Roser Fernández: "Tot el sistema sanitari està al servei de la persona i no al revés"
Josep Maria Padrosa: "El CatSalut no finança costos ni estructures, sinó que compra resultats"
Carles Constante: "S'han reordenat 19 procediments terciaris a Catalunya"
Antoni Mateu: "Quan els altres s'ho estaven pensant, nosaltres ja estavem actuant" (cigarretes electròniques)
El presentador Josep Puigbó va introduir a Ramon, un personatge que ens acompanyaria mentre Roser Fernández secretària general del Departament, Josep
Maria Padrosa director del CatSalut, Carles Constante director general de
Planificació i Recerca en Salut i Antoni Mateu, secretari de Salut Pública
explicaven el balanç 2014 del Pla de
Salut. L’acte es va desenvolupar amb preguntes als membres de la taula; en
presento un resum de les diferents intervencions agrupades per cada un dels
membres de la taula.
Roser Fernández.- La secretaria general del Departament va
respondre a la pregunta “que s’ha fet per posar
a la persona en el centre del sistema sanitari?” Va explicar que els
ciutadans volen reduir els riscos de la seva salut i que se’ls atengui en
condicions. El Pla de Salut és una eina per aconseguir un model sanitari i
social centrat en la persona. Per això cal que tots plegats, tot el sistema,
treballi en xarxa atès que tot el sistema està al servei d’aquest objectiu, i no al revés
(recalco aquesta frase). Roser Fernández va afegir que per aconseguir aquesta
fita cal que s’acompleixin els objectius i avaluar i objectivar els resultats
de tot allò que estem fent, i explicar-ho a la societat a través del retiment
de comptes, tal com es fa mitjançant l’Observatori de Salut, l’Observatori de
Recerca, l’Observatori del impacte de la
situació econòmica en la salut de les persones, o el projecte “Essencial” per
identificar pràctiques sanitàries de poc valor afegit. Roser Fernández ve
ressaltar que el canvi de veritat es veu quan es passa del relat a l’acció.
La secretaria general del Departament va dir que cal restituir les condicions
laborals i l’accessibilitat als serveis sanitaris, però per fer-ho cal un
millor finançament de la sanitat pública. Determinades estructures i algunes
actituds estan limitant la possibilitat d’una major eficiència del sistema
sanitari. Va afegir que malgrat això cal ser sempre optimistes, i els molts
debats demagògics i intencionats que hi ha només es poden contrarestar a través
de la feina ben feta.
Ull a la frase amb que Roser Fernández va cloure la seva
participació en aquesta mesa: “sovint no tenim clar que el ciutadà és l’objectiu
central del sistema sanitari; el interès particular no pot passar per sobre del
interès general. A vegades nosaltres mateixos posem traves a aconseguir que el
ciutadà pugui estar al centre del sistema sanitari”
Josep Maria Padrosa.- El director del CatSalut va ressaltar
en la seva intervenció el nou decret de Contractació del Servei Català de la
Salut, dient que un instrument s’ha d’adaptar al que diu la partitura, fent
referència a aquest nou decret que ell considera la partitura que hauran de
seguir tots els “músics” del sistema, per tant, la compra de serveis és la eina
més potent que té el CatSalut, i on es reflecteixen els eixos que marca el Pla
de Salut cercant eficiències. La part variable dels contractes permet modular
la incorporació dels objectius del Pla de Salut.
El Dr. Padrosa va afegir que el CatSalut no finança ni
costos ni estructures, sinó que compra resultats, i es pretén que es resolguin
els problemes de salut de la manera més eficient possible i en el lloc més
adequat i per assegurar això la millor manera de fer-ho és comprant resultats.
Com asseguradora pública el CatSalut ha de vetllar per evitar sinistres tal com
ho fa qualsevol companyia d’assegurances, i per aconseguir això és molt
important tenir estratificada la població de Catalunya. El Director del
CatSalut va explicitar també la necessitat de millorar el nivell de resolució
de l’assistència primària com a repte important de futur.
Tornant a la part variable dels contractes el Dr. Padrosa
va explicar que de fet, aquesta part variable ja existeix en els contractes
actuals, per tant, no es nova. El que es vol és introduir en aquesta part
variable els objectius del Pla de Salut i alguns altres objectius propis de
l’asseguradora (CatSalut). També va fer referència a altres objectius del
Servei com ara evitar ingressos
hospitalaris no desitjables, etc. Cal modular aquest percentatge
variable, atès que és un element de canvi molt important.
