Pere Ibern: “Fer prediccions de futur equival a errar” Algú hauria predit que al 2103 el PIB per càpita seria inferior al del 2007?
On no n’hi ha, en raja!
Després de la intervenció de Francesc Moreu, va ser el torn de Pere Ibern.
Intervenir en una taula rodona després de Moreu és certament complicat, i si a
més ho fas des de l’academicisme, llavors las tasca esdevé encara més
complicada. Tanmateix, Pere Ibern va assumir el repte i ho va resoldre amb
solvència. De fet, Pere Ibern està avesat a superar situacions complicades com
sens dubte ho va ser la coordinació de la comissió tan heterogènia que es
va encarregar establir les bases per el Pacte Nacional de Salut, que a
hores d’ara està en seu parlamentaria a l’espera de ser tramitat.
En la seva intervenció Pere Ibern va agrair el fet d’haver
estat convidat, i va avisar que només explicaria el present, atès que el futur
l’escrivim cada dia entre tots. Va dir que no faria cap mena de “predicció”
sobre el futur, doncs com s’ha demostrat al llarg de la història, fer
prediccions equival a errar i la feina dels economistes no consisteix en
endevinar el futur. Ningú hauria predit ara fa uns quants anys que la situació
seria la que actualment tenim, amb un PIB per càpita inferior al que hi havia a l’any 2007. I com aquesta predicció tantes altres. (El PIB per càpita, ens ajuda a mesurar la
riquesa dels habitants d’un país). Tardarem molts anys en recuperar les taxes
de creixement de l’economia al nivell de com l’hem vist créixer durant molts
anys.
Quan els recursos són escassos cal prioritzar i decidir-se
per aquells opcions que comporten millors resultats pels ciutadans i afecten a
un major nombre dels mateixos, va continuar explicant Pere Ibern tot i que
aquesta tasca resulta molt feixuga, i va fer notar que com a conseqüència
d’haver establert prioritats, l’esperança de vida en bona salut de la població
ha crescut i això que és una molt bona notícia, és un petit exemple del que
s’aconsegueix quan es prioritza la manera com utilitzar els recursos escassos.
Ningú hauria dit que una frase que hem sentit moltes vegades “la despesa
sanitària creixerà indefinidament” deixaria
de ser certa. Aquesta frase d’alguna manera o altre l’hem repetit o si
més no sentit tots nosaltres més d’una vegada. Doncs bé, portem alguns anys amb
una disminució de la despesa sanitària, fet aquest que ningú s’hauria pogut imaginar.
El professor Ibern va continuar intentant respondre a
algunes preguntes com per exemple: “Què puc fer jo per la meva salut?” I
en aquest sentit la resposta que va aportar va ser molt evident: el millor que
podem fer per la nostra salut és evitar conductes de risc; l’adquisició
d’hàbits saludables comença a la família. Som doncs responsables de crear
entorns favorables i evitar riscos extrems. L’altre pregunta va ser: “Què
pot fer el meu país per la meva salut?” I aquí es ve estendre en els
conceptes de suport social a les necessitats de les persones que parteix de
l’antic concepte de beneficència per entrar de ple en el concepte de “contracte
social”, per mantenir les condicions de l’estat del benestar i garantir que
sigui sostenible en el temps: equitat en el finançament va concloure. Va
incidir també amb l’eficiència en la producció de salut, és a dir, tenir en
compte un nivell de qualitat desitjable. La tercera pregunta que Pere Ibern va
formular va ser: “Quines eines ha de
tenir el meu país per fer-ho possible?”,
i la resposta que va donar havia de passar per força pels recursos econòmics
per mantenir les estructures, el nivell tecnològic dels centres, uns
professionals de primer nivell, i fer funcionar amb garanties el sistema
sanitari, tot i disposar de menys recursos.
%2B19.32.45.png)
En aquest punt, Pere Ibern va recordar un article publicat
per ell ja fa forces anys, amb el títol: “on no n’hi ha, no en raja”.
Passats uns anys, Pere Ibern reconeix que veient tot el que ha succeït a la
sanitat catalana al llarg d’aquests últims anys, ara el titular seria una mica
diferent: “Encara que no n’hi ha, en pot rajar” Va fer aquesta afirmació
esperançat al veure com la societat, tots plegats, hem reaccionat davant de les
dificultats d’aquests últims anys. També va demanar als presents que es llegeixin el document de bases per al Pacte Nacional de la Salut, que ell va coordinar, que recull un seguit de propostes en aquest àmbit.
Voldria ressaltar el final de la intervenció de Pere Ibern:
“el futur el construïm tots, cada dia que passa. Ens
equivocaríem si penséssim que els reptes actuals de la política sanitària són
cosa tant sols dels polítics; el compromís ciutadà i el compromís professional
hi tenen molt a dir. És doncs el moment de compartir i aprendre de
l’experiència de tots per tal d’afrontar un futur encoratjador".
Després de la intervenció de Pere Ibern, Albert Closas,
moderador de la taula, va donar per acabada la sessió i va convidar als
presents a reunir-se amb els seus respectius grups de treball. Aquests
diferents grups de treball van debatre sobre diferents aspectes de futur de la
nostra sanitat, en els àmbits de la governança, de l’assistència primària, de
la especialitzada, de com influiran les TIC en tot plegat, del treball en
xarxa, de la retribució per càpita, dels professionals sanitaris, i de moltes
altres qüestions. El resum de tots aquests debats va ser posat en comú i tot
plegat haurà de servir de base, per l’elaboració del Pla de Salut 2016-2020,
sobre el que ja s’ha començat a treballar.
(continuarà…)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada