diumenge, 9 de novembre de 2014

A Suècia posen limitacions als guanys de les empreses amb afany de lucre, proveïdores de serveis de salut


En uns moments d’una manca important de recursos, és una mesura que contribueix a la sostenibilitat de l’Estat del Benestar, i reforça una visió ètica en la utilització dels diners públics


Al nostre país no té cap sentit que els fons d’inversió, que pel general són un clar exponent de l’economia especulativa, treballin en el camp dels serveis sanitaris públics.



Fa pocs dies parlant amb el conseller Ruiz dels inconvenients que genera el fet que el buc insígnia de la sanitat privada catalana (el Grup Quiron-IDC) formés part del SISCAT a través de l’Hospital Sagrat Cor, i del mal d’ulls que fa aquesta situació del tot legal per altre banda, em va fer reflexionar al voltant de la participació de la iniciativa privada amb ànim de lucre dins de l’àmbit de la prestació de serveis sanitaris públics.

Cal recordar en aquets sentit que la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) no exclou a les entitats amb ànim de lucre de poder pertànyer a la Xarxa Pública. Tanmateix, de la mateixa manera que moltes lleis s’han de modular en funció de la realitat de cada moment, cal incorporar en moments d’una crisi econòmica punyent que ha fet mal a moltes famílies i a moltes institucions, que aquelles organitzacions que basades en l’ànim de lucre persegueixen la maximització dels seus beneficis, estiguin sotmeses a alguna mena de control dels mateixos, quan aquests provenen de la prestació de serveis públics.

Aquest és un debat que sens dubte s’haurà de plantejar algun dia a Catalunya, de la mateixa manera que s’ho estan plantejant a Suècia, que com es sabut té un model sanitari amb forces similituds amb el dit “model català”. També al Quebec la sanitat pública està sent objecte d’un fort debat davant d’una nova llei que s’ha de tramitar al Parlament.

En el cas suec, el govern es planteja més despeses en el camp de l’educació i la sanitat gràcies a apujar  impostos a societats i a les grans fortunes. El govern suec de centreesquerra  ha acordat també amb l’esquerra més radical limitar els beneficis de les empreses que presten serveis públics amb càrrec als pressupostos de l’Estat. Sembla que el govern obligarà a les empreses amb ànim de lucre proveïdores de serveis públics (ensenyament o sanitat) a reinvertir una part important dels beneficis en els propis negocis, i en aquest sentit els més afectats seran els fons d’inversió, que a Suècia són propietaris d’alguns hospitals que treballen també per la sanitat pública.

Que això passi a Suècia no vol dir que necessàriament hagi de passar també a casa nostra, però per si de cas es bo que se sàpiga per on van els trets en aquests països que durant molts anys han estat i són, referència en les prestacions de l’estat del benestar. I és bo saber-ho per que a Catalunya tenim una situació que va començant sent una anècdota, i en aquests moments està agafant una consistència sobre la que cal reflexionar-hi: em refereixo a la presència de l’Hospital IDC Sagrat Cor en el sí del SISCAT.

Fa pocs dies en parlava amb el conseller de Salut, que em deia que no està gens preocupat per la presencia del Sagrat Cor en el SISCAT tot i que el Grup constituït per Quirón i IDC, recentment fusionats, ha aconseguit entrar en el sistema sanitari públic de Catalunya. El conseller ho deia des de l’òptica poc probable que aquestes situacions es tornin a repetir a Catalunya, i segurament té raó. Però al meu entendre hi ha un problema afegit, que fa que aquesta situació s’hagi de repensar. Al darrere de IDC-Quirón, hi ha un fons d’inversió internacional. Tots sabem que aquests fons cerquen plusvàlues ràpides amb les que retribuir als seus socis o participants. Avui inverteixin en un negoci, i quan els sembla oportú es venen el negoci a algú altre. La primera qüestió és si estem d’acord en que un hospital del SISCAT pugui canviar de propietari d’avui per demà (IDC ha estat participada si més no per tres fons d’inversió diferents), produint plusvàlues de les que se’n beneficien persones físiques o jurídiques que res tenen a veure amb el nostre país i encara menys amb la sanitat catalana, i la segona seria si entenem ètic que sobretot en situacions de crisi, és admissible que els guanys que l’hospital pugui tenir, obtinguts amb diner públic, beneficiïn a uns propietaris que tampoc tenen res a veure amb Catalunya.

Sempre s’ha dit, i amb raó, que els diners gastats en la sanitat pública generen riquesa pel país. Ara estem davant d’una situació en la qual, sota una crisis descomunal, quan a la sanitat pública li manquen molts més recursos dels que disposa, ens dediquem a generar riquesa, però ja no pel país, sinó per un grup concret, que treu profit d’una situació una mica tèrbola. És un clar exemple de l’economia especulativa, d’aquella que en lloc de basar-se en al cultura de l’esforç, es basa en la cultura del “pelotazo”. Gairebé com si la llotja del Bernabeu la tinguéssim a Catalunya.

Potser la situació podria reconduir-se a una situació més ètica, si com a Suècia, s’obligués a IDC Sagrat Cor a invertir una part dels seus guanys en pagar millor als seus treballadors, invertir en innovació i tecnologia, i modernitzar les condicions hoteleres i de serveis de l’Hospital, millorant així la qualitat dels serveis que presta a la sanitat pública.


De fet, el que està passant des de fa temps a Catalunya amb IDC no és precisament alliçonador.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada