Catalunya no disposa d’una Llei de Contractes del sector públic que respongui a les especificitats de la sanitat catalana
Que una empresa especialitzada en neteja, pugui resultar adjudicatària d’un concurs públic per gestionar un equip d’atenció primària denota que alguna cosa no va com hauria d’anar
Aquests dies a Sitges, en el sí de la 4a Jornada del Pla de Salut, he
tingut l’ocasió de saludar a molts amics, a banda de seguir amb interès el
contingut de les jornades, i de la qual en faré un resum en aquest blog els
propers dies. Un d’aquests amics m’ha fet un comentari respecte a un escrit recent
del blog, dient-me “Ricard, no estic d’acord amb tu”, a lo que jo li he respost, “me’n alegro de que
em diguis això: de la discrepància en sorgeix la discussió i a traves d’ella
igual fins i tot ens posem d’acord. Què és el que no t’ha agradat?” Li he
preguntat, i la seva resposta va ser molt directa: “es que tu carregues contra
el concurs”. I a partir d’aquí s’ha desenvolupat una curta però interessant
conversa.
 |
| Embolicant la troca |
L’amic en qüestió es queixava de l’escrit de la setmana passada en el
que parlava del concurs de gestió de l’ABS de l’Escala, i del fet que
l’experiència no es considerés suficientment en les valoracions de les
propostes que hagin fet els licitadors.
També vaig criticar a dos dels licitadors al concurs, per que em
semblava (i m’ho continua semblant) que voler presentar-se a gestionar una ABS
sense haver-ho fet mai i provenint de
sectors d’activitat diferents eren ganes d’embolicar la troca, per més que la
legislació ho permeti. També vaig manifestar que compartia una declaració dels
alcaldes de la zona que denunciaven la possible privatització de la gestió
d’aquella ABS. La meva crítica també anava dirigida al fet que si això es
produïa, podíem posar en risc el model territorial de gestió de la primària.
Conjunt de crítiques que evidentment mantinc.
Ara bé, totes aquests crítiques necessiten d’una explicació, i aquesta
no és altre que la denúncia d’una Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) que no es correspon gens amb la realitat catalana. La LCSP ha estat elaborada per l’Estat
central, i respon a un esquema coherent amb el que és l’administració pública
en terres d’Espanya, on de cap manera es donen les mateixes condicions que es
donen a Catalunya. Si ens centrem en l’assistència primària, es veu que a
Espanya la pràctica totalitat de l’assistència primària és de titularitat
pública. Pertany als serveis de salut de les diferents comunitats autònomes.
Per tant cap necessitat de fer concursos públics per encarregar la gestió, atès
que aquesta la fa la pròpia administració pública.
 |
| Aquesta Llei no respon a les especificitats de la sanitat catalana |
A Catalunya, en canvi, a més dels equips d’atenció primària de
titularitat pública gestionats per l’ICS, hi ha altres formes de titularitat
dins del SISCAT, que tenen també encàrrecs per gestionar en el seu territori
equips d’atenció primària. En té SAGESA a Reus, o la Mútua de Terrassa en el
seu àmbit territorial, o el Consorci de Terrassa, o el d’Igualada, o la
Fundació de l’antic hospital de Puigcerdà, o Badalona Serveis Assistencials, o
tantes altres institucions públiques i privades, diferents a l’ICS. Només les entitats privades (diria que totes
són en aquest últim cas sense ànim de lucre), han d’anar a concurs públic per
accedir als contractes de gestió, creant-se un greuge que alguns voltors del
mercat volen aprofitar per posar cullerada en un àmbit professional que no és
el seu. I això per que passa? Doncs per que aquesta famosa LCSP ho permet.
Per evitar que això passi, caldria que a Catalunya es desenvolupés una
Llei de Contractes del Sector Públic, sota el paraigua general
de la Llei estatal (mentre formem part de l’Estat), que respongués a les
especificitats de la realitat catalana. Si tinguéssim una llei pròpia adaptada
als requeriments de la nostra sanitat, de ben segur que podríem millorar la
transparència, respectar el model d’implantació territorial de la
primària i sobretot ser molt més eficients en la gestió dels recursos escassos, i no ens passarien aquests
coses tan estranyes que permeten a una empresa bàsicament de neteja, presentar-se a un concurs per
gestionar un equip d’atenció primària.
Quan li he explicat això a l’amic, la seva resposta ha estat tan clara
com la seva denúncia inicial: “amb això estem d’acord”, ha dit, i llavors jo he
aprofitat per posar-li deures: “a veure si aconseguiu que el Parlament us aprovi
una llei de contractes que respongui a les especificitats de la sanitat
catalana, que ja seria hora de tenir-la”
I tant amics…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada