El sector sanitari no pot quedar-se impassible davant l’aplicació del 155. Ens toquen la Sanitat i això no s’ha de permetre. O el sector reacciona, o la qualitat de l’assistència a Catalunya se’n ressentirà ja en el curt termini.
L’aplicació del 155 al sistema sanitari català té una primera conseqüència: la por s’ha convertit en un instrument de gestió, atès que qualsevol interpretació dels “comissaris polítics” pot comportar denuncies a la Fiscalia. Fins i tot els professionals es poden veure en aquesta situació.
A les reaccions d’algunes organitzacions sanitàries que han emès comunicats condemnant el 155, el sector hauria d’anar més enllà reclamant que NO ENS TOQUIN LA SANITAT !!!
(...Continua de
l’entrada anterior)
Vist com ha quedat
el departament de Salut després del cessament, a petició pròpia, del seu
secretari general, i del cessament forçat pel govern espanyol en aplicació de
l’article 155 de la Constitució, del conseller de Salut, en una decisió del tot
inèdita en democràcia com és destituir a un govern legítim elegit
democràticament, i després de repassar el contingut de l’Ordre PRA/1034/2017
que defineix com s’aplica aquest article 155 a la sanitat pública catalana cal
veure quines poden ser les conseqüències de tot plegat.
El primer que cal
dir és que la sanitat pública està sotmesa a una intervenció absoluta. El grau
de llibertat a l’hora de prendre decisions es “zero”. Tot ha de ser beneit per el
“ministerio” a Madrid. Qualsevol acord amb els professionals, qualsevol mesura
organitzativa o del tipus que sigui, qualsevol nomenament, necessita el vist i
plau del “ministerio”. Per altre banda la redacció poc concreta de les normes
dictades pel govern espanyol pot implicar interpretacions perjudicials per el
model sanitari català com seria per
exemple que les fundacions sanitàries integrades al SISCAT siguin enteses com a integrants del “sector público empresarial” de la Generalitat de Catalunya.
Respecte les EPiC
(empreses públiques i consorcis) cal dir que poques hores abans de l’aprovació
de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de
Catalunya, el conseller Comin va signar una disposició restituint els càrrecs
dels vocals i presidents dels consells
de govern que havien estat cessats pel propi conseller amb l’objectiu de salvar
la seva responsabilitat pels actes administratius derivats de l’1-O i de la
vaga de país del dia 3 d’octubre. Ara, resolta aquella situació, i reposats en
el càrrecs, sembla que n’hi ha algun que preferiria no haver estat restituït en
el seu càrrec, per les conseqüències que es podrien derivar de l’aplicació del
155. Lamentablement la por s’ha convertit en un instrument de gestió.
L’aplicació de
l’article 155 trenca l’esperit del nostre sistema sanitari i genera unes línies
greus de conflicte en la seva interpretació. No estan gens clars els límits
d’aplicació i això pressuposa una subjectivitat absoluta a l’hora d’interpretar
aquests límits tan difusos. Què passarà amb el decret de prescripció infermera?
Podrà algun dia el Parlament de Catalunya tirar endavant els treballs fets fins
ara en la recerca del consens, i dotar a les infermeres catalanes de la
seguretat jurídica que no tenen? Les obligaran a acatar el que disposi el Reial
Decret del govern espanyol del que s’ha pactat la seva modificació però encara
no se sap amb quin text definitiu? S’ha acabat, mentre estigui en vigor el 155,
la legislació catalana en matèria de Salut?
Dona la sensació
que la “brigada Aranzadi”, desconnectada totalment de la realitat, ha plantejat
el 155 com un element més de la campanya electoral que l’Estat espanyol ja ha
començat a Catalunya. Des de fora del departament de Salut, sembla que
l’aplicació del 155 està passant sense més complicacions, quan en realitat ho està
paralitzant tot, ho limita tot, i ho bloqueja absolutament tot. No es poden
afrontar els problemes del dia a dia sense l’autorització prèvia del comissari
polític imposat per Madrid per controlar tot allò que es faci a Catalunya des
del departament de Salut.
Ni tan sols s’han
establert els procediments per comunicar-se entre “ministerio” i departament de
Salut; des de l’aprovació del 155 tot està funcionant sota la improvisació més
absoluta, ningú ha pensat en com resoldre l’operativa del dia a dia. I hem de
témer un 155 llarg. Que ningú es pensi que això es per 50 dies. Passi el que passi el dia de les eleccions l’objectiu és que la sanitat catalana continuï
intervinguda. El 155 pot aturar decisions administratives, no es podran fer
concursos sense haver aconseguit l’autorització prèvia del “ministerio” i tot
haurà de passar pel sedàs del “ministerio”. El 155 és tan genèric, tan porós,
amb tan poques concrecions, que amenaça a tothom. La sanitat catalana, i els
seus professionals, estan davant d’una
indefensió absoluta.
Per posar un
exemple de les incerteses que planen sobre el sistema, imaginem un consorci, el
que sigui, que necessita un crèdit bancari per una inversió, o per fer front a
necessitats de tresoreria; què passarà si Madrid no l’autoritza? Quant temps
haurà de transcorre per ser autoritzat? Que passarà si es denega? Com es
pagaran les nòmines?
I la Llei d’Universalització de l’Assistència aprovada no fa masses mesos en el Parlament de Catalunya?
Aquesta Llei difereix de la Llei espanyola que regula l’atenció sanitària als
estrangers que viuen a casa nostra. Amb la nova situació, què prevaldrà? Els
metges catalans cometran un delicte per atendre als estrangers conforme a les
previsions de la Llei catalana? Els denunciaran a la Fiscalia?. Els metges i
metgesses a l’igual que les infermeres i infermers encara no són prou
conscients dels riscos a que estan sotmesos per la indefinició i manca de
concreció del 155.
Ara estem sota una
paràlisi administrativa, però aquesta paràlisi no és com la que es dona en una
transició normal d’un govern al següent, sinó que hi ha un fet afegit fruit de
la intromissió que està patint el dia a dia del departament de Salut, atès que
el “ministerio” és un ens administratiu amb una operativa molt menys àgil que
l’administració de la Generalitat, i per tant l’alentiment en la presa de
decisions i en els procediments administratius serà la nota predominant mentre
el 155 estigui vigent.
És per tot això i
per tot el que anirà sorgint, i també pel perill de caure sota els dominis de
la Fiscalia, que el sector sanitari ha de reaccionar com ho ha fet la societat civil, pel que fa a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. No ens
podem quedar amb els braços creuats. La qualitat del nostre sistema sanitari
està en joc.
QUE NO ENS TOQUIN
LA SANITAT !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada