumpta trama de corrupció en la adjudicació de contractes i subvencions
ü  El cas Mercuri per presumptes cobraments irregulars en l’adjudicació d’obres públiques a Sabadell que afecta bàsicament al PSC i també a un ex regidor del PPC, i que està pendent de judici.
ü  El cas Brugal que afecta presumptament al PP per un problema de comissions irregulars per la recollida d’escombraries a la província d’Alacant
ü  I evidentment el cas Bárcenas ja esmentat al començament


Si els polítics no prenen mesures urgents i depuren
responsabilitats d'una manera clara i suficient, no
tindran cap autoritat moral per continuar
governant imposant dures mesures
als ciutadans espanyols. No volem
 ma de ferro; exigim responsabilitats

A tots aquests cassos que  es poden considerar autèntiques trames de corrupció cal afegir altres cassos individuals que han implicat la dimissió d’alcaldes i regidors de diferents partits i de diferents zones d’Espanya. Tot un mapa complert de corrupteles intolerables.

Només vull afegir a tot aquest desgavell una reflexió: Estant les coses com estan, la societat no pot acceptar ni un minut més que es parli de retallades, de limitacions en les prestacions sanitàries ni res que se li assembli. Cal depurar la política per tornar-hi a confiar. Cal apartar de la política a tots el corruptes en lloc d’emparar-los i protegir-los, cal desemmascarar als culpables.  Cal enviar als xoriços a la presó que és el lloc en el que haurien d’estar.

Jo no diré de cap manera que tots els polítics són corruptes, però els fets demostren que entre els polítics hi ha molta corruptela. Els ciutadans exigim que es depurin responsabilitats amb tot el rigor de les lleis, i que els culpables desapareguin per sempre més del panorama públic. És una obligació ètica dels governants i una exigència ciutadana. S’han acabat els sacrificis i les retallades si abans no hi ha neteja a fons. Els polítics “nets” no tindran cap credibilitat si no netegen la brutícia existent.


Alguns ciutadans van expressar la seva repulsa en una
concentració davant la seu del PP al carrer
Génova de Madrid 
És per això que les paraules pronunciades avui pel president del govern espanyol, el Sr. Rajoy no em serveixen de res: “no me temblará la mano si tengo conocimiento de irregularidades”  Encara en vol conèixer més? El PP és un dels partits en els que la corrupció ha calat amb més força. No és l’únic, però és el que més. Sr. Rajoy, deixis de paraules i actui, raons no n’hi manquen.


www.rbaestudisiprojectes.cat