Sembla que l’Agència Europea del Medicament (EMA) se’ns escapa

Segons el prestigiós diari econòmic britànic “Financial Times”, les ciutats favorites per albergar la seu de l’EMA quan aquesta abandoni Londres són Milan i Bratislava; Barcelona sembla que ha estat descavalcada de la cursa.

La candidatura de Barcelona, tot i ser la que tècnicament respon millor a les condicions establertes per la UE, decau pel poc suport polític del govern espanyol i per la inestabilitat produïda per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució en un moment clau, quan els representants dels 27 països es reuniran el proper 20 N per decidir la ciutat que serà seu de l’EMA a partir de l’any vinent.

El diari londinenc considera que d’acord a les informacions que han rebut de mitjans diplomàtics, Bratislava i Milà lideren la carrera i per tant són les candidates millor posicionades per ser escollides com a seu de l’EMA, considerada com la “joia de la corona” de les més de 40 agències especialitzades que la UE té repartides pels 27 països que la integren. També valora les possibilitats d’Amsterdam i Copenhagen, que es situarien just al darrere de les dues primeres ciutats esmentades. De ser certa aquesta informació, Barcelona veuria com per segona vegada se li escapa la possibilitat d’albergar l’EMA.

Dolors Montserrat ministra de Sanitat no està fent per
Barcelona tot allò que podria si el PP tingués
una actitud diferent vers Catalunya 

La primera ocasió que va tenir Barcelona per ser seu de l’Agència Europea del Medicament va ser quan  a l'any 1992 la UE va decidir crear les seves agències i repartir-les entre els països membres. Llavors era l’Europa dels 15. Com ara, Barcelona tenia un edifici a disposició per ubicar-hi l’agència; era el nou edifici de l’IMIM que s’acabava d’estrenar, annex a l’Hospital del Mar. Barcelona va tenir la gloria a tocar, era la millor candidatura i les opcions d’aconseguir l’Agència eren grans però només la mala gestió del govern espanyol de Felipe González ho va impedir, actuant contra els interessos de la ciutat amb un canvi de cromos descarat, optant finalment per altres candidatures espanyoles a canvi de cedir en la de Barcelona.

Ara sembla que la història es repeteix i altre cop, la candidatura de Barcelona que era fins fa ben poc la millor posicionada, per raons estrictament polítiques sembla que ha quedat descavalcada. Una vegada més la manca de recolzament del govern espanyol pot ser clau en la decisió que els 27 països que integren la UE (sense la Gran Bretanya) prendran d’una manera definitiva el proper dia 20, tot just d’aquí a una setmana. Dilluns vinent sabrem la sort definitiva de la candidatura barcelonina que ha de lluitar en dos fronts diferents. D’una banda aconseguir demostrar que la qualitat i solidesa de la proposta de la ciutat de Barcelona sigui la millor valorada a nivell de compliment dels requisits exigits, i de l’altre els inconvenients derivats de la situació política que s’ha complicat amb l’aplicació per part del govern espanyol de l’article 155 de la Constitució, i el clima d’incertesa que això ha creat, sense que per altre banda el govern espanyol hagi tranquil·litzat a la comunitat internacional en quant a la temporalitat d’aquesta mesura.

El conseller Comin des de Brussel·les no pot defensar la
candidatura de Barcelona atès que ha estat dessat per el
govern espanyol d'una manera mancada de cap rigor
jurídic, i contra la voluntat d'una majoria de catalans

Per altre banda, Dolors Montserrat ministra espanyola de Sanitat, tampoc està fent res a nivell europeu per mirar d’aportar serenitat. Al conèixer la informació que publicava el Financial Times, la ministra va reunir als mitjans pròxims per dir que de cap manera Barcelona havia estat descavalcada de la cursa. En la seva opinió Barcelona és la millor candidata a guanyar la carrera, però la frase final del seu comentari pot considerar-se lapidària: “Los únicos datos objetivos que hay ahora mismo son que la decisión no se ha tomado”. És a dir, que si tot el que la  ministra sap és que no s’ha pres la decisió, vol dir que les possibilitats de Barcelona són molt poques doncs aquests dies és quan hi ha contactes entre les candidatures millor situades i els membres de la comissió, per aclarir dubtes o demanar explicacions. Una vegada més, un govern espanyol gira l’esquena a Barcelona, amb la EMA com a rerefons. Llavors fou Felipe González (PSOE) i ara és Mariano Rajoy (PP).

Veient que el govern espanyol no actua amb contundència en la defensa de Barcelona, i que el govern català està destituït per obra i gràcia del 155, i per tant, inoperant, l’associació privada sorgida de la societat civil Barcelona Global, que té per a objectiu “fer de Barcelona una de les millors ciutats del món per al talent i l’activitat econòmica”, i que compta com a socis amb les millors empreses del país així com personalitats rellevants del món cultural i empresarial, ha decidit moure’s pel seu compte per intentar revifar les possibilitats de Barcelona i han decidit fer arribar de l’ordre de mil postals a Donald Tusk president del Consell Europeu i a Guido Rasi  director executiu de l’EMA per palesar l’interès de la ciutat per convertir-se en al nova seu de l’organisme. Tant de bo sigui una decisió útil per els objectius que es persegueixen.