Barcelona i l’Agència Europea del Medicament (EMA): un somni impossible?

La EMA genera al seu voltant una activitat econòmica molt important i aporta un prestigi científic que seria ideal per rellançar la ciutat en base a un valor afegit de gran qualitat. Entre tots hauríem de fer possible el somni

Tanmateix l’Ajuntament barceloní, ha de resoldre urgentment algunes qüestions pendents que poden dificultar una decisió favorable. Aconseguir que la EMA s’ubiqui a Barcelona implica deixar de banda derives ideològiques i posar en valor la promoció internacional de la ciutat, la generació d'activitat econòmica i científica i per tant, el futur de molts barcelonins.  

L’Agència Europea del Medicament (EMA) és un organisme de la unió Europea que té com a objectiu contribuir a la protecció de la salut pública i animal vetllant per que els medicaments d’ús humà i veterinari siguin segurs, eficients i d’alta qualitat, i autoritzar-ne quan s’escau, la seva comercialització. Quan l’Agència va ser creada a l’any 1995, Barcelona va ser candidata a albergar-ne la seu, però una defensa de la candidatura barcelonina feta amb poca convicció per part del  govern espanyol i els “canvis de cromos” entre estats per repartir-se el botí dels diferents organismes europeus van acabar situant l’EMA a la ciutat de Londres. Com a conseqüència de tots aquests tripijocs a Espanya hi va anar a parar l’Agència Europea  de la Seguretat i Salut en el treball amb seu a Bilbao, l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior amb seu a Alacant, L’Agència Comunitària de Control de Pesca situada a Vigo, el Centre de Satèl·lits de la UE ubicat a Torrejón de Ardoz (Madrid) i la “Fusion for Energy” situada a la ciutat de Barcelona que va rebre aquest premi de consolació.

Aviat farà un any que els britànics varen votar la seva sortida de la UE, coneguda popularment com a “Brexit” i aquest nou escenari acaba comportant que la Gran Bretanya perdi tots els organismes europeus ubicats en el seu territori, Agència Europea del Medicament inclosa. Aquesta circumstància situa novament a Barcelona en la carrera per ser designada seu de la EMA. Per això, tan bon punt es va començar a rumorejar que l’EMA deixaria la Gran Bretanya per ubicar-se en algun país europeu, diferents ciutats varen començar a posicionar-se per poder albergar la seu d’aquest organisme de la Unió Europea.  A  més de Barcelona han mogut fitxa per posicionar-se a la línia de sortida Viena, Frankfurt, Lille, Estocolm, Copenhaguen, Amsterdam, Lisboa i Dublín entre altres candidates. Però a més s’ha de tenir en compte altres possibilitats derivades del fet que la UE ha ampliat el nombre d’Estats membres, i alguns dels nous estats recentment integrats a la Unió no disposen de cap organisme europeu en el seu territori, fet que pot comportar que a més de les ciutats esmentades puguin sorgir altres ciutats candidates ubicades en els nous països integrats a la Unió Europea. Aconseguir la designació no és en cap cas una tasca fàcil.

Pel que respecta a les possibilitats de Barcelona, el president espanyol Mariano Rajoy va proposar formalment per escrit l’oferiment de la ciutat de Barcelona per ubicar-hi l’Agència Europea del medicament, i les autoritats catalanes (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) varen oferir la “torre Agbar” com a seu de l’EMA. Per altre banda, la ministra espanyola de sanitat és la catalana Dolors Montserrat, que tot i ser del PP s’ha pres seriosament la candidatura de Barcelona. Ella mateixa, el conseller de  Salut Antoni Comin i Jaume Collboni regidor de l’Ajuntament de Barcelona varen fer un viatge a primers de maig a Londres per oferir la ciutat a les autoritats de l’Agència. El representants de la candidatura de Barcelona varen sortir força esperançats de la trobada i més després de conèixer que una enquesta feta internament als treballadors de la EMA dona a Barcelona una posició de favorita en les seves preferències. La decisió sembla que es prendrà a la tardor vinent i el trasllat podria acabar dos anys després de presa la decisió.

Certament estem davant d’una oportunitat de gran interès. A Catalunya sembla que en general s’ha entès molt bé que significaria per la ciutat de Barcelona que l’Agència Europea del Medicament aterri finalment a la ciutat. A la seu londinenca de l’EMA avui hi treballen unes 900 persones i al seu voltant es mouen unes 1.600 empreses moltes de les quals també es mouran cap allà on vagi finalment l’Agència. L’activitat que diàriament du a terme l’EMA comporta que hi hagi més de 40.000 persones que la visiten cada any, amb l’efecte afegit que tot això té per hotels, restaurants i altres activitats econòmiques. Es tracta per tant d’una oportunitat única.    

Per això hi ha a Catalunya tanta unanimitat no només política a l’hora de demanar una decisió favorable a les aspiracions de la ciutat. A banda de la Generalitat i l’Ajuntament, el món acadèmic i professional, representat pels col·legis de metges, farmacèutics, economistes i enginyers s’han ofert a sumar esforços per aconseguir aquesta important fita. Fins i tot el recent creat Cercle de Salut celebrarà properament un dels seus debats al voltant de la qüestió.  El consens polític i social és clau per aspirar a l’èxit, però també cal que la ciutat ofereixi unes condicions òptimes per facilitar la decisió a aquells que l’han de prendre. Comunicacions, capacitat hotelera, col·legis internacionals, qualitat de vida, un edifici emblemàtic en el que hi cabrien els 900 treballadors de l’Agència. Tot sembla que quadra perfectament, però... malauradament hi ha un però que no és altre que la manca de sensibilitat d’un Ajuntament que sembla tenir altres prioritats. El conflicte que Ada Colau i la seva gent han organitzat amb els hotels, que pot incidir negativament en la capacitat hotelera de la ciutat; el problema  derivat de les obres de la plaça de les Glòries al peu mateix de la torre Agbar que pot esdevenir etern, o els impediments que la ciutat està imposant al turisme, creant una imatge internacional d’hostilitat dels barcelonins als turistes i visitants, són elements que no ajuden  gens a una decisió favorable.

Mira que si Barcelona perdés aquesta oportunitat històrica, per culpa de la incompetència de qui avui governa la ciutat...

Video de presentació de l'EMA