dilluns, 3 de novembre de 2014

Conversant amb el conseller Boi Ruiz (II)


El nou model de governabilitat de l’Hospital Clínic va prenent cos


La territorialització dels recursos com a eina per afavorir als professionals  


(continuació de l'entrada anterior)


En aquesta nova etapa de canvis estructurals,  el que cal és actuar sobre la salut de la població, en lloc de “comprar activitat” als centres sanitaris. Tanmateix per poder disposar d’un pressupost, o d’un escenari pressupostari a 5 anys vista cal un Marc Jurídic del qual avui la sanitat catalana no disposa. No només en aquesta qüestió pressupostària, sinó en gairebé qualsevol tema que es plantegi. La normativa jurídica espanyola respon a la realitat de l’Estat espanyol, que en molts aspectes es ben diferent a la realitat catalana: una Llei de contractes de les administracions públiques que recollís l’especificitat de la sanitat catalana evitaria tots els conflictes derivats de la gestió indirecta de la sanitat que tenim a Catalunya (model repudiat per totes les forces polítiques catalanes de perfil “napoleònic”) front a la gestió directa (per part de la pròpia administració) que hi ha d’una manera majoritària a l’Estat espanyol.  O la SEC 95 i altres directives europees, que l’Estat espanyol adapta a les seves característiques i que si es poguessin adaptar des de Catalunya causarien molts menys mals de cap. Per tant definir un nou Marc Jurídic que doni suport a les especificitats de la sanitat catalana és del tot necessari en aquests propers temps. 

És important el concepte de la territorialització dels recursos esmentat anteriorment, atès que permet triar territoris amb un o pocs proveïdors i assignar al territori una quantitat de diners justa i demanar als proveïdors que es responsabilitzin de l’atenció de salut dels malats del territori, amb la condició que ho facin bé, amb qualitat, i dins d’uns terminis determinats. Els pagaments per càpita que ja s’han començat a aplicar en molts territoris de Catalunya van en aquesta direcció, tot i que els mecanismes cal ajustar-los, i eliminar la discrecionalitat que en ocasions ha practicat la pròpia administració.     

En un altre ordre de coses, el conseller Ruiz va anunciar que a partir del gener del 2105, el Departament de Salut assumirà al 100% la sanitat penitenciària que fins ara estava assignada al Departament de Justícia. Aquesta assumpció comportarà la adscripció dels funcionaris de Justícia que actualment estan prestant aquests serveis a l’ICS, de manera que aquest considerarà  cada servei penitenciari com si fos una àrea bàsica de salut, i tindrà per tant les mateixes prestacions que les ABS.

També cal destacar que mica en mica s’ha anat clarificant el model de governabilitat de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest es configurarà com un Consorci en el que la Generalitat hi tindrà majoria, i hi participaran també la Universitat de Barcelona i la Junta Facultativa. Aquesta estarà representada per dos metges i una infermera. Per tal que com a membres del Consorci, la Junta Facultativa pugui assumir els risc empresarial, la Junta Facultativa de l’Hospital Clínic es constituirà amb personalitat jurídica. En certa mesura aquest model millora el de l’Hospital de Sant Pau, on l’anomenat “cos facultatiu” té en la pràctica una bona part del poder fàctic, però en canvi, en cap cas assumeix cap risc.

La conversa també va permetre poder parlar de la presència del grup Quirón/IDC al SISCAT, via Hospital del Sagrat Cor. El conseller va explicar que la situació no el preocupa excessivament atès que és una situació molt singular que difícilment es replicarà. El conseller es preguntava quants hospitals del SISCAT podien trobar-se en la situació en que es va trobar l’Hospital del Sagrat Cor, i certament no hi han centres on es puguin donar totes les condicions que es van donar en el cas de l’Hospital Sagrat Cor. El que si que podria passar per que avui en dia és perfectament legal, és que una empresa es pugui “vendre” el seu contracte amb el CatSalut, sota determinades condicions, i això no es pot evitar. Per tant sembla clar  que totes les actuacions que es facin amb l’Hospital Sagrat Cor i amb la Clínica del Vallès, hauran de fer-se amb la màxima transparència i rigor per evitar tota classe de suspicàcies que inevitablement hi seran.  

Finalment la conversa es va tancar parlant del Conveni col·lectiu que s’ha començat a negociar. El conseller com és lògic no vol influir en la negociació, tot i que ell  es decanta per un  Conveni Marc de mínims per tot el SISCAT, i després cada sector d’activitat i cada empresa del SISCAT negocia a part les seves especificitats. En qualsevol cas el conseller si estigués en la negociació com ho feia anys enrere, proposaria que es busqués la manera de poder repercutir els guanys en eficiència als professionals. El plantejament es força similar al d’una de les patronals del sector. Tant de bo les coses vagin segons aquest rumb. Relacionat amb el conveni hi ha la petició reiterada des de fa molt anys del Sindicat Metges de Catalunya, que reclama l’anomenat “conveni franja” pels facultatius. És una reclamació antiga, que anys enrere s’havia canalitzat amb una comissió que dins del conveni general negociés les condicions laborals de metges i infermeres però que ateses les exigències del sindicat sobre les condicions en les que aquesta comissió havia de treballar, van fer inviable la proposta. Ara es fa difícil d’assumir aquest plantejament que en cap cas pot tenir transversalitat, és a dir, afectar a tots els centres del SISCAT. Un conveni franja només té viabilitat jurídica si es fa empresa per empresa, com per exemple el dels pilots d’Iberia, dins de l’empresa Iberia, que només afectava a aquesta companyia aèria i en cap cas a les altres del mateix sector. Segurament és per aquest motiu que el Sindicat de Metges es favorable a una estructura “napoleònica” de la sanitat catalana: si tots els consorcis i empreses públiques de la Generalitat estiguessin dins d’una macroestructura anomenada ICS estarien més a prop d’aquest hipotètic conveni franja, que avui topa amb la legalitat. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada