La Llei de Sanitat universal...

El conseller de Salut ha fet aprovar la primera Llei del seu mandat.

Tot i la propaganda i gesticulació del conseller Comin i d’Esquerra Republicana de Catalunya al voltant d’aquesta Llei, la situació pel que fa a l’accés dels immigrants al sistema sanitari públic, en la pràctica canvia molt poc respecte a la situació que tenien anteriorment.

La setmana passada, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Accés Universal al Sistema Sanitari, amb una àmplia majoria de la que només es varen desmarcar el PPC, oposant-se a la Llei, i Ciutadans que va optar per l’abstenció. Què aporta aquesta Llei, respecte a la situació existent anteriorment a Catalunya?

Al juliol del 2015, el CatSalut va dictar la Instrucció 08/2015 que regulava les condicions  per accedir a l’assistència sanitària de cobertura pública als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenien la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut. Aquest instrucció establia que per tenir accés a la cartera íntegra de serveis del CatSalut s’havia d’acreditar que la persona estava empadronada a qualsevol poble de Catalunya com a mínim tres mesos abans de sol·licitar l’assistència. Tanmateix els menors de 18 anys hi podien accedir a partir del moment de l’empadronament sense el requisit dels tres mesos. Val a dir que qualsevol persona empadronada a o no, tenia garantida l’atenció als serveis d’urgències que li seria prestada gratuïtament fins al final de l’episodi. Aquesta era, d’una manera molt resumida la situació existent abans de la promulgació de la primera llei Comin.

El CatSalut va elaborar aquesta normativa per mirar de pal·liar les conseqüències tan negatives que es derivaven del reial decret-llei del 2102 que el govern espanyol va aprovar, deixant fora dels sistema sanitari a moltes persones vingudes de fora... i algunes fins i tot de dintre. Ja en aquell moment Boi Ruiz, llavors conseller de Salut, va anunciar que a Catalunya es garantiria l’atenció als immigrants

Què ha canviat substancialment amb la nova Llei?

El fet més destacable és que s’elimina l’obligatorietat dels tres mesos previs d’empadronament, per tant es podrà accedir des del primer moment a qualsevol nivell de l’assistència sempre que s’estigui empadronat. Ben mirat, en la pràctica estem com abans que s’aprovés la Llei atès que la Instrucció del CatSalut vigent aleshores, permetia l’accés a urgències a qualsevol persona sense necessitat de cap marge de temps d’empadronament, assegurant la gratuïtat de l’atenció fins al final de l’episodi.

Aquesta mesura introduïda per la Llei beneficia exclusivament a les persones que tenien dificultats per obtenir el certificat d’empadronament. La nova Llei manté doncs la obligatorietat de l’empadronament tot i que obre altres possibilitats per determinar l’arrelament de les persones a qualsevol territori català, en el cas que no pugin disposar d’un certificat d’empadronament. Aquestes possibilitats quedaran reflectides en el Reglament que haurà de desenvolupar la Llei i que pel moment no han estat explicades.  

Un altre novetat dela nova Llei és el reconeixement del dret a accedir a la sanitat pública als catalans residents a l’estranger quan aquests tornen temporalment a Catalunya, i que abans de l’aprovació d’aquest Llei, perdien els drets a ser atesos després de 6 mesos sense cotitzar. Disposaran d’una targeta sanitària que tindrà una vigència de 2 mesos. El requisit per poder disposar d’aquesta targeta de vigència temporal serà el d’estar inscrits en el registre de catalans a l’exterior. 

Segurament la Llei deu entrar també a regular la situació d’altres col·lectius, que sense ser emigrants havien quedat fora de les prestacions del sistema sanitari públic com és el cas de les ordes religioses i del professionals en exercici lliure no afiliats al RETA, si tenien ingressos superiors als 100.000 € anuals.

Per tant més que parlar d’una nova llei, estem davant d’un recull de normativa legal sobre la matèria, que ja existia, a la que se li ha fet un retoc per aquí i un retoc per allà, se li ha afegit un retalla i enganxa, i se li ha donat forma de Llei. El guany principal està doncs en la categoria del precepte que regula aquesta matèria: ara tenim una Llei on abans teníem dues instruccions del CatSalut i un reial decret llei estatal. Jurídicament és una millora notable, però de cara als immigrants, en la pràctica, si fa no fa, estem on érem.     

La Llei, tanmateix significa un risc en el sentit que una mal ús de la mateixa podria afavorir el turisme sanitari. Des del departament de Salut asseguren ser conscients que en un món globalitzat universalitzar l’assistència sanitària incrementa els risc de pràctiques fraudulentes. Caldrà estar dons amatents a que apareguin organitzacions mafioses que amb la falsa aparença d’innocents o-ena-ges es dediquen a portar gent malalta a casa nostra enriquint-se ells a canvi de la nostra bona fe.

Tot i així, la Llei té encara un altre perill: la recorrerà el govern espanyol?