La llibertat d’expressió al Departament de Salut

Al Parlament de Catalunya, el conseller Comin desautoritza al gerent territorial de l’ICS a Tarragona i posa en qüestió la llibertat d'expressió

Segons Comin, tot el sistema sanitari català té instruccions de no concedir entrevistes als mitjans de comunicació sense l’autorització prèvia del gabinet de comunicació del conseller. 

L’últim Ple del Parlament va registrar una pregunta del diputat Jorge Soler del grup parlamentari de Ciutadans, relativa a l’entrevista que Diari de Tarragona havia fet al gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona. En aquesta entrevista Rafel Gràcia explicava que en la seva opinió “si analitzem la ràtio de la plantilla amb relació a la població atesa, ens adonarem que els metges dels centres d’atenció primària de Tarragona no tenen un problema de carga de treball”. Aquesta frase, que llegida literalment no hauria de significar cap greuge, atès que fa referència al nombre de ciutadans que correspon a cada metge, pot comportar tanmateix que alguns metges es trobin amb una càrrega de treball molt elevada si els ciutadans que té assignats són més freqüentadors que la mitjana o si el tant per cent de majors de 65 anys és superior a la mitjana, o ambdues coses a la vegada. El problema pot agreujar-se si a més hi ha places no cobertes i els cupos estan repartits entre diferents metges. Però la crítica a les paraules del gerent no hauria d’anar més enllà que aquesta matisació, si és cert que el "cupo" que té assignat cada metge és un "cupo" correctei que totes les places estan cobertes adequadament.

El problema apareix quan el periodista canvia el sentit de la frase de Rafael Gràcia i encapçala l’entrevista amb el títol “Els metges de primària de Tarragona no tenen carga de treball”. El periodista elimina unes quantes paraules i construeix un titular que permet una lectura que no es correspon amb el que Rafael Gràcia estava comentant en l’entrevista.

Però el més greu del cas és que el conseller Comin, al ser interpel·lat al Parlament sobre el titular de l’entrevista del Diari de Tarragona (no sobre la frase realment dita pel gerent) respon textualment:   

“No comparteixo aquest titular i de fet es un titular amb una entrevista que no comptava amb l’autorització expressa del gabinet de comunicació del departament quan tot el sistema sanitari català té instruccions de no concedir entrevistes als mitjans de comunicació sense l’autorització prèvia del gabinet. Per això hem demanat explicacions per aquesta entrevista, pel fet que s’hagi produït i pel seu contingut”.

La primera lectura de tot plegat és que el conseller Comin no s’havia llegit l’entrevista, i desconeixia que és el que el gerent havia dit exactament. El que alguns mitjans han qualificat com una “desautorització del gerent de l’ICS a Tarragona” en realitat era el desconeixement de conseller (i probablement dels seus assessors en matèria de comunicació) sobre el contingut de l’entrevista. És evident que de les paraules del gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, no se’n pot derivar una petició d’explicacions com va insinuar el conseller en la seva resposta al diputat de Ciutadans. El que Rafael Gràcia estava dient, no era cap barbaritat.

Rafael Gràcia és el gerent territorial de
l'ICS al Camp de Tarragona  

La segona qüestió és encara molt més greu, i afecta de ple a la llibertat d’expressió. Què és això que tot el sistema sanitari català té instruccions que per fer entrevistes amb els mitjans de comunicació cal l’autorització prèvia del gabinet de comunicació del conseller? Però en quin país estem! Quan el conseller va donar aquesta resposta en seu parlamentària, al diputat Jorge Soler li varen mancar reflexos. Calia demanar la reprovació immediata d’un conseller que no respecta la llibertat d’expressió. Aquest és el nou país que vol construir el conseller Comin?

L’atac contra la llibertat d’expressió del conseller tal com ell mateix indica inclou a tot el sistema sanitari català. Fa referència a tots els dispositius sanitaris de titularitat pública tant siguin de l’administració com els municipals o d’altres ens públics, i als de titularitat privada. Si ja seria prou greu limitar la llibertat d’expressió als centres “propis”, què dir si a més es fa als centres en els que ni ell ni el seu departament no formen part de la propietat? A punt d’esgotar la segona dècada del segle XXI, no és pot tolerar que ningú actuï amb aquesta prepotència.

L’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans estableix que "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres". Qualsevol persona té dret a expressar idees i opinions lliurement i sense censura. Per més que el conseller Comin ho vulgui impedir.   

Vull pensar que el conseller Comin va tenir un mal dia, i que si aquesta instrucció existeix (alguns gerents d’EPiC no varen voler signar el Codi de Conducta tal qual els ho varen proposar i van afegir alguna reserva preservant la llibertat d'expressió quan va entrar en vigor la llei de Transparència), la revoqui amb caràcter immediat. Un demòcrata no pot actuar així.