Quiron Salud, jugada mestra?

El Grup Quiron Salud ha estat comprat per Fresenius Helios, constituint la companyia europea més gran en el camp de la Salut.

El grup Fresenius Helios compta amb la participació majoritària? d'una fundació sense ànim de lucre

L'Hospital General de Catalunya canvia de propietari

Quiron Salud, el grup sanitari més gran a Espanya i també a Catalunya en el camp de la sanitat privada, ha  estat comprat per l’empresa alemanya Fresenius Helios, també la més gran en aquell país en l’àmbit sanitari.  El resultat de la compra és el Grup sanitari més gran a nivell europeu, que continuarà denominant-se Fresenius Helios a Alemanya i Quiron Salud a Espanya. Sense cap informació oficial que ho confirmi, sembla que dins del grup alemany Fresenius hi ha una fundació sense ànim de lucre que seria l’accionista majoritari del grup amb una participació del 26,4% de les accions i que l’empresa Fresenius Helios  és un operador sanitari participat majoritàriament per Fresenius. Helios per la seva banda és un grup especialitzat en la gestió de centres hospitalaris, que va ser comprat al 2005 per Fresenius, constituint ambdues entitats el grup sanitari més important a Alemanya.

Sempre parlant en hipòtesi, si les coses fossin així, podríem dir que quan es formalitzi la compra, l’Hospital General de Catalunya, la Clínica del Vallès i l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, passarien a ser propietat d’una organització en la que una part de la propietat, no se sap si majoritària, no tindria ànim de lucre. Això comportaria que la interpretació que el departament de Salut fa, en el sentit que les entitats amb ànim de lucre només poden ser contractades complementàriament i sempre que la sanitat pública ho necessiti, segons estableix l’article 5 de la LOSC, no seria una interpretació cent per cent correcta atès que una part de l’empresa propietària de Quiron Salud, hauria deixat de ser una entitat amb ànim de lucre.

Per altre banda, Fresenius, partner del grup Fresenius Helios, és una empresa molt coneguda a Catalunya atès que és una de les dominadores dels serveis de diàlisi concertats amb el CatSalut per la prestació d’aquests serveis a malalts de la sanitat pública, juntament amb la sueca Diaverum. En concret, Fresenius té com a mínim a Catalunya 9 centres de diàlisi concertats amb la sanitat pública catalana.

Com és sabut, el conseller Comin recent nomenat en el càrrec, va prendre la decisió d’escometre “la desprivatització més gran de la història” a Catalunya, eliminant del SISCAT als centres propietat de Quiron Salud (Clínica del Vallès i Hospital General de Catalunya), basant-se en el fet que aquests eren dispositius sanitaris que pertanyien a una empresa privada amb ànim de lucre i a més els seus serveis no eren necessaris perquè hi havia altres centres a la xarxa pública, de titularitat pública, que podien assumir la tasca que aquells estaven duent a terme. Val a dir però, que fins avui, aquesta “desprivatització” està resultant una comèdia atès que si fa o no fa, els malalts que l’Hospital Taulí derivava abans a la Clínica del Vallès, ara els està derivant tots a l’Hospital General de Catalunya. 

La pregunta és, com actuaria el departament de Salut davant d’aquesta nova realitat segons la qual una part de la propietat de l’Hospital General de Catalunya podria no tenir ànim de lucre?. Es replantejarà el conseller Comin la seva decisió, per cert “emparaulada” amb la CUP? (en el decurs de les negociacions que van culminar amb un acord mutant per la fallida investidura del president Mas) I si no s’ho replanteja, expulsarà també a Fresenius de la prestació dels serveis públics de diàlisi?

Seria molt difícil d’entendre que es mantinguessin els contractes amb Fresenius per la diàlisi, i en canvi es prescindís del contracte de Fresenius amb l’Hospital General de Catalunya. És clar que es poden trobar explicacions per a tot, i al conseller Comin no li manca imaginació per a trobar-les, però el problema és que les explicacions a més d’enginyoses, han de ser mínimament coherents, i en aquesta conjuntura la coherència semblaria difícil de trobar. 

