Jornada del Pla de Salut, Sitges 2014 (I)

“Fem salut, construim futur” era el lema d’aquesta 4ª Jornada

Dijous 27, jornada prèvia amb una taula rodona sobre tendències de futur en la sanitat catalana

El divendres 28 de novembre es va celebrar a Sitges, la 4a. Jornada del Pla de Salut 2011-2015, amb una assistència rècord de participants. Més de dues mil persones varen assistir aquest any a la presentació dels resultats de les diferents línies d’actuació  establertes en el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. Abans d’explicar el desenvolupament de la Jornada, val la pena fer-se ressò de les sessions de treball del dia anterior, també a Sitges, en les que es van debatre per part dels assistents prèviament convidats pels responsables del Pla de Salut de Catalunya, les possibles tendències que seguirà la sanitat catalana de cara a l’any 2020. Aquesta reflexió col·lectiva es va dur a terme atès que la vigència del Pla de Salut actual, decau l’any vinent, i els responsables del Departament estan treballant ja en dissenyar les directrius que hauran de caracteritzar el Pla de Salut 2016-2020 de propera elaboració.

Les sessions de treball del dijous 27, van estar precedides per una taula rodona en la que es volia situar als assistents en l’escenari del que podria ser l’any 2020. Aquesta taula rodona va ser presentada pel Conseller Ruiz, i per Carles Constante, director general de Planificació i Recerca en Salut  i va comptar amb la participació de Francesc Moreu, històric gestor de la sanitat, i consultor en l’actualitat, Pere Ibern, també consultor i professor de la universitat Pompeu Fabra, moderats per Albert Closas, director del programa “valor afegit” de TV3 i responsable de temes econòmics de la televisió pública catalana.

En la presentació de la sessió, el conseller Ruiz  va assenyalar com a elements a considerar per a l’any 2020, la influència que tindran les TIC en la sanitat, va referir-se també a l’avanç que es derivarà de l’aparició de nous fàrmacs més potents, així com les conseqüències que tindrà que les persones afectades per un problema de salut estaran cada vegada més informades. Caldrà donar respostes al fet que la gent viurà més anys, per que aquests més anys ho siguin també amb una vida saludable. Per poder fe tot això, caldran més recursos, i optimitzar-los per poder atendre responsablement les necessitats de la sanitat pública. Per la seva banda, Carles Constante en la seva intervenció va fer referència als objectius del Pla de Salut, en el sentit que està orientat a l’acció com ho prova el fet de preveure actuacions en el camp de la cronicitat o en la millora del nivell de resolució de la primària. Intenta també incorporar el coneixement clínic a la governança de la sanitat. El Dr. Constante va agrair l’esforç de les persones que en un context de crisi com l’actual ha estat capaces de presentar en aquesta 4ª Jornada del Pla de Salut més de 900 pòsters amb experiències de tot tipus, i va voler donar una vigència de 10 anys al Pla de Salut, en dos cicles de 5 anys. D’aquí la preocupació per enfocar l’abordatge del següent període (2016-2020) 

El primer en intervenir va ser Francesc Moreu. Moreu és allò que en termes col·loquials es coneix com un provocador, de manera que les seves intervencions no deixen indiferent a ningú. Sap acompanyar les seves afirmacions d’una capacitat de convenciment i una dialèctica importants, tot i que en algunes ocasions aquesta eloqüència i capacitat expressiva li ha ocasionat algun problema amb l’auditori. Dijous mateix, va anar més enllà del que calia fent excessives referències al viatge a Ítaca, sense adonar-se que els seus comentaris podien ferir la sensibilitat d’alguns dels presents. Entenc i respecto que per ell la configuració de Catalunya com a Estat no formi part dels seus interessos polítics, però ell hauria d’entendre també que aquells que no compartim la visió política de Ciutadans també ens mereixem un respecte. 

