divendres, 19 de desembre de 2014

Una mirada de 360º a determinats problemes del CatSalut



L’Escala i Alcover, dues ABS pendents d’ajudicació dels contractes de gestió, sota la pressió d’una moció del Parlament, que no és correspon amb l'esperit del model sanitari català


Escoltant als responsables del CatSalut te’n adones que la realitat és com és, i no com alguns voldríen que fos



Que vivim una època complicada és una  evidència. Que a sobre la vida ens la compliquem nosaltres mateixos, també és cert, i que al final algú ha de treure les castanyes del foc, també resulta evident. Tot plegat obliga a pensar que a vegades, quan no disposes de tota la informació, els punts de vista poden estar excessivament esbiaixats a conseqüència d’aquests elements d’informació de la que no es disposa. Explico tot això per que aquest matí, parlant amb responsables del CatSalut, he entès alguns “perquè” a situacions de les que no havia analitzat prou abastament les seves conseqüències.     

El CAP de l'Escala
Faig referència a la conflictiva adjudicació dels concursos per a la gestió de les ABS de L’Escala i d’Alcover. Conflictiva per que s’han presentat diferents empreses a la licitació, algunes alienes a la presatació dels serveis d’Atenció Primària de Salut. En el cas de l’Escala s’ha presentat l’empresa que ho ha vingut fent els últims 12 anys (la Fundació Salut Empordà), i també dues empreses més (el Grup Eulen i el Grup SAR), i en el cas d’Alcover, s’hi ha presentat la EBA que hi venia actuant, i altres 3 empreses  (Eulen, SAR, i el Pius Hospital de Valls).

En el seu  moment, em va semblar obvi que per accedir a aquests contractes de gestió calia acreditar experiència en gestió en Atenció Primària de Salut, independentment de si els adjudicataris s’havien de subrogar en el personal que ja estava exercint les funcions. Jo considerava en el meu raonament, que era en el moment de presentar-te al concurs quan calia acreditar la capacitat i la solvència per fer la feina que se’t podia encarregar,  i per tant era en aquest acte administratiu quan calia avaluar si tal o qual empresa oferia prou garanties per adjudicar-li el concurs, independentment que després, una vegada feta l’adjudicació, s’hagués de subrogar el personal.

Però tot i que l’argument sembla clar, hi ha un altre manera de veure-ho. Quan es va començar amb els concursos de gestió en l’àmbit de la primària, quants hospitals tenien experiència en gestió de l’assistència primària? Segons el meu propi argument ben pocs dels hospitals que avui gestionen equips d’atenció primària haurien pogut guanyar cap concurs atès que la seva experiència en l’àmbit de la primària era nul·la, doncs mai no ho havien fet abans, per tant estarien en les mateixes condicions que Eulen, SAR o el Piu Hospital de Valls estan en aquests moments. El mateix es pot aplicar a les EBA, atès que com a “organització” quan una EBA es crea, no té cap experiència en la gestió empresarial d’un equip d’atenció primària. Per tant, quan el CatSalut diu que l’experiència que cal acreditar és experiència en gestió sanitària ho fa amb la visió que una EBA de nova creació (i per tant sense experiència empresarial pròpia) pugui presentar-se a un concurs, o que un Hospital com el Pius Hospital de Valls pugui presentar-se al concurs d’Alcover sense haver gestionat mai la primària, tal com en el seu moment ho varen fer d’altres hospitals. No cal recalcar, per evident, la legitimitat que qualsevol empresa que creu que assoleix totes les condicions requerides es pugui presentar a un concurs públic. Ara bé, s’ha de reconèixer que amb tot el mar de fons generat en l’últim concurs que es va anul·lar de l’ABS de L’Escala, ara fa dos anys, voler forçar encara més una situació delicada i controvertida, algú pot pensar que són ganes de posar el dit a la nafra. 

El CAP d'Alcover
El que esa molt clar és que val la pena conèixer tots els punts de vista, per prendre una posició sobre el tema. Tanmateix, el que és més lamentable, són les distorsions que originen els partits polítics quan en lloc de treballar pel país, treballen per desgastar l’adversari polític o per altres interessos a vegades no obertametn declarats. Em costa molt entendre, com des del Parlament de Catalunya es poden impulsar mocions (moció 159/X) que demana al govern allò que quan els impulsors de la mesura governaven, no varen fer. Qui va atorgar a Eulen la gestió de vàries residències a Catalunya? El govern tripartit. El mateix govern que s’ha de reconèixer, va fer coses positives per la sanitat catalana, però cal estar a les dures i a les madures, i quan s’impulsa una moció cal abans de fer-ho, mirar-se al mirall. Però no és només el govern tripartit qui s’ho ha de fer mirar; també Convergència i Unió. Algú m’hauria d’explicar on és la coherència d’un partit (o d’una coalició) quan  el president de la comissió de Salut d’aquesta formació política, que a l’hora és president del Pius Hospital de Valls, i que s’ha abstingut en la votació d’una moció que força al govern a aturar els concursos públics, accedeix a que l’hospital que ell presideix es presenti al concurs de l’ABS d’Alcover. Del tot increïble.

Encara en vull referir a un altre aspecte de la moció que advoca per que els centres del SISCAT es declarin “mitjans propis de la Generalitat” per poder esquivar l’obligatorietat dels concursos públics. Però això que és? Una entitat privada sense ànim de lucre, s’ha de declarar mitjà propi de l’Administració? Que jo sàpiga, encara no estem sovietitzats del tot, tot i que a alguns potser els encantaria.


I el mateix que acabo de dir respecte als impulsors de la moció del Parlament, o puc afegir al conjunt d’alcaldes de la zona, que es queixen d’una dita “privatització” de serveis quan aquesta situació (que no és privatització) fa 12 anys que es manté. O la d’aquells que voldrien que la gestió de l’ABS es fes des de l’ICS. Som un país complicat, no hi ha dubte… I fer-ho a gust de tothom, queda clar que és impossible. En resum, una situació complexa, que entre uns i altres, li han deixat la patata calenta al CatSalut que, decidiexi el que decideixi, molt em temo que rebrà crítiques des de totes bandes, quan ells, l’únic que fan és aplicar la legislació vigent, quan per cert, els polítics catalans, tots plegats, no han estat capaços ni ho seran en el curt termini, d’adaptar un marc legal a la realitat de la sanitat catalana i les necesistats del nostre model de Salut  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada