L’acció 47 explicada en la presentació de l'ENAPISC (crear un programa d’alliberació de l’activitat assistencial per fer un període de 4-6 mesos, remunerat, per promocionar el manteniment i desenvolupament de competències professionals) va generar entre els professionals somriures d’incredulitat davant la trista realitat actual en la que en molts cassos ni es cobreixen les baixes per malaltia.
El concepte d’autonomia de gestió que tenen els professionals, i el que es deriva dels comentaris que fa el conseller Comin, no tenen massa en comú...
(...Continua de
l’entrada anterior)
La presentació va
continuar amb l’explicació de les mesures concretes que incorpora l’ENAPISC per
millorar l’atenció que reben els ciutadans. Aquesta explicació va anar a càrrec
del Dr. Pep Figa i de la infermera Cristina Casanovas. Val a dir que el Dr. Figa,
que deu ser una persona molt entesa en l’assistència primària no està massa
dotat a l’hora d’explicar-se en públic, fet que va comportar que alguna de les
qüestions abordades no quedés excessivament clara. El conjunt de mesures es va
dividir en tres capítols diferenciats: el de l’estructura, el de les eines que
es necessiten per dur la reforma a terme i tot allò referent a les accions que
cal fer dirigides als professionals.
En el capítol de
l’estructura es varen definir cinc camps d’actuació:
1.-Reformulació
dels equips d’atenció primària, en els que s’hi inclou un reforç anomenat equip
de capçalera constituït per un metge de família, una infermera familiar i
comunitària, un treballador social, un auxiliar d’infermeria i un administratiu sanitari per assegurar una
major proximitat amb les necessitats de la persona, facilitar l’accessibilitat
als serveis de salut i permetre als professionals espais de discussió clínica.
2.-El nou model
d’assignació incorpora un indicador socioeconòmic per combatre les desigualtats
en salut del que ja hem parlat en anteriors entrades al blog.
3.-Es vol parlar de
Xarxa d’atenció primària, en lloc d’equip d’atenció primària, per fer més
extens el concepte d’assistència, incorporant pediatria, salut bucodental,
equips territorials de salut pública, atenció a la salut sexual i reproductiva,
salut mental, rehabilitació i dispositius d’atenció continuada, urgent i
d’atenció a la cronicitat. S’entén que tot plegat reforça la capacitat de
resolució de la primària.
4.-Es creen unes
noves àrees territorials de salut equivalents a sectors sanitaris que en
general assistiran a una població entre 100.000 i 300.000 habitants, i que
inclouran entre 6 i 10 ABS
5.-La Governança
d’aquests nous sectors està concebuda com una aliança estratègica entre tots
els proveïdors de serveis d’atenció primària inclosos en el sector, i hi haurà
un Director Executiu amb un perfil clínic i de gestió. Apareix el concepte de
Càpita Agregada.
En quant a les
eines que es requereixen per dur a terme la reforma també es varen identificar
cinc camps d’actuació:
1.-Cartera de serveis, que estarà orientada a la salut comunitària, la cronicitat i la
prevenció i promoció de la salut i que estarà formada per una cartera de
serveis bàsica, la mateixa per tots els equips d’atenció primària, i una
cartera avançada amb més capacitat de resolució per podrà ser garantida per
l’equip o si aquest no està capacitat, per la xarxa a la qual pertany l’equip.
2.-Millora de
l’organització del procés d’atenció dels equips, agilitzant els tràmits
administratius, amb circuits d’atenció més efectius i l’aparició d’un nou rol en
la figura del “gestor de procés”, que serà assumida per un administratiu
sanitari. També es pretén millorar la relació entre l’atenció primària i
l’especialitzada.
3.-Acreditació i Avaluació en qualitat assistencial i seguretat del pacient, amb la finalitat de
millorar les organitzacions sanitàries i orientat a retre comptes a la societat;
això es farà a tots els dispositius assistencials inclosos a la Xarxa.
4.-Sistemes
d’informació dissenyats per integrar els diferents nivells assistencials i els
diferents proveïdors tant del sector sanitari com social
5.-Apoderament de
la persona per que conegui millor la seva salut, implicant-les en les decisions
que afectin a la seva salut (decisions compartides), fent participar també a
l’entorn de la persona
El tercer capítol va
ser el dels professionals que com els anteriors es va desglossar també en 5
camps:
1.-Dotació de
professionals, dimensionant les plantilles per garantir temps d’espera
raonables i en funció de les necessitats de la persona i assegurar una bona
qualitat percebuda dels serveis.
2.-Autonomia de
gestió per promoure la coresponsabilitat en els resultats, i millorar la
motivació dels professionals per la seva feina, afavorint l’eficiència i la
professionalitat.
3.-Millora de les
condicions laborals per aconseguir un major benestar professional i més participació
en les dinàmiques d’equip.
4.-Desenvolupament
professional per permetre una millora continuada de les competències
professionals.
5.-Reconeixement
professional i social dotant de més prestigi l’atenció primària de salut tant
per part de la societat com de la resta de professionals sanitaris.
Per fer possible
tot aquest esquema de treball calen un conjunt d’accions, de les que se n’han
identificat 50. La relació de totes elles es por consultar em aquest enllaç,
però en destaco les següents:
Acció 15: Implantar
el nou model de compra de serveis en xarxa en els nous sector sanitaris.
Accions 16 i 17:
publicar el contingut de la cartera bàsica i la cartera avançada de serveis dels
equips d’atenció primària.
Acció 22: enfortir
el rol de l’administratiu sanitari com a gestor del procés assistencial
Acció 25: revisar col·laborant
conjuntament l’atenció primària i l’hospital de referència les rutes assistencials
de les patologies amb més prevalença.
Acció 29: instaurar
l’ECAP com a únic sistema d’informació
per a tots els serveis de la xarxa d’atenció primària.
Acció 30: integrar l’HC3 i l’ECAP per tal que la història clínica compartida de Catalunya es
construeixi des del sistema d’informació de l’atenció primària.
Acció 37: dotar als
equips d’atenció primària de la capacitat per gestionar autònomament el seu
pressupost.
Acció 44:
reconèixer l’especialitat d’infermera familiar i comunitària com a única via per exercir la professió
infermera als equips d’atenció primària.
Acció 47: crear un
programa d’alliberació de l’activitat assistencial per fer un període de 4-6
mesos, remunerat, per promocionar el manteniment i desenvolupament de
competències professionals.
Acció 50: crear
l’àrea de competències de medicina de família i d’infermeria de família en els
plans d’estudis de pregrau de les
facultats de medicina i d’infermeria
(Continuarà...)
