Després de l’aplicació de l’article 155 a Madrid se’n riuen del mort i de qui el vetlla (I)

El departament de Salut està directament afectat per les mesures derivades del 155, que burocratitzen els tràmits, paralitzen contractes i inversions, i obliguen a adoptar posicionaments contraris als defensats pel govern legítim de Catalunya, com en el cas de la prescripció infermera. Algunes mesures salarials que el departament de Salut havia compromès es veuen també en risc de ser anul·lades.

Per exemple, la compra de qualsevol aparell de diagnòstic està subjecte a una declaració responsable que garanteixi que els diners necessaris per fer el pagament, en cap cas s’utilitzaran per finançar cap activitat declarada il·legal pel Tribunal Constitucional ni contrària a cap decisió dels diferents tribunals de justícia, fet que resulta gairebé patètic, sinó estiguéssim parlant de coses tan serioses com la compra d’aparellatge sanitari.  

Els efectes devastadors de l’article 155 no són coneguts directament pel gran públic, però el cert és que estan fent molt mal en general a tots els departaments de la Generalitat i al de Salut en particular. La situació ha estat denunciada fa pocs dies en una concentració de funcionaris públics de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume, en la que varen refermar la seva obediència al govern legítim de Catalunya, varen denunciar les conseqüències que es deriven de l’aplicació de l’article 155, i es va reclamar l’alliberament dels presos polítics.

Pel que fa al departament de Salut, i més enllà de la castellanització del departament i de tots els seus informes, l’aplicació de l’article 155 està incidint molt negativament en el dia a dia del departament, i comença a deixar-se sentir també en el funcionament dels centres sanitaris de l’ICS i en les empreses públiques i consorcis, afectant també probablement a les retribucions del personal dels centres sociosanitaris dels SISCAT. Veiem algunes conseqüències concretes de tot plegat:  

1.- Burocratització de tots els procediments administratius, que té com a  conseqüència un alentiment de la presa de decisions degut a un  procés feixuc que en la majoria de cassos comporta endarreriments de tots els projectes.

• La compra de béns i serveis des de l’àmbit públic requereix l’elaboració d’una declaració responsable per part dels òrgans de contractació i de la intervenció. Així doncs, per comprar qualsevol equipament mèdic (com un ecògraf per exemple) s’ha de fer una declaració responsable, assegurant que aquella despesa no té relació amb cap activitat il·legal ni contrària a decisions dels tribunals. Fins al moment, i amb un mes escàs des de l’aplicació del 155, s’han elaborat unes 3.500 declaracions responsables (aproximadament) entre els centres del SISCAT.
• Per l’autorització de pagaments, és necessari emetre un certificat davant el ministeri i l’entitat financera per a qualsevol proposta de pagament.

2.- Paralització de contractes, recursos i inversions, ates el bloqueig de les partides pressupostàries que impedeix poder disposar dels crèdits corresponents, i que comporta per exemple:

• Partides destinades a centres de recerca  directament afectades per l’aplicació de l’ordre 878 del 15 de setembre. Hi ha 2,6M€ corresponents a partides de recerca bloquejats. No disposar d’aquests fons posaria en perill línies de recerca en l’àmbit del  VIH i en malalties infecciones, entre d’altres, cosa que suposaria un important retrocés en la recerca del país i en la qualitat de l’assistència.
• Partides de sistemes d’informació vinculades a diferents projectes. Un d’aquests projectes és el manteniment informàtic de la recepta electrònica, eina que permet a més de 400.000 usuaris recollir diàriament la seva medicació a les farmàcies i que pot generar un important caos si el sistema cau per manca de manteniment.

3.- Defensa de posicionaments, per part del Ministeri i en nom de la Generalitat, contraris els assumits fins al moment pel govern legítim de Catalunya. Com exemple d’aquesta situació, en el transcurs de la darrera reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, òrgan de coordinació entre les comunitats autònomes i el Ministeri Serveis Socials, Salut i Igualtat (MSSSI), la ministra va defensar un posicionament contrari a l’expressat fins al moment per la Generalitat en relació al decret que regula la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels professionals d’infermeria. Abans de la destitució del Govern legítim, Catalunya estava tramitant l’aprovació d’un decret que s’havia elaborat amb la participació de les corporacions professionals. Altres temes en els que el posicionament no és coincident són: les condicions de regulació dels fons de cohesió (fons per compensar l’atenció de població desplaçada a altres comunitats autònomes), o la modificació del reglament de funcionament del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, entre d’altres.

(Continuarà...)