Moreu va començar la seva intervenció dient que el 2020 ja és ara, avui és 2020. “Al 2020 continuarem existint amb algunes millores, però la gent a casa seva ho notarà poc” Moreu creu que al 2020 s’haurà aconseguit el lamentable dèficit zero, però en canvi la gent no tindrem ni un € per poder fer alguna cosa. Caldrà fer coses diferents però amb els mateixos recursos. En la seva opinió Catalunya continuarà sent una comunitat autònoma. “Estem defensant un Estat del Benestar que no es sostenible”, va afegir. Va augurar canvis profunds en les persones i en la societat civil, de manera que aquests s’implicaran molt més en els temes col·lectius. Això comportarà canvis molt significatius. Entre aquests canvis, Francesc Moreu vaticina la transformació d’una conselleria de  Salut vertical, per una de transversal i més àmplia, a l’estil del model Nova Zelanda on hi ha 20 ministres per a 40 ministeris

Moreu demana la revisió del model basat en el control pel control, que “fa la vida impossible als gestors”. Es queixa que com a conseqüència d’això, nosaltres mateixos hem arruïnat la figura dels consorcis i l’eficiència que es pretenia amb la seva creació. També va demanar la potenciació del Networking Públic-Privat, i considera que “qui dona la prestació és irrellevant, tant si la fa x, y o z”, mentre estigui finançada públicament. També comenta que els exercicis de transparència que es fan són tots ex-post, que la central de resultats està molt bé com a exercici de transparència, o el mateix Pla de Salut, però ell reclama que aquesta transparència sigui també ex-ante, explicant les coses abans de fer-les.

Referint-se al model sanitari català, Moreu va comentar que “està molt bé, però malauradament no el podem pagar” i va advocar per un nou concepte de salut . Va afegir que “la salut  és una responsabilitat personal, però és un dret col·lectiu”. En la seva opinió, cal una cultura luterana, basada en l’associació de persones, buscant respostes des de la societat civil. En aquest sentit va demanar que mentre duri aquesta situació econòmica, cal tenir una sensibilitat especial amb totes aquelles persones que ho estan passant malament. També va demanar a les administracions que deixin de formar professionals per un mon que no existeix, i en aquest sentit s’hauria de tenir una visió més troncal de les professions sanitàries, i cercar un equilibri entre gestors i professionals donant a aquests últims un major protagonisme.

A Francesc Moreu li agradaria que el Pla de Salut no fos un pla elaborat pel Departament  de Salut, sinó que hauria de ser un document que la Generalitat de Catalunya hauria de fer seu. El Pla de Salut hauria de concedir un espai als ciutadans i guanyar pes en el concepte de Salut, minimitzant el de sanitat. També demana que el Pla de Salut hauria d’anar acompanyat dels recursos necessaris per dur-lo a terme (pressupostos) amb un vigència temporal igual a la del Pla.  

Pel que fa al CatSalut  Francesc Moreu reclama que actuï com una asseguradora autèntica elaborant càlculs actuarials  per determinar el risc de les prestacions i un pla d’actuació per reduir-lo. També va entrar en el terreny del finançament de la sanitat, i en aquest àmbit va explicar que “els diners han de seguir al client”. Posava com exemple d’aquesta afirmació a l’Hospital Clínic de Barcelona, que rep malalts de tot Catalunya i en canvi qui li paga la seva feina no és qui li envia el malalt sinó la Regió Sanitària de Barcelona.

Moreu va acabar la seva intervenció demanant una Assistència Primària lligada al CatSalut i que es faciliti de veritat la lliure elecció llevat de les qüestions de tipus terciari. Va dir que treballar en xarxa  exigeix  que hi hagi mobilitat dels recursos dins del territori, i va cloure amb una nova menció a al seu  particular mantra: “Mentre anem cap a Ítaca, les persones continuen naixent, vivint i morint”  

Com es pot veure, un Francesc Moreu en estat pur que no deixa indiferent a ningú…

(continuarà…)

www.rbaestudisiprojectes.cat