Contestació contra la que podria ser la segona llei de l’etapa del conseller Comin al departament de Salut

  

Unió Catalana d’Hospitals, Comissions Obreres de Catalunya i Marea Blanca de Catalunya, contra la futura de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària.

Una llei que suscita el rebuig d’una de les patronals més important del sector salut, d’un dels sindicats majoritaris del sector sanitari i d’un col·lectiu manipulat per agitadors socials, és, sense cap mena de dubte, un nyap. És molt difícil aconseguir tanta unanimitat entre organitzacions tan diferents.

El dia 6 de març, el Consell de Direcció del CatSalut va aprovar per una majoria aclaparadora, l’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària. Aquell dia només hi va votar en contra la patronal Unió Catalana d’Hospitals, basant-se en la pràctica expulsió de l’ànim de lucre de la concertació, i per les incerteses derivades de lligar aquesta concertació a organitzacions d’economia social sense que quedés clarificat com s’articularia aquesta situació. No va ser fins començaments de juny quan CCOO va fer pública la seva posició davant d’aquest avantprojecte de llei, atès que el representant del sindicat al Consell de Direcció del CatSalut, el 6 de març no va assistir a la reunió. CCOO és va posicionar en contra de l’avantprojecte perquè “pot comportar una pèrdua sobre el control efectiu dels serveis i la intromissió d’interessos privats que puguin incidir en la prestació del servei i en els recursos del sistema”. Per la seva banda, UGT que havia votat Sí a l’avantprojecte, ara no veu clar que la llei s’hagi de tramitar amb tanta urgència.

Ara ha estat el torn de la “Marea Blanca de Catalunya” qui també s’ha posicionat en contra d’aquesta futura llei perquè segons ells, el conseller de Salut vol donar més cobertura legal "a les irregularitats i a les trampes de l'actual model sanitari català". Val a dir que la concentració feta per la Marea Blanca ha comptat amb el suport dos representants polítics i a la vegada agitadors socials com Dante Fachin i Marta Sibina. Entre les diverses denúncies de la Marea, hi ha el fet que segons ells “en poc temps haurem de tornar a pagar cada vegada més serveis sanitaris que deixaran de ser atesos i garantits públicament”

Quan un avantprojectes de llei genera un rebuig tan evident, per col·lectius diferents, amb posicionaments polítics clarament oposats en alguns cassos, i amb matisos significatius en d’altres, només pot haver-hi una explicació lògica: l’avantprojecte de llei és un nyap que ha estat capaç de posar d’acord a visions polítiques oposades per rebutjar-lo. Mentre uns diuen que l’avantprojecte privatitza el sistema sanitari, el altres afirmen que el que fa és publificar la prestació de serveis de salut. Sembla de bojos oi? Doncs no; ningú està boig. El que passa és que l’avantprojecte de llei és un desastre.

Algú podrà argumentar els 25 vots a favor que va rebre l’avantprojecte de llei en aquella sessió del Consell de Direcció del CatSalut. El que passa que cal analitzar la representativitat d’aquells 25 vots, i sobretot considerar si les persones que varen votar afirmativament ho feien convençudes de la bondat de l’avantprojecte, o bé votaven en funció de determinats interessos. En aquest sentit, encara ningú entén el vot positiu del COMB. Potser algun dia algú ens ho explicarà. Alguns, per altre banda,  sempre voten les propostes que se’ls fa per evitar posar en risc cadires, sous, etc. Són les marionetes del poder.

Vull fer referència a l’últim posicionament contra l’avantprojecte de llei; el de la Marea Blanca de Catalunya. Al marge de la manipulació a que l’organització està sotmesa per agitadors socials que només busquen brega per desgastar a la societat catalana i provocar el descontentament general, la desconfiança i al capdavall la revolta social, la seva actuació és el fidel reflex d’aquella dita castellana que diu “cuando las cañas se vuelven lanzas”. M’explico:

Ara fa una mica més de dos anys, a Lleida es pretenia crear un consorci sanitari per unificar els dispositius sanitaris de l’ICS local i els de l’empresa pública “Gestió de Serveis Sanitaris”.  L’acció pretenia assolir sinèrgies i per tant una major eficiència en la utilització dels diners públics, però va ser dinamitada per l’aparició de la Marea Blanca de Lleida, que contava amb el suport soterrat, entre d’altres organitzacions, d’Esquerra Republicana de Catalunya. ERC jugava aquest paper amb l’únic objectiu de desgastar al conseller Ruiz que dirigia el departament de Salut en aquella època, i que curiosament al Parlament català rebia el suport d’ERC. Aquesta ambivalència, jugant a fer oposició desgastant al govern, al temps que li donaven suport al Parlament, era ben bé impossible de dur a terme sense acabar patint-ne les conseqüències.

Però l’exercici de caminar sobre la corda fluixa no va acabar aquí. Saben quina va ser la primera reunió que el conseller Comin va celebrar a l’Ave Maria, recent nomenat conseller de sanitat? Doncs amb la Marea Blanca. Quant per fer-te teva una organització li vas donant peixet i al final se n’adonen que l’únic que vols és manipular per acabar traient-ne un profit propi, és el moment en què les canyes es poden tornar llances. És precisament el que està passant ara amb la Marea Blanca de Catalunya i el departament de Salut.