La candidatura de Barcelona cau en primera ronda de les votacions
La imatge horrorosa
de la política espanyola, que està envoltada per una profunda atmosfera de corrupció,
una acció policial que supera els límits del permès en els estats democràtics,
i la inestabilitat política derivada de dissoldre per “l’article 21” el Parlament
de Catalunya i cessar pel mateix article al govern de la Generalitat, són
motius suficients per que els països europeus hagin perdut la confiança en la
que tècnicament era la millor candidatura per albergar la seu de l’EMA.
La imatge horrorosa de la política espanyola, que està envoltada per una profunda atmosfera de corrupció, una acció policial que supera els límits del permès en els estats democràtics, i la inestabilitat política derivada de dissoldre per “l’article 21” el Parlament de Catalunya i cessar pel mateix article al govern de la Generalitat, són motius suficients per que els països europeus hagin perdut la confiança en la que tècnicament era la millor candidatura per albergar la seu de l’EMA.
Allò que el
president del govern espanyol Mariano Rajoy defineix com “restablecer el orden constitucional
en Cataluyna” mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, està en la base de la derrota de la candidatura de Barcelona per
esdevenir seu de l’EMA quan a l’any 2019 l’Agència Europea del Medicament hagi
d’abandonar, a causa del Brexit, la seva seu londinenca. Aquesta manera de “restablecer
el orden constitucional” basada en al violència policial, en l’acció de la justícia
per resoldre problemes polítics, empresonar persones per la seva ideologia, dissoldre
un Parlament escollit democràticament, i cessar un govern entre altres nimietats és el que ha creat una imatge nefasta de la ciutat de Barcelona, però també d’Espanya,
que no ha passat desapercebuda pels 26 països que conjuntament amb l’Estat
espanyol han decidit avui que Amsterdam sigui la ciutat que albergarà l’EMA. Per
cert, la tria d’Amsterdam s’ha hagut de fer per sorteig després que la
candidatura de la ciutat holandesa quedés empatada a vots amb la de Milà.
Ara, els aprofitats
de la política, els especialistes en la manipulació de la realitat, els que
transformen realitats en “fake-news” ens voldran explicar que el gran culpable de
la desfeta de la candidatura de Barcelona és el procés d’independència. Però no
ens hem de deixar enganyar, i hem de ser capaços d’objectivar com fins el dia 1
d’octubre, Barcelona era, segons totes les informacions, la ciutat favorita.
Era la preferida pels treballadors de l’EMA segons una enquesta interna que la
direcció de l’EMA havia fet entre els seus treballadors per conèixer les seves
preferències, i era la millor candidatura a l’hora de complir els requisits tècnics
establerts per la UE.
Que ha succeït doncs
a partir de l’1-O, perquè Barcelona perdés radicalment el paper de favorita?.
Doncs que Europa ha estat testimoni de la violència policial exercida als col·legis
electorals contra gent pacífica, alguns majors d’edat, que només volien
dipositar en pau el seu vot a les urnes. Europa ha estat testimoni de l’empresonament
de líders polítics per defensar les seves idees polítiques. Europa ha vist que
basant-se en una cosa tan democràtica anomenada article 155 de la Constitució espanyola, el president
del govern espanyol ha dissolt un Parlament, ha cessat al govern legítim de
la Generalitat escollit democràticament, ha empresonat a mig govern, i l’altre
mig ha hagut de marxar a l’exili per evitar ser empresonat, i continuar
mantenir vigent l’honorable figura de la presidència de la Generalitat. Europa ha estat també testimoni que el govern espanyol és el més corrupte d'Europa. Europa
ha vist tot això, i s’han adonat que la democràcia a Espanya no està
consolidada i que el règim sorgit de l’any 78 intenta tapar la corrupció que se'l menja per dins, al temps que està adoptant uns tics
franquistes perillosos. Amb aquests antecedents, la candidatura de Barcelona se n’ha anat a norris. Una prova més del mal que l'aplicació de l'article 155 està fent a la sanitat catalana.
Que ningú ens
enredi. Abans de l’1-O la candidatura de Barcelona era la favorita, i és després d’aquella data, quan davant de totes les situacions descrites en
el paràgraf anterior Barcelona es veu descavalcada de la seva posició de
favorita. Per tant, la derrota de la candidatura de Barcelona és només atribuïble
a les actuacions del PP a Catalunya i a Europa. Per altre banda, això tampoc
ens ha d’estranyar: algú podia esperar res de bo per Barcelona, que vingués de
la ma del PP?
Tal com avançava en
l'entrada al blog d’ahir, ara el PP intentarà culpar a l’independentisme del seu propi
fracàs com a negociador a Europa, però la realitat és que el que ha succeït avui a Brussel·les, és el que el PP volia que passés, i tenir així un argument més en contra dels que defensen la
independència de Catalunya. Però no cal que s’esforcin: tots sabem que en els
fons del seu cor, ningú del PP volia que l’Agència vingués a Barcelona; així de
clar, així de fàcil. Davant del fet consumat, l'unionisme espanyol ha sortit en tromba a culpar l'independentisme d'aquesta derrota de la candidatura de Barcelona. I des del govern legítim català, tant el president Puigdemont com el conseller Comin, des de Brussel·les, han posat el dit a la nafra: la imatge de corrupció que dona Espanya al món, i els dèficits democràtics de l'Estat espanyol estan en la base de la desfeta de la candidatura de Barcelona a l'EMA.
El més lamentable és
que Barcelona ha perdut una extraordinària oportunitat per esdevenir un
autèntic “hub” com es diu ara, en matèria
de ciències de la salut, a banda dels llocs de treball de qualitat que s’haurien
creat i de la riquesa que hauria aportat a la ciutat els més de 40.000
visitants que la EMA rep a l’any.
Una prova més, que
només Catalunya pot defensar amb garanties els seus interessos. Els altres, els
que diuen que han fet el que han pogut, són tots uns farsants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada