Tanmateix, l’eficàcia del seu nomenament depèn de la reacció del govern i de la justícia espanyoles; el govern de M. Rajoy ja ha anunciat que no autoritza la publicació en el DOG dels nomenaments. El bloc del 155 es posa d’acord per perllongar a Catalunya la vigència de l‘article 155.
Mai abans s’havia interferit tant en les decisions polítiques de Catalunya. Ni el govern espanyol, ni la justícia espanyola semblen respectar els resultats de les eleccions del 21-D i a més volen imposar a Catalunya un govern que els “agradi”. Venen temps complexos...
La bona notícia, a banda de la restitució del conseller legítim, és que el seu nomenament assegura la continuïtat de l’actual equip del departament de Salut. Sinó fos per la incertesa creada per l’actuació dels poders de l’Estat, aquesta notícia seria tranquil·litzadora per el sector sanitari, que aquests últims anys ha estat sotmès a experiments polítics que han repercutit negativament sobre el sistema sanitari públic.
Mentre no es feia oficial el nomenament d’un conseller de Salut, els rumors feien témer que el departament de Salut estava a punt de convertir-se de nou en un banc de proves per a polítics ambiciosos en busca d’un destí. Afortunadament, pel moment sembla que el nom de Joan Ignasi Elena s’ha quedat a la “nevera” pendents de si el govern espanyol impedeix definitivament que els nomenaments puguin ser efectius. En aquest supòsit el sector sanitari és obertament partidari de la continuïtat, a través d’una figura de consens com David Elvira.
Deia, en una entrada recent al blog, que la designació d’un conseller de Salut estava supeditada a la restitució o no, dels consellers que ho volguessin després de la seva destitució per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El dubte apareixia per la diferent visió dels dos partits que formen la coalició de govern. Mentre a Junts per Catalunya eren partidaris de la restitució del govern legítim, des d’ERC la situació es veia diferent i es decantaven per un govern “efectiu” que pogués acabar amb el 155. Després de moltes anades i vingudes, finalment ERC ha cedit i ha acceptat proposar a Quim Torra, president de la Generalitat, el nom d’Antoni Comin com a conseller de Salut. Aquest fet ha descavalcat per ara l’alternativa que representava Joan Ignasi Elena que havia estat triada en un primer moment per Oriol Junqueras per substituir Comin, tot i que David Elvira actual director del CatSalut i home fort del departament de Salut, també estava en la llista de candidats.
Segons publiquen alguns mitjans, Antoni Comin ha tingut que batallar de valent per aconseguir que ERC l’acabés proposant com a conseller de Salut. Després de diferents alternatives, ERC ha deixat de banda el seu plantejament inicial d’intentar eixamplar la base independentista, col·locant a Salut a una persona que tot i no ser un sobiranista, la seva condició d’ex PSC i proper als Comuns el feia ser ben vist per aquestes formacions de l’esquerra catalana. Tanmateix la plataforma “Avancem” que lidera Elena, poc hauria pogut eixamplar la base, atès que compta amb molts pocs integrants. Sigui com sigui, el nomenament d’Elena ha quedat pel moment aparcat.
Per altre banda la restitució d’Antoni Comin al front de Salut, ha tingut un efecte col·lateral que cal remarcar i que ha evitat que novament el departament de Salut s’hagi vist menystingut per ERC, atès que el Sr. Joan Ignasi Elena és un gran desconeixedor del sector sanitari tot i haver estat president de la Fundació Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú. Davant la possibilitat del seu nomenament, diferents veus del sector s’havien fet sentir prop dels dirigents d’ERC avisant-los que el sector no estava disposat a ser de nou un camp de proves amb un conseller desconeixedor de la sanitat. Aquestes veus eren molt més partidàries, sinó hi havia restitució del conseller legítim, de la continuïtat de l’equip actual del departament, encapçalat per David Elvira, atenent al bon coneixement que tot l’equip posseeix dels problemes del sector sanitari públic català.
Paral·lelament havia començat a circular un rumor segons el qual en cas de la restitució de consellers, en els departaments afectats es nomenaria un “Comissionat” amb la funció d’exercir en la pràctica de conseller a l’ombra, i que sota les directrius del conseller restituït, s’ocuparia de compensar els problemes derivats del fet de dirigir un departament de la Generalitat des de l’exili o des de la presó. Tanmateix, a dia d’avui, aquests Comissionats no han estat nomenats i es desconeix si finalment s’acabaran nomenant o no. Es donava per fet que en cas de nomenar Comissionats, David Elvira seria el Comissionat de Salut, representant al conseller Comin si aquest era restituït.
Ara caldrà veure quina és la reacció del govern espanyol. Pel moment, en una nota feta pública, La Moncloa adverteix que el nou govern nomenat per Quim Torra “és una provocació perquè diversos consellers es troben fugits de la justícia o en situació de presó provisional", i per tant, atenent les circumstàncies personals d’alguns dels nomenats, s’analitzarà la viabilitat d’aquests nomenaments. Més enllà de la nota, les amenaces contra el govern català s’han anat succeint i segons publiquen diferents mitjans espanyols el bloc que dona suport al 155 s’hauria posat d’acord per mantenir la vigència del 155 a Catalunya i no publicar al DOG els nomenaments dels consellers triats pel president Torra.
Els nomenaments, per ser efectius, cal que siguin publicats en el DOG, i per efectes de l’article 155, continua sent el govern de M. Rajoy qui té la clau del que publica el DOG. Tanmateix, en opinió de prestigiosos juristes, tècnicament la publicació dels nomenaments en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, jurídicament és un “acte degut”, i per tant el Sr. M. Rajoy estaria obligat a publicar aquests nomenaments al DOG. No fer-ho seria clarament inconstitucional. El que sí que podria passar és que una vegada publicats en el DOG, el govern espanyol els podria impugnar.
I aquí ve la segona part: què passarà si el govern espanyol impedeix o impugna els nomenaments? Estem davant d’un interrogant de difícil resposta. Si s’haguessin nomenat els Comissionats, aquests podrien assumir les funcions del conseller impugnat per el govern espanyol, però sense comissionats la solució no es preveu gens senzilla. Per altre banda, apareix una dificultat afegida, relativa a la presa de possessió dels consellers empresonats o a l’exili. Com es pot resoldre la presa de possessió en aquestes circumstàncies?
Certament una situació molt complicada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada