Informe del CatSalut sobre l’assistència primària de l’any 2017

L’activitat de l’assistència primària de l’any 2017, pel que fa a consultes, s’estanca respecte a  l’any anterior

Per primera vegada l’informe inclou dades de visites no presencials (e-mails, la Meva Salut, etc.) tot i que aquest servei encara no està disponible a totes les ABS de Catalunya.

Més de 47 milions de visites és el balanç de la feina feta per les més de 300 ABS de Catalunya al llarg de l’any 2017. D’aquest total, poc més de sis-centes mil visites corresponen a visites no presencials fetes a través de les Tecnologies de la Informació i els Comunicacions (TIC), bàsicament per correu electrònic o a través del servei de la e-consulta incorporat a la “Meva Salut”, tot i que no és accessible a totes les ABS del país segons es desprèn d'un informe donat a conèixer recentment per el CatSalut. 

Aquestes visites no presencials basades en el correu electrònic o la e-consulta, estan relacionades amb problemes relatius a la cronicitat (hipertensió, hipercolesterolèmia o diabetis entre d’altres), on es comenten els resultats de proves o es fan determinats tipus de tràmits administratius. Les TIC estan tot just introduint-se en el nostre sistema sanitari, però no hi ha dubte que una societat cada dia més digitalitzada acabarà fent un ús molt elevat d’aquesta alternativa a la visita convencional, a la que mai podrà substituir al 100%, però si que possibilitarà que per determinades visites rutinàries o de seguiment, la gent no hagi de desplaçar-se als CAP, amb el guany de temps que això comporta.

Els CUAP també van millorant el seu encaix en el grau d’acceptació dels malalts com alternativa als serveis d’urgència hospitalaris per la solució de problemes de salut urgents, sense excessiva gravetat. Aquest fet ja es posava de manifest en la presentació de la campanya d’urgències de l’hivern 2027/18 que la Dra. Nadal va fer fa pocs dies, on va parlar d’un increment al voltant del 10% de l’ús d’aquest recurs assistencial, prova evident que els ciutadans anem utilitzant cada vegada més els recursos més adequats per a l’atenció d’urgències.

Algunes xifres a retenir:

• El 77% de la població ha estat visitada per algun professionals d’atenció primària al menys 1 vegada al llarg de l’any 2017.
• El 44,6% de persones ateses majors de 74 anys, s’han visitat més de 12 vegades al llarg de l’any. 
• Dels més de 47 milions de visites efectuades, només un 0,4% corresponen a visites fetes a persones procedents d’altres comunitats de l’Estat o de l’estranger. 
• La hipertensió en adults (més de 25 anys) és present en el 25,3% dels pacients atesos i és el diagnòstic que ha generat més visites. 
• Tot i l’aparició de noves formes d’assistència l’activitat a l’assistència primària sembla relativament estancada des de l’any 2015 al voltant dels 47 milions de visites.
• Els metges/esses de família assumeixen el 53,8% de les visites, mentre que els/les pediatres només un 9,1% i els odontòlegs el 2,3%
• Les infermeres assumeixen un 33,6% del total de consultes i les treballadores socials arriben a l’1%.
• El 53,4% dels pacients visitats són dones i generen el 55,9% de les visites. 
• La mitjana de visites per pacient atès és de 8,1 però varia segons l’edat i sexe. Els homes d’entre 15 i 44 anys són els que acumulen menys visites per pacient i els homes majors de 85 en tenen el volum més alt. 

L’informe no entra a considerar els resultats en salut de l’atenció primària, ni relaciona l’activitat amb el consum farmacèutic. Tampoc analitza la capacitat de resolució o les derivacions a l’atenció especialitzada d’aquestes consultes

És evident que la primària està desenvolupant una feina important en el nostre sistema sanitari, i sembla que els resultats assistencials són força bons. Però a més de semblar-ho caldrien indicadors que permetin assegurar-ho. Els informes purament quantitatius són una dada que cal complementar amb una visió qualitativa. És llavors quan les conclusions adquireixen valor i tenen tota la solidesa que cal. 

Per altre banda, estem assistint a una proliferació d’informes que pot comportar complicacions a l’hora de fer-ne el seguiment i tenir-les totes presents. Els informes de la Central de Resultats que publica cada any l’AQuAS són prou amplis com per no anar reiterant les informacions similars. I si aquests diferents informes estan elaborats per negociats diferents de la pròpia administració sanitària, vol dir que hi ha negociats que reiteren feines, i en èpoques de dificultats econòmiques és una contradicció que la mateixa informació s’elabori des d’instàncies diferents. I el més probable és que al final les informacions, algun cas, no siguin coincidents