L’Hospital de Reus no sap que vol ser quan sigui gran

La plantilla de l'Hospital, que fins fa poc aplaudia que el CatSalut “se’ls quedés”, ara comença a mobilitzar-se per reclamar el manteniment dels seus privilegis.

Estem segurs que la solució dels problemes de Reus passen per incrementar els llits sociosanitaris?

Fa algunes setmanes els treballadors de l’Hospital Sant Joan de Reus varen organitzar una manifestació per queixar-se d’una situació que de per se ja és millor que la que viuen altres hospitals del SISCAT. En efecte, els treballadors de l’Hospital Sant Joan de Reus i l’empresa propietària (l’Ajuntament reusenc) tenen un conveni laboral propi que com  és obvi millora les condicions laborals dels treballadors respecte de les que tenen els centres acollits al conveni col·lectiu del sector. És per això que les reduccions salarials aplicades als treballadors subjectes al conveni del sector no s’han aplicat a l’Hospital de Reus amb la mateixa intensitat, i entre elles les DPO, que els treballadors de l’Hospital de Reus han vingut cobrant fins fa poc quan els seus companys del SISCAT fa anys que no les cobren si el centre no té assegurat l’equilibri econòmic i pressupostari.

Recordem que quan la situació de l’Hospital de Reus va esdevenir dramàtica des del punt de vista de la seva viabilitat econòmica, els treballadors varen demanar que la Generalitat intervingués el centre sanitari. Mesos després vàrem saber que l’Ajuntament de Reus i la Generalitat constituirien conjuntament un ens (un consorci públic) i aquesta decisió fou aplaudida pel comitè d’empresa, que esperava sens dubte que això arreglaria tots els seus problemes, i permetria mantenir els seus privilegis. Ara, han vist que les coses no són exactament com ells voldrien, i que l’Hospital necessita un Pla de viabilitat tal com havia plantejat l’equip directiu anterior que va ser cessat precisament per proposar mesures correctores en tots els àmbits: recursos humans, cartera de serveis, etc.

Paral·lelament a aquest conflicte plantejat pels treballadors, hem sabut que el CatSalut ha decidit ampliar el  nombre de llits sociosanitaris contractats fins a un màxim de 72 llits, sembla que amb 15 llits de malalts subaguts. Més enllà de la necessitat d’incrementar el nombre de llits sociosanitaris a la comarca, que cal suposar que és una necessitat que el CatSalut té ben identificada, el dubte sorgeix quan es planteja si aquesta solució millorarà o empitjorarà la sostenibilitat de l’Hospital Sant Joan de Reus. És sabut que atendre malalts sociosanitaris amb mentalitat d’hospital d’aguts encareix el procés del malalt, que es veu sotmès a una medicalització excessiva del seu problema de salut. Mentre en els hospitals d’aguts l’atenció mèdica esdevé bàsica, en els centres sociosanitaris és l’activitat d’infermeria la que té més pes en el procés d’atenció al malalt, i això incideix d’una manera molt clara en al cultura del centre i en els costos del servei.

Aquells centres hospitalaris d’aguts que disposen d’unitats sociosanitàries tenen dificultats en assegurar la sostenibilitat de la unitat, mentre que els centres sociosanitaris, amb una cultura de funcionament diferent aconsegueixen millors resultats pel que fa a la sostenibilitat, sense que els resultats en salut d’uns i altres siguin diferents. És evident que les tarifes que es paguen per aquests malalts tenen a veure molt directament en la sostenibilitat de les unitats, però resulta evident també que els centres sociosanitaris en general se’n surten millor que els centres d’aguts que tenen unitats sociosanitàries, i la raó no és altre que aquesta cultura de funcionament diferent. Per tant, incrementar la capacitat sociosanitària d’un centre d’aguts com l’Hospital de Reus no sembla que sigui la millor manera d’actuar per millorar les seves delmades finances.  

Està clar que el conflicte reusenc es planteja per diferents motius. Ja he explicat més amunt que el comitè d’empresa sembla que encara no han entès res, i no s’adonen que el futur serà diferent, i que si a través d’un consorci la Generalitat es fa càrrec de l’Hospital no és perquè ells puguin mantenir els seus privilegis sinó per assegurar que la gestió de l’Hospital es fa sota els mateixos paràmetres que la dels altres consorcis sanitaris del Servei Català de la Salut.

Un altre motiu que està en la base de la situació actual s’ha de buscar en el tarannà dels polítics reusencs. Estan obstinats a mantenir la cartera de serveis actual de l’Hospital, sense voler assumir que aquesta cartera cal adaptar-la a les necessitats reals de la població a la que l’Hospital presta serveis de salut. Com s’ha dit moltes vegades, la qualitat de l’assistència es veu molt reforçada quan una casuística suficient incrementa l'expertesa dels professionals.  

Però la responsabilitat dels polítics no acaba aquí. Què fan els polítics de Reus condicionant la gestió de l’Hospital. Els problemes importants de l'Hospital han fet acte de presència des que els polítics varen decidir intervenir. Primer reclamant un hospital més gran del que calia; segon impedint que un equip directiu implementès les mesures correctores per assegurar la viabilitat del centre, tercer acceptant propostes sindicals per mantenir determinats privilegis dels treballadors i finalment, no volen renunciar a una cartera de serveis que no s'adiu amb les necessitats de la població fet que impedeix remodelar la plantilla i disminuir costos. Diu una dita castellana “zapatero a tus zapatos” .