Els informes de la Central de Resultats 2013

Aquest any, i per primera vegada, s'han presentat conjuntament les dades d’hospitalització d’aguts, atenció primària, atenció sociosanitària i salut mental

Aquests informes són una mostra de transparència i retiment de comptes del Sistema Sanitari Català

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que dirigeix el Dr. Josep Maria Argimon, va presentar la setmana passada a Barcelona els informes de la Central de Resultats corresponents a l’any 2013, que inclouen a tots els centres del SISCAT, abastant per tant, l’atenció hospitalària d’aguts, l’atenció sociosanitària, l’assistència primària i la salut mental.

El Dr. Josep Maria Argimon és el director de l'AQuAS

Abans d’entrar a comentar els resultats per cada línia assistencial, voldria fer un comentari al voltant de la interpretació de les dades. El sistema sanitari català és un sistema sanitari d’èxit, que presenta uns resultats assistencials molt positius. Per això, a l’hora de classificar els centres segons els seus resultats, cal dir que el centre pitjor situat, ofereix uns resultats assistencials molt bons, de manera que els ciutadans poden tenir  la garantia que, vagin on vagin, estaran atesos per excel·lents professionals. Per altre banda, establir un rànquing de centres atenent només a determinats indicadors, no és més que una aproximació a una realitat que podria ser diferent si els indicadors utilitzats fossin uns altres. Per tant, el que es pot assegurar és que dins d’un nivell excel·lent de la sanitat catalana, n’hi ha uns quants que excel·leixen particularment sobre d’altres quan aquesta comparació es fa segons uns determinats indicadors. En tot cas, els indicadors utilitzats han de servir per que el nivell  general de la sanitat catalana millori, atès que cada institució integrada en el SISCAT podrà identificar quin són els punts on encara pot aspirar a millorar.

Per tal de poder explicar amb coneixement de causa el que es deriva de les dades aportades per la Central de Resultats, m’ha semblat que el més oportú era mantenir una conversa amb el Dr. Josep Maria Argimon, director de l’AQuAS organisme que per encàrrec del CatSalut elabora aquestes dades. He d’agrair al Dr. Argimon que hagi volgut comentar aquests quarts informes de la Central de Resultats, i ajudar-nos a interpretar les informacions que hem vist publicades als mitjans.

El Dr. Argimon destaca en primer lloc que per establir el rànquing de centres s’ha utilitzat “l’indicador sintètic d’adequació” que permet veure com es comporten els diferents hospitals del sistema, i que inclou 10 indicadors diferenciats en 4 línies assistencials, que es ponderen per obtenir una avaluació global. Les 4 línies són:

Hospitalitzacions potencialment evitables, que tenen un pes del 50%

Estades superiors a 20 dies, que pesen un 20%

Gestió d’urgències, a les que s’atorga una ponderació del 20%

Cesàries amb un  pes del 10%

Las hospitalitzacions potencialment evitables, cal observar-les amb certa cautela atès que la seva existència no està relacionada només amb la manera de treballar de l’hospital sinó que està influenciada pel nivell de resolució de l’assistència primària.

Els resultats de l’anàlisi d’aquests indicadors cal entendre que són limitats, atès que no es valora tot allò que afecta a la qualitat de vida del malalt, per tant s’han de llegir considerant aquesta realitat. Com que els mitjans de comunicació han destacat determinats aspectes de l’informe segons l’impacte periodístic de les notícies, el Dr. Argimon té molt interès en deixar clar que alguns hospitals que en aquesta valoració es situen per sota dels valors estàndard, presenten per contra uns resultats excel·lents en altres paràmetres estudiats, que els situen en primera línia de l’excel·lència. És el cas per exemple de l’Hospital de Sant Pau que segons “l’indicador sintètic d’adequació” quedaria per sota de l’estàndard, quan llegint tot el conjunt d’indicadors considerats en el mateix estudi, la seva posició és immillorable.

El Dr. Argimon destaca també que respecte a l’any passat, el conjunt d’indicadors emprats en el treball ha passat de 54 a 75, fet que contribueix a obtenir una informació molt més propera a la realitat. Entre aquests indicadors afegits n’hi ha algun al que el Dr. Argimon concedeix molta importància com és el de la mortalitat as indicadors de la mortalitat a 30 dies. En aquest sentit s’ha de destacar que els indicadors de qualitat es mantenen i en alguns cassos fins i tot milloren, tot i les difícils circumstàncies econòmiques que la sanitat està patint. Aquest fet s’ha d’agrair d’una manera especial als professionals i a les institucions sanitàries del SISCAT. Un esforç de transparència i retiment de comptes com aquest no és freqüent en el món occidental. Potser només en el sí del National Health Service es podria trobar una informació amb tant contingut.

De cara al futur, el Dr. Argimon explica que l’any vinent ja es tindrà informació d’una sèrie de 5 anys (2010, 11, 12, 13 i 2014) i això els permetrà analitzar les millores produïdes en els centres i en el propi CatSalut així com analitzar processos en lloc de centres, seguint als malalts des de la primària a l’hospital i d’aquí als centres sociosanitaris valorant així processos complerts.

A nivell hospitalari, el Dr. Argimon senyala que avui en dia la Cirurgia Major ambulatòria arriba ja quasi al 50% dels actes quirúrgics, fet que contribueix a configurar uns hospitals cada vegada més quirúrgics que no pas mèdics, i això comporta que els serveis mèdics hagi de cercar altres alternatives a l’hospitalització convencional com ara l’hospitalització  a domicili. Tot plegat ha fet incrementar l’activitat quirúrgica circumstància que està contribuint a reduir la llista d’espera, i això vol dir que les mesures endegades en el seu moment pel CatSalut estan donant els seus fruits. 

Pel que fa a l’assistència primària cal fer un esforç en la prescripció farmacèutica inadequada, com és el cas de la prescripció de protectors gàstrics quan no es prenen antiinflamatoris  i en la banda positiva esmentar que les dones amb tractament amb bifosfonats per reduir l’osteoporosi s’han reduït en un 28% fet que evita els efectes no desitjats que produïen.  

Avui en dia, en els hospitals sociosanitaris s’observa molta variabilitat, que en el futur caldrà intentar reduir. Com aspectes positius cal ressaltar que gairebé el 37% dels malalts ha millorat el seu estat funcional durant l’ingrés en un dispositiu de convalescència.

El Dr. Argimon remarca per acabar que aquests resultats no es fan públics per donar diplomes de cap tipus a ningú. És una informació que vol ser un instrument al servei de la ciutadania, un retiment de comptes, que també pot servir als professionals per conèixer les millors pràctiques en els diferents àmbits assistencials, i al CatSalut per que a través dels contractes de gestió, pugui millorar aquells aspectes en els que es cregui oportú incidir-hi  per millorar la qualitat de l’assistència. 

Val a dir que per aprofundir en les dades, el millor és llegir-se els diferents informes, que es poden trobar clicant en la relació de links que s'indica tot seguit. Resumir les dades pot portar a interpretar-les erròniament. Per això recomano la lectura dels diferents informes. 

Links per accedir als informes: cliqueu aquí, 

Quadre resum que publicava el diari El Punt Avui

www.rbaestudisiprojectes.cat