El Dr. Padrosa també va fer referència a l’espai digital “Cat@salut la meva salut” d’accés
segur, on tothom pot accedir a les seves dades de salut. Si pot accedir amb el
DNI i una paraula d’accés que et faciliten al CAP que et correspongui, i on es
pot trobar el pla de medicació o els informes de la història clínica. També va
demanar als presents que no marxessin de Sitges sense descarregar-se
l’aplicació del “CatSalut respon” que
entre altres funcionalitats interessants et geo-localitza en cas d’accident o
qualsevol incidència de salut.
Carles Constante.- El Dr. Constante va ressaltar alguns
dels resultat estrella d’aquest balanç del Pla de Salut 2014: reducció de les
taxes de mortalitat en malalties de l’aparell circulatori, i en la mortalitat
per càncer, per malalties isquèmiques de cor i per ictus. Va destacar en particular la reducció a la meitat de la mortalitat per
infart. També va fer referència a la important disminució del tabaquisme i els
resultats excel·lents del codi infart.
Va relacionar totes aquestes millores amb el treball en
xarxa, la col·laboració entre els professionals i el paper jugat per el SEM. En
el seu balanç, Carles Constante també va fer referència al fet que s’han
reordenat 19 procediments terciaris a Catalunya.
Capítol apart per la cronicitat: el Dr. Constante va
assumir el repte que significa l’atenció a la cronicitat, explicant que un 20% de la població té dues malalties
cròniques i un 38,5% de la població té un problema de salut de tipus crònic.
Malgrat això, cada any guanyem entre 1 i 1,2 anys de vida (en 5 anys s’ha
guanyat 1 any d’esperança de vida).
Carles Constante va acabar la seva intervenció fent una
agraïment als autors dels més dels 900 pòsters presentats en aquesta Jornada,
dient que pel Departament els guanyadors són tots els que havien participat.
Tanmateix va explicar que s’havien seleccionat 50 finalistes, i d’aquests
s’havia triat els 5 millors treballs que són els que finalment rebrien un
guardó com a guanyadors.
Antoni Mateu.- El secretari de Salut Pública, va continuar
amb els mateixos tics de l’any passat: llegint la "xuleta", i creuant les cames
davant de tot l’auditori. Es veu que mentre als bons vins, en general, els anys
els milloren, hi ha qui no segueix aquesta mateixa tendència. El Dr. Mateu va
fer un repàs dels èxits de l’Agència destacant la lluita contra el tabaquisme,
i en particular contra les cigarretes electròniques, i aquí cal reconèixer-li
efectivament el mèrit. Com ell mateix va dir “quan els altres s’ho estaven
pensant, nosaltres ja estàvem actuant”. Va fer un repàs dels
resultats del PINSAP i va explicar al respecte que:
Una de cada dues persones a Catalunya tenen excés de
pes, citant l’alimentació i exercici físic com a factors clau per combatre aquest problema.
A nivell d’infeccions (bitxos en la terminologia del Dr. Mateu)
va presumir de la resposta de l’Agència davant dels fets de Sabadell i Ripollet
relatius a la legionel·losi, quan semblaria que tot i estar resolts els brots en
aquests llocs, en el cas de Sabadell, l’empresa en teoria culpable, nega de
totes, totes, aquesta possible responsabilitat. Tanmateix parlar “d’èxit” quan
l’episodi s’ha tancat amb un balanç de 10 morts en un mes, no semblaria
l’expressió més adequada. En aquesta qüestió el Dr. Mateu va dir que li
agradaria disposar un equip de persones a l’estil de “Los hombres de Harrelson” (sic) que
puguin actuar quan es donen aquests cassos.
També valora positivament l’actuació de la seva secretaria
en la lluita contra la SIDA, o en l’afer de l’EBOLA, on no s’ha produït cap
mort (només faltaria, tampoc s’ha donat cap cas!).
Pel que fa a la salut comunitària, el Dr. Mateu ressalta la
voluntat d’inserir-la en el sí de l’assistència primària. (aquest fet hauria de
permetre, suposo, aprimar l’organigrama tan ampli d’aquesta secretaria). Va
acabar la seva intervenció indicant 3 factors claus en la lluita contra els
virus: la potabilització de les aigües, la nevera com a element que permet que
la cadena de fred no es trenqui, i les vacunes, que a Catalunya ha significat
l’administració de tres milions de dosis en un any.
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada