divendres, 5 de desembre de 2014

Jornada del Pla de Salut, Sitges 2014 (V)

Roser Fernández: "Tot el sistema sanitari està al servei de la persona i no al revés"

Josep Maria Padrosa: "El CatSalut no finança costos ni estructures, sinó que compra resultats"

Carles Constante: "S'han reordenat 19 procediments terciaris a Catalunya"

Antoni Mateu: "Quan els altres s'ho estaven pensant, nosaltres ja estavem actuant" (cigarretes electròniques)


El presentador Josep Puigbó va introduir a Ramon, un personatge que ens acompanyaria mentre Roser Fernández secretària general del Departament, Josep Maria Padrosa director del CatSalut, Carles Constante director general de Planificació i Recerca en Salut i Antoni Mateu, secretari de Salut Pública explicaven  el balanç 2014 del Pla de Salut. L’acte es va desenvolupar amb preguntes als membres de la taula; en presento un resum de les diferents intervencions agrupades per cada un dels membres de la taula.

Roser Fernández.- La secretaria general del Departament va respondre a la pregunta “que s’ha fet per posar a la persona en el centre del sistema sanitari?” Va explicar que els ciutadans volen reduir els riscos de la seva salut i que se’ls atengui en condicions. El Pla de Salut és una eina per aconseguir un model sanitari i social centrat en la persona. Per això cal que tots plegats, tot el sistema, treballi en xarxa atès que tot el sistema està al servei d’aquest objectiu, i no al revés (recalco aquesta frase). Roser Fernández va afegir que per aconseguir aquesta fita cal que s’acompleixin els objectius i avaluar i objectivar els resultats de tot allò que estem fent, i explicar-ho a la societat a través del retiment de comptes, tal com es fa mitjançant l’Observatori de Salut, l’Observatori de Recerca,  l’Observatori del impacte de la situació econòmica en la salut de les persones, o el projecte “Essencial” per identificar pràctiques sanitàries de poc valor afegit. Roser Fernández ve ressaltar que el canvi de veritat es veu quan es passa del relat a l’acció.

La secretaria general del Departament va dir que cal restituir les condicions laborals i l’accessibilitat als serveis sanitaris, però per fer-ho cal un millor finançament de la sanitat pública. Determinades estructures i algunes actituds estan limitant la possibilitat d’una major eficiència del sistema sanitari. Va afegir que malgrat això cal ser sempre optimistes, i els molts debats demagògics i intencionats que hi ha només es poden contrarestar a través de la feina ben feta.

Ull a la frase amb que Roser Fernández va cloure la seva participació en aquesta mesa: “sovint no tenim clar que el ciutadà és l’objectiu central del sistema sanitari; el interès particular no pot passar per sobre del interès general. A vegades nosaltres mateixos posem traves a aconseguir que el ciutadà pugui estar al centre del sistema sanitari”

Josep Maria Padrosa.- El director del CatSalut va ressaltar en la seva intervenció el nou decret de Contractació del Servei Català de la Salut, dient que un instrument s’ha d’adaptar al que diu la partitura, fent referència a aquest nou decret que ell considera la partitura que hauran de seguir tots els “músics” del sistema, per tant, la compra de serveis és la eina més potent que té el CatSalut, i on es reflecteixen els eixos que marca el Pla de Salut cercant eficiències. La part variable dels contractes permet modular la incorporació dels objectius del Pla de Salut.

El Dr. Padrosa va afegir que el CatSalut no finança ni costos ni estructures, sinó que compra resultats, i es pretén que es resolguin els problemes de salut de la manera més eficient possible i en el lloc més adequat i per assegurar això la millor manera de fer-ho és comprant resultats. Com asseguradora pública el CatSalut ha de vetllar per evitar sinistres tal com ho fa qualsevol companyia d’assegurances, i per aconseguir això és molt important tenir estratificada la població de Catalunya. El Director del CatSalut va explicitar també la necessitat de millorar el nivell de resolució de l’assistència primària com a repte important de futur.

Tornant a la part variable dels contractes el Dr. Padrosa va explicar que de fet, aquesta part variable ja existeix en els contractes actuals, per tant, no es nova. El que es vol és introduir en aquesta part variable els objectius del Pla de Salut i alguns altres objectius propis de l’asseguradora (CatSalut). També va fer referència a altres objectius del Servei com ara evitar ingressos  hospitalaris no desitjables, etc. Cal modular aquest percentatge variable, atès que és un element de canvi molt important.