En qualsevol cas haurem d’estar amatents a com es van produint els esdeveniments, sobre tot si es confirma que dins de Fresenius hi ha una fundació sense ànim de lucre. Tanmateix no estaria gens malament que el grup Quiron Salud dirigit per l’hàbil Victor Madera, expliqués la situació jurídica real del nou propietari, per no donar peu a especulacions com la que jo mateix acabo de fer, i per la que demano disculpes si les coses acaben sent diferents a com me les han explicat. Tanmateix cal felicitar a Victor Madera, més enllà dels guanys económics que ha aconseguit personalment, que amb aquesta venda intenta consolidar a l’Hospital General de Catalunya dins del SISCAT, però també als quatre hospitals madrilenys de Quiron Salud que també treballen per la sanitat pública madrilenya, col·laboració que podria quedar en entredit en funció del que acabi succeint a Catalunya. Victor Madera elimina a més amb aquesta venda un estigma important que duia el grup Quiron penjat a l’esquena, relatiu al fet que els propietaris finals de Quiron Salut era CVC, un fons de capital risc  amb seu a Londres, i això no era precisament cap garantia per un sistema sanitari públic. Ara, Victor Madera ha canviat al fons de capital risc per una prestigiosa marca sanitària a nivell mundial.  Quin nou argument hauran d’inventar des del CatSalut?


www.rbaestudisiprojectes.cat

El conseller Comin i la transparència

Quin és el cost real de la “desprivatització més gran de la història”?

La “transparència” és un concepte que no necessita ser anunciat prèviament, sinó practicat en el dia a dia   

 

Com cada mes de setembre comença un nou curs a la sanitat catalana. Venim d’un període de tres mesos que pel conseller Comin deuen haver estat el súmmum de la felicitat. Es va poder lluir públicament a finals de juny en la seva conferència a ESADE, i quinze dies després en la Jornada d’informació pública sobre les dades sanitàries on Comin va tenir ocasió de  demostrar les seves dots d’orador, en una intervenció feta al Paranimf de la facultat de medicina de la UB.  Només tres dies després, va continuar el seu lluïment personal  en la presentació dels informes de la Central de Resultats feta a l’auditori AXA de Barcelona i finalment a finals de juliol va arribar al seu dia de màxima gloria quan al Palau de la Generalitat va presentar el Pla de Salut i va ser elogiar públicament pel president de la Generalitat Carles Puigdemont. En total cinc setmanes plenes de protagonisme del conseller, que només va desaparèixer d’escena a finals de juliol quan el CatSalut va presentar les dades sobre les llistes d’espera. En aquesta ocasió, com que les dades no eren prou bones, el conseller Comin va fer mutis i va cedir tot el protagonisme a David Elvira, director del CatSalut. Totes aquestes intervencions del conseller ja varen ser comentades en el blog, i per això no m’hi extenderé.

És normal que després de tantes emocions el conseller Comin s’agafés unes segurament merescudes vacances. Tanmateix mentre ell era de vacances continuaven passant coses, i com en anys anteriors es produïen col·lapses a les urgències de Vall d’Hebron, al Parc Taulí de Sabadell, a l’Hospital del Mar de Barcelona, a l’Hospital de Viladecans, etc. Set mesos de govern del conseller Comin i el problema de les urgències segueix igual... o potser pitjor, malgrat totes les promeses i Plans especials que ell mateix havia anunciat a bombo i plateret. Remarco, pel que segueix, el col·lapse a les urgències de l’Hospital Taulí de Sabadell.

