dimecres, 31 de desembre de 2014

Els consells de govern d’empreses públiques i consorcis


Tot i la millora que hi ha hagut en alguns consorcis respecte a la composició dels consells de govern, queda encara camí per recórrer


Les empreses públiques i consorcis, ens agradi o no, estan sotmeses a les estratègies que ha de dissenyar la propietat, i executar el consell de govern, a través de l’equip de direcció.



És de sobra coneguda la meva opinió contrària al fet que els consells de govern de les empreses públiques i consorcis, i per extensió els càrrecs directius dels mateixos, siguin ocupats per polítics i funcionaris, per que entenc que no és la funció ni dels uns i dels altres assumir responsabilitats en aquests òrgans de decisió. De fet, aquests últims anys  s’han donat a Espanya i també a Catalunya  situacions que ho deixen ben clar, per si algú  en tenia algun dubte. Em refereixo a l’escandalosa submissió d’una immensa majoria de caixes d’estalvi a la política, mitjançant la col·locació d’homes de partit en el òrgans de govern d’aquestes institucions. El resultat ha estat dramàtic pels petits estalviadors que han vist com els seus diners desapareixien en inversions sense retorn (autopistes sense cotxes, aeroports sense avions, AVE sense passatgers), crèdits a organitzacions molt poc solvents (partits polítics, fundacions d’aquests partits, empreses sense viabilitat), tractes de favor als seus amics (condonació d’interessos a partits polítics afins, targetes black opaques per hisenda, etc.) o productes financers de risc oferts amb mala fe als petits estalviadors (les participacions preferents i les obligacions subordinades entre d’altres). Tot això com a conseqüència de la nul·la professionalitat dels alts directius de les caixes d’estalvi, sotmesos a les decisions dels partits polítics. Són exemples prou clars que vindrien a corroborar el que fa temps que defenso, és a dir, la professionalització de les estructures directives d’empreses públiques i consorcis en l’àmbit de la sanitat.

Albert Fernández Terricabras és economista, professor de
l'IESE, i president de la Corporació de Salut del
Maresme i la Selva 
Deixant clar doncs que els consells de govern han d’estar ocupats per professionals entesos en la matèria, reconeguts i de prestigi, queda clar també que hi poden assistir altres persones que encara que no dominin el negoci en sí, puguin fer aportacions estratègiques importants atesa la seva reconeguda visió del mon econòmic i empresarial. En la mateixa línia tampoc seria criticable que s’hi integrin persones que a través de les seves relacions personals puguin ajudar a obrir portes en diferents àmbits de l’administració o del món de les finances per posar un exemple. Tanmateix, i sigui quina sigui la composició de l’òrgan de govern, el que està clar és que l’empresa pública oconsorci tenen un propietari o si es vol un soci majoritari, i que aquest acostuma a ser la Generalitat que en tots els consorcis en que participa hi té una presència superior al 50%. Per tant, els consellers que formen part d’aquests consells representant a la Generalitat estan subordinats a dos referents importants: d’una banda allò que la seva ètica professional i els seus coneixements professionals els dicta i de l’altre allò que són els interessos de caràcter assistencial, econòmics i estratègics d’aquells als que representen, és a dir a la Generalitat (a través del Departament de Salut). De fet, un consell de govern d’una EPiC no hauria de diferir massa pel que fa  a la seva composició del que és un consell d’administració d’una empresa dedicada a la prestació de serveis públics, afegint-li els matisos sanitaris que calguin.       

Això que sembla tan elemental, resulta que en la pràctica no ho és tant, doncs a alguns directius de alguna EPiC els costa una mica adaptar el seu esquema de treball a allò que emana del Departament de Salut o del CatSalut. És evident que algunes de les decisions de la propietat et poden semblar desencertades, i potser més que semblar-ho, fins i tot ser-ho, però quan això passa, si la ètica professional no et permet acceptar allò que se’t demana, el que cal és presentar amb caràcter irrevocable la teva dimissió, una vegada has fracassat en l’intent de fer veure als responsables del Departament el seu error. “Posar el càrrec a disposició” és una manera de cobrir les aparences, però no n’hi ha prou, sobretot quan saps que tot continuarà igual. Tampoc és massa coherent emprendre una campanya per anar desacreditant a aquells que han pres la decisió errònia; això, si continues exercint el càrrec, és senzillament un acte de deslleialtat amb qui t’ha atorgat la confiança situant-te en aquell lloc de responsabilitat.  

Juan José López Burniol, és notari i professor associat de la
Universitat Pompeu Fabra. És vocal del consell rector
del Parc de Salut Mar   
Tot plegat em fa pensar que la governança d’aquestes institucions no està encara del tot ben resolta. És cert que comparat amb anys enrere s’ha millorat molt, i avui en alguns consorcis hi ha gent de molta vàlua en la línia del que comentava més amunt: persones de prestigi, bons professionals en els seus àmbits d’especialització procedents del teixit social català que fan molt bones aportacions a les organitzacions en les que participen, però també és veritat que encara queda camp per córrer per seguir millorant, aportant professionalitat i serietat al procés de presa de decisions.
                                          

No vull acabar aquestes consideracions sense apuntar que una de les causes dels conflictes que sorgeixen, és la manca d’una legislació específica que serveixi de marc legal dels sistema sanitari públic català. Aquest marc jurídic específic és del tot necessari no només per evitar situacions poc clares en l’àmbit de les EPiC, sinó també per donar seguretat jurídica a un sistema sanitari que mica en mica ha vist com les lleis que li donaven suport, o quedaven del tot obsoletes, o les lectures que se’n feien eren cada vegada més allunyades de la realitat de la sanitat púbica catalana i per tant de les seves necessitats. Aquesta situació d’ambigüitat  genera avui en dia excessius problemes. Seria hora que l’autoritat sanitària del país, endegués una revisió a fons del marc jurídic, en particular de la LOSC i de la Llei de contractes de les administracions públiques.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada