Escrit conjuntament per el Dr. Toni Iruela
i Ricard Bosch
El Departament de Salut explica en el Parlament als grups polítics, els esbossos de com s’haurien d’estructurar en el futur els òrgans de govern d’aquestes dues organitzacions
Segons
va publicar fa pocs dies “Diario Médico” la secretaria general del Departament
de Salut Roser Fernàndez, acompanyada pel gerent de l’ICS Dr.
Casanovas i del gerent del l’Hospital Clínic Dr. Piqué, es van reunir amb els
grups polítics del Parlament, de forma privada, per tal d’explicar en quin
estat es trobaven els projectes de reforma organitzativa d’ambdues
institucions.
 |
| La secretària general del Departament de Salut Roser Fernandez va presentar als partits polítics representats al Parlament els trets bàsics de la reforma de l'ICS i Hospital Clínic |
Abans
d’entrar en el contingut de les explicacions que es va donar als Diputats, val
a dir que continuem davant d’un problema no resolt: la definició de cap
on van les empreses públiques i consorcis (EPiC). En aquest blog, s’ha explicat
en més d’una ocasió que la finalitat inicial dels consorcis de salut era la de
facilitar un procés de presa de decisions àgil, fugint de les rigideses
derivades de l’Administració, de la comptabilitat pressupostària i d’una
plantilla composta de personal estatutari. A llarg del temps, les EPiC han
acabat esdevenint un element més de l’Administració Pública en part degut a
l’aparició de la directiva europea anomenada SEC 95, i de l’altre banda per la
progressiva presa de poder dels interventors de la Generalitat sense que a
nivell polític ningú els hagi volgut/pogut aturar. Tot plegat, l’objectiu
inicial i que justificava l’aparició d’aquesta fórmula jurídica del consorci,
ha estat reconduït cap a unes organitzacions que no són més que un apèndix de
l’Administració Pública, fet que dificulta enormement (per no dir impedeix) la
gestió i el procés de presa de decisions.
A
partir d’aquesta realitat, sembla que el Clínic es voldria estructurar d’una banda en una fundació privada per la gestió assistencial pròpiament dita,
juntament amb un consorci exclusivament patrimonial. En la fundació privada hi
participarien els professionals del centre i la societat civil (i no la
Generalitat) i el consorci patrimonial incorporaria els edificis i estaria
constituït per la Universitat de Barcelona i la Generalitat. D’aquesta manera
la fundació podria actuar amb criteris de gestió empresarial, mentre que les
rigideses administratives restarien en el consorci patrimonial. Seria en tot
cas una manera d’estalviar-se les cotilles administratives derivades de la
intervenció de la Generalitat.
 |
| l'Hospital Clínic de Barcelona |
Davant
d’aquest plantejament apareixen preguntes: i què passa si les inversions que
pugui requerir la fundació de gestió, són superiors a les quantitats que el
consorci patrimonial pugui posar a la seva disposició? De qui són els
equipaments tecnològics de l’hospital? Qui els reposa? Qui assumiria els
risc en cas de pèrdues derivades de l’explotació? La Fundació de Gestió hauria
de presentar-se a un concurs públic per adjudicar-se la gestió del centre?
Aquesta
idea del Departament de Salut, és més senzilla que formular de bell nou els
consorcis sanitaris amb l’objectiu d’evitar que els sigui d’aplicació la
directiva SEC 95?. I preguntar-se el perquè de la presència de la Generalitat
en el consorci actual? Què hi pinta la Generalitat avui en dia en els consorcis
sanitaris? És necessària la seva presència?
Com
es pot veure falta definició en la proposta i apareixen molts interrogants
sense resposta. Segur que caldrà seguir-ne parlant per trobar la millor fórmula
de gestió per l’Hospital Clínic.