El Dr. Padrosa també va fer referència a l’espai digital Cat@salut la meva salut” d’accés segur, on tothom pot accedir a les seves dades de salut. Si pot accedir amb el DNI i una paraula d’accés que et faciliten al CAP que et correspongui, i on es pot trobar el pla de medicació o els informes de la història clínica. També va demanar als presents que no marxessin de Sitges sense descarregar-se l’aplicació del “CatSalut respon” que entre altres funcionalitats interessants et geo-localitza en cas d’accident o qualsevol incidència de salut.

Carles Constante.- El Dr. Constante va ressaltar alguns dels resultat estrella d’aquest balanç del Pla de Salut 2014: reducció de les taxes de mortalitat en malalties de l’aparell circulatori, i en la mortalitat per càncer, per malalties isquèmiques de cor i per ictus. Va  destacar en particular  la reducció a la meitat de la mortalitat per infart. També va fer referència a la important disminució del tabaquisme i els resultats  excel·lents del codi infart.

Va relacionar totes aquestes millores amb el treball en xarxa, la col·laboració entre els professionals i el paper jugat per el SEM. En el seu balanç, Carles Constante també va fer referència al fet que s’han reordenat 19 procediments terciaris a Catalunya.

Capítol apart per la cronicitat: el Dr. Constante va assumir el repte que significa l’atenció a la cronicitat, explicant que un  20% de la població té dues malalties cròniques i un 38,5% de la població té un problema de salut de tipus crònic. Malgrat això, cada any guanyem entre 1 i 1,2 anys de vida (en 5 anys s’ha guanyat 1 any d’esperança de vida).

Carles Constante va acabar la seva intervenció fent una agraïment als autors dels més dels 900 pòsters presentats en aquesta Jornada, dient que pel Departament els guanyadors són tots els que havien participat. Tanmateix va explicar que s’havien seleccionat 50 finalistes, i d’aquests s’havia triat els 5 millors treballs que són els que finalment rebrien un guardó com a guanyadors.

Antoni Mateu.- El secretari de Salut Pública, va continuar amb els mateixos tics de l’any passat: llegint la "xuleta", i creuant les cames davant de tot l’auditori. Es veu que mentre als bons vins, en general, els anys els milloren, hi ha qui no segueix aquesta mateixa tendència. El Dr. Mateu va fer un repàs dels èxits de l’Agència destacant la lluita contra el tabaquisme, i en particular contra les cigarretes electròniques, i aquí cal reconèixer-li efectivament el mèrit. Com ell mateix va dir “quan els altres s’ho estaven pensant, nosaltres ja estàvem actuant”. Va fer un repàs dels resultats del PINSAP i va explicar al respecte que:

Una de cada dues persones a Catalunya tenen excés de pes, citant l’alimentació i exercici físic com a factors clau  per combatre aquest problema.

A nivell d’infeccions (bitxos en la terminologia del Dr. Mateu) va presumir de la resposta de l’Agència davant dels fets de Sabadell i Ripollet relatius a la legionel·losi, quan semblaria que tot i estar resolts els brots en aquests llocs, en el cas de Sabadell, l’empresa en teoria culpable, nega de totes, totes, aquesta possible responsabilitat. Tanmateix parlar “d’èxit” quan l’episodi s’ha tancat amb un balanç de 10 morts en un mes, no semblaria l’expressió més adequada. En aquesta qüestió el Dr. Mateu va dir que li agradaria disposar un equip de persones a l’estil  de “Los hombres de Harrelson” (sic) que puguin actuar quan es donen aquests cassos. 

També valora positivament l’actuació de la seva secretaria en la lluita contra la SIDA, o en l’afer de l’EBOLA, on no s’ha produït cap mort (només faltaria, tampoc s’ha donat cap cas!).

Pel que fa a la salut comunitària, el Dr. Mateu ressalta la voluntat d’inserir-la en el sí de l’assistència primària. (aquest fet hauria de permetre, suposo, aprimar l’organigrama tan ampli d’aquesta secretaria). Va acabar la seva intervenció indicant 3 factors claus en la lluita contra els virus: la potabilització de les aigües, la nevera com a element que permet que la cadena de fred no es trenqui, i les vacunes, que a Catalunya ha significat l’administració de tres milions de dosis en un any.


(continuarà...)



                  

1 comentari: