Entrevista amb el Dr. Guillem López Casasnovas

Guillem López Casasnoves és doctor en economia i llicenciat en dret, catedràtic de la UPF, exconseller del Banc d’Espanya, exmembre del consell assessor del “ministerio de Sanidad”, fundador de CRES-UPF, entre moltes altres ocupacions i distincions. És una persona que sempre ha estat molt interessada en els problemes de la sanitat catalana. Recordo particularment dos dels seus llibres sobre el sistema sanitari català: “L’Anàlisi del Finançament Autonòmic de la Sanitat”, editat l’any 1992, i “La sanitat catalana: Finançament i despesa en els seus referents comparats dintre de societats desenvolupades”, editat l’any 2001. També recordo una anècdota d’aquelles que no s’obliden fàcilment: era algun dia de l’inici de la dècada dels 90, a la sala d’actes del departament de Salut al pavelló Ave Maria. Dos joves economistes de la salut, els Drs. Josep Valor i Guillem López Casasnovas, es dirigien a l’auditori per explicar com serien els nous contractes que el CatSalut establiria amb els centres “concertats”. Només començar l’exposició, el Dr. López Casasnovas ens va explicar que es tractava de contractes “sinal·lagmàtics”... en sentir aquest nom, una bona part dels assistents, tan ignorants com jo mateix, no sabíem a on mirar. I això què deu ser?, ens preguntàvem... Quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser intentar esbrinar el significat d’aquella paraulota que mai més no he oblidat. Més enllà de l’anècdota, Guillem López Casasnovas es tota una autoritat en matèria econòmica a l’Estat espanyol, i el seu interès per la sanitat fa que les seves aportacions siguin doblement valuoses. Per això m’he atrevit a demanar-li el seu punt de vista sobre diferents qüestions de l’actualitat sanitària a casa nostra.      

   

Dr. Guillem López, vostè ha estat membre del consell assessor de molts ministres de Sanitat del govern espanyol, fet que li atorga una visió molt propera del sistema sanitari espanyol, i per altre banda coneix perfectament bé el sistema sanitari català. A nivell conceptual quina seria la diferència més significativa entre els dos sistemes?

Dr. Guillem López: L’acceptació de la concertació, la implicació en la gestió del sistema de representants de la societat civil i la seva bona implantació al territori

Ja fa 20 anys que el ministre espanyol de Sanitat Romay Beccaria, el va incorporar al consell assessor del ministeri. Ara la ministra espanyola de Sanitat, Dolors Montserrat ha decidit prescindir de les seves aportacions en el sí d’aquest consell. Ho interpreta com una resposta a la seva posició sobre l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució? 

Dr. Guillem López: No ho crec  Més aviat és la manca de sensibilitat del que representa la economia de la salut en els sistemes de salut dels països moderns.  Els principals grups de pressió ocupen lloc.  També ha prescindit d’experts de la salut pública.  Si aquesta és la seva visió de la sanitat, segur que no li faig cap falta, ni jo ni cap dels meus companys.

Parlant de l’article 155. De cara als usuaris de la sanitat pública, dona la sensació que la seva aplicació no ha comportat greus distorsions en el funcionament del sistema sanitari. Tanmateix, creu que a mig i llarg termini els seus efectes es puguin deixar sentir, afectant negativament les prestacions del sistema de salut? 

Dr. Guillem López: No. El nostre sistema, els nostres gestors i professionals estan per sobre d’aquesta mena de intervencions equivocades. Però cal continuar lluitant pels valors propis compartits.

  

Fa uns anys, el sistema sanitari català despertava interès arreu de l’Estat espanyol, i molts responsables de salut de les diferents autonomies venien a Catalunya a conèixer de primer ma els projectes que s’anaven implementant a casa nostra. Últimament sembla que això ja no sigui tant així. Quines podrien ser les causes segons la seva opinió? 

Dr. Guillem López: Cal un finançament que estigui a l’alçada del desenvolupament del país; és a dir, del nostre PIB. Ara en el millor dels casos tenim un finançament que just arriba al nivell mitjà per càpita d’Espanya. Destacar continuadament amb aquest handicap té molt mèrit.

Vostè ha participat, representant al govern Balear, en la comissió d’experts del Sr. Montoro per tal d’estudiar un nou sistema de finançament autonòmic. Té esperances que el finançament de comunitats com Ses Illes, País Valencià o Catalunya pugui millorar el seu finançament d’una manera significativa?

Dr. Guillem López: De moment no. Però encara cal lluitar-ho. El govern de Madrid no té altra manera per evitar el desencís dels desencaixats o afavorir el re-encaix.

Avui en dia, a l’hora d’analitzar la despesa per càpita en salut que es deriva dels pressuposts de les diferents comunitats autònomes, s’observen diferències que costen molt d’entendre. Segons dades dels pressupostos 2018 de les diferents comunitats, hi ha pressupostos que oscil·len entre els 1.693,49€ per càpita del país basc, als 1.166,39€ d’Andalusia que representa un 45% de diferència. Aquestes diferències tan enormes tenen algun sentit? 