En les seves intervencions de finals de juny i juliol, el conseller Comin va repetir una vegada i un altre la paraula “transparència” insistint en remarcar que volia que aquesta fos la legislatura de la transparència.  Val a dir però que fins avui, de transparència no només no n’hi ha hagut més que en l’etapa anterior sinó que fins i tot n’hi ha hagut menys. Els informes de la Central de Resultats, exercici de transparència i de retiment de comptes al mateix temps, fa ja cinc anys que estan a l’abast de tots els catalans, per tant poca “transparència afegida” en aquesta qüestió. No vull entrar ara en l’opacitat amb que es vagestionar la crisi de l’enterovirus, ni amb altres episodis de poca transparència del Departament de Salut. Em vull centrar amb una de les actuacions “estrella” del conseller Comin d’aquests primers 8 mesos del seu mandat: la famosa “desprivatització més gran de la història” duta a terme després d’expulsar del SISCAT, i per tant, no renovar el contracte amb la Clínica del Vallès.

A hores d’ara, els ciutadans de Catalunya no tenim cap informació al voltant dels costos globals d’aquesta decisió imposada ideològicament pel conseller Comin. Segons ell mateix ha dit en alguna ocasió, el CatSalut fins i tot podria estalviar diners amb aquesta mesura, però això no és “transparència” si aquesta informació no ve acompanyada de les xifres que ho justifiquin. Volem saber quin és el cost afegit que els catalans haurem de suportar com a conseqüència d’haver donat continuïtat a aquesta exigència de la CUP. Volem saber quin és el cost d’una decisió política i apriorística, presa frívolament sense haver-ne estudiat les conseqüències; volem saber en definitiva quina és la capacitat dels nostres responsables polítics a l’hora de gestionar els recursos públics. I ho volem saber amb claredat, sense subterfugis, explicant les xifres reals, que tinguin en consideració totes les despeses addicionals que aquesta mesura ha implicat tals com obres, inversions en equipament, contractació de personal, etc. Volem que el Sr. conseller deixi d’utilitzar el discurs per començar a utilitzar l’anàlisi real de les xifres. I també volem saber les conseqüències sanitàries de la mesura sobre els malalts del Vallès Occidental. De quina manera està incidint aquesta nova situació en l’increment de les llistes d’espera dels malalts de la zona? De quina manera està incidint aquesta nova situació en el col·lapse del servei d’urgències del Taulí quan s’ha començat a deixat de derivar malalts a la Clínica del Vallès?

Quan el conseller Comin ens expliqui tot això, potser sí que haurem d’admetre que alguna cosa està canviant a nivell de l’exercici de la transparència. Mentre tot continuï com fins ara, de transparència, la de sempre...    

La transparència no es manifesta només amb paraules i amb voluntarisme sinó que ha d’anar acompanyada de fets, i avui per avui, al departament de Salut tot són paraules, però els fets significatius en aquest àmbit brillen per la seva absència.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Sense confiança mútua no pot haver-hi entesa

Calen ponts de diàleg entre el sindicat Metges de Catalunya i les patronals

Sinó es troba la manera que els metges sentin que els seus interessos són tinguts en consideració, tard o d'hora, el conveni mèdic serà una realitat.

Aquestes últimes setmanes he tingut ocasió de parlar amb representants de diferents organitzacions que s'assenten a un costat i l'altre de la mesa de negociació del conveni col·lectiu dels centres del SISCAT i com era del tot previsible he trobat com a element comú en el banc de les patronals i en el del sindicat Metges de Catalunya, a la desconfiança. I la conclusió és molt evident; mentre duri aquest ambient de recels mutus la sanitat catalana no podrà anar bé.

Hi ha una cosa que em sembla molt evident, i és que avui en dia a sanitat no es pot arribar a acords sòlids sense els metges, i malauradament des de fa ja molts anys uns i altres (metges i patronals) han equivocat d’una manera molt evident les seves estratègies perquè s'han signat molts acords que afectaven a les condicions de treball dels metges, sense els metges. El sindicat de metges s'ha equivocat perquè en masses ocasions han plantejat reivindicacions no assumibles per la sostenibilitat del sistema sanitari i les patronals perquè en lloc d'intentar convèncer als metges de la inviabilitat de determinats plantejaments, el que han fet és cercar majories a les meses negociadores amb altres sindicats, deixant de banda als metges.