I
l’ICS? Quines idees planteja el Departament de Salut? Doncs sembla que no han
variat massa de les que ja ens havien explicat en l’època d’en Josep Prat. Volen trossejar l’ICS en 22 empreses públiques, 7 d’elles hospitalàries, una
per cada hospital de l’ICS, ajuntant en una de sola Bellvitge i Viladecans, i
altres 15 empreses públiques que gestionarien l’assistència primària. D’entrada
els representants del Departament de Salut van anunciar que començarien per les
dues que han estat objecte d’una prova pilot: la de l’Hospital Arnau de
Vilanova de Lleida, i les 23 àrees bàsiques de salut de les comarques de
Girona.
L’objectiu
d’aquesta atomització de l’ICS seria el dotar a aquestes empreses d’una
autonomia de gestió que ara no tenen, i aconseguir que amb el temps el personal
sigui laboral i no estatutari/funcionari a través d’una substitució progressiva
del personal començant per tots els interins que hagin d’entrar de bell nou.
Caldria doncs esperar 25 anys, tota una generació, per aconseguir aquest
objectiu...I ho deixem amb punts suspensius, per que aquesta decisió ja es va
prendre als anys 1988/89 per tot l’ICS. Va succeir que pocs anys més tard, un
secretari general del Departament va pactar el contrari amb els sindicats i de
sobte una bona quantitat de contractats laborals que s’havien incorporat al
sistema, van passar tot d’una a ser funcionaris quasi per “art de màgia”. Per
tant, tot i acceptant la voluntat de que les coses fossin així, no existeix cap
garantia que ho acabin sent.
 |
| La seu central de l'ICS a Barcelona. |
Però
hi han més interrogants: per més que els serveis corporatius de l’ICS facin de
paraigües de les 22 empreses, i que les compres siguin comunes, i que s’intenti
tota la coordinació que es vulgui, el mantenir l’autonomia de gestió en
22 empreses i fer-ho compatible amb que hi hagin condicions que forçosament
hagin de ser iguals en les 22 empreses ens sembla una utopia absoluta.
I
què passaria amb la compra de serveis? Què se li demanaria a la primària i què
als hospitals? Si la compra de serveis a primària està més ben remunerada que
la dels hospitals, no seria lògic que els “guanys” puguin repartir-se entre
ambdues línies d’activitat?
Però
els inconvenients van més enllà: i el “contínuum assistencial”? Aquesta
proposta comporta que Primària i Hospitals continuïn donant-se l’esquena com de
fet està passant a alguns llocs de Catalunya. Els enfrontaments i desconfiances
entre professionals dels dos àmbits assistencials estan a l’ordre del dia, i
exemples n’hi ha bastants.
Què
passarà si una empresa de primària poc resolutiva envia excessius malalts al
servei d’urgències de l’Hospital? La manca de coordinació entre la
primària i l’hospital pot acabar comportant uns increments de despesa molt
importants. I si els de l’hospital no accepten el diagnòstic de la primària i
volen repetir les proves? I si els de l’Hospital no es fan responsables
juntament amb els de la primària de la gestió de farmàcia?
 |
| L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, serà una de les proves pilot que l'ICS vol dur a terme |
Avui
en dia, la previsió es que Catalunya es doti de 6 o 7 vegueries. Què
passaria si les actuals gerències territorials de l’ICS es convertissin en
gerències de vegueria i l’abast de l’empresa pública fos la vegueria,
incorporant en el seu sí tots els dispositius assistencials de l’ICS tant de
primària com hospitalaris? Per què no transformar el que ja existeix en lloc de plantejar un esquema amb 22 empreses públiques, que amb el temps corre el risc
de convertir-se encara en més monstruós del que ja és?
En
definitiva moltes preguntes sense resposta, molts interrogants, poca claredat
en els plantejaments i moltes afirmacions poc sustentades en criteris que
es puguin acceptar per una majoria. Sincerament opinem que si es vol avançar
amb consens, si es volen fer les coses assenyadament cal obrir un debat
ampli, en el que hi han de participar els polítics, però també els tècnics i
els professionals i que hauria de buscar acords en temes com:
Forma
de governança de les Institucions Sanitàries
El
paper de la Generalitat en els consorcis
La
participació dels professionals
Objectius
dels sistemes de compra de serveis
L’organització
territorial del sistema de salut,
Etc...