Dr. Guillem López: A mi les diferències no em preocupen si provenen de decisions basades en la responsabilitat fiscal. Fer-ho en termes poblacionals no és adequat quan el finançament autonòmic pondera la població, no es tracta de una transferència condicionada, es pot complementar des de la capacitat fiscal pròpia o de la priorització dels governs autonòmics. Interessa més saber què passa amb les prestacions i el cost unitari de la seva eficient provisió.

Parlant de sistemes de finançament, a Catalunya tothom reconeix que la sanitat està mal finançada i que calen més recursos per fer front a les despeses que el sistema de salut genera. D’on creu que haurien de procedir aquests més recursos que tothom reclama? D’una major pressió fiscal als ciutadans de Catalunya mitjançant impostos específics o incrementant l’IRPF? D’una revisió de la cartera de serveis, reduint les prestacions del sistema sanitari públic? Incorporant copagaments tal com succeeix a la majoria de països europeus? 

Dr. Guillem López: Amb un nou finançament autonòmic que vinculi millor els ingressos de la Generalitat a la renda dels catalans: més capacitat fiscal sobre els recursos propis. I la resta de les coses esmentades amb diversos balanços.

Atenent als resultats en salut, el sistema sanitari català es situa entre els millors del món desenvolupat. Tot i així aquests resultats en salut s’obtenen amb una assignació pressupostària que està per sota de la de molts països amb resultats en salut similars. A què creu que es deu aquesta realitat? 

Dr. Guillem López: A la consideració per part de l’Estat d’un finançament per regim ordinari que no es correspon a la realitat social del nostre país.

En la negociació col·lectiva del sistema sanitari públic sempre s’acaben negociant increments salarials i reduccions de jornada, complementat amb altres beneficis socials. Aquesta manera de negociar ens porta a que l’hora real treballada sigui cada vegada més cara degut el doble efecte de la reducció de jornada i de l’increment salarial. Creu que s’hauria de caminar cap a una negociació col·lectiva on els treballadors assolissin responsabilitats sobre els resultats finals de l’empresa a canvi dels seus beneficis socials?    

Dr. Guillem López: Certament.  Hem de començar a provar la gestió dels mateixos professionals també a l’atenció especialitzada.  Avaluant i pivotant els experiments  I en general, cal trencar en la idea de autonomia clínica per compte propi i retribució per compte aliena.

El sistema retributiu del personal incentiva molt poc als treballadors del sistema sanitari públic, en especial a metges i infermeres. Algunes assajos que s’han fet amb fórmules com les DPO han acabat sent una mena de cafè per a tothom. Creu que els sistemes retributius haurien d’estar molt més vinculats a la productivitat individual i dels equips als que es pertany que no pas a l’IPC?

Dr. Guillem López: Cal bàsicament vincular millor tasques amb resultats i compartir riscos amb els proveïdors 

En el sector salut també parlem sovint d’innovació. Si realment apliquéssim sistemes i tècniques innovadores en el sistema de salut, i féssim un ús més adequat de les TIC, no creu que es podrien eliminar actuacions poc eficients, i eliminar l’excés de burocràcia que el sistema pateix?

Dr. Guillem López: Segur. Però no ho podem fiar tot a les tecnologies. La gestió clínica dels professionals és la base. Les TICs son complementàries.

Les empreses grans han d’estar molt ben organitzades per ser eficients. La sanitat pública catalana té a l’ICS com al seu buc insígnia, sent l’ICS probablement l’empresa més gran de Catalunya. Aquestes grans corporacions són adequades per a la gestió de serveis públics? 

Dr. Guillem López: No crec amb el gran holding, i menys encara desintegrant primària i especialitzada en les seves gerències. La confiança, la reputació, el ‘bon fer’ dels guariment de la salut es guanya amb  la proximitat.

Els economistes expliquen que un servei públic gratuït acaba generant una demanda infinita. Si això és cert, no creu que encara que es pogués dotar de més recursos al sistema sanitari, sempre en continuarien faltant més? Què cal fer per mantenir l’equilibri entre recursos esmerçats, serveis oferts, i demanda del mateixos? 

Dr. Guillem López: Utilitzar els instruments més bàsics de l’economia, de la priorització, del cost efectivitat. Ple de criteris de sentit comú. Res no és gratuït.

Dr. López Casasnoves, per acabar... si el proper conseller de Salut de la Generalitat el cridés, i li demanés el seu parer sobre els tres temes que caldria afrontar amb urgència a la sanitat catalana quines propostes li faria? 

Dr. Guillem López: Per al lideratge de la sanitat, cuidar els nostres professionals i exigir-los  lleialtat amb la salut pública. Com a gestor, recomanar que es doti del coneixement expert. I com a polític, que lluiti decididament per a un millor finançament.

Aquestes són les opinions d’una persona amb una expertesa reconeguda en els àmbits econòmic i sanitari. Donar a conèixer les seves opinions sobre diferents aspectes del nostre sistema sanitari, que massa sovint posem innecessàriament en perill, era gairebé obligat. Dr. Guillem López Casasnoves, moltes gràcies per les seves opinions i per el temps que li he pres...