La sanitat catalana en greu perill a conseqüència del 155 (I)

Una cosa és aguantar amb tranquil·litat i sense violència l’aplicació del 155 a l’àmbit sanitari, i un altre molt diferent no ser conscients del perill pel sistema sanitari públic que veurà amenaçada molt seriosament la qualitat assistencial de la nostra sanitat, i condicionarà la pràctica assistencial dels nostres professionals.

L’article 155 és una “patent de cors” elaborada des dels despatxos per la “brigada Aranzadi” dirigida per la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria, amb total desconeixement de la realitat del nostre sistema sanitari, i que comporta greus distorsions en el funcionament del sistema, situacions confuses, i que per mecanismes gens clars permet que qualsevol actuació dels funcionaris del CatSalut o de les seves empreses públiques i consorcis pugui ser interpretat esbiaixadament i castigat amb una duresa més enllà del que seria admissible en un  estat democràtic, que per exemple poden afectar al seu patrimoni o comportar denuncies a la Fiscalia General de l’Estat.

Abans d’aprofundir amb els perills que implica l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola al departament de Salut, cal explicar com ha quedat el departament després que el govern espanyol decidís cessar al govern català i per tant, cessar al conseller Antoni Comin.

Com es sabut, la primera baixa que es va produir al departament de Salut va ser la del seu secretari general, el Sr. Albert Serra, el dia 26 d’octubre, quan va demanar ser rellevat del seu càrrec. Val a dir que la baixa del Sr. Serra no té cap mena de transcendència pel sistema atès que el seu pas pel departament de Salut pot considerar-se del tot irrellevant. No per la responsabilitat que es deriva del càrrec, sinó sobretot per les poques aportacions que el Sr. Serra ha fet mentre ha ocupat el càrrec. Una vegada Albert Serra fou cessat, el govern català va decidir acumular les funcions de la secretaria general al director del CatSalut David Elvira, que a més és president de l’ICS i màxim responsable de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació.

David Elvira, director del CatSalut, president de l'ICS,
 secretari general del Departament de Salut en funcions,
secretari de d'atenció sanitària i participació 

Tenint en compte que David Elvira és d’aquells que no ocupa els càrrecs només per figurar sinó per exercir-los amb la màxima eficiència possible, resulta evident que amb tantes responsabilitats al Sr. Elvira difícilment li quedaran hores per a poder dormir. Un dia vaig comentar d’ell que era com “Superman” ateses les responsabilitats que assumia, doncs bé, ara no trobo qualificatius adequats perquè a més de les responsabilitats  indicades, a David Elvira encara n’hi correspon un altre: és l’interlocutor del “ministerio” a qui ha de passar comptes de tot el que succeeix diàriament al departament de Salut.

I amb qui passa comptes David Elvira? Doncs amb el Sr. José Javier Castrodeza, secretari general de Sanitat y Consum del “ministerio” que és la persona en qui la ministra espanyola de Sanitat Dolors Montserrat ha delegat el “govern” de la conselleria de Salut de la Generalitat. Recordem en aquest sentit, que l’article 155 preveu que una vegada cessat el govern català, els departaments de la Generalitat passen a ser dirigits pels ministeris homònims del govern espanyol, per tant, a Salut, en teoria, a hores d’ara qui mana és el Sr. Castrodeza.

Sense voler jutjar al Sr. Castrodeza, el que està clar és que a Madrid desconeixen la realitat catalana pel que fa a moltes coses, però també pel que fa a la realitat del nostre sistema sanitari públic. Si en el seu moment alguns vàrem manifestar una lògica inquietud perquè el conseller de Salut de la Generalitat no era metge ni era una persona del sector sanitari, què hem de dir ara de la imposició d’algú que desconeix absolutament la nostra realitat sanitària? Què deu saber el Sr. Castrodeza del que és un consorci a casa nostra i com estan constituïts els seus òrgans de govern? Què deu saber el Sr. Castrodeza de l’estat d’obsolescència dels equipaments i aparellatge sanitari? I del Pla de Xoc? I de la necessitat de constituir un nou consorci a Reus, o de crear empreses públiques per gestionar el sistema sanitari públic a les Terres de l’Ebre o al Berguedà?. No ho interpretin com una crítica al Sr. Castrodeza, ell no en té la culpa que la “brigada Aranzadi”, dirigida per la vicepresidenta del govern espanyol Sáenz de Santamaria, sigui qui en realitat hagi dictat les normes per les que s’ha de regir l’autonomia? catalana, i ho hagi fet sense el més mínim coneixement de la realitat d’aquest territori, i amb la sola idea d’aniquilar l’autonomia per implantar solucions a l’espanyola que res tenen a veure amb la nostra realitat
.

Amb la perspectiva de que les eleccions del 21D, guanyi qui guanyi, no serviran per anular l’article 155 aprovat pel Senat espanyol, i que aquest perdurarà una bona temporada a casa nostra, els problemes que es poden derivar d’aquesta situació són una autèntica amenaça pels professionals, per la qualitat de l’assistència i pels ciutadans en general.

En la propera  entrada al blog, veurem que diu l’article 155 pel que fa a la seva aplicació al departament de Salut. Fa esgarrifar francament...

(Continuarà...)