La mesa per la negociació del conveni col·lectiu del sector ja està constituïda

En principi sembla que hi ha una certa continuitat de les condicions actualment vigents

Les patronals divergeixen sobre el que hauria de ser un "conveni de mínims"

El passat 29 d’octubre es va constituir formalment la mesa negociadora del “I Conveni Col·lectiu de Treball dels centres que pertanyen a les xarxes d’internament i de centres i serveis sanitaris d’àmbit d’atenció primària d’utilització pública de Catalunya amb activitat concertada amb el Servei Català de la Salut”. Com és sabut a començaments del mateix mes s’havia constituït la mesa negociadora del conveni sociosanitari que ara, en el supòsit que la mesa negociadora del conveni global tiri endavant, quedarà en stand by mentre es negocia aquest conveni que abastaria tot el sector salut, sociosanitari inclòs.

En aquest acte de constitució de la mesa del dia 29, les patronals van presentar la seva plataforma negociadora que estableix el posicionament inicial de la negociació. Destaquen els punts següents:

Es pretén un conveni amb una durada de 2 anys, amb vigència per tant fins a 31 de desembre de 2016, fet que implicaria que la ultra activitat d’aquest conveni decaigués a 31 de desembre de 2017, si abans no s’acordés un conveni nou. En el supòsit de no aconseguir un acord abans del 31 de desembre de 2017, les parts es comprometrien a sotmetre’s a un procés de mediació per part de l’autoritat laboral.

Aquest nou conveni hauria d’incloure una nova classificació professional que tingui en compte els nous graus universitaris sorgits de Bolonya, així com l’aparició de les noves especialitats d’infermeria.

Pel que fa a la Jornada laboral, la proposta de les patronals és:

a)    facultatius: 1688 hores efectives

b)    resta de grups professionals en torn de  dia: 1668 hores efectives

c)     resta de grups professionals en torn de nit: 1562 hores efectives

d)    aquests còmputs inclouen 3 dies de lliure disposició dins la jornada laboral

Sobre les retribucions, la proposta estableix la consolidació de la disminució del 5% a les taules salarial, aplicada ja en el conveni sociosanitari actualment vigent. També, i tal i com estableix el conveni actual, les DPO es meritaran anualment, i es podran percebre sempre que l’empresa assoleixi l’equilibri pressupostari i financer, de manera que les quantitats que es puguin percebre per aquest concepte, tampoc puguin posar en risc aquests equilibris esmentats. També s’inclou, tal com ho preveu ja el conveni sociosanitari, la congelació de la carrera professional.  

Fins aquí les propostes més significatives de la plataforma de les patronals, que equivalen en definitiva a consolidar el que preveu l’actual conveni sociosanitari.

Tanmateix vull fer algunes observacions al voltant de la negociació col·lectiva. Algunes patronals són partidàries de fer una mena de conveni marc, amb una regulació reduïda de temes, el que es podria definir com un conveni de “mínims” de manera que a partir d’ell, cada línia d’activitat (hospitals, primària, sociosanitari, salut mental) hi pugin introduir les seves especificitats, deixant marge a que en el sí de les empreses es puguin produir acords d’empresa atenent a la situació particular de cada organització. Aquesta visió també es compartida pel conseller de Salut Boi Ruiz que fa ben pocs dies en una conversa defensava també aquesta visió d’un conveni de mínims, aclarint però, que ell no havia d'entrar en aquesta discussió. Sembla però que alguns negociadors no van per aquest camí, i continuen defensant un conveni tant ampli i complert com sigui possible, el que s’acaba convertint en la pràctica en una autèntica cotilla per moltes empreses que es veuen en dificultats a causa de determinats continguts del conveni, sobre els que els seus comitès d’empresa també estarien disposats a arribar a acords, però que el conveni del sector els ho impedeix.

Cal un altre tarannà negociador. Veient la composició de les meses negociadores te’n adones que  alguns noms de la part patronal hi venen apareixent des de fa molts anys. Alguns des del primer conveni de la XHUP. De la mateixa manera que la sanitat catalana ha evolucionat molt, les empreses i els sindicats també ho han fet; en canvi els negociadors de les patronals continuen sent en essència els mateixos. Són els que conjuntament amb la resta de membres de les meses negociadores han estat capaços de portar a la sanitat a una situació insostenible pel que fa a salaris; són els que en cada negociació han acceptat una jornada més reduïda i un sou més elevat, fet que ha comportat una escalada doblement inflacionària i insostenible en el cost real de l’hora treballada.

Sense que ningú interpreti cap rebuig a ningú en concret, per tant sense personalitzar la meva crítica, crec que tocaria procedir a un relleu de persones, i sobretot de tarannàs. Cal ser molt conscient quan t’asseus en una mesa negociadora de tot un sector d’activitat, que els diners que es posen sobre la taula, han de ser defensats per aquells que realment els posen, no per uns representants que sovint són força proclius a propiciar acords sense ser conscients que després aquells acords costen diners que algú els haurà d’acabar pagant.  I més en una època de greus dificultats económiques.

www.rbaestudisiprojectes.cat