El resultat de tot plegat és evident. Els metges han interpretat, amb raó, que se'ls apartava de la negociació, i les patronals han respirat alleujades perquè han pogut salvar “els trastos”. Però aquesta visió de curta volada de les patronals al final pot representar un inconvenient per l'harmonia del sistema, perquè com és fàcil entendre, els metges, cansats que es tanquin acords sense ells i no es tinguin en compte les seves reivindicacions volen buscar-se la vida pel seu compte i aconseguir el seu propi conveni. I aquesta situació no és gens desitjable. El sistema sanitari és un tot que no s'hauria de parcel·lar a l'hora de la negociació col·lectiva. Si això es produeix, patronals i tots els sindicats presents a la mesa negociadora en seran els responsables per la forma en que cada un d’ells ha actuat.

El resultat doncs d'apartar als metges de la negociació ha generat la necessitat que els metges siguin escoltats i tinguts en compte a l'hora de negociar, i per tant, per poder assegurar-se que això serà així els metges exigeixen el seu propi conveni, de manera que aquells que en el seu moment van "maniobrar" per cercar majories alternatives (sense els metges) en les meses de negociació són els autèntics responsables que ara el conveni mèdic el tinguem trucant a la porta. També hi ha qui diu que si els metges aconsegueixen el seu propi conveni, al darrere vindran les infermeres reclamant el seu. I potser tinguin raó els que pensen així sobretot si en les negociacions futures es margina, com s'ha fet amb els metges, els interessos de la infermeria.

El que està clar és que vingui o no el conveni mèdic ambdues parts haurien de mirar de refer la confiança perduda. Els recels actuals s'han d'acabar, i cal instaurar un nou estil de negociació basat en el diàleg i en la concòrdia. Es pot discrepar, només faltaria, però el que no es acceptable és utilitzar estratègies lícites però poc ètiques, per aconseguir les seves respectives finalitats.

Recuperar aquesta confiança no és una tasca fàcil, i no veig la manera de poder-la refer, sobretot si ambdues parts no veuen clarament la necessitat de construir ponts de diàleg entre ells. Segurament converses primer informals per intentar apropaments, i després ja més formals per encarar futures negociacions podria ser un camí. Sigui com sigui, el que no pot ser és intentar una vegada més jugar amb la bona fe de la gent. Dins del col·lectiu mèdic encara cou aquella famosa taula de negociació exclusivament mèdica, on s'havien de negociar les especificitats dels metges, i en la que els acords als que s'arribés, es consideraven definitius i havien de ser portats tal qual a la taula negociadora del conveni i incorporats al mateix sense possibilitat de ser canviats. Aquells enganys també han col·laborat a crear la situació de desconfiança actual, i són una mostra molt clara del que no s'ha de fer.

Fa poques setmanes la cúpula directiva de Metges de Catalunya ha estat renovada, i unes setmanes abans també hi va haver renovació del màxim responsable de la patronal CAPSS del Consorci de Salut i Social de Catalunya. A la UCH, l’altre de les patronals amb un pes significatiu en la negociació del conveni, encara hi ha alguna persona que té un paper important en el procés negociador, que ha estat present probablement en la negociació de molts (sinó tots) els convenis col·lectius de la XHUP.  Potser un canvi de cares en la negociació, si bé acompanyat d’un canvi d’actituds podria ser positiu per aconseguir que les malfiances existents passessin a ser coses del passat.

Tant de bo, uns i altres siguin capaços d’apropar postures i canviar actituds; sinó, avís a navegants: el conveni mèdic està a la cantonada...

www.rbaestudisiprojectes.cat