Segona part de la conversa amb Alba Brugués presidenta de l’AIFiC

Alba Brugués:

"L'ENAPISC, si es pot dur a terme, és una molt bona proposta per millorar l'assistència primària, tot i que avui és només un recull de bones intencions". 

“L’especialitat d’infermera familiar i comunitària ha de ser la base de l’èxit del que pot ser la segona reforma de l'assistència primària”.

“Per això es necessiten més unitats docents per formar totes les infermeres que faran falta”.

“Les infermeres necessitem més visibilitat en els àmbits on es prenen les decisions”.

“Metges i infermeres ens hem de posar els uns al costat dels altres; ningú és superior a ningú”.

“A la primària una bona part del pes de l’assistència recau sobre la infermera i l'ENAPISC no ho transmet amb prou claredat”.  

(...Continua de l’entrada anterior)

A més d’aspirar a un decret de prescripció infermera que respongui satisfactòriament a les expectatives de la infermeria catalana, Alba Brugués des de la presidència del’AIFiC es planteja altres reptes: enfortir el lideratge de la infermera també a nivell del departament de Salut i consolidar l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària com un autèntic element de canvi en el que es pot considerar com la segona reforma de l’atenció primària de salut. Per això la conversa va virar cap a la presentació de l’ENAPISC que Alba Brugués en general valora positivament tot i que pel moment no deixa de ser un recull de bones intencions.

D’entrada Alba Brugués em va aclarir un dubte que el dia de la presentació no em va quedar gens clar. Es tracta dels anomenats “equips de referència” que en realitat es pot resumir dient que un ciutadà passarà a tenir com a professionals de referència a dos metges i dues infermeres. És a dir, fins ara cada metge tenia assignat un determinat “cupo” de malalts i a partir del moment en que entri en vigor la reforma anunciada, els metges i les infermeres assignades compartiran dos “cupos”. D’aquesta manera s’assegura que cada ciutadà pugui ser vist indistintament per dos metges i dues infermeres. A aquests equips s’hi afegirà a més un administratiu sanitari i un treballador social. En la meva opinió els ciutadans que es senten còmodes amb el metge que tenen assignat i la i infermera de suport, continuaran anant al seu metge habitual, i només quan aquest estigui de vacances o de baixa laboral acudiran a l’altre metge o infermera que els correspondrà. La situació serà per tant la mateixa d’ara, perquè el malalt es trobarà amb una persona al davant que tot i ser el seu “metge de referència” no hauran tingut cap contacte abans com succeeix ara amb els substituts.

Un tema que Alba Brugués troba insuficient és el de l’autonomia de gestió que en el límit hauria de permetre que els equips d’atenció primària poguessin organitzar la seva feina de la manera que entenguessin més adequada i gestionar el seu pressupost a canvi d’aportar uns bons resultats en salut que fossin eficients des del punt de vista de la seva sostenibilitat. Tanmateix caldrà introduir modificacions en el contracte entre el CatSalut i els equips d’atenció primària i entre elles caldrà revisar els objectius de la part variable. Alba Brugués posa un exemple clar per il·lustrar-ho. Explica que entre els objectius n’hi ha un  que estableix que un determinat tant per cent  de malalts terminals no oncològics han de ser vistos per el PADES. On queda davant d’aquest objectiu l’autonomia de gestió?

Infermeres amb l'especialitat d'infermera familiar i comunitària formades
en les 14 unitats docents que existeixen avui en dia 

L’ENAPISC aporta també bones notícies com per exemple que totes les infermeres que treballin a la primària hauran de tenir l’especialitat de infermeria familiar i comunitària. Tot i això considerant que aquest any a Catalunya, les 14 unitats docents existents posaran a disposició del sistema sanitari 44 noves infermeres amb l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària, caldrà que per aconseguir que les quasi 5.000 infermeres que treballen actualment a l’assistència primària a Catalunya tinguin el títol de l’especialitat, es continuïn fent les proves de competència a les infermeres que actualment treballen a la primària i acreditar així a qui les superi com a especialistes d’infermeria  familiar i comunitària. També és necessàri augmentar el nombre d’unitats docents de l’especialitat.

Alba Brugués recorda que “quan als anys 80 es va fer la reforma de la primària aquesta es va  fonamentar en posar metges de família en el sistema i això va ser un  gran encert i va estar en la base de la reforma; ara cal aprofitar que ja tenim l’especialitat d’infermera familiar i comunitària per fer que aquestes representin l’autèntica segona reforma de la primària, i que sigui tan exitosa com ho va ser la primera”.

Respecta a l’ENAPISC a Alba Brugués li agradaria que es reconegués un major pes de la infermeria en l’assistència primària, i això aquest pla fins avui no ha transmès. “L’assistència primària ha de ser molt de la infermera atès que el nostre paper és el de cuidar a la gent” afegeix.

Mica en mica en la conversa anem transitant cap a l’altre tema que forma part dels objectius de la presidenta d’AIFiC, que no és altre que fomentar el lideratge de la infermeria, en condicions d’igualtat amb el metges i colze a colze amb ells. “Ens hem de posar els uns al costat dels altres; tots som importants i ningú està per sobre de ningú”. Comenta que recentment s’ha presentat en el congrés internacional d’infermeria un estudi que demostra que la mortalitat disminueix en aquells llocs on hi ha una major dotació d’infermeres, i que quan aquestes són substituïdes per auxiliars de clínica, la mortalitat augmenta. Això es produeix perquè en aquests cassos les infermeres han de revisar la feina que fan les auxiliars i per tant no poden fer íntegrament la seva pròpia feina.

Rati infermeria/metges a l'any 2009, segons el professor Vicenç
Ortún publicat a l'article "la enfermeria en el mundo que viene"
de la revista Enfermeria Clínica 

Alba Brugués reivindica més infermeres no tan sols a l’assistència primària i ho justifica dient que a Catalunya la dotació d’infermeres presenta un dels ràtios més baixos a Europa, mentre que la ràtio infermera/metge és de les més baixes. Ha vist amb satisfacció que el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) hagi tingut en consideració el paper de la infermeria en aquest àmbit, tot i que reclama una major presència en els òrgans de decisió del departament de Salut.