La presència de la Xarxa Sanitària Santa Tecla en l’aliança estratègica tarragonina és criticada per aquells que no entenen com està formada la xarxa hospitalària pública de Catalunya i tampoc tenen una visió històrica de com ha evolucionat el sistema sanitari català
Les acusacions de privatització de la sanitat catalana són un argument polític que qualla en situacions de crisi com l’actual, però que no respon a una realitat de la sanitat catalana
És sabut que a Catalunya, a nivell territorial, s’està intentant optimitzar
la prestació dels serveis de salut a través d’una col·laboració estreta entre
els diferents centres que formen part de la Xarxa Hospitalària Pública i que
tenen certa proximitat els uns amb els altres. És el cas de l’aliança
estratègica entre els hospitals de Vic, Campdevànol i Olot, o el cas del futur
consorci “Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus” que aglutina els hospitals Arnau de Vilanova,
Santa Maria i Comarcal de Tremp a més de la primària de bona part de les
comarques de ponent, o l’aliança formada pels hospitals de Granollers, Mollet i
Sant Celoni, o el projecte CIMS a Girona, com aliança estratègica entre els
Hospitals Trueta i Santa Caterina, junt amb una part de la primària de la zona.
L'Hospital Joan XXIII de Tarragona forma part de l'aliança estratègica tarragonina per millorar les prestacions sanitàries als tarragonins |
L’objectiu d’aquestes col·laboracions entre diferents
dispositius sanitaris no és altre que crear sinèrgies entre els diferents
centres, que contribueixin a oferir una serveis sanitaris més eficients i amb
més qualitat. Cada un d’aquests projectes descrits més a munt té els seus
propis “tempos” i la seva respectiva realitat; per això el plantejament no és
exactament el mateix a cada àmbit territorial. En el cas de Tarragona, en cap cas es pretén la creació d’un consorci tipus Lleida, sinó que el projecte
s’apropa molt més al que s’està fent a Girona.
A Tarragona es tracta de constituir una aliança estratègica
entre l’hospital Joan XXIII propietat de l’ICS, l’empresa pública GiPSS (Gestió
i Prestació de Serveis de Salut) i la Xarxa Sanitària Santa Tecla. Per això,
els diferents professionals de les tres institucions han consensuat un seguit
de plans funcionals: Atenció Continuada i Urgent de la ciutat de Tarragona, Pla
funcional d’atenció domiciliària a la ciutat de Tarragona, i els plans
funcionals territorials de cirurgia general i aparell digestiu, obstetrícia i
ginecologia, pediatria, rehabilitació, i ortopèdia i traumatologia. Tots
aquests plans funcionals estan liderats pels propis professionals de les tres
institucions, i fonamentalment pel metges de l’hospital Joan XXIII que és
l’hospital amb més pes, dels que constitueixen l’aliança.
El plantejament té tot el sentit del món atès que beneficia
a usuaris i entitats. Als usuaris, per que rebran una atenció de més qualitat, i
a les entitats que formen part de l’aliança, per que els permetrà ser més
eficients en la utilització dels recursos escassos. On és doncs el problema? És
molt evident que tot el problema rau en la presència en el sí de l’aliança de
la Xarxa Assistencial Santa Tecla, que és una fundació privada sense ànim de
lucre.
L'hospital sociosanitari Francolí, de l'empresa pública GiPSS és un altre participant en l'aliança estratègica |
Convé recordar en aquest punt que la Fundació Hospital
Santa Tecla, forma part de la Xarxa Hospitalària de Catalunya des de la seva
creació al final dels anys 80. L’Hospital de Santa Tecla té més de 900 anys
d’història, i per tant és present en la sanitat tarragonina des de molt abans
que es construís cap dispositiu sanitari públic i evidentment previ a la
creació de la seguretat social. És un cas com molts d’altres en la sanitat
catalana: Puigcerdà, Seu d’Urgell, l’hospital de Sant Pau a Barcelona o el mateix
Hospital Clínic. És una situació molt similar a la de l’Aliança, que va ser
predecessora igual que “la Tecla” de Tarragona de la seguretat social. És per això que el Parlament de
Catalunya va decidir ja fa forces anys, integrar a aquestes institucions
històriques en la Xarxa Hospitalària Pública de Catalunya.
Que la Xarxa Assistencial Santa Tecla sigui una entitat
privada sense ànim de lucre ha comportant que aquells que es guien només per
determinada ideologia política, hagin volgut fer veure als tarragonins que la
sanitat a Tarragona es vol privatitzar. Jo els demanaria als que pensen així
que preguntin als tarragonins que van ser atesos a “la Tecla” de forma
gratuïta, abans que no existís la sanitat pública a Tarragona, si incloure a
“la Tecla” en aquesta aliança estratègica és una privatització. Ja sé que han
aconseguit 10.000 signatures en contra de la privatització de la sanitat a
Tarragona, però els dic el mateix del que vaig dir als que a Lleida havien recollit signatures
contra el futur consorci: Si a mi em pregunten si vull signar contra la
privatització de la sanitat a Tarragona els diré que si; signaria ara mateix, només
faltaria. Ara bé, si em demanen si vull signar contra la presència de “la
Tecla” en aquesta aliança estratègica de la sanitat pública tarragonina els
diré: tu estàs torrat... En cap cas es pot parlar de privatització de la
sanitat a Tarragona, quan es tracta d’una entitat que des que es va crear la
xarxa hospitalària pública de Catalunya, n’ha format part, i que abans de
l’existència de la seguretat social, donava cobertura als problemes de salut
dels tarragonins.
La Fundació Hospital Santa Tecla de Tarragona també forma part d'aquesta aliança estratègica |
Si entre tots féssim un esforç per entendre con està
configurada al xarxa hospitalària pública a Catalunya, sens dubte ens evitaríem moltes discussions, moltes pèrdues de temps, i molts esforços per a res. Altre
cosa és que no s’estigui d’acord amb aquesta configuració de la xarxa
hospitalària pública a Catalunya. Aquesta és una postura del tot legítima, però
el lloc on es decideixen els models assistencials és el Parlament de Catalunya.
És l’únic habilitat per poder-ho fer, i tots aquests que protesten sense saber
massa bé de què, farien bé en intentar aconseguir majories en el Parlament pe
fer possible els seus anhels polítics. Mentrestant això no sigui així,
intoxicar, tergiversar o manipular a l’opinió pública no és la millor manera deguanyar credibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada