Campi qui pugui

 

Un president del govern espanyol covard, que eludeix les seves responsabilitats, que convoca una conferència de presidents autonòmics sense prendre cap decisió dràstica davant la situació complicada que vivim a conseqüència d’una nova onada (la sisena) de la Covid-18, i què amb aquesta actitud escadussera pretén esquivar el desgast electoral que pateixen aquells que prenen mesures dures però eficients. És el reflex d’un país que ha perdut el Nord i què és capaç de gastar-se més de 10.000 milions d’€ en despeses de caràcter militar, mentre recomana que es contractin metges i infermeres jubilats per fer front a la sisena onada de la pandèmia. Sembla que la preocupació del Sr. president del govern espanyol es centra exclusivament en fer que tothom porti la mascareta quan va pel carrer.

Índex de risc de brot per municipi
a 23/12/21

Una fiscalia malauradament acostumada aquests últims temps a tenir un protagonisme social que no li pertoca, i que s’oposa a les mesures restrictives que voldria prendre el govern de Catalunya per fer front als més de 10.000 contagis diaris que es produeixen a Catalunya aquests darrers dies, desoint arguments sanitaris sense coneixements suficients per poder-los valorar.

Una societat dividida, on masses veus opinem sense coneixement de causa i que estan generant una gran desorientació en la societat entre els que creen alarmes contra les vacunes, els que s’oposen a que les mascaretes siguin obligatòries al carrer, o els que critiquen al govern pel tancament de l’oci nocturn, els gimnasos o les limitacions a la restauració. 

Uns tertulians sovint desinformats i gairebé sempre sense cap expertesa en matèria sanitària o de salut pública, a ràdios i televisions emetent opinions en masses casos desafortunades, què contribueixen a generar encara més confusió a les persones que els escolten       

Uns polítics que estan demostrant la seva absoluta inoperància davant la situació crítica que està vivint el país, què no han après res de situacions anteriors, i que veuen com la seva actuació maldestre, ens torna a portar a la mateixa situació que teníem ara fa un any, malgrat que portem un any vacunant a les persones.

Uns partits polítics miops que prioritzen objectius de curta volada quan tindrien a les seves mans la possibilitat d’obtenir clares millores per la sanitat catalana. És el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, que aprova els pressupostos generals de l’Estat a canvi pràcticament de res, tot i tenir la clau per què aquests pressupostos prosperin o no. Ni fons Covid, ni fons europeus gestionats directament des de Catalunya, ni cap altre plantejament que ajudi a la sanitat catalana a millorar els seu finançament. Uns pressupostos que això si, comporten una elevada despesa militar.  

Un govern català què canvia constantment les restriccions, amb un organisme (el Procicat) del tot desacreditat, i que conseqüentment crea confusió a moltes persones que ja no saben si es poden reunir més d’una bombolla de convivència, quantes persones es poden reunir, que poden fer si estan vacunats i són contacte estret d’algú que hagi donat positiu, si poden anar a restaurants i en quines condicions, etc. Tot plegat un desgavell absolut. 

En aquesta situació, què pot sortir malament?

I mentre tant, mentre anem discutint si són verdes o són madures, la Covid segueix disparada a Catalunya (i a l’Estat). Avui s’han registrat més de 13.000 nous contagis amb una positivitat que supera l’11,5% i una velocitat de propagació molt propera a 1,4. Vol dir que els propers dies la incidència de la malaltia continuarà creixent, i si tenim en compte que queden dos dies per Nadal, i què molta gent es saltarà olímpicament les poques restriccions establertes, no és gens agosarat dir que els primers dies de l’any 2022 poden ser terrorífics pel que fa a nous contagis.

Afortunadament, sembla que el TSJC, en una mostra de seny no massa habitual, i contràriament al que demanava la fiscalia, ha avalat la petició de la Generalitat d’establir un toc de queda entre la 1 i les 6 de la matinada en determinades poblacions catalanes, i això, sens dubte, ha de contribuir a eliminar festes clandestines i “botellots” tan freqüents entre el jovent quan els tanquen l’oci nocturn. Tanmateix, en un país tan poc disciplinat com el nostre, segur que aquests dies, amb Nadal, Cap d’any i Reis, veurem com alguns irresponsables es salten les mesures i es dediquen a propagar el virus... tant de bo m’equivoqui, però ja ho vàrem viure l’any passat i malgrat això em temo que com vàrem fer pel pont de la Puríssima, tornarem a repetir els errors de l’any passat.

Confirmarem així aquella dita que diu que “l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades ambla mateixa pedra”. Dues? I tres... i quatre... i les que es vulgui... no tenim remei.